 | Per a altres significats, vegeu «Bàssora». |
| Tipus | ruïna ijaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Bàssora | |||
| Localització | ||||
| ||||
| Monarquia constitucional | Marroc | |||
| Regió | Rabat-Salé-Kenitra | |||
| Província | província de Kénitra | |||
| Ciutat | Kenitra | |||
Al-Basra (àrab:البصرة,al-Baṣra) fou una antiga ciutat delMarroc, coneguda com aBasra al-Hamra (àrab:البصرة الحمراء,al-Baṣra al-Ḥamrāʾ, ‘Basra la Roja’) a causa d'estar situat entre dos turons de terra rogenca que donen al sol una tonalitat vermellosa. Fou la capital d'estiu de ladinastia idríssida (segles IX a X). El nom li fou donat per la ciutat deBàssora, a l'Iraq, i estava situada en la ruta entreSuk al-Arba iOuezzane, a uns 40 km de la costa de l'Atlàntic i uns 20 km al sud deKsar al-Kebir.
Probablement ocupava el lloc de la ciutat romana deTremulae i es va fundar vers la mateixa època deAsila (Arzila) segurament perIdrís II al començament del segle ix. QuanMuhàmmad (828-836) va repartir els seus dominis, la ciutat va correspondre al seu germàal-Qàssim ibn Idrís, junt ambTànger i dependències. El geògraf àrabIbn Hàwqal al segle ix la descriu com un centre comercial pròsper que produïa cotó i cereals.
A la meitat del segle x, quan el general Jàwhar, al servei del califa fatimitaal-Muïzz, va conquerir elMagrib (958-960), al-Basra va esdevenir capital d'un petit estat idríssida feudatari dels fatimites que incloïa el país delsGhumara i elRif, sota el príncep idríssida al-Hassan ibn Gennun, però el6 d'octubre del973 fou conquerit pel califa omeia de Còrdovaal-Hàkam II. Llavors s'hi va establir Yahya ibn Hamdun que va governar pel seu compte però en fou expulsat perBulugguín ibn Ziri (972-984) que va arrasar les fortificacions (979), però fou rebutjat pels amazicszenata i els cordovesos.Al-Bakrí encara l'esmenta com una vila de certa importància amb mesquites, jardins, pastures i camps de cultiu. Però al final del segle xi o al segle xii va entrar en decadència i fou abandonada progressivament. Al segle xv en temps deLleó l'Africà, estava totalment en runes.
Actualment només en resten les muralles. Fou excavada a partir del1980.
