| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 maig 1923 Barcelona | ||
| Mort | 25 setembre 2009 (86 anys) Barcelona | ||
| Sepultura | incinerada | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, compositora | ||
| Membre de | |||
| Professors | Frank Marshall King | ||
| Alumnes | Daniel Blanch iMarta Zabaleta(en) | ||
| Instrument | Piano | ||
| Premis | |||
| Lloc web | https://www.aliciadelarrocha.com/ | ||
     | |||
Alícia de Larrocha i de la Calle (Barcelona,23 de maig de1923 -Barcelona,25 de setembre del2009)[1] fou unapianista icompositora[2]catalana, considerada una de les millors pianistes de la seva generació.[3][4]
Va ser filla d'Eduard de Larrocha de la Calle (Madrid, 1894-Barcelona, 1955)[5] i de Maria Teresa de la Calle i Monforte (Barcelona, 1891-1965).[6] Va néixer el 23 de maig de 1923 a la ciutat deBarcelona en un ambient familiar propici per a la música: la seva mare i la seva tia, Carolina de la Calle, van ser alumnes d'Enric Granados i es van graduar a la seva Acadèmia, tot i que no van exercir de pianistes de concert, i el pare d'Alícia fou molt aficionat al violí. La tia Carolina va fer també els estudis de professorat i va ser professora de piano de l'acadèmia. Una cosina de la seva mare, Isabel de la Calle i de la Calle, va fundar una acadèmia de piano a Barcelona, a la qual van estudiar l'Eduard de Larrocha i la seva germana, Carmela de Larrocha.
Alícia va aprendre les notes abans que les lletres. Un dia, després d'escoltar en una de les classes de la seva tia interpretarA la primavera d'Edvard Grieg, Alícia es va asseure al piano i la va tocar de memòria.[7] La família va decidir portar-la a l'Acadèmia Marshall.Frank Marshall, continuador de la prestigiosaAcadèmia Granados, va escoltar la nena prodigi i, malgrat la seva curta edat, la va acceptar immediatament a la seva acadèmia l'octubre de 1927, amb només quatre anys. El maig de 1929 va celebrar el seu primer concert, el 10 de novembre el segon i el 14 de desembre del mateix any va participar en els actes de l'Exposició Universal de Barcelona amb un nou recital.[8] El desembre de l'any següent l'artista va fer el seu debut alPalau de la Música Catalana amb un programa que incloïa peces deBeethoven,Granados iSchumann, causant una gran impressió en el públic i la crítica per la seguretat digital i la sorprenent maduresa interpretativa. A l'Acadèmia va conèixerArthur Rubinstein,Emil von Sauer,Alfred Cortot i altres grans pianistes de l'època.[9]
Molt aviat va començar a incorporar les obres dels grans compositors en el seu repertori per petites sales de concerts de Barcelona, sent capaç d'interpretar amb igual desimbolturaBach,Rameau,Schumann,Chopin,Granados,Beethoven oMozart;[9] precisament va ser una obra d'aquest últim -el Concert en re major- la que va marcar el debut d'Alicia de Larrocha amb l'orquestra, el 28 d'octubre de 1934, acompanyada per laBanda Municipal de Barcelona sota la batuta deJoan Lamote de Grignon.[10] El 31 de març de 1935 ella mateixa va dirigir l'Orquestra Femenina de Barcelona en el programa de la qual hi havia dues composicions de la pianista.[11] L'abril del 1936, amb tretze anys, participà per primera vegada en un concert oficial, amb l'Orquestra Simfònica de Madrid.[12][13]
Després d'un període d'inactivitat per culpa de laGuerra Civil, el setembre de 1939 torna a participar en un concert alPalau de la Música.[14] En l'estrena alGran Teatre del Liceu deGoyescas de Granados, i després de la no compareixença de la ballarinaLoïe Fuller, Larrocha i la soprano Maria Cid van interpretar pàgines en homenatge al compositor.[15] A partir d'aquest moment comença a actuar assíduament al Palau de la Música on ja és una concertista molt admirada[16] i les seves actuacions són esperades amb un veritable interès.[17] La majoria de vegades hi toca dirigida perJoan Lamote de Grignon i en algunes ocasions ho fa acompanyada per un altre pianista, Joan Torra, que acabaria sent el seu marit.[7] En aquella època, el seu univers de relacions girava al voltant de la música, la també pianistaRosa Sabater,Victòria dels Àngels -eren coetànies-Frederic Mompou, Albert Attenelle,Xavier Montsalvatge,Carles Suriñach oEduard Toldrà eren alguns dels seus amics.[7]
El 1947, després d'actuacions a lesIlles Canàries i alMarroc i una gira pel nord d'Espanya, l'octubre fa el salt internacional debutant aLausana amb molt d'èxit.[18] Segueixen els èxits l'any següent a París i a Bèlgica.[19] A partir del 1950 va oferir concerts en diferents orquestres europees[20] i acompanyar entre altres a la cantant i amigaConxita Badia. El 21 de juny de 1950 es va casar amb el pianista Joan Torra.[20] Torra va prendre la decisió de renunciar a la seva incipient carrera com a concertista per dedicar-se a ajudar la seva dona.
Però és a partir de 1954, quan debuta alsEstats Units d'Amèrica, que comença el seu reconeixement internacional per la seva impecable tècnica alpiano.
En els anys seixanta, la seva carrera s'accelera i arriba a programar al voltant de 120 concerts anuals a tot el món, sola, acompanyada d'orquestra o de cantants (en sis ocasions va acompanyarVictòria dels Àngels, amb qui tenia una amistat personal), a més de fer cada any tres gires per diferents ciutats dels Estats Units.[13] Casada amb el també pianista Joan Torra i Duran, i mare d'un fill i una filla, es va mantenir activa fins a una avançada edat, ja que va emprendre una gira el 2000 per països deSud-amèrica, va oferir un recital aMiami el 2001 i va participar en diverses actuacions el 2002 en llocs tan emblemàtics com elPalau de la Música Catalana deBarcelona i la salaCarnegie Hall deNova York.[21] Encara que va a començar a reduir les seves actuacions a partir del 2000, no va ser fins al final del 2003 quan es va acomiadar definitivament dels escenaris, fent diversos concerts i recitals de comiat per diferents ciutats del món al llarg del 2003.
Morí el25 de setembre de2009 a laClínica Quirón deBarcelona, als vuitanta-sis anys, a causa de complicacions cardiorespiratòries que motivaren l'ingrés hospitalari. Com a personalitat rellevant per haver rebut lamàxima distinció del país, el diumenge 27, de deu del matí a sis de la tarda, es va instal·lar la capella ardent al Saló de Sant Jordi delPalau de la Generalitat de Catalunya per qui va voler acomiadar-se de la gran artista.[22] Fou incinerada alCementiri de Collserola i les cendres foren escampades en el mar.
La pianista va ser guardonada amb laMedalla d'Or de la Ciutat de Barcelona l'any 1980,[22] i amb laMedalla d'Or de la Generalitat de Catalunya l'any1983.[23]
Entre la gran quantitat de premis rebuts destaquen: elPremi Príncep d'Astúries de les Arts l'any1994;Premi Unesco, l'any1995; dosPremis Ondas els anys1992 i2000 així com elPremi Ciutat de Barcelona.
La seva trajectòria musical ha estat reconeguda amb altres diversos premis, va estar catorze vegades nominada alsPremis Grammy, entre els quals destaquen quatre:
A més, també va obtenir tresPremis Edison: 1968,1978,1989.[24]
Ha rebut també altres guardons com ara: dosGrand Prix du Disque (1960, 1974), dosRecord of the Year (Londres, 1971, 1974), unPremi Deutsche Schallplattenpreis (1979) i elPremi Franz Liszt (Budapest, 1980).
El14 de maig del2001, la pianista catalana va ser investidaDoctora Honoris Causa de laUniversitat de Lleida en reconeixement de la seva trajectòria internacional. Aquest fou el primer cop que la pianista Alícia de Larrocha, rebia unDoctorat Honoris Causa d'unaUniversitat catalana, ja que fins aquell moment només havia obtingut aquesta distinció acadèmica de centres d'ensenyament superior delsEstats Units.
El2004 rebé elPremi Nacional de Música per part de laGeneralitat de Catalunya:
"...pel seu alt nivell d'interpretació musical que l'han fet assolir una gran projecció internacional durant el conjunt de la seva carrera artística, portant el valor de la música catalana arreu del món i, especialment, pel seu concert de comiat amb l'OBC." (2004)
| Nom | Any | Categoria | Obra | Resultat | Ref |
|---|---|---|---|---|---|
| Alícia de Larrocha | 1967 | Millor interpretació clàssica - solista o solistes instrumental (amb orquestra o sense) | Granados: Goyescas/Escenas románticas | Nominada | [25] |
| 1971 | Millor interpretació clàssica - solista o solistes instrumental (sense orquestra) | Alicia de Larrocha plays Spanish piano music of the 20th Century | |||
| 1974 | Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (sense orquestra) | Albeniz: Iberia | Guanyadora | ||
| 1975 | Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (amb orquestra) | Ravel: Concerto For Left Hand And Concerto For Piano In G/Faure: Fantaisie For Piano And Orchestra | Guanyadora | ||
| Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (sense orquestra) | Falla: "Music Of Falla" (Three Cornered Hat, El Amor Brujo, etc.) | Nominada | |||
| 1977 | Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (amb orquestra) | Concertos from Spain | |||
| Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (sense orquestra) | Granados: Goyescas | ||||
| 1982 | Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (amb orquestra) | Schumann: Concerto For Piano In A Minor/ Rachmaninoff: Concerto For Piano No. 2 In C Minor, Op. 18 | |||
| Millor interpretació clàssica instrumental per a solista o solistes (sense orquestra) | Granados: Danzas Españolas | ||||
| 1984 | Millor interpretació clàssica - solista o solistes instrumental (sense orquestra) | Schubert: Piano Sonata In B Flat, Major D. 960 | |||
| 1988 | Millor interpretació clàssica - solista o solistes instrumental (sense orquestra) | Albeniz: Iberia, Navarra, Suite Espagnola | Guanyadora | ||
| 1990 | Millor interpretació clàssica - solista instrumental (sense orquestra) | Mozart: Piano Sonatas (K. 283/331/332/333) | Nominada | ||
| 1991 | Millor interpretació clàssica instrumental solista sense orquestra | Granados: Goyescas; Allegro De Concierto; Danza Lenta | Guanyadora | ||
| 1992 | Millor interpretació clàssica instrumental solista amb orquestra | Mozart: Piano Concertos Nos. 23 And 24 | Nominada |
1992:Orquestra de Cambra de l'Empordà · 1995:Joan Guinjoan · 1996:Montserrat Torrent · 1997:Xavier Montsalvatge · 1998:Anna Ricci · 1999:Joaquim Homs · 2000:Josep M. Mestres · 2001:Josep Soler · 2002:Joan Albert Amargós · 2003:Montserrat Caballé · 2004:Alícia de Larrocha · 2005:Toti Soler · 2006:Orfeó Català · 2007:Benet Casablancas · 2008:Antònia Font · 2009:Jordi Savall · 2010:Jordi Cervelló · 2011:Miguel Poveda · 2012:Pere Camps |
.jpg)
