| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1010 |
| Mort | 1081 (70/71 anys) Saragossa (Espanya) |
| Emir | |
| 1044 – 1076 ← Mujàhid | |
| Activitat | |
| Ocupació | governant |
| Família | |
| Pare | Mujàhid |
Alí ibn Mujàhid al-Amirí Iqbal-ad-Dawla (àrab:علي بن مجاهد العامري إقبال الدولة,ʿAlī ibn Mujāhid al-ʿĀmirī Iqbāl ad-Dawla) (?, c. 1010 -Saragossa,1081) va seremir deDàniya entre els anys1044 i1076 de l'era cristiana.
Durant unaràtzia contra Sardenya del seu pare el1014 fou capturat i enviat a la cort de l'emperadorEnric II, on fou educat en elcristianisme, però després de pagar el rescat deu anys més tard, retornà a l'islam.[1]
Succeí el seu pareMujàhid ibn Abd-Al·lah en contra de l'oposició del seu germà Hassan. Prengué el títol honorífic d'Iqbal-ad-Dawla ("prosperitat de la dinastia") però perdé la sobirania sobre els seus territoris a mans del reiÀhmad ibn Sulayman al-Múqtadir de lataifa de Saraqusta, quan aquest es presentà davant deDàniya amb un notable exèrcit en1076.[2] Acabà casant-se amb una de les seves filles.
Arran d'aquests fets, elvalí deMayurqaAbd-Al·lah ibn al-Murtada ibn al-Àghlab allotjà la família del rei destronat i actuà de manera independent fins que l'any1087 es proclamàemir i convertí Mayurqa enuna taifa.[3]
Bernat I de Claramunt fou enviat per la comtessaAlmodis de la Marca a la cort d'Alí ibn Mujàhid Iqbal-ad-Dawla vers el1045.[4]
En desembre del1057 signà un conveni amb elbisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristiansmossàrabs de lataifa de Dàniya i reconeixia la jurisdicció del bisbat barceloní sobre les esglésies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars deMayūrqa, a canvi de reconeixement cristià de la seva sobirania sobre aquests territoris.[5] Aquest conveni fou al·legat dos segles després quan, finalitzada laCroada contra Al-Mayûrqa (1229-1232) per part deJaume I d'Aragó, elbisbat de Barcelona reclamà la seva sobirania sobre les terres deMallorca.
