Unruixat,[1] també denominatxàfec,[2]aiguat,bàtec obatut segons les seves característiques, és una classe deprecipitació, sovint de caràcter intens i de poca durada, provinent de núvols convectius exclusivament: cumulonimbus o cúmuls de gran desenvolupament vertical. La precipitació tant pot ser formada de gotes d'aigua com decalamarsa,pedra oneu. El temps de xàfecs es caracteritza per una alternança ràpida de núvols foscos i gruixuts amb clarianes de curta durada o núvols prims. És freqüent que els xàfecs es repeteixin diversos cops, amb intervals de precipitació feble o inexistent. Es tracta sempre d'una precipitació relacionada amb l'existència de forts corrents convectius per efecte d'importants escalfaments locals o el pas d'actius sistemes frontals.[3]
Quan el xàfec és de curta durada s'anomena ruixat i acostuma a caure de núvols isolats entre els quals hi ha cel serè. La intensitat de la precipitació sol ésser forta; i la durada no sol excedir gaire d'un quart d'hora. Els ruixats són típics de les masses d'aire fred i inestable que es troben a la part posterior de les depressions que passen damunt del terra i del mar calents. Si, al contrari, el xàfec és molt intens o de llarga durada, pot donar lloc a aiguats, causants de torrentades, avingudes i inundacions.[3]
Les precipitacions en forma de xàfec acostumen a tenir un inici i un final bruscos i canvis forts en la intensitat. L'arribada d'un xàfec ve acompanyada habitualment per un enfosquiment sobtat del cel. Les gotes o els elements sòlids que acompanyen els xàfecs acostumen a ser d'una mida superior al d'altres tipus de precipitació. Els xàfecs van associats sovint a tempestes i precipitacions de calamarsa i pedra.[3]
Els xàfecs són la conseqüència d'una discontinuïtat en l'estat local que existeix en l'atmosfera. Es tracta d'una forma típica depluja de convecció. Solen produir-se ambtemps calorós i humit, en dies assolellats i en les hores més caloroses del dia, es deuen a la presència o formació de núvols de desenvolupament vertical (cumulonimbe) ocumulus congestus, en el primer cas habitualment ambtempesta; cessen en arribar la nit.
A l'oceà es produeixen després del pas d'unfront fred. Lapressió atmosfèrica augmenta llavors ràpidament, de 3 a 4hPa, i latemperatura baixa de 10 a 3 °C.
Elvent, la velocitat augmenta de 8 a 10 m/s, registra bruscament una discontinuïtat que provoca el canvi de direcció de 45 a 90°. Les precipitacions d'aigua ocalamarsa es deuen a cumulonimbestempestuosos. Durant els xàfecs, la intensitat de l'onatge sol pujar a un nivell 2 o 3 de l'escala de Beaufort.
La precipitació sol ser descarregada durant la tarda i la nit, al mar es formen després del pas d'unfront fred. Segons el grau d'inestabilitat que hi hagi a l'atmosfera, poden anar acompanyats detempestes i fins i tot calamarsa. De vegades la precipitació pot contenir partícules defang que, quan l'aigua s'evapora, es queden incrustades en elsvidres o altres llocs.
Els xàfecs tenen diferents intensitats tenint en compte que gairebé sempre hi ha una relació inversa entre intensitat i durada:
