Llista de topònims d'Agullana (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El poble, situat a l'aiguabarreig del riu Guilla amb el torrent del Gou, és a 5 quilòmetres dela Jonquera i a 24 deFigueres. El terme municipal d'Agullana limita amb elVallespir,la Jonquera,Campmany,Darnius ila Vajol. A més del nucli principal hi ha el del'Estrada i unes 40 masies disperses. El territori d'Agullana s'estén per la zona occidental de laserra de l'Albera. A la part nord hi hasuredes ialzinars, amb presència decastanyers a les zones de més altura.
El territori del municipi d'Agullana ja era habitat a laprehistòria. N'és reflex la presència de quatre monuments megalítics, dosdòlmens, dosmenhirs i la Necròpoli de can Bec de Baix, que pertany a lacultura dels camps d'urnes i està datada entre els segles ix ivii aC. La primera referència documental d'Agullana es troba l'any1019, amb el nom d'Aguliana, en un document en què elbisbe Pere Rotger cedeix l'Ecclesiam Sanctae Mariae de Aguliana a la Canònica de Girona.
Agullana va formar part dels dominis delvescomtat de Rocabertí. A mitjan segle xviii s'hi va començar a desenvolupar la indústria delsuro. En el moment de màxima esplendor, a principis del segle xx, la vila comptava amb 40 fàbriques que s'hi dedicaven. Avui només en resta una. Mostra del desenvolupament d'Agullana a l'època és tota una sèrie d'edificismodernistes, obra gairebé tots de l'arquitecteJosep Azemar i Pont, com elxalet Parellada, lacasa Estela,can Vidal, l'escola, l'asil Gomis o elcafè la Concòrdia.[1]
creu frontera n° 559Dolmen de la pedra nova d'Agullana (1891-11-27)
Entre d'altres, a Agullana es pot visitar l'església de Santa Maria i la sala d'Exposicions de la Necròpoli de Can Bech de Baix.[2]
L'església de Santa Maria és un edifici de finals del segle xii o començaments delxiii. L'esveltesa de la volta, les proporcions, l'estil i l'estructura dels capitells del portal són elements representatius de l'etapa final de l'art romànic a Catalunya. És un temple d'una sola nau, amb una volta lleugerament apuntada en una sola peça. L'absis semicircular, amb volta en forma d'ametlla, s'obre a la nau en un doble plec. Fan el paper de transsepte dues capelles laterals amb cintres en volta.
↑AADD.Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2001, p. 9.ISBN 84-393-5437-1.
.svg)
