Acragant (grec antic:Ἀκράγας) va ser una colònia deGela fundada l'any582 aC. Els primers dirigents en van ser Aristònous i Pistil i van incorporar-hi institucionsdòries provinents deRodes (de la qual Gela era colònia).[2]
Cap a l'any570 aC,Fàlaris la va sotmetre a la seva cruel tirania, cosa que la va portar a ser la ciutat més poderosa de Sicília, i va estendre el seu domini per les armes sobre bona part de l'illa. Una revolta popular contra la dominació de Falaris, el va enderrocar i matar. Durant els següents anys, va ser una ciutat lliure i, dels següents seixanta anys, se'n sap molt poc, només que entre els seus governants hi va haver Alcàmenes i Alcandre, de qui no se sap si eren magistrats o dèspotes, però sota el seu govern la ciutat va prosperar.
Després, la ciutat va estar governada perTeró d'Agrigent (circa488 aC),[3] que es va aliar aGeló I deSiracusa, va expulsarTeril·le d'Hímera i es va annexar els seus dominis. La ciutat encara es va engrandir més arran de lainvasió cartaginesa de l'any480 aC, quan es van fer molts presoners cartaginesos que van ser utilitzats per al cultiu dels camps i la construcció d'obres públiques i edificis a la ciutat. Teró va morir el472 aC i el va succeir el seu fillTrasideu que, al contrari que el pare, va ser odiat pels ciutadans per la seva conducta violenta i va caure enderrocat només un any després.[4]
Es va establir la democràcia, que va durar fins vora l'any406 aC, amb la invasió cartaginesa, i que va ser una època molt pròspera; segonsDiodor de Sicília, la ciutat va arribar als vint mil ciutadans lliures, però amb deu vegades més habitants comptant-hi residents i esclaus. Les grans obres públiques de la ciutat es van començar o acabar durant aquest període i van ser l'admiració de la posteritat. La ciutat tenia magnífics edificis públics i privats i la riquesa i la magnificència dels seus habitants es van fer gairebé proverbials. Es diu queEmpèdocles va comentar que els habitants de la ciutat havien construir les seves cases com si haguessin de viure per sempre, però que les van muntar amb gran luxe com si haguessin de morir l'endemà.[5]
L'expulsió de la dinastia originada perGeló deSiracusa per part del rei delssículs,Ducetius, va ser seguida per revolucions en moltes parts de Sicília. Va esclatar la guerra entre Agrigent i Siracusa i Agrigent va caure derrotada completament a la riba del riu Hímera l'any446 aC. Després, el moderat Empèdocles va controlar les lluites faccioses. Va intentar establir la igualtat política i va afavorir els pobres perseguint els aristòcrates. Li van oferir el títol reial, que va refusar. Alguns diuen que va intentar aconseguir un govern basat en la igualtat civil, però això mai es va fer realitat, almenys no en vida seva.
L'any415 aC, els atenencs van empendre la gran expedició a l'illa de Sicília i Acragant es va mantenir neutral, neutralitat que va mantenir quan Atenes ja estava pràcticament derrotada.Segesta va sol·licitar per motius interns la intervenció dels cartaginesos. La primera expedició cartaginesa va ser rebutjada (409 aC), però la segona, tres anys després, va triomfar amb la conquesta deSelinunt iHímera. Els agrigentins, poc predisposats a la guerra, van organitzar un exèrcit mercenarilacedemoni sota comandament deDexip i van tenir també l'ajut d'un exèrcit siracusà sota comandament deDafneu, però els cartaginesos els van assetjar i van haver de capitular per fam al cap de vuit mesos. Molts habitants van morir massacrats i els que van sobreviure van emigrar a Gela. Els cartaginesos van ocupar la ciutat i la primavera següent (405 aC) la van destruir i abandonar. Tot i queDionís de Siracusa va fer les paus ambCartago, Acragant ja no es va recuperar, malgrat que els habitants hi van poder tornar. L'acord de pau impedia reconstruir les muralles.
Uns anys després, però, es van sostreure de la dominació cartaginesa i es van aliar altre cop amb Dionís. La pau del383 aC va fixar la frontera dels dominis cartaginesos al riuHalicus.
La victòria deTimoleont aCrimissos el340 aC va permetre una reorganització general. Acragant, que estava mig destruïda, seria colonitzada per ciutadans d'Èlea. Així, la ciutat es va recuperar i amb el temps va tornar la prosperitat.
Agàtocles, des del començament del seu govern a Siracusa, aspirava a dominar l'illa. Acragant es va aliar amb Gela iMessènia i va rebre assistència d'Esparta, que va enviarAcròtat, fill deCleòmenes II. Acròtat va ser derrotat i Agrigent va haver de comprar la pau i va haver de reconèixer l'hegemonia de Siracusa (314 aC).
Absent Agàtocles (que era a l'Àfrica) l'any309 aC, els seus partidaris van sofrir algunes derrotes a Sicília. Acragant va voler aconseguir l'hegemonia insular i va elegir com a cap el general Xenòdoc. Moltes ciutats es van fer independents.Enna i Gela es van unir a Agrigent, i Herbessus i Ecetla van ser conquerides. Però Xenòdoc va ser derrotat pels generals d'Agàtocles,Leptines i Demòfil, i la ciutat va quedar assetjada. En tornar Agàtocles poc després va recuperar tot el terreny perdut. Leptines va envair el territori agrigentí, va derrotar altre cop Xenòdoc i va obligar la ciutat a demanar la pau.
En morir Agàtocles, Acragant va passar aFíntias, que va ser tirà de la ciutat i després va assumir el títol de rei. En aquesta època, es van sotmetreAgírion i altres ciutats de l'interior, i també Gela, que va ser destruïda i reconstruïda amb el nom deFincíada. No se sap com va acabar perquè la següent notícia és l'arribada dePirros, rei delsmolossos, a Acragant, que estava dominada per Sosístrates amb una força de mercenaris, que es van sotmetre a l'epirota.
A laPrimera Guerra Púnica, Acragant es va aliar als cartaginesos i el generalHanníbal Giscó va fortificar la ciutadella i va establir una guarnició a la ciutat. Els romans van atacar la ciutat l'any262 aC sota la direcció dels cònsolsLuci Postumi iQuint Mamili i la van assetjar, però les epidèmies van fer patir molt als assetjadors i als assetjats durant set mesos. El general cartaginèsHannó el Vell va auxiliar la ciutat amb un exèrcit, però elscònsols romans el van derrotar, i el general Hanníbal Giscó, comandant a l'interior, veient impossible resistir, es va escapar de nit amb els mercenaris i els soldats cartaginesos. Els romans la van ocupar i 25.000 ciutadans van ser convertits en esclaus. L'any255 aC, després d'algunes derrotes romanes a la mar, el general cartaginèsCartal va recuperar Agrigent, i en va destruir les fortificacions. Ja no se'n sap res més fins al final de la guerra, quan va quedar sota domini de Roma.
A laSegona Guerra Púnica va ser inicialment fidel als romans, però el general cartaginèsHimilcó la va atacar per sorpresa, iMarc Claudi Marcel no la va poder socórrer a temps. Va passar a ser la seu principal dels cartaginesos a l'illa. Va ser la darrera ciutat que el cònsolMarc Valeri Leví va ocupar quan ja tota l'illa havia estat reocupada pels romans, encara que finalment va ser senzill perquè els mercenaris númides comandats perMutines, als que el general cartaginèsHannó havia ofès, la van lliurar als romans sense lluita (210 aC). Els caps locals van ser condemnats a mort i la resta venuts com a esclaus.
Tres anys després, es van establir a la ciutat colons provinents d'altres parts de l'illa per ordre delpretorGai Mamili Vítul. Dos anys després, va obtenir privilegis demunicipium i deciutadania gràcies aEscipió l'africà. La ciutat es va tornar a engrandir i a fer pròspera. No va arribar a sercolònia, però va emetre moneda amb la inscripcióAgkigentum, fins al temps deCèsar August.[4]
Era seu d'un bisbat, i els àrabs la van ocupar l'any829, i la van desmantellar abans de830 per temor a un retorn delsromans d'Orient. Cap als anys937-941, la ciutat es va revoltar contra elsfatimites i el governador de l'illa (amb seu aPalerm) Salim ibn Rashid, que va ser substituït pel general Khalil ben Ishak, enviat pel califa fatimita que va sotmetre Agrigent (àrab:Djirjent oKirkent) es va emportar a Àfrica diversos notables presoners, als que va matar durant el trajecte fent enfonsar el vaixell que els traslladava. Després va estar sota domini dels emirskalbites sicilians i quan el seu poder va minvar el1040 va passar a formar part de l'emirat d'Ibn al-Hawwas deCastrogiovanni, que va tenir un palau a Djirjent. Poc abans de la conquestanormanda va caure en mans delzírida Ayyub ben Tamim i, tot seguit, d'un xerifhammudita andalusí que la va perdre davant el normand Roger el25 de juliol de1087. En endavant, va formar part de l'estat de Sicília i després de lesDues Sicílies.[1]
Els seus edificis singulars principals eren el temple deZeus Atabirios; el temple d'Atena, el temple de Zeus Polieus, i el grantemple de Zeus Olímpic, que es creu que era eltemple dòric més gran mai construït (tot i que, probablement, inacabat arran de la invasió cartaginesa de 405 aC). També cal esmentar un temple d'Hèrcules amb una estàtua del deu, i un temple d'Asclepi amb una estàtua d'Apol·lo. Els temples deJuno Lacínia i el temple anomenatde la Concòrdia són de menys importància. Hi hagué també un petit temple conegut com aoratori de Falaris. D'època musulmana no resta res excepte el nom deporta Bibirria (deBab al-Riyah, 'porta dels vents'), que encara s'utilitza en un racó de la ciutat, i uns 15 manuscrits que són a la biblioteca Lucchesiana.[6]
.svg%26amp%3blang%3dca)
