Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Agira

Coord.:37° 39′ 00″ N, 14° 31′ 00″ E / 37.65°N,14.5167°E /37.65; 14.5167
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaAgira
Aggira (scn)Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Tipusmunicipi d'ItàliaModifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a WikidataMap
 37° 39′ 00″ N, 14° 31′ 00″ E / 37.65°N,14.5167°E /37.65; 14.5167
PaísItàlia
Regió amb Estatut EspecialSicília
Lliure consorci comunalConsòrci Lliure de Comunes d'EnnaModifica el valor a Wikidata
CapitalAgiraModifica el valor a Wikidata
Població humana
Població7.671(2023)Modifica el valor a Wikidata (46,75hab./km²)
Geografia
Superfície164,08 km²Modifica el valor a Wikidata
Altitud650 mModifica el valor a Wikidata
Limita amb
PatrociniPhilip of Agira(en)TradueixModifica el valor a Wikidata
Organització política
Membre de
Identificador descriptiu
Codi postal94011Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic0935Modifica el valor a Wikidata
Identificador ISTAT086001Modifica el valor a Wikidata
Codi del cadastre d'ItàliaA070Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb

Lloc webcomune.agira.en.itModifica el valor a Wikidata
Localització d'Agira

Agira (siciliàAggira) és unmunicipiitalià, dins de laprovíncia d'Enna. L'any 2007 tenia 8.376 habitants. Limita amb els municipis d'Assoro,Castel di Judica (CT),Catenanuova,Enna,Gagliano Castelferrato,Nissoria,Ramacca (CT) iRegalbuto.[1]

Història

[modifica]

Agírium[a] (enllatí:Agyrium, engrec antic:Ἀγύριον) va ser una ciutat de l'interior deSicília, situada al cim d'un turó escarpat entreEnna iCenturipa, a 18milles romanes de la primera i a 12 de la segona, segons laTaula de Peutinger. Segons la tradició era una ciutat molt antiga que va visitarHèracles quan vagava pel món, i els seus habitants el van rebre amb molta consideració i el van adorar com un déu. Van instaurar uns rituals sagrats que encara es celebraven en temps deDiodor de Sicília, que els explica.

L'any404 aC apareix per primer cop a la història. Era governada per un rei de nom Agiris, aliat deDionís de Siracusa, al que va ajudar en diverses batalles. En els anys següents va dominar les ciutats veïnes i es va convertir en l'estat més poderós de l'illa després deSiracusa i va arribar a tenir uns 20.000 habitants. El392 aC, quan el cartaginèsMagó va envair Sicília, va continuar aliada amb Dionís i va intervenir en la lluita contra els cartaginesos.

Després desapareix de la història fins al339 aC quan estava governada pel tirà Apol·loniades, enderrocat perTimoleont, que va annexar la ciutat als dominis siracusans, hi va portar una colònia de 10.000 persones i hi va construir un teatre i altres edificis públics.

Més tardFínties d'Agrigent la va sotmetre, i va ser de les primeres ciutats a alliberar-se. Pocs anys després era aliada deHieró II rei de Siracusa que li va concedir la meitat del territori que havia estat d'Ameselum.

Durant la dominació romana era una ciutat pròspera segonsCiceró gràcies a la seva riquesa en blat, i abans de l'arribada deVerres donava feina a 250 grangers, però que per les exaccions del pretor es van reduir a 80.Plini el Vell la qualifica deciutat estipendiària, i es troba tant aClaudi Ptolemeu com alsItineraris.

A l'època cristiana a l'església de Sant Felip hi havia un altar miraculós, que va donar nom a la ciutat actual, Filippo d'Argiro. En aquesta ciutat hi va néixerDiodor de Sicília.

La gent del país conservava nombrosos records de la pretesa visita d'Hèracles. Mostraven la impressió a la roca de les peülles dels seus bous, i es deia que havia excavat un llac o estany de quatreestadis de circumferència. Hi havia unTèmenos o bosc sagrat als voltants de la ciutat que estava consagrat aGeríon, i un altre aIolau, al que tenien molta veneració. Es celebraven jocs i sacrificis anuals tant en honor d'aquell heroi com del mateix Hèracles, segons explica Diodor.[2]

Evolució demogràfica

[modifica]

Administració

[modifica]
Llista d'alcaldes
PeríodeIdentitatPartit
2008-Gaetano GiuntaLlista cívica

Notes

[modifica]
  1. Segons elDiccionari llatí-català de noms propis, p.18

Referències

[modifica]
  1. «Agira». Enciclopedia Treccani. [Consulta: 16 mjuny 2023].
  2. Smith, William (ed.). «Agyrum». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 16 juny 2023].
  • Vegeu aquesta plantilla
Municipis de laProvíncia d'Enna
Escut de Sicília
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Agira
Registres d'autoritat
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Agira&oldid=31880587»
Categoria:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp