  | |
| Tipus | ésser humà |
|---|---|
| Dades | |
| Gènere | masculí |
| Ocupació | cap militar,diplomàtic igovernant |
| Nacionalitat | Esparta |
| Naixement | Esparta, 444 aC |
| Mort | Cirene, 360 aC |
| Família | |
| Mare | Eupolia(en) |
| Pare | Arquidam II |
| Fills | Arquidam III |
| Germans | Cinisca,Agis II iTelèuties |
| Altres | |
| Càrrec | rei d'Esparta |
 | |
Agesilau II, (enllatíAgesilaus, engrec antic Ἀγησίλαος) fill d'Arquidam II i d'Eupòlia (la segona dona d'Arquidam). Va succeir a son germanastreAgis II com a 19è rei de la líniaEuripòntida oPròclida. Va eliminar aLeotíquides, el seu nebot fill d'Agis II, del que se sospitava un naixement espuri. Va regnar del398 aC al361 aC.
El394 aC Esparta va assolir l'hegemonia de Grècia. Del 394 al387 aC es va desenvolupar la guerra Coríntia o Primera Guerra Tebana i va perdre l'hegemonia, però aquesta fou restaurada per lapau d'Antàlcides el387 aC. El378 aC Tebes va recuperar la independència; Esparta va tornar a perdre l'hegemonia i tot i que la va recuperar parcialment el371 aC, la batalla deLeuctres van suposar la pèrdua i es van iniciar nou anys de dura lluita fins a la seva mort.
De la joventut d'Agesilau no se'n tenen notícies, i només se sap que era molt amic deLisandre. Va pujar al tron quant tenia uns 40 anys. El397 aC es va produir el complot deCinadó, un intent contra l'aristocràcia dirigit per Cinadó, que va fracassar i el seu líder fou executat.
Al tercer any de regnat (396 aC) va anar a Àsia Menor. Va passar l'hivern a Aulide aBeòcia i va desembarcar a Àsia Menor on les ciutats gregues eren amenaçades pels perses, arribant fins aEfes on va establir el seu quarter general. Els espartans van assolar laFrígia Helespòntica. El395 aC el sàtrapa persa Tisafernes va atacar les ciutats deJònia, però fou derrotat pels espartans ajudats per contingents de les ciutats jòniques, a la riba del Pactolos. Agesilau va desconcertar als perses amb les seves ràpides marxes i els va tornar a derrotar a la plana deSardes, a Coloses, a Pelte i a Cal Dagi. En canvi per mar fou derrotat per l'atenencConó al servei de Pèrsia, a Abarindos a la costa cària. El rei persa va desconfiar de Tisafernes i en va ordenar la mort, execució que va portar a terme Tiraustes que seguidament va ocupar el càrrec vacant de sàtrapa de Sardes. Tiraustes va enviar a Grècia al rodi Timòcrates amb l'objecte de formar una lliga contra Esparta. L'esclat de la guerra de Corint (395 aC) va obligar a Agesilau a tornar a Grècia. Va tornar ràpidament per l'anomenadaruta reial persa o ruta de Xerxes i va arribar de derrotar els aliats aQueronea (agost del394 aC).
El393 aC va envair l'Argòlida i la va assolar; el392 aC va envair territori deCorint; el391 aC va sotmetreAcarnània; després ja no se l'esmenta en els anys de guerra que van seguir. El387 aC es va signar la pau d'Antalcides.
El385 aC va rebutjar el comandament contra la ciutat deMantinea. El378 aC li fou confiat el comandament contraTebes i per dos anys va intentar atacar la ciutat sense èxit. Després va estar cinc anys retirat a causa d'una malaltia.
El371 aC a les negociacions de l'estiu,Epaminondes i Agesilau es van enfrontar de manera personal, i Tebes no va voler signar la pau; els espartans van iniciar la campanya deLeuctres per forçar a Tebes a signar, però l'exèrcit espartà dirigit pel rei agída Cleombrot fou aplanat a Leuctres eljuliol del371 aC quedant establerta l'hegemonia tebana.
El370 aC Agesilau va dirigir una ambaixada a Mantinea i després va dirigir als espartans en la invasió d'Arcàdia. El369 aC va encapçalar la resistència espartana a la seva capitalEsparta (que no tenia muralles) davant l'atac tebà secundat pels ilotes i per espartans demòcrates. Des de llavors va romandre a Esparta per assegurar la seguretat.
El362 aC va dirigir l'atac a Arcàdia i va tornar a temps d'evitar que Esparta fou ocupada per traïció gràcies a una informació secreta. El12 de juliol del362 aC encapçalava les forces tebanes que foren derrotades per molt poc a Mantinea. L'hivern d'aquell any (362-361 aC) va dirigir una ambaixada a la costa asiàtica on va negociar amb els sàtrapes revoltats als que va oferir diners, i el361 aC va anar a Egipte amb un exèrcit de mercenaris lacedemonis i va ajudar a mantenir el poder aNectabeu II, assetjat a una ciutat del delta pel faraó deMendes. Allí va morir el mateix361 aC als 80 anys i 38 anys de regnat, quan preparava la tornada per la primavera següent. El seu cos va ser embalsamat i portat a Esparta on fou enterrat. El va succeir el seu fillArquidam III.
Es diu que va defensar al seu fill que estava enamorat deCleònim i que va intercedir per salvar aEsfòdries del càstig que li pertocava per la seva incursió a l'Àtica el378 aC.[1]
| Lelègides | |
|---|---|
| Lacedemònides | |
| Atrides | |
| Anticsheraclides | |
| Dinastiaagíada | Eurístenes · Agis I · Equèstrat · Labotes · Dorís · Agesilau I · Arquelau · Tèlecle · Alcàmenes · Polidor · Eurícrates · Anaxandre · Euricràtides · Lleó · Anaxàndrides II · Cleòmenes I · Leònides I · Pausànies(regent) · Plistarc · Plistòanax · Pausànies · Agesípolis I · Cleòmbrot I · Agesípolis II · Cleòmenes II · Areu I · Acròtat II · Areu II · Leònides II · Cleòmbrot II · Cleòmenes III · Agesípolis III |
| Dinastiaeuripòntida | Procles · Soos · Euripont · Prítanis · Polidectes · Eunom · Carilau · Nicandre · Teopomp · Anaxàndrides I · Zeuxidam · Anaxidam · Arquidam I · Agàsicles · Aristó · Demarat · Leotíquides · Arquidam II · Agis II · Agesilau II · Arquidam III · Agis III · Eudàmides I · Arquidam IV · Eudàmides II · Agis IV · Eudàmides III · Arquidam V · Euclides · Licurg · Pèlops |
| Governants posteriors | |
