L'adjectiu és una de les categories que comprèn lamorfologia tradicional. Un adjectiu és la paraula que explica com són les coses, persones, idees o qualsevol entitat que pugui ser designada amb unnom substantiu. Com a categoria independent, és una de les més tardanes a aparèixer, ja que abans es considerava un tipus de nom i durant segles se'l relacionava amb elverb (pels participis).[1] Antigament es classificava eldeterminant com un tipus d'adjectiu.
En català, l'adjectiu téflexió degènere i nombre; és per això que hi ha adjectius de dues terminacions (comalt - alta) i uns altres d'invariables, que tenen la mateixa forma per al masculí que per al femení (comamable). També hi ha adjectius que tenen una sola terminació en singular i dues en plural (comvoraç - voraços - voraces).
Tradicionalment, s'ha considerat que l'adjectiu té tres graus: positiu o pur, quan l'adjectiu està usat en la seva forma ordinària; comparatiu, quan s'usa per contrastar dues realitats (cas demajor, per exemple); grau superlatiu, quan expressa el punt màxim o mínim d'una gradació (comòptim odivertidíssim, per exemple). En algunes llengües, els graus de l'adjectiu suposen paraules diferents, com enanglès; en d'altres, el grau s'expressa mitjançant construccions determinades, com elcastellà.
Pel que fa a lasintaxi, l'adjectiu pot fer de complement del nom (la funció més usual), d'atribut o de complement predicatiu, actuant com a nucli d'unsintagma adjectival. Si està substantivat mitjançant undeterminant, llavors pot adquirir les funcions pròpies del nom.
Els adjectius es poden classificar semànticament segons el seu significat inherent o segons com modifiquin el sentit del nom. Si s'atén al significat del mateix adjectiu, poden ser objectivables o valoratius.[2] Dins dels primers, es troben els posicionals (que es col·loquen és una escala d'apreciació de qualitats físiques, com "gran"), els gradatius (que fan referència a processos, com "madur") i els de classe (que al·ludeixen a etiquetes culturals, com ara "neoclàssic"). Dins dels adjectius valoratius, es troben els adjectius centrípets (depenen totalment de la valoració del subjecte, com "important") i els centrífugs, que inclouen els que fan referència a característiques estètiques o psíquiques del nom.
Si, per contra, es considera l'adjectiu respecte al nom a què acompanya, es pot parlar d'adjectius explicatius iespecificatius. Els explicatius descriuen qualitats que ja estan contingudes de manera natural, com quan es diu "cel blau", mentre que els especificatius indiquen propietats que no es poden deduir del sentit del nom, com "abric blau" (podria ser de qualsevol altre color). En català, hi ha més tendència a col·locar els adjectius especificatius darrere del nom, mentre que hi ha més llibertat de posició en els adjectius explicatius, que poden funcionar com aepítet si hi van davant, però també es poden adjuntar després del nom.
