| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1901 Barcelona |
| Mort | 1988 (86/87 anys) Barcelona |
| Formació | Col·legi Alemany de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Família | |
| Parella | Josep Pla i Casadevall Joan Antoni Fuster Valiente |
Adi Solveig Enberg (Barcelona,15 de maig de1901 - Barcelona,5 de juny de1989)[1] coneguda durant uns anys comLa senyora Pla, fou una dona barcelonina, filla de pare noruec i mare sueca,periodista,poliglota, aventurera iespia. Durant gairebé quinze anys fou companya intermitent, i presumpta esposa, deJosep Pla Casadevall.[2]
Nascuda a Barcelona, Adi Enberg era la petita dels fills de Halfdan Enberg,cònsol deDinamarca, i d'Olga Whertman, amb la qual s'havia casat en segones núpcies.[1]
Nascuda al carrer de Santjoanistes, fou alumna delCol·legi Alemany, aleshores al carrer de Moià, i dominava diversos idiomes.[3] Amb només disset anys es casà amb un cosí segon. Visqueren entreLió iParís durant els cinc anys que durà llur matrimoni i després de la separació, tornà a Barcelona amb els pares. Més tard, residí sola a Londres i París, on conegué Josep Pla en els ambients bohemis que freqüentaven alguns catalans exiliats que s'havien oposat públicament a laGuerra del Marroc. Enberg i Pla es veien amb intermitència i desenvolupaven llurs carreres periodístiques per separat. El 1926, després de passar plegats el Nadal aLondres, anunciaren per carta a la família i amics que es casaven. Pla descrivia Adi Enberg com la dona ideal per posar equilibri i ordre a la seva vida: atractiva, culta, distingida i poliglota. Al seu retorn a Barcelona, tot i que mai mostraren cap document que acredités el casament, ella fou coneguda comla senyora Pla.[4] Després del suposat casament, passaren uns mesos aAjaccio, a l'illa deCòrsega. Després de la proclamació de laSegona República Espanyola, visqueren aMadrid, amb períodes de vacances a Barcelona iPalafrugell.[1]
A l'inici de laGuerra Civil s'exiliaren aMarsella on entraren en contacte amb l'empresariJosep Bertran i Musitu, exministre d'Alfons XIII, dirigent de laLliga Regionalista i creador delServei d'informació del Nord-est d'Espanya (SINFE) que els proposà col·laborar en tasques d'espionatge a favor delbàndol nacional. La seva missió consistia a passejar pel port, parlar amb mariners en bars i tavernes i apuntar totes les entrades i sortides dels vaixells.[5] Ells acceptaren, i la informació que recollien era enviada pel SINFE a la base deMallorca d'on sortien elssubmarins que torpedinaven i enfonsaven els vaixells que portaven subministraments a l'Espanya republicana.[6] A partir del juliol del 1937, els moviments del SINFE foren perseguits per lagendarmeria francesa; llavors Enberg fou contractada com a secretària personal deFrancesc Cambó i es desplaçà amb ell a les residències deMontreux (Suïssa) iOpatija (Croàcia). Pel seu cantó, Josep Pla se n'anà a París i més tard es traslladà aRoma amb ajuda econòmica de Cambó, a canvi de col·laborar en la redacció de material de propaganda antirepublicana i diversos llibres, entre els quals destacà laHistoria de la Segunda República Española. El 1938 feu un viatge aSardenya i més tard anà a recollir Enberg a Opatija i aprofitaren per fer junts un creuer per l'Adriàtic, abans de tornar aRoma, recollir els seus efectes personals i traslladar-se aBiarritz, des d'on entraren a la zona nacional perSant Sebastià. Enberg reprengué la feina de secretària de Bertran i Musitu fins que, amb la derrota delbàndol republicà, ella i Pla tornaren a Barcelona el mateix dia de l'entrada de les tropes franquistes.[2]
La ruptura definitiva de la parella, tot i que no perderen el contacte, es produí quan Pla, incòmode i desenganyat per la nova situació, després de treballar tres mesos aLa Vanguardia, decidí instal·lar-se a la recòndita cala Fornells, al litoral deBegur,[7] i al cap de poc temps inicià una relació ambAurora Perea Mené.
El 1951 Enberg es tornà a casar amb el pintor mallorquíJoan Antoni Fuster Valiente. Fou un matrimoni civil, ja que ella encara estava casada amb el seu cosí, pel ritu protestant, i no aconseguí la dispensa. L'ambient conservador i opressiu de Mallorca feu que es traslladessin definitivament aCatalunya, primer a Begur i després aSitges, on van regentar un hotel, la Residència Victòria. Després de la mort de Fuster Valiente el 1964, Enberg es traslladà a Barcelona, on freqüentà la intel·lectualitat catalana, i fou un referent de lagauche divine.[8] Morí a Barcelona el 1988.[1][9]
