Addis Abeba (amhàric:አዲስ አበባ,Adisə Abäba, ‘flor nova’) és la capital d'Etiòpia. És a 2.355 m per damunt del nivell de la mar. El2012 tenia una població de 3.040.740 habitants[1] i una superfície de de 527 quilòmetres quadrats, sigui 5.165,1 habitants per quilòmetre quadrat.[2][3][4]
Addis Abeba és tant una ciutat com una regió de l'estat d'Etiòpia. És la ciutat on hi ha la base de laUnió Africana i l'antecessoraOrganització per a la Unitat Africana (OUA). També hi ha els quarters de la Comissió Econòmica per Àfrica de les Nacions Unides (UNECA) i altres organitzacions mundials i continentals. Addis Abeba sovint és referida com «la capital política d'Àfrica» per la seva importància històrica, diplomàtica i política per al continent.[5]
La ciutat és als peus de la muntanyaEntoto (antiga capital d'Etiòpia) en un altiplà d'entre uns 2.300 i uns 2.600 metres per damunt del nivell del mar. És la capital més elevada d'Àfrica i la quarta més alta del món. L'altitud varia des dels 2.326 metres (on hi ha l'aeroport) i els més de 3.000 metres de l'Entoto, al nord, on hi ha els barris més pobres.
La ciutat fou fundada oficialment l'any 1886 per l'emperadorMenelik II, però sembla que era la seva dona, Taytu Betul, la que estava realment interessada en el lloc a causa d'una particularitat de l'àrea: unes aigües termals, origen d'una mena de projecte de balneari, on els nobles de la cort imperial gaudien de banys relaxants. El nom de la ciutat és un nomoromo. Menelik, que primer era el rei de laprovíncia de Shoa havia fundat una base militar a la muntanya d'Entoto i el 1879 va visitar les ruïnes de la ciutat medieval que hi havia. Aquestes proven la presència d'etíops a la zona des d'abans de les campanyes d'Ahmad Gragn.
L'assentament actual es va començar al sud de la vall de la muntanya el 1886. Primer Taytu (esposa del rei) s'hi va construir una casaa, a prop d'unes fonts minerals. Altres nobles s'hi van assentar i Menelik va engrandir la casa de la seva esposa, que va esdevenir el Palau Imperial. Avui en dia és la seu del govern d'Addis Abeba. Quan Menelik II va esdevenir emperador d'Etiòpia la va convertir en la capital del nou estat. De l'època de Menelik encara és visible avui en dia els nombrososeucalyptus que aquest va fer plantar als carrers de la ciutat.[6]
Haile Selassie va ajudar a formar l'Organització per a la Unitat Africana (OUA) el1963 i va invitar la nova entitat a posar els seus quarters a la ciutat. La OUA es va dissoldre el 2002 i fou reemplaçada per laUnió Africana que també hi té els quarters principals. El 1965 es va celebrar a la ciutat el Concili de lesEsglésies ortodoxes orientals.
Estudis de genètica han considerat que la zona d'Addis Abeba ja era habitada per humans fa 100.000 anys,[7][8] i és considerada una de les primeres zones de l'aparició de l'espècie humana.[9][10]
Segons el Cens del 2007[Cal actualitzar]de laCentral Statistical Agency d'Etiòpia (CSA), Addis Abeba tenia una població total de 2.739.551 habitants, dels quals 1.305.387 eren homes i 1.434.164 eren dones; tots els habitants són considerats habitants urbans. A la ciutat hi viuen membres de tots els grups ètnics d'Etiòpia, però els grups dominants són:amhares (47,04%),oromos (19,51%),gurages (16,34%),tigrinyes (6,18%),silt'es (2,94%) igamos (1,68%). S'hi parla l'amhàric (71%), l'oromo (10,7%), les llengüesgurage (8,37%), eltigrinya (3,6%), elsilt'e (1,82%) i elgamo (1,03%). La religió majoritària és l'església ortodoxa etíop (74,7%). Altres religions importants són: l'islam (7,77%), elP'ent'ay (protestantisme etíop i eritreu) (0,48%) i l'església catòlica romana.[11]
En el cens anterior, del 1994, es van comptabilitzar 2.112.737 habitants (1.023.452 homes i 1.089.285 dones).[12]
Segons el cens nacional del 2007, el 98,64% dels hàbitats d'Addis Abeba té accés a l'aigua potable.[13] El nivell d'alfabetització dels adults és del 93,6% dels homes i el 79,95% de les dones. La mortalitat infantil és de 45 nens per cada 1000 naixements (el d'Etiòpia és de 77).[14]
La Ciutat està parcialment proveïda d'aigua pel pantà de Koka.
El centre econòmic de la ciutat ésMerkato i té la reputació de ser el mercat més gran de l'Àfrica.
La ciutat és el centre econòmic i financer d'Etiòpia i després de la fi de laGuerra Eritrea-Etiòpica el creixement va accelerar per la immigració del sud del país. El centre econòmic és elMerckato, que té la reputació d'ésser el més gros mercat de tot el continent africà.
El 2007 era considerat una ciutat neta i segura comparada amb altres ciutats africanes.[15] A l'Aeroport Internacional Bole hi ha la seu d'Ethiopian Arlines,[16] la companyia aèria més activa d'Àfrica i del Banc Nacional d'Etiòpia.
A la ciutat hi ha la Biblioteca Nacional Etíop, el Museu Etnològic Etíop, el Museu d'Addis Abeba, el Museu Etíop d'Història Natural, el Museu Etíop de Ferrocarrils i el Museu Postal Nacional. Entre els edificis notables, es destaca la Catedral de Sant Jordi (ortodoxa, fundada el 1896 i seu d'un museu), la Catedral de la Santíssima Trinitat (ortodoxa, en la qual hi ha enterratHaile Selassie i la família imperial i els que van lluitar contra els italians), l'antic Palau Imperial de Menelik II (seu oficial del govern) i el Palau Nacional (residència del President d'Etiòpia).
S'hi va fundar la OUA, que va esdevenir Unió Africana, que té la seu en uns nous edificis on anteriorment hi havia la presó Akaki al sud-oest de la ciutat.
També cal destacar el Teatre Hager Fikir (el teatre més antic del país)
Al districteMerkato, el mercat més gran d'Àfrica, i la impressionant MesquitaThe Grand Anwar, la mesquita més gran del país, que va ser construïda durant l'ocupació italiana. A prop hi ha l'església Raguel; la proximitat d'ambdós llocs de culte simbolitzen les llargues relacions de pau entre les dues comunitats religioses al país. Al barri també hi ha la Catedral catòlica de la Sagrada Família. A prop de l'aeroport Internacional Bole la nova cateral ortodoxaMedhane Alem (Salvador del Món), que és la segona més gran del continent.
Altres edificis són el mercat Merkato, l'autòdrom Jan Meda, el Centre de Recreació Bihere Tsige i la línia de ferrocarril que va aDjibouti.
Entre els edificis per a la pràctica de l'esport, hi ha els estadis Addis Abeba i Nyala. El 2008 es van celebrar a la ciutat el Campionat Africà d'Atletisme.
A la falda de la muntanyaEntoto hi ha diversos suburbis.
La Universitat d'Addis Abeba fou fundada el 1950 amb el nom deUniversity College of Addis Ababa. Haile Selassie I li va fer la donació del Palau Genete Leul perquè en fos la seu. La universitat té sis campus a la ciutat (i un setè aDebre Zeit i també té altres sots-seus a altres ciutats del país. A la mateixa hi ha l'Institut d'Estudis Etíops i el Museu Etnològic.
Té una estació principal detren, amb dues línies cap a l'est, una construïda pels francesos fins aHarar (Etiòpia), i una altra fins aDjibouti.
La ciutat té un servei públic d'autobús i taxi (de color groc), encara que el mitjà de transport més utilitzat sigui una altra mena de taxi, un minibús o cotxe habitualment, aquest de color blau i més econòmic.
Hi ha dues estacions d'autobús:Terra, dins l'àrea de Merkato. És la més important i amb destinacions arreu del país. La segona estació no té nom oficial, està situada a l'avingudaRas Mekonin prop de l'estació de tren i uneix la capital amb Adama (Nazret) iDebre Zeyit.
El 1998 es va començar a construir les rondes de la ciutat per implementar un pla per al desenvolupament de la perifèria. La corporacióChina Road and Bridge Corporation (CRBC) va col·laborar amb l'Addis Ababa City Roads Autority (AACRA) per a fer l'obra.[17]
L'aeroport de la ciutat és l'Aeroport Internacional Bole, que va inaugurar la nova terminal el 2003. També hi ha el vell Aeroport Lideta, que és utilitzat per avionetes i avions militars. Addis Abeba té connexió ferroviària ambDjibouti, però el ferrocarril no opera i està pendent de la renovació.
El setembre del 2010 es va fundar la Corporació Ferroviària Etíop. Aquesta va arribar a un acord amb elChina Exim Bank per a fer 30 km de ferrocarril.[18]
Segons laClassificació climàtica de Köppen té una barreja climàtica entre unclima atlàntic i unclima de muntanya. A causa de la diferència d'altitud i al vent hi pot haver una diferència de 10 °C dins la seva superfície. Al llarg de tot l'any té temperatures molt homogènies i suaus.
Addis Abeba té diversos hospitals, entre ells l'hospital Ghandi, a Churchill Road, l'Addis Abeba Fistula Hospital (el primer i un dels pocs si no l'únic en aquesta especialitat), i el més gran i important de tot el país: elTukur Ambasa Hospital (lleó negre). Tots tenen dificultats i precarietats òbvies d'un país amb greus problemes econòmics i de salut.
La ciutat està dividida en districtes oficials, i alguns d'aquests barris tenen dispensaris o farmàcies públiques que tenenpreus més econòmics que les privades, encara que cada farmàcia té el seu propi preu estipulat a cada producte.
El Museu Nacional Etíop conté les restes deLucy, una homínid de 3.18 milions d'anys, coneguda pels etíops amb el nom deDinkenesh.
L'equip nacional d'atletisme entrena a la zona coneguda com aExhibition Hall, al centre de la ciutat, just on s'ajunten l'avinguda Menelik II i l'avinguda de l'Àfrica, també coneguda amb el nom de Bole Road.
Només els carrers i avingudes principals del centre tenen un nom oficial o estan asfaltats.
Una particularitat: encara que a la capital hi ha nombrosos bancs, l'hotel Sheraton d'Addis Abeba, té dins les seves instal·lacions l'únic caixer automàtic del país.
↑"Census 2007 Tables: Addis Abeba"Arxivat 2010-11-14 aWayback Machine., Tables 2.1, 2.5, 3.1, 3.2 and 3.4. For Silt'e, the statistics of reported Shitagne speakers were used, on the assumption that this was a typographical error.
.jpg)
.jpg)
.jpg)
