La ciutat està situada en una posició estratègica, a uns 33quilòmetres terra endins. El nord està envoltat per la ReservaSeyhan,llac que es fa servir per produirenergia hidroelèctrica.
El nom derivaria de l'hitita Uruadaniya deKizzuwatna; la llegenda diu que el nom estava relacionat amb Adad (oIshkur) el déu del tro a les mitologies d'Accad,Sumèria,Babilònia,Assíria i l'Imperi Hitita, que vivia albosc proper i va donar nom a Uru (regió) Adaniya (d'Adana); s'han trobat inscripcions hitites a la zona, cosa que fa que aquest origen no es pugui descartar, però d'altres la relacionen amb el míticDànau (epònim delsDanaoi de lamitologia grega) establert aArgos. Els antics jeroglífics egipcis esmenten un país anomenat Danaja en temps deTuthmosis II (1437 aC) iAmenofis III (vers 1390-1352 aC). Amb l'enfonsament de la civilització micènica (vers 1200 aC) alguns refugiats de la zona de l'Egeu es van refugiar a la costa deCilícia i el poble dels dananayim o danuna s'identifiquen com un grup de pobles de la mar que va atacar Egipte el 1191 aC en el regnat deRamsès III. Els denyen són identificats amb els habitants de la ciutat d'Adana. També podria estar relacionat amb el nomprotoindoeuropeu da-nu (riu) o Da-na-vo (poble que viu pel riu), un poble nòmadaescita, esmentats com a dimonis de l'aigua als Rigveda (els danaves). A laIlíada d'Homer, la ciutat és esmentada com Adana però més tard en l'època hel·lenística apareix com Antioquia de Cilícia (Ἀντιόχεια τῆς Κιλικίας), Antioquia al Saros (Antiochia ad Sarum) o Antioquia del Saros (Antiochia in Sarus) (Ἀντιόχεια ἡ πρὸς Σάρον). Els editors de l'Atlas de Hèlsinki intentaren identificar Adana amb la Quwe o Que o Qwe o Qe que apareix a les tauletes cuneïformes, capital d'una regió o un estat, esmentada com a Coa a la Bíblia, el lloc on el rei Salomó va aconseguir cavalls (I Reis 10:28; II Cron. 1:16). El nom armeni és Ադանա Adana. La mitologia grecoromana deia que el nom derivava d'Adanus i de Sarus, dos fills d'Urà, que es va establir a un lloc a prop del riu Sarus (Seyhan), on va construir una ciutat donant el nom d'un fill al riu i el de l'altre a la ciutat.
El nom apareix de les següents formes: Adanos, Ta Adana, Uru Adaniya, Erdene, Edene, Ezene, Batana, Atana, Azana i Addane.
Els túmuls de Tepebağ, al mig d'Adana, daten del períodeneolític vers 6000 aC, en temps dels primers establiments humans a la zona. Seria la regió més antiga deÇukurova. Una ciutat de nom Adana és esmentada en un poema èpic sumeri, elpoema de Gilgamesh, però la ubicació és massa poc precisa per poder afirmar que es tracta de la mateixa ciutat. Segons la inscripció enllengua hitita de Kava trobada aHattusa (Boğazkale),Kizzuwatna fou el primer rei que va governar a Adana, sota protecció dels hitites, vers el1335 aC. En aquest temps la ciutat es deia Uru Adaniyya, i els habitants són esmentats comdanuna. A la caiguda de l'imperi hitita vers1190 aC, per les invasions des de l'oest, van sorgir una sèrie de regnes que van agafar el control de les planes i a la zona apareix elregne de Que (Quwe, Kwe, etc.), el qual vers el740 aC s'hauria convertit en provínciaassíria, però a la caiguda de l'imperi va passar alssyennesis, reis de la muntanya i la plana de Cilícia, que precisament va agafar el nom del títol que elsgrecs donaven a aquests reis; fou després part de l'imperi persaaquemènida fins a la conquesta d'Alexandre i a la mort d'aquest va estar en mans dels diàdocs: el darrerAntígon el Borni, del que va passar aSeleuc I Nicàtor que va fundar la dinastiaselèucida. Elsegle i aC, elspirates cilicis s'havien apoderat de la zona. Roma, ambPompeu Magne, la va conquerir i destruir, però la va reconstruir i fou presó pels pirates. Cilícia va esdevenirprovíncia romana i Adana va restar com una estació destacada en la via cap a orient, sota el domini de la república i de l'imperi; sotaJulià l'Apòstata va esdevenir el principal centre de la regió amb ponts, carreteres, edificis, plantacions i altres; elcristianisme hi va penetrar aviat i fou seu d'unbisbat. Des de395 fouromana d'Orient fins alsegle vii. Sota els romans d'Orient va rivalitzar ambTars com a centre comercial però fou aquesta la metròpoli de la zona.
No se sap en quin any fou conquerida pelsàrabs. El control de la ciutat va oscil·lar entre grecs i àrabs durant anys. El646Muàwiya, governador deSíria, després califaMuàwiya I, va fer una incursió finsAmòrion i com que la zona de Tars iAntioquia estava lliure hi va establir guarnicions. Però posteriorment tornà a canviar de mans probablement més d'una vegada. El nom de la ciutat segons els àrabs derivava d'Ezene, net del profetaYazene. La ciutat es va despoblar a causa de les lluites frontereres.Harun ar-Raixid la va reconstruir i els seus successors la van mantenir. Era una fortalesa que estava a la part occidental d'un arc de fortaleses que anava des deMalatya cap al sud-oest. A final delsegle viii o començament delIX, fou reconquerida pels grecs (data exacta desconeguda però entre790 i805), que després la van conservar durant uns quants anys, aprofitant la guerra civil. El830,al-Mamun va dominar altre cop la zona, on va morir el seu visirAmr ibn Masada el832[1] i va penetrar aCapadòcia via Tars, que va utilitzar com a base per la seva expedició del833 quan va morir. Durant els decennis següents la vila va estar controlada pelsabbàssides i la ciutat va tenir unfakih i uncadí. El875 va ser conquerida temporalment per l'emperadorBasili el Macedoni però no la va poder conservar. El romà d'Orient Andrònic va envair el904/905 la regió, va derrotar les guarnicions de Tars iMassisa i va destruirKurus. L'armeniMleh (Malih) va ocuparMaraix el916 i es van emportar 50.000 presoners de la ciutat i de Tars, però no s'esmenta a la veïna Adana. El942 Síria fou assignada alsikhxídides, govern que va incloure la zona fronterera de Cilícia, però el946 va ser conquerida pels romans d'Orient mentre l'hamdànidaSayf al-Dawla s'apoderava de Tars.
El poder romà d'Orient estava augmentant. El 950 l'hamdànida Sayf al-Dawla va fer una expedició aAnatòlia que va acabar en desastre. L'estrateg romà d'Orient Basili Gezamilites va aconseguir una victòria total sobre la flota de l'emir que pretenia atacar les costes romanes d'Orient. Així els romans d'Orient van conservar la ciutat, però el 964 els hamdànides la van conquerir després d'un setge. Fou finalment reconquerida pels romans d'Orient sotaNicèfor Focas i el domestic Joan Tsimiscés (després emperadorJoan I Tsimiscés) el16 d'agost del965 (junt ambal-Massisa iTars).
Va romandre en mans dels romans d'Orient nominalment fins al 1097, però després del 1071 gairebé l'havien abandonat i el 1072 va passar aFilàret Bracami que la va perdre vers 1084/1087 a mans dels seljúcides. Fins vers el 1082 apareix en mans d'aquest Filàret Bracami, que se suposa que tenia el títol decuropalata (desebast segonsMiquel el Sirià) abraçant les terres deTars aMalatya,Urfa iAntioquia de l'Orontes, però el 1083 la va ocupar el seljúcidaSulayman ibn Kutalmish. L'estiu de 1097 Adana fou ocupada pels croats (Balduí de Boulogne, que s'havia barallat amb l'altre cap croat,Tancred d'Hauteville). El general romà d'Orient Tatikios, que anava amb l'exèrcit dels croats per prendre possessió de les conquestes d'aquests per a l'emperador (tal com s'havia pactat), va abandonar Tancred el febrer del 1098 i va cedir aBohemon de Tàrent les ciutats d'Addena (Adana), Tursol (Tars) i Mamistra (Mopsuèstia) de les que Bohemon no es va fer càrrec fins a l'agost, quan el croat va entrar a Tars,Ayn Zarba i al-Massisa. Però per les negociacions que van seguir, les viles van retornar a l'Imperi Romà d'Orient. Tancred d'Hauteville va ocupar Adana el 1101 però el 1103 va haver d'entregar-la (junt amb Tars, Mopsuèstia, i Ayn Zarba) aBohemon I d'Antioquia que havia tornat del seu captiveri a mans de l'emirDanishmend. El 1104 el general romà d'Orient Monastras es va apoderar deLonginias (Ayn Zarba o al costat), Tars, Adana i «Mamista» (error per Mopsuèstia/Mamistra). El 1107 Tancred d'Hauteville la va conquerir als romans d'Orient. El tractat entre l'emperadorAleix I Comnè i Bohemon I d'Antioquia (Bohemon de Tàrent) el setembre de 1108 va acordar finalment la ciutat alpríncep d'Antioquia.
Lleó I d'Armenia Menor vers el 1132 va conquerir Mamistra (Missis i Mopsuèstia), Adana i Tars, és a dir les tres principals ciutats de la plana de Cilícia. L'emperadorJoan II Comnè, es va venjar de Lleó I, que havia maltractat Isaac Comnè, germà de Joan II) i va enviar un contingent que va ocupar Tars, Adana i Mopsuèstia i va fer presoners Lleó I, la seva dona, i els seus fills, que foren portats presoners aConstantinoble on el rei degué morir. Joan II va donar el govern de Cilícia a Coloman, fill de Boris i net del reiColoman d'Hongria. Els romans d'Orient no van poder conservar Adana, que el 1138 va caure en mans del seljúcida Masud I de Rum. El 1151 va ser reconquerida perToros II, fill de Lleó I. Després d'un raid de Toros a l'illa romana d'Orient deXipre on es van produir fets de gran crueltat, l'emperadorManuel I Comnè va decidir que ja n'hi havia prou, i per posar fi al domini armeni i venjar l'expedició a Xipre, va portar un fort exèrcit a Cilícia que va ocuparAnazarbe, Tars i després tota la regió (1158). Toros es va refugiar a les fortaleses muntanyoses de l'Antitaure i es va establir aDajikikar. El reiBalduí III de Jerusalem va fer una mediació i finalment es va arranjar una pau per la qual Toros podia conservar les fortaleses de muntanya en feu de l'Imperi Romà d'Orient; els romans d'Orient restaven amos de les terres planes i de les principals ciutats. La guerra es va reprendre el 1162. Toros va reconquerirVahka i Anazarbe, però per por de provocar un enfrontament general amb els romans d'Orient va signar un tractat de pau amb l'imperi el 1163. El7 de febrer de1165 el governador romà d'Orient de Tars, Andrònic Euphorbenos, va convidar a un banquet el generalíssim armeni Esteve, i el va assassinar en revenja per les expedicions contra els romans d'Orient o contra territori romà d'Orient que havia fet entre 1158 i 1163. Toros va respondre amb una matança general de romans d'Orient als seus dominis. La guerra semblava inevitable, però es va evitar pels esforços diplomàtics del reiAmalric I de Jerusalem. Després de l'abdicació de Toros va pujar al tron el seu fillRupen II (1168) però a la mort del pare en un monestir,Mleh, germà de Rupen, es va apoderar del tron. Mleh va canviar totes les aliances i va buscar el suport dels estats musulmans. El 1173 era prou fort per assaltar d'un sol cop les tres principals ciutats romanes d'Orient: Adana, Mamistra i Tars, que foren ocupades. L'estat armeni tornava a formar un conjunt territorial complet.
Tars fou part delregne d'Armènia Menor del1173 al1359. Després de la seva victòria del 1266, Baybars I va aparèixer davant d'Adana i la va atacar; els mamelucs van retornar a la ciutat el 1275. Un altre cop la van saquejar el 1304. El 1341 va ser cedida com herència a Guiu de Lusignan. Els mamelucs la van atacar i assaltar el 1355. El 1359 va ser ocupada junt amb Adana pels mamelucs, en el regnat d'al-Màlik an-Nàssir Badr-ad-Din Abu-l-Maali Hàssan ibn an-Nàssir Muhàmmad (1354-1361).,[2] als que fou cedida pel rei Constantí III d'Armènia Menor a canvi de la pau, i va esdevenir capital d'una niyaba de la qual el 1378 apareix com a governador el turcman Yüregiroğlu Ramazan (o Ramadan), fundador de la dinastia delsramazànides oramazanoğullari, aliada dels mamelucs, que ja consta des de 1353, quan es va instal·lar aElbistan; Ramazan va morir en aquest any 1378 i el va succeir seu fill Sârimeddin, a qui el 1383 va succeir el seu fill 1383 Şihabeddin Ahmed. La dinastia va conquerir Tars (ocupada temporalment pels karamànides als mamelucs (en algun moment després del 1405 i abans del 1412) i va estendre el seu domini a les ciutats de Sis (actualment Kozan) i a Ayas, governant tota la plana cilícia. Sembla que no fou afectada per la invasió de l'emir Shah Suvar de Dhu l-Kadr el 1467. Els otomans van atacar Adana, però els ramazànides, amb suport mameluc, la van conservar. El 1516, en el curs de la seva expedició a Egipte, va entrar a Adana però la va deixar en poder dels ramazànides, llavors els seus vassalls. El 1606 va caure en mans del rebelDjanbulat o Jumblatt Ali, senyor deKillis, que s'havia revoltat a Síria per l'execució del seu pare Jumblatt Husayn (1604) i aliat a l'emirFakhr al-Din de Mont Liban en contra de Yusuf al-Sayfa, governador de Trípoli (al que va derrotar aHamat) es va apoderar de Síria i va establir un emirat independent entre Adana i Hamat, que va deixar de pagar impostos a la Porta, però finalment fou derrotat aOrudj el 1607. El1608 el territori, que encara pertanyia als ramazànides, fou annexionat pels otomans i constituït en eyalat sota autoritat d'unwali (governador) nomenat pel sultà. Al final del segle era unsandjak, dins del qual estava Tars.
Van seguir uns anys de poca activitat però de tranquil·litat. A la guerra turco-egípcia de 1832, Adana va esdevenir el quarter general de l'exèrcit manat perIbrahim Paixà d'Egipte. El tractat deKutahya la va cedir aMuhàmmad Alí Paixà (6 d'abril de1833). Egipte la va conservar fins a la convenció deLondres de6 de juliol de1840 que va obligar els egipcis a l'evacuació. Llavors fou agregada a la província d'Alep, però el 1867 es va restaurar unwilayat d'Adana.
La massacre d'Adana va tenir lloc alwilayat (província) l'abril de 1909. Una enfrontaments religiosos ètnics van acabar amb unpogrom contra els armenis a tota la província, que hauria costat la mort a unes 25.000 persones. En 1915, les tropes otomanes van rodejar tots els armenis de la ciutat, uns 20.000, i els van fer marxar cap al desert de Síria, com a part del genocidi armeni; les comunitats armènies de la ciutat i altres poblacions va quedar totalment eliminades.
El desembre de 1918 fou ocupada per les tropes franceses; quatre batallons de la Legió Armènia Francesa van supervisar la repatriació dels refugiats armenis. Els musulmans van atacar diverses vegades als francesos, tant els partidaris deMustafà Kemal com els contraris a aquest; la Legió Armènia va acabar llicenciada, la repatriació aturada i la reclamació francesa sobre Cilícia (que França esperava que seria unida al mandat deSíria) abandonada. El tractat d'Ankara de20 d'octubre de 1921 entre França i la Gran Assemblea Nacional Turca, reconeixia la possessió de Cilícia als turcs, i les tropes franceses i voluntaris armenis es van retirar d'Adana el 5 de gener de 1922.
El 30 de gener de 1943Winston Churchill, primer ministre delRegne Unit, es va trobar amb el president de Turquiaİsmet İnönü en un vagó de tren a l'estació de Yenice, a 23 quilòmetres fora d'Adana, en l'anomenada Conferència d'Adana. Churchill volia que Turquia participés en laII Guerra Mundial al costat dels aliats; una segona conferència es va fer alCaire el desembre de 1943, en la qual van participar İnönü, Churchill iRoosevelt.
El27 de juny de1998 Adana va patir un terratrèmol de magnitud 6,2 en l'escala de Richter; van morir 145 persones i 1.500 van resultar ferides; milers es van quedar sense casa.
Fins al segle xvi Adana era una ciutat comercial (elsvenecians hi van tenir una factoria amb alguns privilegis als segles xiv ixv) notable però no gaire gran. Va créixer sota els ramazànides superant a Tars. Al segle xvii,Evliya Çelebi diu que tenia 8.700 cases (més de 40.000 habitants), si bé sembla que l'estimació era una mica exagerada, cosa habitual amb Evliya. En tot cas la decadència de l'Imperi Otomà es va veure reflectida en la de moltes ciutats que, com Adana, van perdre població i activitat; la inseguretat que impedia sortir de la ciutat va arruïnar en part el comerç, si bé el sector del cotó va subsistir. A l'inici del segle xix la població era major que la de Tars, però el 1836 ja havia tornat a ser superada. Els egipcis van intentar recuperar el comerç de cotó, sense gaire èxit, però després a la segona meitat del segle, la guerra civil americana va disparar la demanda de cotó i llavors va prosperar; les millores en les rutes sobretot per part del paixà Khalil Pasha van ajudar a la prosperitat. La població era en aquest temps de 35.000 habitants a l'hivern i de 20.000 a l'estiu (quan una part emigrava a la muntanya, més fresca i marxaven els treballadors de temporada). V. Cuinet dona les xifres de 30.000 habitants amb 13.000 musulmans i 12.575 armenis; el nombre de treballadors de temporada era d'entre dotze i quinze mil. El 1870 es va establir la municipalitat amb un alcalde al front. El 1886 es va inaugurar el ferrocarril deMersin; a laI Guerra Mundial es van obrir alguns túnels a lesmuntanyes del Taure. L'extermini o èxode dels armenis i grecs durant i després de la guerra va arruïnar la ciutat, ja que eren els responsables del 80% de l'activitat, però amb el temps es va recuperar. El 1927 tenia 72.577 habitants; el 1935 fou erigida en capital de laprovíncia de Seyhan; el 1950 els habitants eren 117.799. El 1963 la província va agafar elnom d'Adana.
↑L'enciclopèdia de l'Islam, segurament per error, assenyala que fou en el tercer regnat d'al-Malikan-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun (1310-1341), potser per una confusió entre aquest, an-Nàssir Muhammad, i l'abans esmentat, an-Nàssir Hàssan
