| Tipus de meteorit | |
 Diogenita Johnstown. Imatge de la NASA  | |
| Tipus | meteorit |
|---|---|
Lesacondrites sónmeteorits rocosos, semblants a lesroques ígnies, que representen un 7,1% dels que cauen a laTerra, i que es caracteritzen per haver patit processos defusió idiferenciació alplaneta oasteroide del qual procedeixen.[1] És a dir, per efecte de latemperatura es van formarmagmes, situant-se els materials mésdensos al centre del cos planetari, i els menys densos en capes més superficials (és a causa d'aquests processos què laTerra posseeixnucli,mantell iescorça).[2] El nom que va usar el terme "acondrita" va serAristides Brezina, delMuseu d'Història Natural de Viena, a la fi del segle xix, per designar els meteorits rocosos que no tenencòndrules.[3] Són similars en aparença a lesroques ígnies terrestres, per la qual cosa és molt difícil distingir-les, llevat que es vegin quan cauen. Potser l'acondrita més famosa i controvertida sigui el meteorit d'origenmarciàALH84001, car es va anunciar que podria contenir provesfòssils d'organismesextraterrestres de fa 3.600 milions d'anys.[4]
Es creu que la major part de les acondritas provenen de l'asteroide4 Vesta, situat alcinturó d'asteroides. Aquest asteroide (el quart que es va descobrir i el tercer en grandària dins del cinturó) té unaescorça formada persilicats i unnucli format perFe iNi, és a dir, ha patit diferenciació magmàtica, i té uncràter d'impacte que ocupa una gran superfície de l'asteroide. Aquest impacte meteorític va generar una gran quantitat d'ejecta (el material projectat en la formació d'un cràter), i part ha caigut sobre el nostre planeta. Es calcula que el 6% de tots els meteorits que cauen provenen de 4 Vesta.[5]
En la classificació més bàsica, hi ha tres tipus de meteorits segons la seva composició:[6]
Des de 1970 s'han modificat lesclassificacions de meteorits per altres més modernes que tenen en compte a més de la seva composició química, la textura i el seu origen, entre altres paràmetres.[7]
Les acondrites s'han dividit en 3 grups:[8]
No obstant això, aquesta classificació no té utilitat genètica (hi ha meteorits rics en Ca relacionats amb meteorits pobres en Ca, i meteorits rics o pobres en Ca sense relació entre si), de manera que actualment està en desús.[3] Una manera de classificar, que sí que té en compte la seva gènesi, és considerant el planeta o asteroide del qual procedeixen, resultant:[9]
| Grup PAC. Acondrites primitives | Grup HED. Meteorits procedents de 4 Vesta | Acondrites procedents d'altres asteroides | Grup LUN. Meteoritslunars[10] | Grup SNC. Meteorits marcians |
| Acapulcoites (ACA) | Eucrites (EUC) | Angrites (ANG) | LUN A | Shergottites (SHE) |
| Lodranites (LOD) | Diogenites (DIO) | Aubrites (AUB) | LUN B | Nakhlites (NAK) |
| Brachinites (BRA) | Howardites (HOW) | LUN G | Chassignites (CHA) | |
| Winonaites (WIN) | LUN N | Ortopiroxenites (OPX) | ||
| Ureilites (URE) |
Lesacondrites primitives inclouen els meteorits que són similars encomposició i estructura als seus condrites precursors. No han patit un alt grau de diferenciació, i probablement procedeixen de petits asteroides que es van fondre al rebre impactes meteorítics, i que van patir un refredament ràpid.[11] Sónroques ultramàfiques (amb una quantitat superior al 90% en minerals de Fe i Ni).[12]
.jpg)
El seu nom prové d'un meteorit caigut aAcapulco (Mèxic) el1976.[9] Presenten gran abundància d'olivina ipiroxè; En menor quantitat es trobaplagioclasa, metalls deFe iNi itroilita.[13] Elmeteorit Acapulco es va classificar com una condrita anòmala a causa que té una composició similar, fins que van començar a semblar més meteorits de les mateixes característiques. Es consideren a aquestes acondrites com la transició entre les condrites i materials més diferenciats.[14] La textura està conformada per petitscristalls. L'edat estimada del cos del qual procedeixen és d'entre 4.555 i 4.562 milions d'anys, i unes edats d'exposició a laradiació còsmica de 4 a 7 milions d'anys, que indicarien quan es van separar de l'asteroide.[15]
El seu nom prové del meteoritLodran, que va caure alPakistan en1868. Tot just hi ha més de deu meteorits d'aquest grup, i gairebé tots s'han trobat a l'Antàrtida. Tenen la mateixa composició mineralògica i la mateixa relacióisotòpica d'oxigen que les acapulcoites, per la qual cosa es pensa que procedeixen d'un mateix asteroide. Els cristalls són gruixuts, amb olivina i piroxens, i probablement provinguin de capes mésdenses i profundes dins de l'asteroide que les acapulcoites.[14][11]
S'han trobat molt poques brachinites. El seu nom prové del meteoritBrachina, que es va trobar aAustràlia a1974. Amb un 93% en volum, són els meteorits procedents d'asteroides amb major quantitat d'olivina. També contenen piroxè,cromita,sulfurs,fosfats imetalls. La meitat també presentenplagioclasa.[16] Hi ha estudis que relacionen les brachinitas amb l'asteroide289 Nenetta.[17]
El seu nom deriva del meteoritWinona, trobat alsEstats Units el1928.[14] Algunes presenten còndrules relictes, indicant l'origen condrític d'aquests meteorits. Estan formades per piroxens, olivina, plagioclasa, troilita i metalls de Fe i Ni. Els cristalls presenten una textura equigranular, amb formats fins i mitjans, i algunes presenten zones de superfície mil·limètrica de diferent textura o mineralogia, que podrien ser indicadors de processos de fusió parcial.[18] Els meteorits metàl·lics delgrup IAB contenen restes de silicats similars a les winonaitas, per la qual cosa s'especula amb un origen comú.[19][20]
El seu nom deriva deNovo Urei, un poble situat aMordòvia (Rússia), on el1886 van caure diversos meteorits.[14] Presenten olivina (50-75%), piroxens (14-35%) i molt poca quantitat de metalls de Fe i Ni. Entre els cristalls d'aquests minerals, a lamatriu, es trobengasos nobles icarboni (de vegades en forma dediamant, que és un indicador d'altespressions). La presència de diamants s'ha interpretat com el resultat de lametamorfització delgrafit. No hi ha un acord clar sobre l'origen de les ureilites. Les datacions que s'han realitzat indiquen una edat de 4.550 milions d'anys.[15]
El grup d'acondrites HED inclou leshowardites,eucrites idiogenites. Aquests meteorits sónroques magmàtiques formades a altestemperatures, i probablement procedents de l'asteroide 4 Vesta. Les diogenites i les eucrites es van formar en capes profundes de l'asteroide, i les howardites i les eucrites polimíctiques ho van fer més a prop de la superfície.[21] Això es dedueix de la comparació de l'espectre de 4 Vesta amb aquest grup d'acondritas; L'espectre de la seva superfície coincideix amb el de les howardites i eucrites, però l'espectre del fons de dos cràters d'impacte coincideix amb el de les diogenites.[22] Són molt semblants a certes roques ígnies presents a la Terra (basalts,gabres, etc.).[23]
El seu nom prové delgrec "eukritos", que significa "fàcil de distingir". Les eucrites, que són les acondrites més abundants, estan compostes bàsicament depigeonita (un tipus de piroxè) iplagioclasa, amb quantitats variables desílice i de mineralsopacs, com certssulfurs,ilmenita icromita.[24] La capa superficial d'aquests meteorits és fosca, però a l'interior són de color blanc grisós clar. Moltes d'ells amb bretxes.[25]
Anomenades així perDiògenes Apol·loniates,filòsofgrec del segle V aC, que va ser el perimer en suggerir que els meteorits queien del cel.[26] Estan compostes per ortopiroxens rics enMg, amb olivina i plagioclasa. Alguns dels cristalls de piroxè tenen una mida considerable, indicant que el refredament de la roca ha estat lent, i probablement en profunditat.[27]
Es diuen així en honor delquímicanglèsEdward Howard. La textura és unabretxa polimíctica, ambclasts d'eucrita, diogenita, material similar al de les condrites carbonàcies i material fos per impactes meteorítics. Això indica que probablement procedeixin delregolit de 4 Vesta.[28] Tenen una gran quantitat de gasos nobles a causa de l'efecte delvent solar.[23]
Aquí s'agrupen les acondritas que provenen d'asteroides que han sofert processos de diferenciació, però que no estan genèticament relacionats amb 4 Vesta. Se solen distingir dos grups, angrites i aubrites, on s'enquadren la majoria d'aquests meteorits, però hi ha altres, com per exempleNWA 011, que procedeix d'un asteroide desconegut, segurament amb característiques semblants a 4 Vesta.[29] També s'ha exposat la hipòtesi que aquests meteorits provinguin deMercuri.[30]
El seu nom es deu al meteoritAngra dos Reis, que va caure aRio de Janeiro el1869. Les acondrites d'aquest grup es caracteritzen per la presència d'undiòpsid d'Al iTu, anomenatfassaita. També apareixen plagioclasa, olivina,kirschsteinita i altres minerals, tractant-se d'unaroca basàltica. També tenenvesícules, que s'interpreten com el vestigi de la presència degasos (igual que en roques volcàniques terrestres), o bé com la resta d'esferes sòlides que es van destruir en les diferents fases de la formació de la roca. Poden procedir dels asteroides289 Nenetta o3819 Robinson.[29]
Es denominen així pel meteoritAubres, caigut enNyons (França) el1836. Està composta bàsicament per cristalls d'enstatita, acompanyats per olivines, metalls de Fe i Ni, troilita i altres minerals accessoris. Sembla que comparteixen origen amb les condrites d'enstatita. Es creu que poden procedir de l'asteroide3103 Eger.[29] L'escorça de les aubrites solen ser de color clar, i l'interior blanc. Són els meteorits rocosos que han sofert una exposició més prolongada als raigs còsmics (120 milions d'anys).[27]
Els meteorits lunars, o lunaïtes, són fragments rocosos que procedeixen de l'ejecta generada durant un impacte meteorític sobre la superfície de la Lluna. Perquè les roques projectades no tornin a caure sobre elsatèl·lit per efecte de lagravetat, han de superar una velocitat de 2,38 km / s (coneguda com avelocitat d'escapament).[31] Se sap l'origen d'aquests meteorits per la seva similitud composicional, mineralògica, textural i de relacions isotòpiques amb les roques recollides durant lesmissions Apollo.[31] Les lunaïtes són també molt interessants perquè permeten estudiar roques de zones de la Lluna que no van ser mostrejades per les esmentades missions.[32] La classificació dels meteorits lunars es basa en criterispetrològics, diferenciant els d'anortosita, basalt, gabre inorita. Així tenim:
Són anortosites que presenten una gran quantitat de plagioclasa rica en Ca, i una quantitat menor d'olivina i piroxens. La textura és de gra gruixut, es tracta de roques que s'han refredat lentament, procedents de les zones altes (Terrae) de la Lluna. Són de color gris, i de vegades es troben vesiculades.[33] Aquest grup se subdivideix en:[32]
Procedeixen delsmaria (colades de lava omplint conques) lunars, amb composició basàltica i ambfenocristalls d'olivina iaugita, i amb continguts en menor quantitat de cromita, ilmenita,apatita, troilita i metalls de Fe i Ni. La majoria d'aquestes acondritas presenten aspecte de bretxa.[32]
Igual que els LUN B, procedeixen delsmaria, però estan formats pergabre. Presenten plagioclasa i piroxè, i en menor mesura òxids de Fe i Tu. Poden tenir el seu origen en magmes que es van refredar més lentament I a major profunditat.[32]
Només es coneix un meteorit d'aquest grup (NWA 773). És una bretxa polimíctica, que presenta dueslitologies: d'una banda, unagabronorita rica en olivina, i amb piroxè, plagioclasa ifeldespat, i de l'altra, una bretxa regolítica fosca ambnorita iclasts basàltics. Es pensa que poden procedir de laconca Aitken.[32] Aquesta conca, rica en norita, és un cràter d'impacte (el segon delsistema solar) que va haver de projectar una gran quantitat d'ejecta sobre la Terra.[34]
Són roques ígnies que inclouen a lesshergottites,nakhlites,chassignites i a l'ortopiroxenita ALH84001.[4] Els tres primers grups tenen una edat molt recent comparada amb altres meteorits (de 1.300 a 165 milions d'anys), per la qual cosa han de procedir d'un cos planetari que hagi tingut activitat geològica recent.[35] Aquesta condició la compleixen la Lluna, Mart,Venus, Mercuri i alguns satèl·lits dels planetes majors (Júpiter,Urà,Saturn iNeptú). Aquests últims es van descartar, ja que l'ejecta que poguessin expulsar durant un impacte seria atreta per la força de gravetat del planeta. Una cosa semblant passaria amb Mercuri, ja que els fragments despresos serien atrapats pelSol.[36] El problema de Venus és, d'una banda, que té una velocitat d'escapament alta (molt semblant a la de la Terra), i de l'altra, la seva densaatmosfera, que destruiria gran part de l'ejecta produïda. No es poden descartar del tot Venus i Mercuri com a font d'alguns meteorits, però les possibilitats són mínimes.[36] La Lluna es va descartar per les diferències composicionals existents entre els meteorits SNC (SNC prové de Shergottita, Nakhlita i Chassignita) i les roques lunars, pel que es considera Mart com el "pare" d'aquest grup de meteorits.[37] Les subdivisions d'aquest grup es realitzen en funció de la profunditat a la qual van cristal·litzar.
El seu nom prové d'un meteorit caigut aShergotty (Índia) a1865.[38] Són roques de sílice, que al seu torn es divideixen en 3 grups:[39]
Deuen el seu nom a un meteorit que va caure aEl Nakhla (Egipte) a1911.[38] Sónclinopiroxenites que se solidificaron lentament fa 1.300 milions d'anys, i que van sortir de Mart fa 10-12 milions d'anys.[41] Aquestes roques han sofert processos relacionats amb l'aigua a baixa temperatura. Han patitmeteorització, produint minerals secundaris comargiles,carbonats isulfats, associats amb petita quantitat dematèria orgànica marciana.[36] Hi ha autors que suggereixen que podria haver indicis d'activitat biològica a les nakhlites.[42]
Trucades així per la localitat francesa deChassigny, on va caure un meteorit a1815.[38] Similars a les dunites terrestres, estan compostes gairebé exclusivament per olivina. Van cristal·litzar fa 1.300 milions d'anys.[38]
L'únic representant de les ortopiroxenites és el meteorit ALH 84001, que es va trobar a l'Antàrtida a la fi de1984.[38] És el més antic de tots els meteorits marcians, amb una edat de 4.500 milions d'anys.[41] Mostra trets d'haver sofertmetamorfisme tèrmic i de xoc, i presenta carbonats, en forma d'esfèrules ataronjades, el que indica que ha estat exposat a l'acció de l'aigua. El 1996 es va publicar un article, en el qual s'afirmava que en aquest meteorit havia senyals de vida, com la presència demolècules orgàniques, diversosbiominerals imicrofòssils similars a lesnanobactèries terrestres.[43] No obstant això, aquesta postura té els seus detractors, que argumenten que aquests nòduls de carbonat són conseqüència de la reacció a 600° C entre els silicats del meteorit i un fluid ric engas carbònic.[44]
