El bevedor d'absenta, (1901) amb al·lusió a la fada verda, obra del pintor txec Viktor Oliva (1861-1928)Plein Air (±1890), senyora que beu absenta deRamon Casas i Carbó[2]
De vegades a l'absenta se l'anomena la reina dels bulevards de París[3] ola Fée Verte (lafada verda) a causa del seus suposats dons màgics i el colorverd clar,[4] que es transforma en un colorlletós o ennuvolat en el moment d'afegir-hi aigua abans de consumir. Es sol afegir-hi aigua freda que desfà una mica de sucre, l'aigua en rebaixa elgrau d'alcohol i allibera aromes i el sucre en redueix l'amargor.
L'absenta és un elixir que prové deSuïssa,[5] però es va popularitzar aFrança a labelle époque al tombant del segle xix particularment entre els artistes i escriptorsparisencs. Va ser exportada als Estats Units per uns empresaris barcelonins on es va fer popular al localOld Absinthe House deNova Orleans.[6]
A l'acme de la seva popularitat va esdevenir un concurrent comercial per al vi. l'èxit creixent va inspirar productors menys escrupulosos que van fabricar absenta barata molt perjudicial per a la salut.[7] La beguda esdevingué aleshores símbol d’alcoholisme associat a la criminalitat, latuberculosi, la violència conjugal i la baixa de la natalitat. Uns casos d'excessos famosos, atribuïts a l'efecte de l'absenta, hi van ajudar: el conflicte entrePaul Verlaine iArthur Rimbaud, l'orella deVincent van Gogh, els tirs d'Alfred Jarry, per citar-ne els més coneguts.[7] El sector vinícola amb el suport de l’Església i els poders econòmics van iniciar una etapa de persecució.[8] Uns productors van emigrar a Espanya. Només va ser prohibida durant la dictadura franquista, a començament dels anys 1940.[8] Altres begudes i aperitius, com elvermut, que igual contenen extret de donzell, no van patir cap prohibició.[9]
Es va considerar que era unadroga psicoactiva perillosamentaddictiva, en part gràcies als estudis que va fer el psiquiatre rossellonèsValentin Magnan, als quals va fer dues errors metodològics. Primer, va basar la seva hipòtesi en una prova anecdòtica d'un sol cas clínic. Segon, va fer experiències amb animals en què administrava essència pura de tujona el que és ben diferent de les menudes concentracions presents en les begudes.[10]
El1915 ja era prohibida en alguns païsoseuropeus i als Estats Units.
L'absenta contétujona,[11] una substància neurotòxica però en quantitats molt més petites que el que es creia a principi de segle xx.[12] És la quantitat (sobretot d'alcohol) que crea el verí, com qualsevol altre espirituós.[13] El 1988, laUnió Europea va publicar una directiva que autoritzava plantes i essències de plantes que contenen tujona. Autoritza 5mg/l fins a 25%, 10 mg/l en begudes amb grau d'alcohol superior i 35mg/l en licors amargues.[14]
De tota manera s'havia continuat produint o important clandestinament als països on era prohibida.
La preparació i el ritual és una part important de l'experiència de beure absenta.[7]
Tradicionalment l'absenta se serveix en un got de vidre sobre el qual s'hi col·loca una cullera foradada especialment dissenyada. Al damunt de la cullera, en la part còncava es col·loca unterròs de sucre i tot seguit es vessa aigua frígida a sobre del sucre fins que la beguda es dilueix fins a una proporció d'unes 3 a 5 parts d'aigua per 1 part d'absenta. Durant aquest procés, els components nosolubles en aigua, principalment els de l'anís i el fonoll, es desprenen de la solució i ennuvolen la beguda; l'opalescència resultant s'anomenalouche (francès ‘tèrbol’).
Afegir aigua és important, donat que exposa una varietat de sabors de les herbes que componen l'absenta i que en estat original són negats pel gust preponderant d'anís. Per a molta gent una absenta de qualitat no requereix sucre, però s'afegeix d'acord amb el gust de cada bevedor.
Amb l'increment de popularitat es varen començar a fer servir les fonts d'absenta, gransgerres amb aigua freda i una base amb diverses aixetes. Aquestes permetien preparar més d'una beguda a la vegada.
Encara que es pot servir en gots normals, també existeixen gots específicament fets per l'absenta, amb una marca o una part inferior bombada que indica la dosi. Fa un maridatge perfecte, igual com elpastís, amb els plats de peix.[15]
«
Mascle donzell de la muntanya alta si ets aromàtic també ets amargant, portes el nom d'una deessa antiga i et fas vermut i et fas absenta ardent
Duplais, Pierre; McKennie, Marcellus (trad.). «The manufacture of Swiss Absinthe [La fabricació d'absenta suïssa]». A:A Treatise on the Manufacture and Distillation of Alcoholic Liquors [Tractat sobre la fabricació i la destil·lació de begudes alcohòliques] (en anglès traduït del francès). H.C. Baird, 1871, p. 236-246.
«The Virtual Absinthe Museum» (en anglès), 2008. Arxivat de l'original el 2006-08-22. [Consulta: 3 febrer 2021]. Pàgina web arxivada d'un museu virtual de l'absenta amb història, tradicions, art i antiguitats.
_Plein_air_by_Ramon_Casas_-_Museu_Nacional_d%2527Art_de_Catalunya.jpg)
