Abbàs Hilmí II d'Egipte (àrab: عباس حلمي الثاني) (Alexandria, 14 de juliol de1874 -Ginebra, 19 de desembre de1944) foukediv d'Egipte (1892 -1914).[1]
Va estudiar aViena i va succeir al seu pareMuhàmmad Tawfik el8 de gener de1892. Aviat es va enfrontar amb l'agent diplomàticbritànic icònsol anglès alCaire, SirEvelyn Baring (lord Cromer) i després amb Kitchener.
L'estiu de1914 va viatjar aConstantinoble i el25 de juliol fou ferit allí en un atemptat. En esclatar laI Guerra Mundial era encara a Constantinoble (agost) i també quan l'Imperi va entrar a la guerra al costat d'Alemanya iÀustria (octubre). Abbàs Hilmí va fer una crida alsegipcis i sudanesos a lluitar contra els ocupants estrangers (novembre); el mateix dia es va proclamar l'estat de setge alCaire i el18 de desembre Egipte fou declaratprotectorat britànic. El19 de desembre Abbàs fou declarat deposat i substituït pel príncepHusayn Kamil, el príncep degà de la família. Aquest va morir el1917 i el va succeirFuad I que el15 de març de1922 va prendre el títol desoldà i va declarar a Abbas Hilmi II desposseït de tots els seus drets (no pas la seva descendència) per un rescripte reial de13 d'abril de1922 publicat al Diari Oficial el dia 15.
El maig de1931, establert aSuïssa, va renunciar al tron. Va morir aGinebra el20 de desembre de1944. Va deixar dos fills:Muhàmmad Abd-al-Munim i Muhàmad Abd-al-Kàdir, el primer dels quals fou regent d'Egipte (1952-1953).
- Mustafa Fahmi Pasha, nomenat per Muhammad Tawfik, fou ratificat el gener de 1892, fins al 15 de gener de 1893
- Hussein Fakhri Pasha 15 de gener de1893 - 17 de gener de 1893
- Riyad Pasha 17 de gener de 1893 - 16 d'abril de1894
- Boghos Nubar Pasha 16 d'abril de 1894 - 12 de novembre de1895
- Mustafa Fahmi Pasha 12 de novembre de 1895 - 12 de novembre de1908
- Boutros Ghali Pasha 12 de novembre de 1908 - 21 de febrer de1910
- Muhammad Said Pasha 22 de febrer de 1910 - 5 d'abril de 1914
- Hussein Rushdi Pasha 5 d'abril de 1914 (va seguir fins al 12 d'abril de1919 sota Husayn Kamil i sota Fuad I)