Lajurisdición deTabeirós té el seu origen en temps del reisueuMiro en elsegle vi, i apareix citada en elCronicón Iriense com pertanyent a ladiòcesi d'Iria. En el segle xii, l'arquebisbe de SantiagoXelmírez i el reiAlfons VII de Castella van intercanviar entre si la terra de Tabeirós,Tabeirolos i el castro de Far, passant la primera a ser possessió de la mitra compostelana. Aquesta jurisdicció abastava tot l'actual Ajuntament d'A Estrada, amb excepció de les parròquies de Vea, fins a1840, any en el qual es va crear l'Ajuntament i elpartit judicial d'A Estrada (avui cabdal de partit judicial que comprèn els ajuntaments d'Estrada,Forcarei iCerdedo). Tres anys abans, per culpa dels enfrontaments entreabsolutistes iliberals, es va traslladar la casa consistorial de Tabeirós des deCereixo al lloc d'A Estrada, format únicament per 4 cases en un encreuament de camins entre les parròquies deFigueroa,Ouzande iGuimarei.
Des del segle xii, aquestes terres que avui comprenen el concello de L'Estrada estaven políticament dividides en "coutos" i jurisdiciones, en les quals manava un senyor o bé eren propietat de la Mitra Compostel·lana: jurisdicció de Tabeirós (la major de totes), Couto de Vegi, Couto de Codeseda, Couto de Vega i Oca i el Couto do Aspecte. En1836 es van iniciar les reunions per a la unió d'aquests concellos en altres més grans o en un sol. L'1 de gener de1837 es va produir la fusió dels Coutos de Vega i Oca, Aspecte, Codeseda i Vea amb Tabeirós. El concello es va formar en Cereixo, amb seu en Pernaviva, ja amb 51 parròquies (inclosa A Estrada, que apareix per primera vegada, formada pels llocs de Figueiroa de Arriba, Figueiroa de Bajo, Rodeiro, Regueiro, Pedregal, Vilabrasil i Vilar). En1840 es va produir la destitució del concello de Cereixo, sol·licitant el nom d'A Estrada per al concello, aprovant-se el23 de gener de1841. El6 de juliol de1859 se li va concedir A Estrada el títol deVila per Reial decret. En1878, el príncepAlfons XII d'Espanya va atorgar al concello el tractament deIlustrísimo i en1912 el d'Excel·lència. Va tenir premsa pròpia fins a1940:El Emigrado.
A laBiblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú es conserva una destral del segle VII aC provinent d'aquest municipi, trobada l'any 1881, donada al museu el primer de novembre de 1884 perRamón del Valle, acadèmic d'història.[1]