![]() ![]() | |
Epònim | Austràlia,Regne Unit iEstats Units d'Amèrica![]() |
---|---|
Dades | |
Tipus | organització intergovernamental Tecnologia militar ![]() |
Història | |
Creació | 15 setembre 2021 |
Format per | |
AUKUS és el nom d'una aliança militar a tres bandes, acordada entre elsEstats Units, elRegne Unit iAustràlia. De fet, les sigles AUKUS són un acrònim del nom d’aquests tres països en anglès. Aquesta aliança fou anunciada el 15 de setembre del 2021 en una videoconferència amb la participació simultània dels presidents dels tres països:Joe Biden,Boris Johnson iScott Morrison.[1]
L’acord establert entre els tres països pretén clarament de desenvolupar una aliança en matèria de seguretat per fer front al domini de laRepública Popular de la Xina (RPX) a laregió Indo-Pacífica, encara que ningú esmenti explícitament al gegant asiàtic. De fet, l’acord permet a Austràlia desenvoluparsubmarins de propulsió nuclear, amb l’ajut i els coneixements tecnològics dels seus dos socis, cosa que permetria al paísoceànic patrullar zones en disputa quePequín mira de consolidar sota la sevasobirania. La RPX va reaccionar immediatament amenaçant a Austràlia d’haver-se situat ella mateixa com a adversària de la RPX i, en conseqüència, les seves tropes com a eventual objectiu al mar del sud xinès.[2]
L’AUKUS és un instrument més de les potències occidentals per a intentar contenir l'expansionisme xinès a la zona del Pacífic. La República Popular de la Xina va denunciar també, en el seu moment, elfòrum Quad creat el 2007 per Austràlia, Estats Units,Índia iJapó, al qual va qualificar de «OTAN asiàtica». Els països de la zona es mostren cada cop més preocupats per l’intervencionisme creixent de la Xina, que va obrint nous contenciosos fronterers siguin terrestres (per exemple amb l’Índia) o marítims (reivindicant nous illots o zones marítimes d’influència). Per la seva banda, els Estats Units mantenen l'estratègia de contenir l'expansió xinesa tot reforçant les aliances amb els altres països del Pacífic.[3][4]
La creació d'AUKUS, d'altra banda, ha despertat certs recels també en alguns països occidentals tradicionalment aliats dels Estats Units. Uns recels no pas pels objectius i la línia estratègica de l'aliança, sinó perquè veuen perillar algun dels seus interessos particulars com la transferència de tecnologia a un tercer país (Austràlia) o perquè l'adquisició de submarins nuclears per part del govern australià ha significat aFrança la pèrdua de contractes de venda desubmarins convencionals que hi tenia emparaulada.[5][6][7][8][9]