Enarquitectura d'ordinadors,64 bits és un adjectiu utilitzat per descriuresencers,adreces de memòria o altres unitats dedades que comprenen fins a 64bits (8octets) d'ample, o per referir-se a una arquitectura deUCP iUAL basades enregistres,bus d'adreces o bus de dades d'aquest ample.[1]
Elsmicroprocessadors de 64 bits han existit en lessuperordinadors des de 1960 i enservidors iestacions de treball basades enRISC des de mitjans delsanys 1990. El 2003 van començar a ser introduïts massivament alsordinadors personals (prèviament de32 bits) amb les arquitecturesAMD64 i els processadorsPowerPC G5.[2]
Encara que una UCP pot ser internament de 64 bits, el seu bus de dades o bus d'adreces externs poden tenir una mida diferent, més gran o més petita i el terme s'utilitza habitualment per descriure també la mida d'aquests busos. Per exemple, moltes màquines actuals amb processadors de 32 bits usen busos de 64 bits (p. ex. elPentium original i les UCP posteriors) i poden ocasionalment ser conegudes com «64 bits» per aquesta raó.[3] El terme també es pot referir a la mida de lesinstruccions dins delconjunt d'instruccions o a qualsevol altre element de dades (per exemple, les quantitats de 64 bits decoma flotant dedoble precisió són comuns).[4] Sense més qualificacions, però, l'arquitectura de les ordinadors de 64 bits té registres integrats que són de 64 bits, que permet suportar (interna i externament) dades de 64 bits.