El375 aC va ser unany delcalendari romàprejulià. En aquell temps, era conegut com aprimer any sense tribunat ni consolat (o, més rarament,any 379ab urbe condita). L'ús del nom «375 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistemaAnno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
- Batalla de Tegira, un enfrontament entre les forces d'hoplites deTebes i d'Esparta l'any375 aC. L'exèrcit tebà sotaPelòpides es va veure desafiat per una força espartana considerablement major mentre es retiraven d'un atac fallit aOrcomen, però els tebans van atacar amb èxit i van derrotar els espartans. La batalla és la primera ocasió en què una força espartana és derrotada per un enemic numèricament inferior.[2]
- Jàson,tirà deFeres itagos deTessàlia, domina tota la Tessàlia excepteFarsàlia on governaPolidames. Té el suport d'Àlcetes I de l'Epir i de laLliga Beòcia, especialment de la ciutat deTebes.[3]
- Nicòloc,navarc espartà, va ser enviat contraTimoteu, militar atenès, a lamar Jònica. Amb una força inferior a la dels atenencs va lliurar batalla prop d'Alízia a la costa d'Acarnània on va ser derrotat, però tot seguit va rebre el reforç de sis vaixells ambraciotes i de nou va desafiar a Timoteu, que de moment va refusar l'enfrontament, però que poc després, quan se li van unir setanta vaixells deCòrcira, va aconseguir el domini total de la mar.[4]
- Comença un període d'anarquia aRoma. Des d'aquest any fins al371 aC no hi van haver magistrats curuls. Elstribuns de la plebsGai Licini Calvus Estoló iLuci Sexti Sextí Laterà van presentar unes propostes legislatives favorable alsplebeus, lesLleis Liciniae-Sextiae, que van trobar una resistència violenta per part delspatricis. Aquests, amb la col·laboració d'altres tribuns de la plebs, van aconseguir oposar-se a les propostes dels dos tribuns, Licini i Sexti, que, en represàlia per les polítiques conservadores dels patricis i utilitzant el dret de veto que tenien els tribuns plebeus, van impedir, durant cinc anys consecutius, l'elecció dels tribuns consulars. Van ser tribuns de la plebs des del376 aC fins al367 aC.[5]
- ↑Funegan, Jack (et al.).Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115.ISBN 9780931464508.
- ↑Plutarc.Vides paral·leles: Agesilau, XVII. 27
- ↑Diodor de Sicília.Biblioteca històrica, XIV, 82
- ↑Xenofont.Hel·lèniques, V, 1-3
- ↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, VII, 5-7