El373 aC va ser unany delcalendari romàprejulià. En aquell temps, era conegut com atercer any sense tribunat ni consolat (o, més rarament,any 381ab urbe condita). L'ús del nom «373 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistemaAnno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
- El sàtrapaFarnabazos II deFrígia es va presentar amb la flota davantPelúsion, una ciutat d'Egipte, al Delta delNil, però es va retirar sense atacar-la davant les mesures preses pel faraóNectabeu que va inundar les terres i va bloquejar els canals navegables. L'expedició naval va ser un desastre.[2]
- Hivern: unterratrèmol i untsunami destrueixen la ciutatgrega d'Hèlice.[3]
- Ègion, ciutat d'Acaia, va incorporar el territori de la ciutat d'Hèlice, destruïda per un terratrèmol, i es va convertir en la capital de laLliga Aquea.[4][5]
- Mnàsip, general espartà, és nomenat comandant de la flota enviada aCòrcira per recuperar l'illa que havien conquerit elsatenencs. Va desembarcar i va assolar l'illa i va bloquejar la ciutat per terra i per mar reduint els corcirencs a una extrema necessitat.[6]
- Timoteu d'Anaflist, militar atenès, és nomenat comandant de 60 naus per actuar contra Mnàsip a Corcira, però no va poder passar a lamar Adriàtica i es va quedar a lamar Egea col·lectant diners i homes. En aquesta expedició va fer amistat ambAmintes rei deMacedònia. El perill de la pèrdua de Corcira era imminent iIfícrates iCal·lístrat el van acusar i deposar del seu comandament. Va tornar a Atenes per ser jutjat.[7]
- Crínip és enviat perDionisi I el vell,tirà deSiracusa aCòrcira en ajuda dels espartans, amb un esquadró de 10 naus. A causa d'una imprudència va caure en mans d'Ifícrates, junt amb 9 de les naus. Quan anava a ser venut com a esclau, Crínip es va suïcidar.[8]
- Aquest any, com els dos anteriors, (375 aC i374 aC) i fins al370 aC no hi va havermagistrats curuls. Elstribuns de la plebsGai Licini Calvus Estoló iLuci Sexti Sextí Laterà van presentar unes propostes legislatives favorable alsplebeus, lesLleis Liciniae-Sextiae, que van trobar una resistència violenta per part delspatricis. Aquests, amb la col·laboració d'altres tribuns de la plebs, van aconseguir oposar-se a les propostes dels dos tribuns, Licini i Sexti, que, en represàlia per les polítiques conservadores dels patricis i utilitzant el dret de veto que tenien els tribuns plebeus, van impedir, durant cinc anys consecutius, l'elecció dels tribuns consulars. Van ser tribuns de la plebs des del376 aC fins al367 aC.[9]
- ↑Funegan, Jack (et al.).Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115.ISBN 9780931464508.
- ↑Diodor de Sicília.Biblioteca històrica, XV, 42
- ↑British Broadcasting Corporation. «Helike — The Real Atlantis» (en anglès), 10 gener 2002. [Consulta: 14 febrer 2021].
- ↑Estrabó.Geografia, VIII, 7, 5
- ↑Pausànias.Descripció de Grècia, VII, 7,2
- ↑Xenofont.Hel·lèniques, VI, 2
- ↑Diodor de Sicília.Biblioteca històrica, XV, 47
- ↑Xenofont.Hel·lèniques, VI,2
- ↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, VII, 5-7
