El243 aC va ser unany delcalendari romàprejulià. Durant laRepública i l'Imperi Romà, era conegut com aany del consolat de Fúndul i Gal (o tambéany 511ab urbe condita). L'ús del nom «243 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistemaAnno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.[1]
- Segons la llegenda,Berenice II d'Egipte consagra un ble del seu cabell al temple de Zefirion pel retorn del seu maritPtolemeu III Evergetes I sa i estalvi deSíria. L'astrònomConó de Samos afirma que els cabells havien format una constel·lació, laCabellera de Berenice, cosa que origina un poema cèlebre deCal·límac, després perdut, però que es conserva en una traducció deCatul.[2][3][4]
- Ptolemeu III torna de Síria perquè s'ha estès una revolta a Egipte, iSeleuc II aprofita per recuperar el control del seu regne i expulsar els egipcis deMesopotàmia i de part del Nord de Síria. Seleuc concedeix el govern d'una pat del territori al seu germàAntíoc Híerax.[5]
- Ptolemeu III torna de les seves conquestes en el territoriselèucida amb una gran quantitat de tresors i obres d'art, incloent-hi moltes estàtues de déus egipcis queCambises II de Pèrsia havia espoliat prèviament. Ptolemeu deposita les estàtues i els tresors als temples egipcis i aconsegueix així el títol d'Evergetes ('Benefactor').[6]
- Sense declaració de guerra prèvia, el polític grecÀrat de Sició, que havia transformat laLliga Aquea en una potència important deGrècia, atacaCorint per sorpresa i força la retirada de les tropes d'ocupaciómacedòniques.Mègara,Trezè iEpidaure també abandonaren el rei macedoniAntígon II per entrar a la Lliga.[7]
- Basant-se en la tradició del juristaespartàLicurg, el jove rei d'Esparta,Agis IV de la dinastiaeuripòntida, intenta reformar un sistema polític que distribuïa la terra i la riquesa d'una forma desigual i que carregava els pobres de deutes. Proposa la cancel·lació dels deutes i el repartiment de les terres espartanes en parcel·les per als seus ciutadans, i la concessió de la ciutadania alsPeriecs (homes lliures sense dret a vot) i aestrangers. A més, el rei proposa la restauració del sistema que havia creat Licurg per la formació militar. Agis rep el suport de la seva mare i la seva àvia (que renuncien a les seves propietats), del seu oncleAgesilau i de Lisandre, un delsèfors (magistrats que supervisaven el govern reial d'Esparta).[8]
- Aquest any són elegits cònsolsGai Fundani Fúndul iGai Sulpici Gal.[9]
- Fundani Fúndul és enviat aSicília a lluitar contraAmílcar Barca que ocupava la ciutat d'Erix. Amílcar demana una treva per enterrar els morts i Fundani li contesta que valia més demanar una treva pels vius i rebutja la petició. Quan més tard fa una proposta de treva per recollir els seus morts a Amílcar, el cartaginès li concedeix, dient que ell no combat contra els morts.[10]
- ↑Funegan, Jack (et al.).Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115.ISBN 9780931464508.
- ↑Polibi.Història, XV, 25
- ↑Justí.Justini Historiarum Philippicarum, XXX, 1
- ↑Gai Valeri Catul.Elegies, LXIII
- ↑Justí.Justini Historiarum Philippicarum, XVIII, 2, 3
- ↑Justí.Justini Historiarum Philippicarum, XVII, 3
- ↑Polibi.Història, IV, 8
- ↑Plutarc.Vides paral·leles: Agis, XX
- ↑Diodor de Sicília.Bibliotheca historica, frag. Vat. p. 60
- ↑Aulus Gel·li.Les Nits Àtiques, X, 6
- ↑Polibi.Història, IV, 48
- ↑Polibi.Història, III, 71
