Movatterモバイル変換

Vés al contingut

1814

Modifica els enllaços

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

1814
Altres calendaris
Tipus	any civil iany comú que comença en dissabte
Gregorià	1814 (mdcccxiv)
Islàmic	1229 – 1230
Xinès	4510 – 4511
Hebreu	5574 – 5575
Calendaris hindús	1869 – 1870 (Vikram Samvat) 1736 – 1737 (Shaka Samvat) 4915 – 4916 (Kali Yuga)
Persa	1192 – 1193
Armeni	1263
Rúnic	2064
Ab urbe condita	2567
Categories
NaixementsDefuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xviii -segle xix -segle xx
Dècades
1780 1790 1800 -1810 -1820 1830 1840
Anys
1811 1812 1813 -1814 -1815 1816 1817

Esdeveniments

Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials.
Aprovat pel rei el4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de laUniversitat Pompeu Fabra PDF

Decret del rei Ferran VII que abolí la Constitució de Cadis i tots els decrets de les Corts de Cadis que atemptaven als drets i prerrogatives reials.
Aprovat pel rei el4 de maig del 1814 a València, reimprès per Vicente Olíva (Impressor Reial) el 1814 a Girona. Document escanejat per la Biblioteca de laUniversitat Pompeu Fabra PDF

Països Catalans

28 de maig,Barcelona, es retiren les tropes franceses, que l'han ocupat a l'anomenadaGuerra del Francès.^[1]
4 de maig,València: Acabada la Guerra del FrancèsFerran VII decreta la derogació laConstitució de Cadis i tots els decrets de lesCorts de Cadis contra el poder reial,Espanya retornade iure a l'absolutisme.^[2]

Resta del món

14 de gener: Peltractat de Kiel,Dinamarca cedeixNoruega aSuècia. Dinamarca conserva lesilles Fèroe,Islàndia iGroenlàndia, antigues possessions noruegues.^[3]
18 de febrer, França:batalla de Montereau.^[4]
1 de març -Àustria,Prússia, l'Imperi Rus i laGran Bretanya signen elTractat de Chaumont en el que es prometen ajuda mútua contraNapoleó Bonaparte durant laSisena Coalició restauren elsborbons com a reis d'Espanya, donenBèlgica alsPaïsos Baixos i s'estableix laConfederació del Rin, que significa la confederació d'Alemanya. Després es ratificarà en elCongrés de Viena.
22 de març,Ferran VII d'Espanya torna a Espanya des de l'exili.^[5]
25 de març,Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en labatalla de San Mateo, durant lesGuerres d'independència hispanoamericanes.^[6]
31 de març,París: Tropes anti-napoleòniques ocupen la ciutat.^[7]
- Veneçuela: els patriotes veneçolans triomfen en labatalla de Bocachica, durant lesGuerres d'independència hispanoamericanes.^[8]
6 d'abril -França: és coronatLluís XVIII de França com aRei de França.^[9]
10 d'abril:Batalla de Tolosa de Llenguadoc entre l'exèrcit francès i les tropes delDuc de Wellington.^[1]
11 d'abril,Castell de Fontainebleau,França:Napoleó Bonaparte és obligat a abdicar i exiliar-se a l'illa d'Elba per la signatura delTractat de Fontainebleau de 1814.^[10]
17 de maig:Cristià VIII de Dinamarca és triat rei deNoruega, acte pel qual aquest país s'autoproclama monarquia constitucional independent.^[11]
- -Montevideo (Uruguai): les forces independentistes vencen elcombat naval del Buceo al port homònim de l'actual capital de l'Uruguai durant laGuerra de la Independència Argentina.
30 de maig: Signatura delTractat de París com a final de la guerra entre França i la Sisena Coalició, iLluís XVIII de França és nomenat rei de França.^[12]
4 de juny -França: El reiLluís XVIII atorga laCarta de 1814 en la que concedeix alguns dels drets originals de laDeclaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà als seus súbdits.
23 de juny -Montevideo (Uruguay): els independentistes delRiu de la Plata culminen elSetge de Montevideo de 1812-1814 ocupant la ciutat durant laGuerra de la Independència Argentina.
11 de setembre,Guerra Anglo-Americana de 1812-1815: En labatalla de Plattsburgh un esquadróestatunidenc comandat perThomas MacDonough derrota un esquadróbritànic que es veu forçat a recular cap alCanadà.^[13]
1 d'octubre: Comença elCongrés de Viena, després de la derrota de Napoleó.
1 /2 d'octubre -Rancagua (Xile): l'exèrcit reialista del Perú engega la Reconquesta de Xile després de guanyar labatalla de Rancagua en la guerra de la Pàtria Vella.
24 de desembre:Regne Unit i elsEstats Units signen elTractat de Gant, establint una "pau perpètua" i posant fi a laGuerra de 1812.
Aikawa Minwa publicaManga hyakujo, un dels primersmangues de la història.^[14]

Naixements

Països Catalans

16 de desembre -Reus,província de Tarragona:Joan Prim, militar i políticcatalà.

Resta del món

28 de gener -París:Marie Cornélie Falcon, cantant d'òpera francesa, entresoprano imezzosoprano, (m. 1897).^[15]
9 de març -Ucraïna:Taràs Xevtxenko, poeta, artista i humanista.
13 de març,Bèrgam:Clara Maffei, salonnière imecenes italiana (m.1886).^[16]
12 de maig -Schwabach,Baviera:Adolf von Henselt, pianista i compositor alemany (m.1889).^[17]
22 de maig -Estocolm:Amalia Lindegren,pintora sueca i membre de laReial Acadèmia Sueca de les Arts (m.1891).^[18]
30 de maig -Imperi Rus:Mikhaïl Bakunin, anarquista rus (m.1876).^[19]
14 de juny -Oosterhout:Adriana Johanna Haanen,pintora neerlandesa (m.1895).^[20]
13 d'agost -Anders Jonas Ångström, físic suec (m.1874)^[21]
24 d'octubre -Rafael Carrera y Turcios, president guatemalenc entre1851 i1865 (f.1865)^[22]
6 de novembre -Dinant (Bèlgica):Adolphe Sax, músicbelga, inventor delsaxòfon (m.1894).^[23]
Brussel·les:Arnold Joseph Blaes, clarinetista belga

Necrològiques

Països Catalans

6 de febrer,València:Josepa Domènica Català de Valeriola, aristòcrata valenciana (n.1764).^[24]

Resta del món

27 de gener:Johann Gottlieb Fichte,filòsof alemany (n.1762).
26 de març -París,França:Joseph Ignace Guillotin, metge i diputat francès, que va proposar-ne la utilització de la guillotina a França (n.1738).
29 de maig,Martinica:Josefina de Beauharnais,emperadriu deFrança des de1804 fins a la mort (n.1763).^[25]
2 de setembre -Geòrgia:Catharine Littlefield Greene,inventora americana de ladesmotadora (n.1755).^[26]
19 de novembre,Roma:Ignasi Lacaba i Vila,cirurgià icatedràtic d'aquesta disciplina aMadrid.
2 de desembre:Charenton-Saint-Maurice (França):Marquès de Sade, aristòcrata, escriptor i filòsof francés (n.1740).

Referències

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:1814

↑^1,0^1,1Angelón, Manuel.Cronica de la Provincia de Barcelona (en castellà). Rubio, Grilo y Vitturi, 1870, p.127.
↑Fontana, Josep, 1931-2018..Capitalisme i democràcia, 1756-1848 : com va començar aquest engany. 1. ed. Barcelona: Edicions 62, 2019.ISBN 978-84-297-7773-4.
↑Iverslee, P. P..Events leading to the separation of Norway and Denmark (from 1801-1814) (en anglès). Augsburg Pub. House, 1899, p.122.
↑Le répertoire littéraire (en francès). Charles Jean Delille, 1839, p.334.
↑Martínez Ruiz, Enrique.La Guerra de la Independencia (1808-1814): claves españolas en una crisis europea (en castellà). Silex Ediciones, 2007, p.156.ISBN 8477372012.
↑Carilla, Emilio.Poesía de la Independencia (en anglès). Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1979, p.356.ISBN 8466000216.
↑Alison, Archibald.History of Europe from the commencement of the French revolution in 1789, to the restoration of the Bourbons in 1815 (en francès). Harper & brothers, 1842, p. Vol.1, p.155.
↑Vargas, Francisco Alejandro.La batalla de Aragua de Barcelona: antecedentes y consecuencias (en castellà). Amazonas Artes Gráficas, 1979, p.53.
↑Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Louis XVIII» (en francès). [Consulta: 29 abril 2020].
↑Conner, Susan Punzel.The age of Napoleon (en anglès). Greenwood, 2004, p.142.ISBN 0313320144.
↑Helgadóttir, Ragnhildur.The influence of American theories of judicial review on Nordic constitutional law (en anglès). Martinus Nijhoff Publishers, 2006, p.5.ISBN 9004150021.
↑Chapman, Tim.The Congress of Vienna: origins, processes, and results (en anglès). Routledge, 1998, p.33.ISBN 0415179947.
↑Roosevelt, Theodore.The Naval War of 1812 (en anglès).
↑Japanese works of art (en anglès). Sotheby's, 1993, p.56.
↑«Cornélie Falcon (1814-1897)» (en anglès). Find A Grave. [Consulta: 5 gener 2022].
↑Del Beccaro, Felice. «CARRARA SPINELLI, Chiara (Clara)» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 6 febrer 2024].
↑«Adolf von Henselt | German musician» (en anglès). [Consulta: 10 maig 2020].
↑«Amalia Lindegren». Curiator. [Consulta: 24 febrer 2020].
↑Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007.ISBN 84-460-1848-9.
↑«Adriana Haanen» (en neerlandès). RKD - Institut Holandès d'Història de l'Art. [Consulta: 11 abril 2020].
↑Todd, Deborah; Angelo, Joseph A.A to Z of scientists in space and astronomy (en anglès). Infobase Publishing, 2005, p.19.ISBN 0816046395.
↑Woodward, Ralph Lee.Rafael Carrera y la creación de la República de Guatemala, 1821-1871 (en castellà). Centro de Investigaciones Regionales de Mesoamérica, 2002, p.75.ISBN 091044319X.
↑Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Antoine-Joseph dit Adolphe Sax» (en francès). [Consulta: 3 novembre 2020].
↑Noguera Mengual, Jaume. «Josepa Domènica Català de Valeriola, baronessa de Xaló i Senyora de Gata de Gorgos». Història de Xaló, 12-02-2015. [Consulta: 24 febrer 2021].
↑«Josefina | enciclopèdia.cat». [Consulta: 19 abril 2021].
↑«Life Story: Catharine Littlefield Greene Miller (1755–1814)» (en anglès). Women & the American Story (WAMS). [Consulta: agost 2024].

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1814&oldid=35935003»

1814

Categoria oculta:

Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp