Movatterモバイル変換

Vés al contingut

1779

Modifica els enllaços

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

1779
Altres calendaris
Tipus	any civil iany comú que comença en divendres
Gregorià	1779 (mdcclxxix)
Islàmic	1193 – 1194
Xinès	4475 – 4476
Hebreu	5539 – 5540
Calendaris hindús	1834 – 1835 (Vikram Samvat) 1701 – 1702 (Shaka Samvat) 4880 – 4881 (Kali Yuga)
Persa	1157 – 1158
Armeni	1228
Rúnic	2029
Ab urbe condita	2532
Categories
NaixementsDefuncions Esdeveniments Obres
Segles
segle xvii -segle xviii -segle xix
Dècades
1740 1750 1760 -1770 -1780 1790 1800
Anys
1776 1777 1778 -1779 -1780 1781 1782

Esdeveniments

Països catalans

12 d'abril -Aranjuez (Comunitat de Madrid):França iEspanya, en el marc delsPactes de Família, signen elTractat d'Aranjuez de 1779 en el que el segon intervé a laGuerra d'Independència dels Estats Units per ajudar a França i que els dos es comprometen que Espanya intenti recuperar el control deMenorca,Gibraltar i altres territoris anteriorment espanyols que estaven en mans britàniques.

Resta del món

12 de gener, Teatro San Carlo de Nàpols: S'estrenàIfigenia in Aulide, òpera en tres actes composta perVicent Martín i Soler sobre un llibret italià deLuigi Serio.
25 d'abril,Palau d'Esterházy de Fertőd (Hongria): S'estrenaLa vera costanza, òpera deJoseph Haydn, amb llibret dePasquale Anfossi.
13 de maig -Ciesyn (Silèsia,Polònia): fi de laGuerra de Successió bavaresa amb la signatura delTractat de Teschen amb el que l'Arxiducat d'Àustria retorna aBaviera els territoris que havia ocupat i ha d'accedir a la futura unió dePrússia ambAnsbach iBayreuth.^[1]
18 de maig,Opéra de París: S'estrenaIphigénie en Tauride, òpera en quatre actes deChristoph Willibald Gluck sobre un llibret deNicolas-François Guillard.
20 de juliol,Teatro del Fondo de Nàpols: S'estrenàL'infedeltà fedele, òpera en tres actes composta perDomenico Cimarosa sobre un llibret italià deGiambattista Lorenzi.
21 de setembre,Baton Rouge (Louisiana): Batalla de Baton Rouge important victòria espanyola a de 1779 durant laRevolució americana.
S'inicia el tercersetge de Gibraltar d'Espanya.
És deposatZurab Shirvashidze, príncep d'Abkhàzia.
Charles Messier descobreix els objectesMessier 56,Messier 58,Messier 59,Messier 61 i les galàxies delGira-sol,de Bode i del'Ull Negre.

«El juego de la pelota a pala», Obra deFrancisco Goya de 1779.

Naixements

Països Catalans

17 de febrer,Manresa:Maurici Carrió i Serracanta, guerriller antinapoleònic.
Josep Mas i Vila, arquitecte català.
Ciutadella:Francesc Oleo Carrió, metge menorquí.
Vic:Francesc Bonamich i Colomer, sacerdot, compositor i organista.

Resta del món

15 de març,Londres,Anglaterra:William Lamb, polític anglès,Primer Ministre del Regne Unit (m.1848).^[2]
28 de març,BratislavaːJosephine Brunsvik, probablement la dona més important en la vida deBeethoven (m.1821).^[3]

4 de maig,Roma:François Gérard, Baró de Gérard, pintor neoclàssic francès.
15 de juliol:Nova York (EUA):Clement Clarke Moore, professor estatunidenc de literatura oriental i grega (m.1863).^[4]
1 d'agost,Comtat de Carroll,Maryland:Francis Scott Key, advocat, escriptor i poeta estatunidenc, escriví la lletra de l'himne dels Estats Units "The Star-Spangled Banner".
19 d'agost,La Roque d'Anthéron:Louis Nicolas Philippe Auguste de Forbin, pintor francès director delMuseu del Louvre.
20 d'agost,Väversunda Sörgård,Suècia:Jöns Jacob Berzelius, químic suec, considerat com un dels fundadors de la química moderna.
8 de setembre:Mustafà IV,soldà de l'imperi Otomà entre1807 i1808.
19 d'octubre,Muriedas,Cantàbria:Pedro Velarde y Santillán,militar espanyol, destacat per la seva participació en l'aixecament del 2 de maig de 1808 de laGuerra del Francès.
19 de novembre,Schwerin:Lluïsa Carlota de Mecklenburg-Schwerin, filla del Gran DucFrederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la princesaLluïsa de Saxònia-Gotha.
12 de desembre,Joigny:Magdalena Sofia Barat, religiosa francesa, fundadora de laSocietat del Sagrat Cor de Jesús, dedicada a l'ensenyament. El1925 va ser canonitzada perPius XI.
Milà:Francesc IV de Mòdena, arxiduc d'Àustria i membre de la DinastiaÀustria-Este que va esdevenirduc de Mòdena entre1814 i1846.
Czaslau:Veronica Rosalia Dussek, compositora i pianista txeca, filla deJohann Joseph Dussek i casada ambM. Cianchettini.
Estrasburg:Ehrenfried Stoeber, advocat i escriptor alsacià, considerat dels pares de la moderna literatura alsaciana.
París:Jean Coralli Peraciniballarí icoreògraf romàntic dedansa clàssica.
Louis Claude de Saulses de Freycinet, navegant, explorador i geògraf francès.
Quedlinburg:Carl Ritter, geògraf alemany, considerat juntament ambAlexander von Humboldt el pare de la geografia moderna.
Bordeus:Joan Antoni Verdièr (1779 - 1820), poeta popular occità, conegut com aMèste Verdièr.
Palau Reial d'El Pardo:Maria Amàlia d'Espanya, infanta d'Espanya.
Caserta,Regne de Sicília:Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina de Sardenya), princesa de les Dues Sicílies que contragué matrimoni amb el reiCarles Fèlix I de Sardenya.
Karlsruhe:Lluïsa de Baden, tsarina de Rússia, contragué matrimoni amb el tsarAlexandre I de Rússia.

Necrològiques

Gravat que representa l'avalot en què morí l'almirall Cook

20 de gener,Londres:David Garrick, actor i dramaturg britànic.
7 de febrer:William Boyce, compositor anglès.
14 de febrer,Badia de Kealakekua,Hawaii:James Cook, explorador i cartògraf anglès.
4 de març?,Frankfurt am Main:Heinrich Leopold Wagner, escriptor alemany delSturm und Drang.
6 d'abril,VenèciaTommaso Traetta, compositor italià.
28 de juny,Charleston,Carolina del Sud:Martha Daniell Logan,botànica i recol·lectora nord-americana (n.1704).^[5]
30 de setembre,Bolonya:Diego José Abad, jesuïta mexicà, humanista i poeta en llatí.
13 de novembre:Thomas Chippendale «el vell», un dels "tres magnífics" creadors de mobiliari delsegle xviii anglès.
6 de desembre,París:Jean Siméon Chardin, pintor francès conegut sobretot per les seves natures mortes, retrats i pintures al pastel.
Roma:Anton Raphael Mengs, pintor neoclàssic i teòric txec que es desenvolupà fonamentalment en Espanya.
Cuerno Verde, cabdillcomanxe mort pel capità espanyol Antza en una expedició a Texas.
Karim Khan Zand, governant dePèrsia.

Referències

↑«Treaty of Teschen | European history» (en anglès). [Consulta: 21 maig 2020].
↑Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007.ISBN 84-460-1848-9.
↑«Amada Inmortal. Joséphine van Brunsvick». LvBeethoven.com. [Consulta: 31 març 2020].
↑«Clement Clarke Moore | American scholar and author» (en anglès). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑Schafer, Elizabeth D. «Logan, Martha Daniell» (en anglès). South Carolina Encyclopedia, 08-06-2016. [Consulta: 27 octubre 2024].

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:1779

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1779&oldid=34598009»

1779

Categoria oculta:

Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp