Movatterモバイル変換

Vés al contingut

169 aC

Modifica els enllaços

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

169 aC
Altres calendaris
Tipus	any aC
Gregorià	169 aC (clxix aC)
Islàmic	815 aH – 814 aH
Xinès	2528 – 2529
Hebreu	3592 – 3593
Calendaris hindús	-113 – -112 (Vikram Samvat) 2933 – 2934 (Kali Yuga)
Persa	790 BP – 789 BP
Armeni	-
Rúnic	82
Ab urbe condita	585
Categories
NaixementsDefuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC -segle ii aC -segle i aC
Dècades
190 aC 180 aC 170 aC -160 aC -150 aC 140 aC 130 aC
Anys
172 aC 171 aC 170 aC -169 aC -168 aC 167 aC 166 aC

El169 aC va ser unany delcalendari romà prejulià. Durant laRepública i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Filip i Cepió o tambéany 585Ab urbe condita o de lafundació de la ciutat). L'ús del nom «169 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistemaAnno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Antic Egipte

Antíoc IV,rei selèucida, en el marc de laSisena guerra síria, quan s'havia retirat d'Egipte per pressió dels romans, veu que els reis que ell havia imposat,Ptolemeu VI Filomètori la seva germana-esposaCleòpatra II, acorden ambPtolemeu VIII Evèrgeta II, a qui els ciutadans d'Alexandria havien proclamat rei, de governar conjuntament Egipte.^[2]^[3]

Palestina

Antíoc IV, al passar per Síria, atacaJerusalem, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus. Saqueja elTemple. Mata molts jueus i d'altres els ven com a esclaus. Construeix una ciutadella a Jerusalem on hi deixa una guarnició encarregada de vigilar el país.^[4]

Il·líria

Genci,rei d'Il·líria, en el curs de laTercera Guerra Macedònica, capgira la seva aliança i es passa a la banda de Perseu, que li paga 300talents. Deté doslegats romans i destrueix les ciutats d'Apol·lònia iDirràquium, aliades de Roma.^[5]

Antiga Roma

Aquest any són elegitscònsols Quint Marci Filip iGneu Servili Cepió.^[6]
Cepió es queda a Itàlia, i Filip va aMacedònia, on lluita contraPerseu.^[7]
Filip dirigeix la guerra contraPerseu de Macedònia, que ja havia resistit dues campanyes romanes i havia mantingut les seves posicions. La primavera d'aquest any Filip arriba a Grècia i agafa el comandament de l'exèrcit aTessàlia de mans del cònsol sortintAulus Hostili Mancí. Decideix creuar la serralada de l'Olimp i entrar a Macedònia perHeraclea i Perseu, situat prop deDíon i amb bones posicions als passos de muntanya, hauria pogut rebutjar als romans, però quan el cònsol avança li entra pànic i es retira cap aPidna. Filip el segueix, però pot actuar.^[8]^[9]
Tiberi Semproni Grac és elegitcensor juntament ambGai Claudi Pulcre. La seva censura és molt severa. Eliminen diverses persones delsenat i fan perdre els cavalls a uns quantsequites. Elstribuns de la plebs acusen els dos censors però surten absolts dels càrrecs presentats. Grac compra la casa dePubli Corneli Escipió Africà i algunes d'adjacents i construeix unabasílica coneguda després com aBasílica Semprònia. Els censors inclouen elslliberts en alguna de lestribus urbanes.^[10]
S'aprova laLex Voconia a proposta deltribú de la plebs Quint Voconi Saxa, que estableix un límit a l'herència que poden rebre les dones. No va estar gaires anys en vigor. Algunes de les seves disposicions es van recollir a la lexJulia et Papia Poppaea.^[11]

Necrològiques

Enni, poeta i dramaturg, nascut el239 aC.^[12]

Referències

↑Funegan, Jack (et al.).Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115.ISBN 9780931464508.
↑Polibi.Història, XXIX, 8-11
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLV, 11.13
↑Polibi.Història, XXIX, 12-19
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLV, 3
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLIII, 3
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLIII, 17
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLIII, 1-16
↑Polibi.[Història, XXVIII, 10
↑Titus Livi.Ab Urbe Condita, XLIV, 16
↑Puente y Franco, Antonio de; José Franciaco Díaz.Historia de las leyes, plebiscitos y senadoconsultos más notables des de la fundación de Roma hasta Justiniano. Madrid: Imprenta de Vicente de Lalama, 1840, p. 169-170 [Consulta: 8 juny 2024].
↑Scutsch, Otto (et al.).Ennius : sept exposés suivis de discussions. Ginebra: Fondation Hardt, 1972, p. 149.

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:169 aC

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=169_aC&oldid=34691430»

Segle II aC

Categoria oculta:

Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp