Movatterモバイル変換

Vés al contingut

150 aC

Modifica els enllaços

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

150 aC
Altres calendaris
Tipus	any aC
Gregorià	150 aC (cl aC)
Islàmic	795 aH – 794 aH
Xinès	2547 – 2548
Hebreu	3611 – 3612
Calendaris hindús	-94 – -93 (Vikram Samvat) 2952 – 2953 (Kali Yuga)
Persa	771 BP – 770 BP
Armeni	-
Rúnic	101
Ab urbe condita	604
Categories
NaixementsDefuncions Esdeveniments
Segles
segle iii aC -segle ii aC -segle i aC
Dècades
180 aC 170 aC 160 aC -150 aC -140 aC 130 aC 120 aC
Anys
153 aC 152 aC 151 aC -150 aC -149 aC 148 aC 147 aC

El150 aC va ser unany delcalendari romà prejulià. Durant laRepública i l'Imperi Romà es coneixia com l'Any del Consolat de Flaminí i Balb o tambéany 604Ab urbe condita o de lafundació de la ciutat). L'ús del nom «150 aC» per referir-se a aquest any es remunta a l'alta edat mitjana, quan el sistemaAnno Domini va ser el mètode de numeració dels anys més comú a Europa.^[1]

Esdeveniments

Regne del Pont

Mitridates V Evergetes, succeïx aMitridates IV com a rei dePont. Continua l'estratègia de mantenir una aliança amb els romans que va iniciar seu predecessor.^[2]

Imperi Selèucida

Alexandre I Balas, que presumeix de ser el fill del difuntAntíoc IV Epífanes, després d'una rebel·lió al seu favor aAntioquia on mor l'altre pretendent,Demetri I Soter obté el tron de l'Imperi Selèucida, amb el suport delsenat romà, dePèrgam i dePtolemeu VI Filomètor. El nou rei es casa ambCleòpatra Tea.^[3]

Antiga Grècia

Menàlcides, un aventurerespartà, general de laLliga Aquea subornat amb deutalents, porta a la Lliga a ajudar a la ciutat d'Oropos contraAtenes. Per la meitat dels diners aconsegueix el suport deCal·lícrates de Leòntion, però Oropos no rep una ajuda efectiva. Menàlcides no obstant cobra la quantitat convinguda i es nega a pagar a Cal·lícrates, que l'acusa de voler entregarEsparta a Roma en lloc de a la Lliga, però Menàlcides s'escapa del perill per la protecció deDieu,estrateg de la Lliga Aquea al que suborna amb tres talents.^[4]

República Romana

Aquest any són elegitscònsols Tit Quinti Flaminí iMani Acili Balb.^[5]
Flaminí erigeix un temple a laPietas ('Pietat') en el lloc on hi havia abans unapresó, on una filla havia donat un notable exemple de pietat cap a la seva mare.^[6]

Cartago

Comença latercera Guerra Púnica entreRoma iCartago.Massinissa de Numídia dirigeix el setge d'una ciutat d'ubicació desconeguda anomenada Oroscopa, cosa que porta a la caiguda del govern pro-romà que hi havia a Cartago i la instal·lació d'un altre més militarista. Els cartaginesos envien una força militar sota comandament d'Hasdrúbal el Boetarc que és derrotada, i Cartago ha de pagar una nova indemnització, aquesta vegada alsnúmides, just quan acabava de pagar la contreta amb Roma (motiu pel qual havien donat per finalitzat el tractat amb Roma). ElSenat Romà considera que aquest atac és uncasus belli i inicia la guerra.^[7]
Luci Licini Lucul envia altribú militar Publi Corneli Escipió Africà Emilià aNumídia per obtenir algunselefants de guerra del reiMasinissa I i amic del seu aviEscipió Africà. El rei estava en guerra amb Cartago, i demana a Escipió Emilià que faci de mediador, però el romà no aconsegueix res. Escipió torna a Hispània amb alguns elefants.^[8]

Hispània

Els romans, dirigits pelpretor Servi Sulpici Galba, en el marc de laGuerra lusitana, derroten elslusitans en una gran batalla aHispània. Els lusitans envien ofertes de submissió a Galba que els promet deixar-los sortir de les muntanyes i donar-los terres fèrtils. Quan es dirigeixen a les terres assignades, Galba els rodeja amb les tropes i fa una carnisseria. Mata 9.000 homes i posteriorment, ven com a esclaus a laGàl·lia 20.000 lusitans més. Només se n'escapen un nombre reduït, entre ellsViriat, un pastor decidit a venjar els fets.^[9]

Necrològiques

Demetri I Sòter, reiselèucida deSíria. Esclata a Antioquia una revolta favorable aAlexandre I Balas i Demetri mor combatent als rebels.^[10]
Mitridates IV rei del Pont (data aproximada).^[11]

Referències

↑Funegan, Jack (et al.).Chronos, kairos, Christos : nativity and chronological studies. Winona Lake [IN]: Eisenbrauns, 1989, p. 115.ISBN 9780931464508.
↑Polibi.Història, XXXIII, 10
↑Apià.Història de Roma: Síria, XI, 67
↑Polibi.Història, XL, 5
↑Smith, William (ed.). «Flaminius». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 27 juny 2024].
↑Ciceró.Epistulae ad Atticum, XII, 5
↑Goldsworthy, Adrian.Las Guerras púnicas. Barcelona: Ariel, 2002, p. 395.ISBN 9788434466500.
↑Smith, William (ed.). «22. Scipio». A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. [Consulta: 28 juny 2024].
↑Strickland, Jane Margaret.Rome, Regal and Republican: A Family History of Rome (en anglès). vol.1. A. Hall. Virtue, & Company, 1854, p. 512.
↑Polibi.Història, XXXIII, 14-16
↑Polibi.Història, XXXIII, 12

AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:150 aC

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=150_aC&oldid=34691404»

Segle II aC

Categoria oculta:

Pàgines amb enllaç commonscat des de Wikidata

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp