Mapa que representa el gran cisma entre les esglésies orientals ortodoxes i l'església catòlica. Va succeïr l'any 1054Nebulosa del crac. Són les restes de la supernova que fou visible a l'any 1054
Durant l'any 1054 destaca el Gran Cisma d'Orient, labatalla d'Atapuerca, entreFerran I de Lleó i el seu germàGarcia Sanxes III de Pamplona, qui mor en combat i el successiu ascens al tron deSanç Garcés IV de Pamplona. A més a més,Enric IV esdevéemperador del Sacre Imperi.[2] A més, també s'observa una supernova, els restes de la qual avui es poden observar en la nebulosa del crac i l'astrònom al-Zarqali estableix les tables astronòmiques toledanes.[2] Durant l'any 1054 traspassen el monjo i compositor alemanyHermann von Reichenau, el papaLleó IX i el comte Garcia Sanxés III de Pamplona.[2]
El rei Enric I de França és vençut pel seu vassall Guillem el Coqueridor, duc de Normandia a la Batalla de Mortemer, que té lloc durant el febrer de 10544 de juliol - Es fa visible lasupernovaSN 1054 a laConstel·lació del Taure,[1] que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen lanebulosa del Cranc (NGC 1952).[3]
25 d'agost -Narbona: comença el segon concili de Narbona, en el que es codifica laPau i Treva de Déu que prohibeix les guerres privades.[6] Decreta que "qui mati un cristià, vessa la sang de Crist".[7] Aquest moviment s'estén d'Occitània vers la Península Ibèrica, el regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi i Itàlia.
El gran príncep de Kíev Iaroslau el Savi mor el febrer de l'any 1054Febrer -Normandia:Batalla de Mortemer,Guillem I d'Anglaterra venç aEnric I de França, del qual és vassall. Com a conseqüència,Roger de Mortemer, senyor deMortemer perd totes les seves possessions i se l'acusa d'haver alliberat el seu presoner,Raül IV de Valois, aliat del rei francès. Uns anys després, es reconcilia amb el duc Guillem i se li retornen la majoria de les possessions, excepte el castell de Mortemer. L'any 1057 Enric I tornarà a atacar Normandia, a labatallad de Varaville.[9]
Inici del regnat del Gran Príncep de KíevIziaslav I de Kíev que succeeix al seu pare Iaroslau I de Kíev quan aquest mor al febrer.
Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iazislav I després de la mort del seu pare Iaroslau I.Les cròniques russes assenyalen per primer cop elscumans i elsoghuz a Europa, al nord de lamar Negra.[13]
Armènia - Ibrahim Inal, capseljúcida, fa una incursió alregne de Kars que provoca milers de víctimes en la captura i saqueig de la ciutat d'Erciş, al regne armeni.[14]
Finals d'abril: el papa Lleó IX envia al seu llegat, el cardenalHumbert de Silva Candida (que mor el 19 d'abril durant l'ambaixada) en ambaixada aConstantinoble per negociar l'aliança antinormanda alMezzogiorno. Hi ha una querella entre Humbert i l'emperador romà d'OrientMiquel Cerulari sobre els subjectes menors: el debat sobre la jurisdicció[15] d'algunes esglésies del sud d'Itàlia i sobre l'autoritat del patriarca de Constantinoble sobre les esglésies de rite llatí de l'Imperi Romà d'Orient.[16]
16 de juliol: Humbert de Silva Candidaexcomunica l'emperador Miquel Cerulari.[15] El 20 de juliol, Miquel Cerulari va convocar unsínode que va proclamar l'anatema delsllegats.[15] El 24 de juliol, l'emperador romà d'Orient va cremar solemnement labutlla que excomunicava el seu patriarca.[15] Aquestes excomunicacions marquen simbòlicament avui l'inici del Gran Cisma de 1054, la separació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, que es va fer definitiva després del saqueig de Constantinoble durant laQuarta Croada el1204. Fins avui, cadascuna afirma ser l'una Santa Església Catòlica i Apostòlica i nega a l'altra aquest títol (tot i que han existit acostaments en el marc de l'ecumenisme des delConcili Vaticà II).
Egipte: és un període d'una granfam deguda a que hi ha inundacions insuficients al Nil. Això provocarà revoltes i disturbis entre els anys 1054 i 1055.[17]
El poeta persa en llengua àrab al-Hariri de Bàssora neix l'any 1054Bàssora, Pèrsia:Al-Harirí (m.1120), poeta i filòleg àrab que va donar les seves lletres de noblesa al gènere literari de lamaqama (recull d'històries curtes en prosa rimada) creat pel persaal-Hamadhaní.[27]
Sant Bernold d'Utrecht mor el 19 de juliol de 105419 de juliol -Utrecht: santBernold d'Utrecht,bisbe d'Utrecht entre 1026/27 i 1054. Les sevesrelíquies, incloent una túnica de tela, són venerades aUtrecht, i el seu culte com sant es remunta almenys al segle XIV. El 1917, va ser nomenat patró del gremi dels artistes delsPaïsos Baixos.[37]
El monjo, líder i mestre budista Atisha mor l'any 1054 al TibetQüxü,Tibet:Atisha (n. 982) va ser un líder i mestre religiósbudista. Generalment està associat amb el seu treball realitzat al monestir de Vikramashila aBihar. Va ser una de les figures principals en la difusió delbudisme Mahayana iVajrayana del segle XI a Àsia i va inspirar el pensament budista arreu, des delTibet fins aSumatra.[48][49]
↑Martínez Díez, Gonzalo.El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda. Spain: Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo, 2005.ISBN 978-84-9718-275-1.
↑Ebrey, Patricia Buckley; Walthall, Anne; Palais, James B.East Asia: a cultural, social, and political history. Boston: Houghton Mifflin, 2006, p. 165-166.ISBN 978-0-618-13384-0.
↑30,030,1Martínez Díez, Gonzalo. 2007.Sancho III el Mayor: Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia, p. 242
↑Peterson, David. 2005. "De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI".Brocar: Cuadernos de investigación histórica,29:7–26, p. 12
↑Tengvik, Gösta (1938).Old English Byames. Upsalla. pp. 303-304
↑One hundred poets, one poem each: a translation of the Ogura Hyakunin Isshu. New York: Columbia University Press, 2008, p. 65, 143.ISBN 978-0-231-14398-1.
↑«ABŪ SAHL ZŪZANĪ» (en anglès americà). [Consulta: 30 gener 2026].
.jpg)
.jpg)
