Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

1054

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula nombre1054
TipusanyModifica el valor a Wikidata
Altres calendaris
Gregorià1054 (mliv)
Islàmic446 – 447
Xinès3750 – 3751
Hebreu4814 – 4815
Calendaris hindús1109 – 1110 (Vikram Samvat)
976 – 977 (Shaka Samvat)
4155 – 4156 (Kali Yuga)
Persa432 – 433
Armeni503
Rúnic1304
Ab urbe condita1807
Categories
NaixementsDefuncions
Esdeveniments
Segles
segle x -segle xi -segle xii
Dècades
102010301040 -1050 -106010701080
Anys
105110521053 -1054 -105510561057
Mapa que representa el gran cisma entre les esglésies orientals ortodoxes i l'església catòlica. Va succeïr l'any 1054
Nebulosa del crac. Són les restes de la supernova que fou visible a l'any 1054

L'any1054 és unany comú començat en dissabte. És el cinquè any de laDècada del 1050 i el cincuanta-quatrè any delsegle xi i delsegon mil·lenni.

El papa Lleó IX mor el 19 d'abril de 1054

El fet més destacat al món occidental és elGran Cisma d'Orient, en que el papa excomunica elPatriarca de JerusalemMiquel Cerulari en el marc de les reformes eclesiàstiques deLleó IX.[1] Després d'aquest cisma l'Imperi Romà d'Orient començarà a decaure, ja que els catòlics no els donaran suport contra els invasors turcsSeljúcides.

Durant l'any 1054 destaca el Gran Cisma d'Orient, labatalla d'Atapuerca, entreFerran I de Lleó i el seu germàGarcia Sanxes III de Pamplona, qui mor en combat i el successiu ascens al tron deSanç Garcés IV de Pamplona. A més a més,Enric IV esdevéemperador del Sacre Imperi.[2] A més, també s'observa una supernova, els restes de la qual avui es poden observar en la nebulosa del crac i l'astrònom al-Zarqali estableix les tables astronòmiques toledanes.[2] Durant l'any 1054 traspassen el monjo i compositor alemanyHermann von Reichenau, el papaLleó IX i el comte Garcia Sanxés III de Pamplona.[2]

Els monarques en actiu més importants d'Europa durant l'any 1054 sónEnric III iEnric IV del Sacre Imperi Romanogermànic; el papaVíctor II;Constantí IX, emperador de l'Imperi Romà d'Orient;Ferran I de Lleó,Enric I de França,Eduard el Confessor d'Anglaterra,Macbeth d'Escòcia,Ferran I de Lleó,Harald III de Noruega,Andreu I d'Hongria,Casimir I de Polònia, Stjepan I de Croàcia, iIaroslau I el Savide Kíev. Els Governants més poderosos del món islàmic són Al-Mustansir-bi-llah al Califat Fatimí d'Egipte; Abu Mansur Fulad Sutun, el sultà delsbuwàyhides;Toghril Beg I, el sultà delsseljúcides; i Farrukn-Zad, el deGhazna. A Amèrica, Topiltzin governa elstolteques i Poshek Ix Soi és el monarca deChichén Itzá.[2]

Esdeveniments

[modifica]
  • El rei Enric I de França és vençut pel seu vassall Guillem el Coqueridor, duc de Normandia a la Batalla de Mortemer, que té lloc durant el febrer de 1054
    4 de juliol - Es fa visible lasupernovaSN 1054 a laConstel·lació del Taure,[1] que es mantindrà visible al cel de dia durant 23 dies. Les seves restres formen lanebulosa del Cranc (NGC 1952).[3]

Països catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]
  • Inici del regnat del Gran Príncep de Kíev Iazislav I després de la mort del seu pare Iaroslau I.
    Les cròniques russes assenyalen per primer cop elscumans i elsoghuz a Europa, al nord de lamar Negra.[13]
  • Armènia - Ibrahim Inal, capseljúcida, fa una incursió alregne de Kars que provoca milers de víctimes en la captura i saqueig de la ciutat d'Erciş, al regne armeni.[14]
  • Fundació del principat deSmolensk

Gran Cisma d'Orient - Papat de Roma i Patriarcats Ortodoxos de Constantinoble

[modifica]

S'esdevé elCisma d'Orient. Separació de l'Església catòlica de lesEsglésies Ortodoxes. El papa de Roma es separa de les esglésies orientals ortodoxes[5][15]

  • Finals d'abril: el papa Lleó IX envia al seu llegat, el cardenalHumbert de Silva Candida (que mor el 19 d'abril durant l'ambaixada) en ambaixada aConstantinoble per negociar l'aliança antinormanda alMezzogiorno. Hi ha una querella entre Humbert i l'emperador romà d'OrientMiquel Cerulari sobre els subjectes menors: el debat sobre la jurisdicció[15] d'algunes esglésies del sud d'Itàlia i sobre l'autoritat del patriarca de Constantinoble sobre les esglésies de rite llatí de l'Imperi Romà d'Orient.[16]
  • 16 de juliol: Humbert de Silva Candidaexcomunica l'emperador Miquel Cerulari.[15] El 20 de juliol, Miquel Cerulari va convocar unsínode que va proclamar l'anatema delsllegats.[15] El 24 de juliol, l'emperador romà d'Orient va cremar solemnement labutlla que excomunicava el seu patriarca.[15] Aquestes excomunicacions marquen simbòlicament avui l'inici del Gran Cisma de 1054, la separació entre l'Església Catòlica i l'Església Ortodoxa, que es va fer definitiva després del saqueig de Constantinoble durant laQuarta Croada el1204. Fins avui, cadascuna afirma ser l'una Santa Església Catòlica i Apostòlica i nega a l'altra aquest títol (tot i que han existit acostaments en el marc de l'ecumenisme des delConcili Vaticà II).

Àfrica

[modifica]
  • Elsalmoràvits conquereixenAwdaghost. Els almoràvits s'expansionen pelRegne de Ghana i elMagrib. Amb aquesta expansió almoràvit es difon l'islam sunnita i s'aplica la noció de lagihad.[1]
  • Egipte: és un període d'una granfam deguda a que hi ha inundacions insuficients al Nil. Això provocarà revoltes i disturbis entre els anys 1054 i 1055.[17]

Àsia

[modifica]

Naixements

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àsia

[modifica]

Necrològiques

[modifica]
Hermann de Reichenau

Països Catalans i Occitània

[modifica]

Península ibèrica

[modifica]

Europa i Imperi Romà d'Orient

[modifica]

Àfrica

[modifica]

Àsia

[modifica]

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:1054
  1. 1,01,11,21,3Mestre Campi, Jesús; Roig Aran, Montserrat.Cronologia d'història de Catalunya, País Valencià i Illes Balears. 3. ed. Barcelona: Edicions 62, 2006, p. 96-97.ISBN 978-84-297-5668-5.
  2. 2,02,12,22,3«El mundo en el año 1054 d. C.» (en castellà). [Consulta: 30 gener 2026].
  3. «Journal of Astronomy». Sung History (Sung Shih), part 9, capítol 56, 1340. (facsímil de Misner, Thorne, Wheeler aGravitation, 1973.
  4. Blasi i Solsona, Joan.Els oblidats comtes de Cerdanya (798-1117). 2a. Sant Vicenç de Castellet: Farell editors, 2024, p. 189.ISBN 978-84-17116-89-7.
  5. 5,05,15,2de Riquer, Borja (dir).Cronologia dels Països Catalans: història, societat, economia, cultura, ciència. 1. ed. Barcelona: Pòrtic, 1999, p. 36.ISBN 978-84-7306-561-0.
  6. Vic, Claude de.Histoire générale de Languedoc: avec des notes et les pièces justificatives, composée ... (en francès). J.B. Paya, 1841. 
  7. Morrisson, Cécile.Les croisades (en francès). Presses universitaires de France, 1992, p. 36.ISBN 978-2-13-044489-3. 
  8. Martínez Díez, Gonzalo.El condado de Castilla, 711-1038: la historia frente a la leyenda. Spain: Junta de Castilla y León, Consejería de Cultura y Turismo, 2005.ISBN 978-84-9718-275-1. 
  9. français), Henri Martin (historien.Histoire de France depuis les temps les plus reculés jusqu'en 1789 (en francès), 1855, p. 83. 
  10. Damberger, Josef Ferdinand.Synchronistische Geschichte der Kirche und der Welt im Mittelalter (en alemany). Pustet, 1853, p. 448. 
  11. Coeckelberghe-Duetzele, Karl Heinrich Joseph Ritter von.Histoire de l'empire d'Autriche depuis les temps les plus reculés jusqu'au règne de Ferdinand I, Empereur d'Autriche: en six époques (en francès). C. Gerold, 1844, p. 86. 
  12. Haydn, Joseph Timothy.Dictionary of dates, and universal reference. [With] (en anglès), 1868, p. 250. 
  13. 13,013,1René Grousset,L'Empire des steppes, Attila, Gengis-Khan, Tamerlan, Paris, Payot, 1965
  14. Carey, Brian Todd.Road to Manzikert: Byzantine and Islamic warfare, 527-1071. Barnsley: Pen & Sword, 2012, p. 125.ISBN 978-1-84884-215-1. 
  15. 15,015,115,215,315,415,5Louis Bréhier,Le monde byzantin: Vie et mort de Byzance. Paris: Éditions Albin Michel, Paris, 1946 et 1969[1], pp. 248-254,
  16. Le moyen âge, XIe - XVe siècle: cours, méthodes, exercices corrigés. S. l.: Bréal, 2014.ISBN 978-2-85394-732-9. 
  17. L'Univers: histoire et description de tous les peuples ... (en francès). F. Didot fréres, 1848, p. 107. 
  18. Nguyen Khac Viên :Vietnam une longue Histoire Éditions Thé Gioi - Hanoi 2012, p. 36
  19. «Biographie nationale de Belgique/Tome 1/ARNOUL III (comte de Flandre) - Wikisource» (en francès). [Consulta: 30 gener 2026].
  20. «Boemond I d’Antioquia | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2026].
  21. Assatiani, Nodar; Bendianachvili, Alexandre.Histoire de la Géorgie. Paris Montréal: Éd. l'Harmattan, 1998.ISBN 978-2-7384-6186-5. 
  22. LoPrete, Kimberly A. 1955-.Adela of Blois : countess and lord (c.1067-1137). Dublin : Four Courts Press, 2007.ISBN 978-1-85182-563-9. 
  23. «Judith of Swabia | Epistolae» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-01-27. [Consulta: 30 gener 2026].
  24. «A letter from Gregory VII, pope (1075, January 10) | Epistolae» (en anglès). Arxivat de l'original el 2016-01-26. [Consulta: 30 gener 2026].
  25. «숙종» (en coreà). [Consulta: 30 gener 2026].
  26. «Teacher (Lama) - Langri Tangpa (Himalayan Art)». [Consulta: 30 gener 2026].
  27. Enciclopèdia de l'Islam, Vol. III, pag. 227-228
  28. Ebrey, Patricia Buckley; Walthall, Anne; Palais, James B.East Asia: a cultural, social, and political history. Boston: Houghton Mifflin, 2006, p. 165-166.ISBN 978-0-618-13384-0. 
  29. «TOULOUSE NOBILITY». [Consulta: 30 gener 2026].
  30. 30,030,1Martínez Díez, Gonzalo. 2007.Sancho III el Mayor: Rey de Pamplona, Rex Ibericus. Madrid: Marcial Pons Historia, p. 242
  31. Peterson, David. 2005. "De divisione regno: poder magnaticio en la Sierra de la Demanda en el siglo XI".Brocar: Cuadernos de investigación histórica,29:7–26, p. 12
  32. Encyclopaedia_of_Islam, Brill Publishers, Leiden, s.v. "Ibn Burd".
  33. «Iaroslau I de Kíev | enciclopedia.cat». [Consulta: 30 gener 2026].
  34. Biographie, Deutsche. «Azelin, Hildesheim, Bischof - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 gener 2026].
  35. «LEONE IX, papa, santo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2021-04-11. [Consulta: 17 abril 2020].
  36. Annalista Saxo 1070 (= G.H. Pertz (ed.),Monumenta Germaniae Historica,ScriptoresIV, Hannover, 1844, pp. 697
  37. «San Bernoldo di Utrecht» (en italià). [Consulta: 30 gener 2026].
  38. Baaken, ‘Welfischer Besitz in der Markgrafschaft Verona,‘ esp. pp. 73f.
  39. «Encyclopædia Britannica, Ninth Edition/Hermann (2.) - Wikisource, the free online library» (en anglès). [Consulta: 30 gener 2026].
  40. «Chronicon Scotorum». [Consulta: 30 gener 2026].
  41. Florence, of Worcester; Thorpe, Benjamin.Florentii Wigorniensis monachi Chronicon ex chronicis, ab adventu Hengesti et Horsi in Britanniam usque ad annum MCXVII, cui accesserunt continuationes duae quarum una ad annum MCXLI, altera, nunc primum typis vulgata ad annum MCCXCV perducta. Londini, Sumptibus societatis, 1848, p. 210-212. 
  42. «calendrier.egliseorthodoxe.com». [Consulta: 30 gener 2026].
  43. Biographie, Deutsche. «Lazaros, Galesiotes - Deutsche Biographie» (en alemany). [Consulta: 30 gener 2026].
  44. «Annals d'Ulster». Viquipèdia, 09-10-2023, pàg. 8.
  45. Tengvik, Gösta (1938).Old English Byames. Upsalla. pp. 303-304
  46. One hundred poets, one poem each: a translation of the Ogura Hyakunin Isshu. New York: Columbia University Press, 2008, p. 65, 143.ISBN 978-0-231-14398-1. 
  47. «ABŪ SAHL ZŪZANĪ» (en anglès americà). [Consulta: 30 gener 2026].
  48. «Atisha - Cercaterm | TERMCAT». [Consulta: 30 gener 2026].
  49. Westerhoff, Jan.The golden age of Indian Buddhist philosophy. First edition. Oxford: Oxford University Press, 2018, p. 276.ISBN 978-0-19-873266-2. 
  50. Sastri, K. A. Nilakanta.The History Of South India. Geoffrey Cumberlege Oxford University Press, London, 1955, p. 173-177. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=1054&oldid=36842199»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp