Vesta és el tercer majorasteroide delcinturó d'asteroides, amb 468 km dediàmetre, i el quart que fou descobert. La seva grandària i superfície inusualment brillant fan de Vesta l'asteroide més brillant. És l'únic asteroide de vegades visible a ull nu, semblant a una estrella de 6amagnitud.
No obstant això, no va ser l'únic de la seva classe: originàriament, van existir amb probabilitat dotzenes de gransplanetoides, però tots els altres es van fer trossos durant els primers temps decaos, formantfamílies d'asteroides més petits. Es creu que els asteroides metàl·lics de ferro-níquel procedeixen dels nuclis d'aquests grans cossos, mentre que els rocosos procedeixen dels seus mantells i escorces.
Ni tan sols Vesta ha romàs intacte. El1996 eltelescopi espacialHubble va detectar uncràter enorme a Vesta, amb una grandària de 430 km i potser 1.000 milions d'anys d'antiguitat. Es creu que aquest cràter pot ser l'origen dels petitsasteroides de tipus V (o Vestoides) que es coneixen en l'actualitat.
El2001, es va determinar que un d'aquests asteroides anomenat(1929)Kollaa no sols era un tros de Vesta, sinó també que el lloc exacte de la seva formació va ser la part profunda de l'escorça.
L'efecte Iarkovski juntament amb la pertorbació provocada per planetes i asteroides fan que lafamília Vesta es dispersi. Algun d'aquests asteroides, com(9969)Braille, s'han convertit en asteroides propers a laTerra. Fragments més petits han plogut com ameteorits. Es creu que Vesta és l'origen delsmeteorits HED.
L'Institut de Ciència Especial i Astronàutica (ISAS,Institute of Space and Astronautical Science) va informar que els seus investigadors havien trobataigua a Vesta després de dur a terme observacions amb el telescopi d'infrarojos de 3,8 m UKIRT enmarç de2003.[10] Es creu que els "minerals hidratats i/o hidroxidats de la superfície" procedeixen d'impactes d'asteroidescondritescarbonatats més que de Vesta en si mateix.
.svg)
.svg)
