.svg) (24) Temis .svg%26amp%3blang%3dca) | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | 1947 BA, 1955 OH, A853 GA |
| Tipus | asteroide |
| Grup de planetes menors | cinturó d'asteroides |
| Tipus espectral(asteroide) | Asteroide de tipus C[1] Asteroide de tipus B[2] |
| Descobert per | Annibale de Gasparis[3] |
| Data de descobriment | 5 abril 1853[1],Observatori Astronòmic de Capodimonte[2] |
| Epònim | Temis[4] |
| Cos pare | Sol |
| Època | 23-07-2010 (JD 2455400.5) |
| Dades orbitals | |
| Vegeu-ne la posició actual | |
| Apoàpside | 3,50581 ua[5] |
| Periàpside | 2,7807 ua (arg (ω): 109,10752)[5] |
| Semieix majora | 3,14325 ua[5] |
| Excentricitate | 0,11534[5] |
| Període orbitalP | 2.035,48 d[5] |
| Velocitat orbital mitjana | 16.76 km/s |
| Anomalia mitjanaM | 56,76452 °[5] |
| Inclinaciói | 0,7595 ° 0,7367 °[5] |
| Longitud del node ascendentΩ | 36,39223 °[5] |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Diàmetre | 198 km[1] |
| Magnitud absoluta | 7,22[8] |
| Massa | 23 Eg |
| Periode de rotació | 8,374 h[1] |
| Rotació sideral | 0.34892 d (8 h 23 min)[6] |
| Velocitat d'escapament | 87+15−20 m/s[7] |
| Albedo | 0,067 (albedo geomètrica)[1] |
| Catàlegs astronòmics | |
| Identificador JPL | 20000024 |
| Sèrie | |
| « (23) Talia • (25) Focea » | |
(24) Temis, oasteroide número 24 de la sèrie Temis, és l'asteroide que dona nom al «grup de Temis» de lesfamílies d'asteroides deKiyotsugu Hirayama. L'interès major d'aquest asteroide radica en el fet que és el primer, i el2010 de moment l'únic, asteroide al qual hom ha trobataigua, que es trobava enestat sòlid (glaç).[9][10] També s'ha detectat a la seva superfície la presència dematèria orgànica, com arahidrocarbursaromàtics policíclics, CH₂ i CH₃.[11] Una altra estranya peculiaritat d'aquest asteroide és que a la seva mateixaòrbita s'hi situen una sèrie d'asteroides de menors dimensions que es van poder formar com a resultat d'unacol·lisió amb un altre cos.[12]
24 Temis és un dels asteroides més grans delcinturó d'asteroides situat entreMart iJúpiter, que està a uns 480 milions de quilòmetres de laTerra. Es considera que l'asteroide, format fa uns 4.500 milions d'anys, té una edat pràcticament com la terrestre.[12]
L'asteroide 24 Temis va ser descobert al segle xix, concretament aNàpols, el5 d'abril del1853, per l'Annibale de Gasparis (1819-92).Pietro Angelo Secchi (1818-78) li donà el nomTemis, de ladeessa de l'ordre i lajustícia, filla d'Urà, elCel iGea, laTerra. El nomGasparis, del descobridor, Secchi el pensava reservar per a l'asteroide(20) Massàlia, també descobert per Gasparis.
Se sabia que l'aigua al nostreplaneta no era originària de la Terra perquè no va poder sobreviure al període en què tot eramagma, ara aquest descobriment recolza lahipòtesi que l'aigua i altres compostos terrestres van poder arribar des de l'espai i afavorir el sorgiment de lavida primitiva. Fins a detectar aigua en aquest asteroide, hom pensava que l'aigua només podia provenir delscometes. El canvi no és petit si es considera la gran quantitat d'asteroides que hi ha a l'espai[12] (més de 200.000 asteroides catalogats front a menys de 4.000 cometes coneguts).
Molts experts havien sostingut, fins a aquest descobriment, que els asteroides, com no tenenatmosfera, no eren capaços de retenir el glaç primigeni durant milions d'anys i fins a l'actualitat. Creien que, com sembla que succeeix als cometes, l'aigua s'hauria hagut d'evaporar a causa de la relativa proximitat dels asteroides alSol. En canvi, aquesta nova informació sobre el 24 Temis suggereix que a l'interior dels grans asteroides hi pot arribar a haver dipòsits de glaç que es van gastant molt a poc a poc. En particular, hom estima que un 1% d'aquest asteroide pot ser aigua i que estaria repartida per tota la seva superfície.[12]
El glaç s'ha pogut detectar gràcies a untelescopi deraigs infraroigs de laNASA, a l'observatori de Mauna Kea, aHawaii, mitjançant tècniques d'espectroscòpia. El fet que l'espectre lluminós corresponent a l'aigua es mantingui estable mentre l'asteroiderota és el que fa pensar que l'aigua estigui uniformement repartida.[12]
Hom ha detectat tambéaigua a la Lluna, congelada a l'interior de petitscràters, i el2008 la NASA va confirmar també la presència de petites quantitats d'aigua a Mart.
