| Caràcter | ث |
|---|---|
| Tipus | caràcter Unicode |
| Part de | alfabet àrab,alfabet persa,alfabet urdú ialfabet paixtu |
| Entitat HTML | ث, ث i ث |
|
Laṯā (en àrabثّاء['θaːʔ]) és la quartalletra de l'alfabet àrab (vint-i-tresena, amb un valor numèric de 500, en l'ordre abjadí). És unalletra solar.
Si la considerem variant de latā (ja que és una de les sis lletres afegides a part de les vint-i-dues heretades de l'alfabet fenici), prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,[1] de la tāwfenícia.
Representa el soconsonàntic/θ/.
| Aïllada | Final | Medial | Inicial |
| ث | ـث | ـثـ | ثـ |
La ṯā es lliga a la següent lletra de la paraula. També amb la precedent, sempre que aquesta no siguiàlif,dāl,ḏāl,rā,zāy owāw, que mai no es lliguen a la lletra posterior.
A la Viquipèdia existeix unaproposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar ṯā.
AlSATTS s'usen Ṯ i TH. A l'alfabet de xat àrab, s'usa S i TH.
A la representacióUnicode, ṯā ocupa el punt U+062B amb el nom ARABIC LETTER THEH.[2]
A la codificacióISO 8859-6, el punt 0xcb.[3]
Com a entitatHTML, es codifica com a ث
Com ja s'ha dit, es va fer derivar aquesta lletra de latā (vegeu per a altres variants d'aquesta) per raons no etimològiques sinó de proximitat fonètica.