Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Ё

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaЁ

Modifica el valor a Wikidata
CaràcterЁ (majúscula)
Unicode:0401
etiqueta HTML: Ё

ё (minúscula)
Unicode:0451
etiqueta HTML: ё
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra ciríl·lica illetra vocalModifica el valor a Wikidata
Part dealfabet ciríl·lic,alfabet rus,alfabet belarús,alfabet rusí,alfabet ciríl·lic del Kazahstan,alfabet del Kirguizistan,alfabet ciríl·lic mongol,alfabet tadjik,alfabet txuvaix ialfabet UdmurtModifica el valor a Wikidata

Ë,ë (en cursivaË,ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabetsrus ibelarús. Va ser inventada el1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.[1]

Ë és idèntica en forma tant a la Eciríl·lica com a la Ellatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular enrus com ho fa enalemany o enfrancès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).

S'empra en els idiomesrus,belarús irutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple elbúlgar.

Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraulaпошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.

Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) ésmoje en polonès.

Tot i que és d'un ús comú des de després de laSegona Guerra Mundial, alrus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.

Alguns escriptors russos (com per exempleAleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.

Enbelarús irutè és incorrecte reemplaçar Ë amb E.

Taula de codis

[modifica]
Codificació de caràctersTipusDecimalHexadecimalOctalBinari
UnicodeMajúscula102504010020010000 0100 0000 0001
Minúscula110504510021210000 0100 0101 0001
ISO 8859-5Majúscula161A12411010 0001
Minúscula241F13611111 0001
KOI 8Majúscula179B32631011 0011
Minúscula163A32431010 0011
Windows 1251Majúscula168A82501010 1000
Minúscula184B82701011 1000

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Ё
  1. В. Т. Чумаков.Ё – седьмая, счастливая буква азбуки (en rus). БСМП «ЭЛЕКС-Альфа». 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ё&oldid=32786593»
Categoria:
Categoria oculta:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp