Ë,ë (en cursivaË,ë) és una lletra de l'alfabet ciríl·lic, setena als alfabetsrus ibelarús. Va ser inventada el1783 per Iekaterina Daixkova, fou emprada per primer cop el1797 per l'historiador i escriptor rus Nikolai Karamzin per reemplaçar la combinació 'io' en alguns casos.[1]
Ë és idèntica en forma tant a la Eciríl·lica com a la Ellatina, tret per la dièresi. Aquest signe diacrític no compleix una funció regular enrus com ho fa enalemany o enfrancès, i només és emprat per diferenciar aquesta lletra (amb pronunciació: /jo/) de E (amb pronunciació /je/).
S'empra en els idiomesrus,belarús irutè, igual que en molts dels idiomes del Caucas i túrquics que empren o empraren l'alfabet ciríl·lic, però no en molts dels altres idiomes eslaus, com per exemple elbúlgar.
Representa una O iotitzada o palatalitzada (/jo/), tot i així, rere les consonants postalveolars fricatives (ж, ч, ш y щ) es pronuncia /o/. Per exemple, la paraulaпошёл /paʃól/. Sempre que aquesta lletra apareix en una paraula, l'accent tònic recau sobre aquesta síl·laba.
Allà on apareix aquest so en rus, es correspon històricament a /je/, un fet que pot veure's en comparar-lo amb altres idiomes eslaus: моё (possessiu neutre de la primera persona del singular en nominatiu i acusatiu inanimat) ésmoje en polonès.
Tot i que és d'un ús comú des de després de laSegona Guerra Mundial, alrus imprès segueix escrivint-se E a causa de la seva semblança i l'habilitat dels russoparlants de saber, per context, quin so s'està expressant. De mode obligatòria és emprada en diccionaris, llibres i textos per a nens i per a l'aprenentatge del rus com a llengua estrangera. Però el fet és que això genera certa confusió tant als parlants nadius com als no nadius. És quelcom que es veu per exemple a l'hora de fer transcripcions dels noms a altres alfabets. També alguns noms i paraules en rus han canviat a causa d'això. Algunes han reemplaçat Ë per E, i a l'inrevés, E per Ë. En paraules d'origen estranger s'empra Ë únicament en paraules d'origen alemany o hongarès amb ö/ő, com per exemple Gerhard Schröder, el cognom del qual és transliterat en rus com: Шpёдep.
Alguns escriptors russos (com per exempleAleksandr Soljenitsin) i periòdics sempre publiquen llurs textos emprant la lletra Ë.
Enbelarús irutè és incorrecte reemplaçar Ë amb E.