| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 desembre 1942 (82 anys)Tegucigalpa (Hondures) | ||
.svg) Cardenal | |||
| 21 febrer 2001 – | |||
| Arquebisbe de Tegucigalpa | |||
| 8 gener 1993 – 26 gener 2023 ← Héctor Enrique Santos Hernández –José Vicente Nácher Tatay → Diòcesi:arquebisbat de Tegucigalpa | |||
| Bisbe auxiliar | |||
| 28 octubre 1978 – Diòcesi:arquebisbat de Tegucigalpa | |||
| Bisbe titular | |||
| 28 octubre 1978 – Diòcesi:bisbat de Pudenciana | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Formació | Universitat Pontifícia Lateranense Universitat d'Innsbruck Universitat Pontifícia Salesiana | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Arquebisbe de Tegucigalpa | ||
| Orde religiós | Societat Salesiana | ||
| Consagració | 8 de desembre de 1978 perGabriel Montalvo Higuera | ||
| Proclamació cardenalícia | 21 de febrer de2001 perJoan Pau II Cardenal prevere deSanta Maria della Speranza | ||
| Altres ocupacions | Bisbe de Pudentiana | ||
| Participà en | |||
| març 2013 | Conclave de 2013 | ||
| abril 2005 | Conclave de 2005 | ||
| Premis | |||
 | |||
Mihi Vivere Christus Est | |||
Óscar Andrés Rodríguez MaradiagaSDB (nascut el 29 de desembre de 1942)cardenalhondureny de l'Església Catòlica Romana. Actualment és l'arquebisbe de Tegucigalpa. President deCaritas Internacional, va presidir laConferència Episcopal Llatinoamericana (CELAM) entre 1995 i 1999. Rodríguez va ser elevat alcardenalat el 2001. va ser el portaveu de laSanta Seu davant elFons Monetari Internacional i elBanc Mundial sobre la qüestió del deute delTercer Món.[1] Va ser citat entre els possibles candidats per succeir elPapaBenet XVI quan aquest dimití el 2013.[2]
Rodríguez Maradiaga va néixer aTegucigalpa a Hondures, el tercer de quatre fills d'Andrés Rodríguez Palacios i Raquel Maradiaga. De jove, somiava en tocar elsaxofó en una orquestra de ball o en fer-sepilot d'aviació. Realitzà els seus estudis primaris i secundaris a l'Institut Salesià de Sant Miquel, graduant-se com abatxiller, i ingressà a laCongregació Salesiana el 3 de maig de 1961, poc abans de finalitzar la seva formació demagisteri.
Estudiàfilosofia iteologia al seminari, a més de música clàssica, la seva passió juvenil: té estudis de piano, saxofó, harmonia i composició, arribant a dirigir una orquestra al seminari major. Va obtenir elsdoctorats en filosofia per l'InstitutDon Rua alSalvador, en teologia per laUniversitat Pontifícia Salesiana deRoma i deteologia moral per laUniversitat Pontifícia Lateranense. A més, és diplomat enpsicologia clínica ipsicoteràpia per laUniversitat d'Innsbruck.
Entre 1963 i 1975 exercí l'ensenyança elemental i després va ser professor de química, física, música sacra a instituts salesians d'El Salvador, Honduras i Guatemala, i, finalment, de teologia moral ieclesiologia a l'Institut Teològic Salesià de Guatemala. Domina l'anglès, elfrancès, l'italià, l'alemany i elportuguès, a més delcastellà; i té el títol de pilot aeronautic.
Va serordenatprevere el 28 de juliol de 1970 per l'arquebisbeGirolam Prigione aciutat de Guatemala. Rodríguez Maradiaga va ser nomenat ajudant del bisbe a Tegucigalpa aquell mateix any. Va fer de rector durant 3 anys a laUniversitat Francisco Marroquín des de 1975.
El 28 d'octubre de 1978 Rodríguez va ser nomenatbisbe auxiliar de Tegucigalpa i bisbe titular de Pudentiana. Rebé laconsagració episcopal el 9 de desembre de l'arquebisbeGabriel Montalvo, amb els arquebisbes Héctor Santos Hernández iMiguel Obando servint com a co-consagrants. El 1981 va ser nomenatbisbe de Santa Rosa de Copán, càrrec que administrà fins al 1984. El 8 de gener 1993 va ser nomenatarquebisbe de Tegucigalpa. ElpapaJoan Pau II l'anomenà cardenal deSanta Maria della Speranza el 21 de febrer de 2001. Va ser el primer cardenal hondureny.
A més de les seves responsabilitats episcopals, actualment és el President de laConferència Episcopal Hondurenya. Rodríguez va ser un dels cardenals electors que participaren en elconclave papal del 2005 que trià el PapaBenet XVI.
El cardenal Rodríguez va ser elegit el 5 de juny de 2007 com e nou President deCaritas Internacional pels membres de la Confederació de Caritas en la seva 18a Assemblea General, celebrada al Vaticà. El 24 de maig del 2011 tornà a ser elegit.[3] Com a President, és el representant global de la Confederació de Caritas pels propers 4 anys.
Des de desembre de 2001 rep una pensió de 100.000lempires mensuals del pressupost delPresident d'Hondures, especificat a l'Acuerdo Ejecutivo 046-2001 publicat el 7 de desembre de 2002 a La Gaceta.[4][5]
El 2008 rebé elPremi Frankl de l'ajuntament deViena pel seu compromís amb els pobres.
El 12 de juny del 2012 el cardenal Rodríguez Maradiaga va ser nomenat membre de laCongregació per a l'Educació Catòlica per un període de 5 anys, renovables.[6]
El 12 i 13 de març 2013 participà en elconclave que elegí elPapa Francesc després de la renúncia deBenet XVI.
El 13 d'abril de 2013 va ser nomenat pelPapa Francesc, just un mes després de la seva elecció, conjuntament amb diversos cardenals més, per aconsellar-lo i per estudiar un pla per revisar la Constitució Apostòlica sobre la Cúria Romana,Pastor Bonus.[7]
Són famoses les seves batalles contra ladroga i lacorrupció, que l'han obligat a anar escortat. A l'església llatinoamericana és generalment reconeguda la seva habilitat per combinar la modernitat amb la tradició. Als dies posteriors a l'atac contra Iraq finals de 2003 declarà que les veritablesarmes de destrucció massiva són lapobresa i lainjustícia, que és necessari repensar els principis deldret internacional i que els països més petits, com els d'Hispanoamèrica no poden negociar com a vassalls d'un imperi.
És membre de laCongregació pel Clergat, delConsell Pontifici de Justícia i Pau, delConsell Pontifici per les Comunicacions Socials, de laComissió Pontifícia per a l'Amèrica Llatina i del Consell Especial per a Amèrica de laSecretaria General del Sínode de Bisbes.
Rodríguez Maradiaga ha realitzat importants campanyes en defensa delsdrets humans aLlatinoamèrica, així com per la condonació deldeute extern i ha participat activament en negociacions de pau amb grups dissidents. Va ser l'enviat de laSanta Seu davant elFons Monetari Internacional i elBanc Mundial per la qüestió del deuteTercer Món, i ha encoratjat els països a donar ajudes al desenvolupament.[1]
El 2009 criticà al cantant porto-riquenyRicky Martin per tenir dos fills bessons pel procediment de la burogació o ventre de lloguer, declarant que «és disminuir la dignitat de la persona humana, perquè una vida que comença no pot ser fruit d'un lloguer. […] És com si estiguessin criant bestiar.»
Afirmà que un polític que, públicament, doni suport a l'avortament s'excomunica a si mateix, i que no és qüestió de rebre o no laComunió, car ja ha entrat en un seriós conflicte amb la comunió de la fe de l'Església.[cal citació]
El 2009, el cardenal Rodríguez Maradiaga es mostrà d'acord amb el Papa que els condons no poden ser de cap ajut real en la lluita contra la SIDA.[8]
El cardenal Rodríguez Maradiaga, en una entrevista concedida al maig del 2002 a la publicació30 Giorni, afirmà que per tal de distreure l'atenció de la crisi israeliano-palestina; els jueus influenciaren els mitjans per tal d'explotar l'actual controvèrsia sobre els abusos a menors realitzats per capellans catòlics. LaLliga Anti-Difamació se sentí ultratjada.[9]
Rodríguez Maradiaga havia estat amic deManuel Zelaya. El 2008 el criticà per fer servir diners públics per promoure els seus plans en canvi de fer-los servir per als pobres. Afirmà que «Érem bona amics. Però canvià dràsticament... va serChávez.»[10]
L'Església, d'acord amb un portaveu, no donà el seu suport als plans per a un cop per part del president deposat Zelaya. En un discurs televisat, Rodríguez Maradiaga advertí que el retorn de Zelaya podria comportar un bany de sang. També demanà al nou govern que promogués la reconciliació nacional i que deixés de costat la revenja, la ira, la violència i la corrupció. A més, demanà a l'Organització d'Estats Americans que investiguessin tots els fets il·legals que havien tingut lloc durant el mandat de Zelaya.[11][12] Posteriorment, Rodríguez Maradiaga acusaria a Zelaya de conspirar i col·laborar amb els líders del cop.[13]
Gran Creu amb Estrella i Banda de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
| Precedit per: José Carranza Chévez |  Bisbat de Santa Rosa de Copán 1981-1983 | Succeït per: Luis Alfonso Santos Villeda |
| Precedit per: Héctor Enrique Santos Hernández |  Arquebisbe de Tegucigalpa 1993- | Succeït per: Al càrrec |
| Precedit per: ? | President de Caritas Internationalis 2007 - 14 de maig de2015 | Succeït per: Luis Antonio Tagle |
| Precedit per: Nicolás de Jesús López Rodríguez |  President del Consell Episcopal Llatinoamericà 1995-1999 | Succeït per: Jorge Enrique Jiménez Carvajal |
