(grc)Ὀλβία | ||||
| ||||
| Tipus | jaciment arqueològic | |||
|---|---|---|---|---|
| Lloc | ||||
| Entitat territorial administrativa | Ucraïna | |||
| Lloc | Parutyne(en) | |||
| ||||
| Història | ||||
| Creació | segleVII aC | |||
| Data de dissolució o abolició | segleIV | |||
| Cronologia | ||||
| 331 aC | Siege of Pontic Olbia(en) | |||
Òlbia Pòntica (grec antic:Ολβία Ποντική,llatí:Olbia Pontica) o, simplement,Òlbia (grec antic:Ὀλβία,llatí:Olbia;ucraïnès:Ольвія) fou unacolònia grega de laregió d'Escítia situada a la costa delPont Euxí. Les seves restes es troben a l'espai natural de Sto Mohyl (Сто Могил, '100 tombes'),[1] al municipi de Parutyne (Парутине), a uns 20 km deMikolaiv, a l'óblast homònima (Ucraïna). En aquesta ciutat hi varen néixerBió de Borístenes, un filòsof cínic, iEsfer, un estoic deixeble deZenó de Cítion.
La ciutat fou fundada per colons deMilet cap al segle vii aC en un indret situat a la desembocadura de l'Hípanis, just davant la desembocadura del mateixBorístenes (allíman del Dnièper-Buh), on habitaven elsboristenites, elscal·lípides i elshalizons. Sembla que la ciutat fou fundada en dues onades, una primera cap al590 aC i una segona cap al560 aC. Primer fou anomenadaBorístenes, pel nom del riu, i posteriorment rebé el nom d'Òlbia (per bé que, segonsPlini el Vell, originàriament fou Olbiòpolis). Les fonts, però, no són clares, i tot i la inseguretat sembla que es pot concloure que, després d'una sentència de l'oracle d'Apol·lo deDídima, fou reanomenada altra vegada Borístenes, nom que no degué ser més que cerimonial a la ciutat, però que quallà a la Grècia metropolitana.[2] D'altra banda, part de les dificultats interpretatives de la dualitat Borístenes-Òlbia provenen del fet que el jaciment arqueològic de l'illa deBerezan, a escassos 40 km d'Òlbia però d'importància minvant a partir que Òlbia començà a créixer, aparentment també fou anomenat Borístenes.[3]
Va ser objecte de visita per part d'Heròdot, qui testimonia que, al segle v aC, la ciutat estava normalment subjecta a prínceps escites, amb un govern intern modelat sobre les institucions jòniques. El segle iv aC fou assetjada perZopirió, general d'Alexandre, que no va aconseguir captural, però va provocar l'alliberament dels esclaus de la ciutat per evitar que s'amotinassin. Una inscripció datada vers el 218/201 aC esmenta elsgàlates i esciris com els pitjors enemics de la ciutat. A començament del segle i aC fou annexada al regne deMitridates VI del Pont, i el58 aC,Burebista, rei delsgetes, va assetjar i finalment destruir l'antiga colònia grega.[4][5] La ciutat fou reconstruïda, iAntoní Pius va ajudar la ciutat contra elstauroscites, després d'annexar-la a la província de laMèsia Inferior i entrar en un període de recuperació. Tot i així, va patir l'atac delsgots entorn de l'any250 i ja no es va refer: fou abandonada cap al final del segle iv.[2]
Colònies gregues a la mar Negra | ||
|---|---|---|
| Tràcia |  .jpg)   | |
| Mèsia | ||
| Escítia Europea | ||
| Tàurica | ||
| Tàurica:Bòsfor Cimmeri | ||
| Escítia Asiàtica:Bòsfor Cimmeri | ||
| Còlquida | ||
| Pont | ||
| Paflagònia | ||
| Bitínia | ||
