L'Índia (hindi:भारत,romanitzat: Bhārat), oficialment laRepública de l'Índia (hindi:भारत गणराज्य,romanitzat: Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia. És el setè país més gran del món en superfície, el primer més poblat després que el 2023 arribés als 1.420 milions d'habitants i superés laXina,[1] i el paísdemocràtic més gran.
L'economia de l'Índia és la sisena més gran del món, mesurada en el seuproducte interior brut a preus del mercat, i la tercera més gran del món. Les reformes econòmiques l'han transformada en l'economia amb el segon ritme de creixement més ràpid. En termes de poder militar, és el tercer país més poderós del món.
L'Índia és el país més diversificat del món, amb milers d'idiomes i centenars dereligions; una nació plural, multilingüe i multiètnica. De fet, és lademocràcia més gran de la història. A més de la diversitat cultural, l'Índia és la llar d'una gran diversitat defauna iflora.
És part de laBRICS i un dels països més importants de l'ONU.
El nom de l'Índia es deriva del riuIndus, que al seu torn deriva de la paraula del persa anticHindu, delsànscritSindhu, la denominació local històrica del riu.[3] Elsgrecs antics anomenaren els indis com aindoi (Ινδοί), el poble de l'Indus.[4] Laconstitució de l'Índia, així com l'ús col·loquial en diverses llengües, reconeixen la denominacióBharat com a nom oficial amb el mateix estatus.[5]Hindustan, el motpersa que vol dir "Terra de l'Indus", històricament utilitzat per referir-se al nord de l'Índia, sovint s'utilitza com a sinònim de l'Índia sencera.[6]
Les evidències més antigues de vida humana a l'Índia són lespintures de Bhimbetka aMadhya Pradesh. Els primers assentaments humans hi aparegueren fa més de 9.000 anys i, a poc a poc, s'hi desenvolupà lacivilització de la vall de l'Indus,[7] que data del 3300 aC a l'oest de l'Índia. Després començà elperíode vèdic, que posà els fonaments de l'hinduisme i d'altres aspectes culturals de la societat índia, i que acabà el segle del 500 aC. Des del 550 aC molts regnes i repúbliques independents, coneguts com aMahajanapades s'establiren per tot arreu del país.[8]
Després de les invasions de l'Àsia central, entre els segles x ixi, la major part del nord de l'Índia caigué sota el control delsultanat de Delhi, i després de l'imperi Mogol. Els emperadors mogols expandiren a poc a poc els seus regnes i s'estengueren a altres regions de la península. Tanmateix, diversos regnes nadius, com ara l'Imperi de Vijayanagara florí, especialment al sud. Durant els segles xvii i XVIII la supremacia dels mogols declinà i l'imperi Maratha es convertí en la potència dominant. Des delsegle XVI diversos mercaders de països europeus, com araPortugal, elsPaïsos Baixos,França i elRegne Unit, començaren a arribar, i prengueren avantatge de la naturalesa fragmentada de les relacions entre els regnes i hi establiren diverses colònies. El 1856, la major part de l'Índia estava sota el control de laCompanyia Britànica de les Índies Orientals. Un any després, una insurrecció peninsular de regnes i unitat militars, que en conjunt es coneixen com laPrimera Guerra d'Independència Índia, amenaçaren seriosament el control de la Companyia Britànica, però fracassaren. Com a conseqüència, l'Índia passà al control directe de lacorona Britànica com a colònia de l'imperi Britànic.
Durant la primera meitat del segle XX, un moviment en favor de la independència fou iniciat pelCongrés Nacional Indi i per altres organitzacions polítiques. Entre les dècades de 1920 i 1930, un moviment encapçalat perMahatma Gandhi, amb un compromís a l'ahimsa, és a dir sense violència. Milions de persones protestaren en campanyes de desobediència civil.[10] Finalment, el15 d'agost de1947 (Dia de la Independència de l'Índia), l'Índia aconseguíla seua independència del govern britànic, però fou dividida en governs independents; elDomini de l'Índia i elDomini del Pakistan, després d'un acord amb laLliga Musulmana segons la religió dels territoris.[11] Tres anys després, el26 de gener,1950, l'Índia es convertí en una república i entrà en vigor una nova constitució.
Des de la seua independència, l'Índia ha patitviolència religiosa, violència de castes i insurreccions en diverses regions, però ha pogut mantindre el control per mitjà de la tolerància religiosa i de diverses reformes constitucionals. El terrorisme és un problema important, especialment a Jammu i Caixmir, el nord-est de l'Índia i algunes ciutats importants com ara Delhi i Bombai. L'Índia té disputes territorials amb la Xina, que el 1962 conduïren a laGuerra sinoíndia[12] i amb elPakistan, que ha resultat en guerres el1947, 1965, 1971 i 1999. L'Índia és membre fundador delMoviment dels Països No Alineats. El 1974 l'Índia realitzà una prova nuclear subterrània.[13] Realitzà cinc proves més el 1998; hui dia l'Índia és un Estat nuclear. Des del 1991, diverses reformes econòmiques[14] han transformat l'Índia en una de les economies amb major creixement del món.
Imatge de satèl·lit de l'Índia.Mapa físic de l'Índia.Principals rius de l'Índia.
L'Índia ocupa la porció més gran delsubcontinent indi, el qual al seu torn, es troba sobre laplaca tectònica índia, una placa menor de laplaca indoaustraliana. Els processos geològics de l'Índia fa setanta-cinc milions d'anys, quan el subcontinent indi, aleshores part del supercontinent deGondwana, començà a desplaçar-se —en un procés que trigà cinquanta milions d'anys— per l'oceà fins a produir una col·lisió amb laplaca eurasiàtica i una subducció per sota d'aquesta, formant així l'Himàlaia, les muntanyes més alts del planeta, amb els quals limiten amb la República de l'Índia al nord i el nord-est. Al sud de l'Himàlaia, el moviment tectònic creà una vastadepressió, la qual, en ser omplida amb sediments fluvials ara forma laPlana Indogangètica. A l'oest de la plana, i separat d'aquesta per la serralada delsAravalli, es troba el desert deThar. La placa índia original ara conforma l'Índia peninsular, la secció més antiga i més estable, geològicament, de l'Índia. Les serralades paral·leles deSatpura iVindhya s'estenen des delmar d'Aràbia aGujarat a l'oest a l'Altiplà de Chota Nagpur a Jharkhand a l'est. Al sud, la resta del territori peninsular, l'Altiplà de Deccà està envoltat a l'oest i l'est per serralades costaneres, lesGhats Occidentals i lesGhats Orientals respectivament. L'altiplà conté les formacions rocoses més antigues de l'Índia, algunes amb més d'un bilió d'anys. L'Índia es troba al nord de l'equador entre les latituds 6 °44' i 35 °30' N[15] i entre les longituds 68 °7' i 97 °25'E.
La costa de la República està integrada per una longitud de 7.517 km. corresponent a l'Índia peninsular i 2.094 km. corresponents a les illes d'Andaman,Nicobar iLakshadweep. Segons les dades hidrogràfiques navals de l'Índia, la costa peninsular està conformada per 43% de platges arenoses, 11% de costes rocoses incloent-hi precipicis i 46% de costes fangoses.
Els rius principals que s'originen a l'Himàlaia són elGanges i elBrahmaputra; tots dos desemboquen alGolf de Bengala. Els principals tributaris del Ganges són elYamuna i elKosi, les baixes gradients dels quals causen inundacions desastroses cada any. Els rius peninsulars més importants, amb gradients majors que prevenen les inundacions són elGodavari, elMahanadi, elKaveri i elKrishna, que també desemboquen al Golf de Bengala. Els riusNarmada iTapti, desemboquen al mar d'Aràbia.
El clima de l'Índia és força influenciat per l'Himàlaia i el desert de Thar; tots dos produeixen elsmonsons. L'Himàlaia prevé que els vents freds de l'Àsia central penetrin el subcontinent, produint un clima molt més càlid que la majoria dels llocs que es troben a les mateixes latituds. El Desert del Thar té un paper crucial en atreure els vents de monsó plens d'humitat del sud-est, entre juny i octubre, els quals produeixen la major part de la precipitació. Els quatre grups climàtics predominants de l'Índia són: l'humit tropical, el sec tropical, l'humit subtropcial i el clima de muntanya.
L'Índia és unpaís megadivers, un terme emprat per a 17 països que presenten una altadiversitat biològica i contenen moltes espècies exclusivamentnadiues oendèmiques. És l'hàbitat del 8,6% de totes les espècies demamífers, el 13,7% de les espècies d'ocells, el 7,9% de les espècies derèptils, el 6% d'espècies d'amfibis, el 12,2% d'espècies depeixos i el 6,0% de totes les espècies d'angiospermes.[16][17] En total un terç de les espècies de plantes índies són endèmiques.[18] Índia també conté quatre dels 34punts sensibles de biodiversitat del món,[19] o regions que presenten importants pèrdues d'hàbitats amb un endemisme elevat.[20]
La cobertura forestal de l'Índia és de 701.673 km², el 21,35% de la superfície total del país. Es pot subdividir en grans categories per la seva densitat, o proporció de la superfície d'un bosc coberta perdosser arbori.[21] Elbosc molt dens amb una densitat superior al 70%, ocupa el 2,61% de la superfície terrestre de l'Índia.[21] Predomina elbosc tropical humit de les illesAndaman, elsGhats Occidentals alnord-est de l'Índia.[22] Elbosc moderadament dens, amb una densitat d'entre el 40% i el 70%, ocupa el 9,59% de la superfície terrestre de l'Índia. Predomina albosc temperat de coníferes de l'Himàlaia, al bosc deshorea robusta caducifoli humit de l'est de l'Índia i al bosc sec de fulla caduca de l'Índia central i meridional.[22]El bosc obert, amb una densitat d'entre el 10% i el 40%, ocupa el 9,14% de la superfície terrestre de l'Índia, i predomina alsdeserts i matollars xeròfils dominats peracacia nilotica a l'altiplà central a laplana Indogangètica occidental.[22]
Moltes espècies índies venen deGondwana, elsupercontinent meridional del qual l'Índia es va separar fa més de 100 milions d'anys.[27] La posterior col·lisió de l'Índia amb Euràsia va provocar un intercanvi massiu d'espècies. No obstant això, elvulcanisme i els canvis climàtics van provocar posteriorment l'extinció de moltes formes endèmiques índies.[28] Encara més tard, els mamífers van entrar a l'Índia des d'Àsia a través de dos passoszoogeogràfics que flanquejaven l'Himàlaia.[22] Això va tenir l'efecte de reduir l'endemisme entre els mamífers de l'Índia, que se situa en el 12,6%, en contrast amb el 45,8% entre els rèptils i el 55,8% entre els amfibis.[17] Les espècies endèmiques notables són les vulnerables[29]langur dels Nilgiris[30] i l'amenaçat[31] gripau de Beddom.[32] dels Ghats occidentals.
L'Índia conté 172 espècies animals amenaçades designades per laUICN, o el 2,9% de les formes en perill d'extinció.[33] Aquests inclouen eltigre de Bengala en perill d'extinció i eldofí del Ganges. Les espèciesen perill crític d'extinció inclouen elgavial, uncocodril; laPioc salvatge de l'Índia; i elvoltor dorsiblanc asiàtic de l'Índia, que s'ha extingit gairebé per haver ingerit la carronya de bestiar tractat ambdiclofenac.[34] La invasió humana omnipresent i ecològicament devastadora de les últimes dècades ha posat en perill la vida salvatge de l'Índia. Com a resposta, el sistema deparcs nacionals i àrees protegides, establert per primera vegada el 1935, es va ampliar substancialment. El 1972, l'Índia va promulgar la Llei de protecció de la vida salvatge[35] i el Projecte Tigre per salvaguardar el desert natural; la Llei de conservació dels boscos es va promulgar el 1980 i es van afegir modificacions el 1988.[36] Índia acull més de cinc-cents santuaris de fauna i tretze reserves de la biosfera,[37] quatre de les quals formen part de la Xarxa Mundial de Reserves de la Biosfera; vint-i-cinc zones humides estan registrades en virtut delConveni de Ramsar.[38]
Elpresident de l'Índia és elcap d'Estat oficial, electe pels membres d'un col·legi electoral per un mandat de cinc anys.[41] Elprimer ministre de l'Índia és designat pel president i, per convenció, és el candidat del partit polític o aliança política que hagi aconseguit la majoria dels escons de la cambra baixa del Parlament. És elcap de govern i exercix lapotestat executiva del govern. La branca executiva està integrada pel president, el vicepresident i elConsell de Ministres (elgabinet), encapçalat pel primer ministre. Els ministres han de ser membres d'alguna de les dues cambres del parlament. Segons el sistema parlamentari indi, l'executiu està subordinat al legislatiu.
ElParlament de l'Índia exerceix lapotestat legislativa, i està integrat pelConsell d'Estats (Rajvya Sabha), la cambra alta, i laCambra del Poble (Lok Sabha), la cambra baixa. El Consell d'Estats està integrat per 245 membres electes per un període de sis anys. La Cambra del Poble està integrada per 545 membres, 543 dels quals són elegits per vot popular per representar una circumscripció territorial per un període de cinc anys. Els altres 2 són designats pel president per representar la comunitat angloíndia si, en la seva opinió, la comunitat no hi està representada adequadament.
L'Índia té una judicatura unitària de tres nivells, integrada per laCort Suprema, encapçalada peljutge en cap de l'Índia, vint-i-unaAltes Corts i un gran nombre de corts de judici. La Cort Suprema té la jurisdicció dels casos dels drets fonamentals i de les disputes entre els estats de la federació i el centre, i és la cort d'apel·lació de les Altes Corts. És independent i té el poder de declarar la llei o d'eliminar les lleis de la Unió o dels estats que contradiguen la constitució. El seu paper com a intèrpret de la constitució, és una de les seues funcions més importants.
L'Índia és una federació de 28 estats, que tenen, cadascú, un parlament i un govern; a més, la República també inclou 6 territoris, governats per un administrador designat pel govern central, i el territori nacional de la capital,Nova Delhi.
ElSukhoi Su-30MKI "Flanker" és l'avió més avançat de la Força Aèria Índia.[42]
Des de la seva independència l'any 1947, l'Índia ha mantingut relacions cordials amb la majoria de les nacions. Va tenir un paper destacat la dècada de 1950, quan es va mostrar a favor de la independència de les colònies europees a Àfrica i Àsia.[43] L'Índia va estar involucrada en dues intervencions militars breus en dos països veïns: la Força de manteniment de pau d'India aSri Lanka i en l'Operació Cactus a lesMaldives. L'Índia forma part de laMancomunitat de Nacions i membre fundador delMoviment de Països No Alineats.[44] Després de laguerra sinoíndia i la guerra indopakistanesa del 1965, les relacions entre l'Índia i laUnió Soviètica van disminuir, i van continuar d'aquesta manera fins al final de laGuerra Freda. L'Índia ha lluitat en dues guerres amb el Pakistan pelConflicte del Caixmir. Una tercera guerra entre l'Índia i el Pakistan el 1971 va acabar amb la creació deBangladesh (llavorsPakistan Oriental).[45] També han tingut lloc frecs i conflictes addicionals entre les dues nacions sobre la glacera de Siachen.[46] El 1999, l'Índia i el Pakistan van lliurar una guerra no declaradaKargil.
L'Índia iRússia comparteixen una àmplia relació econòmica i tecnològica.[47]
En anys recents, l'Índia ha tingut un paper influent en l'Associació Sudasiàtica per a la Cooperació Regional (ASACR) i en l'Organització Mundial del Comerç (OMC).[48] L'Índia ha proporcionat al voltant de 55.000 militars indis i personal de la policia índia per servir en 35 operacions de manteniment de pau de l'ONU a través de quatre continents.[49] Tot i les crítiques i de les sancions militars, l'Índia s'ha negat sistemàticament a firmar elTractat de Prohibició Completa de Proves Nuclears i elTractat de No Proliferació Nuclear (NPT), preferint mantenir la sobirania sobre el seu programa nuclear. Les obertures recents del govern de l'Índia han fet més fortes les relacions amb elsEstats Units, laXina i elPakistan. A l'esfera econòmica, l'Índia té relacions estretes amb altres nacions en desenvolupament de l'Amèrica del Sud,Àsia iÀfrica.
Durant la major part de la seua història com a Estat independent, l'Índia s'adherí a les polítiques socialistes que incloïen el control governamental estricte de la participació del sector privat, delcomerç internacional i de lainversió estrangera directa. Tanmateix, des de 1991, l'Índia ha obert a poc a poc els seus mercats per mitjà de diverses reformes econòmiques liberals i ha reduït la influència del govern en el comerç internacional i la inversió. Les reserves estrangeres s'incrementaren de 5.800 milions de dòlars nord-americans el 1991 a 300.000 milions el 2008,[50] mentre que els dèficits pressupostaris federal i estatals han disminuït.[51] La privatització de les companyies públiques i l'obertura d'alguns sectors a la participació privada i estrangera ha continuat, malgrat els debats polítics que se n'han originat.[52]
Amb un creixement delProducte interior brut (PIB) de 9,4% entre el 2006 i el 2007, l'economia índia és una de les economies de creixement més ràpid del món.[53] Laforça laboral de l'Índia és de 516.3 milions de persones, 60% dels quals treballen en l'agricultura i les indústries que s'hi relacionen; el 28% treballa en el sector dels serveis i les indústries que s'hi relacionen, i el 12% en la indústria. El sector agrícola representa el 28% del PIB, el sector dels serveis el 54% i l'industrial el 18%. Els productes agrícoles més importants són l'arròs, elblat, elcotó, eljute, lacanya de sucre i lespatates. Les indústries principals són la indústria de l'automòbil, deciment, químics, aparells electrònics i tèxtils.
En abril de 2023, amb 1.425 milions de persones, va passar a ser per primer cop el país més poblat del planeta, superant laXina.[54] Al voltant del 40% dels indis resideixen en àrees rurals, tot i que en dècades recents la immigració a les ciutats més grans ha produït un creixement notable en lapoblació urbana. Les àrees metropolitanes més grans de l'Índia sónBombai,Delhi,Calcuta,Madras,Bangalore,Hyderabad iAhmedabad.[55]
L'Índia és un país jove, amb 560 milions de persones amb menys de 25 anys,[56] és a dir, un de cada dos indis. La població índia augmenta al voltant de 18-19 milions de persones per any; amb unataxa de fecunditat de 2,8 fills per dona,[57] superior a la taxa de fecunditat de la Xina, es preveu que l'Índia es convertirà en el país més poblat del món el 2035. A diferència de la Xina, i a causa de la naturalesa democràtica del seu règim polític, la política de fecunditat es basa en la responsabilitat individual, amb la creació de centres d'informació sobre lacontracepció. Esta política no constrictiva diferix massa de la política d'un sol nen que promou la Xina.
L'Índia és el país més divers culturalment i lingüísticament del món. És la llar de dues famílies lingüístiques importants: lesllengües indoàries (parlades per aproximadament el 74% de la població) i lesllengües dravídiques (parlades pel 24% de la població). Altres llengües parlades a l'Índia són lesaustroasiàtiques i lestibetobirmanes. L'hindi, amb el nombre més gran de parlants,[58] és la llengua oficial de la Unió federal.[59] L'anglès es fa servir de manera extensa també; l'Índia és el país amb més parlants de l'anglès del món.[60] La constitució també reconeix 21 altres llengües com a llengües oficials que tenen un gran nombre de parlants o un estatus de llengua clàssica. El nombre de dialectes, tanmateix, és de 2.652.[61] Segons el darrer cens de l'Índia, del 2018, 39 llengües són parlades per més d'1 milió de persones i 122 per més de 500.000. Les llengües índies no fan servir l'alfabet llatí, sinó diferents alfabets, la majoria dels quals són derivats deldevanagari, l'alfabet utilitzat pelsànscrit i l'hindi.
↑Ateses les disputes territorials amb el Pakistan, que inclouen l'estat sencer deJammu i Caixmir, el Govern de l'Índia considera que el país té fronteres terrestres amb l'Afganistan,
↑"India",Oxford English Dictionary, second edition, 2100a.d. Oxford University Press
↑Basham, A. L..The Wonder That Was India]. South Asia Books, 2000.ISBN 0-283-99257-3.
↑«Official name of the Union». Courts Informatics Division, National Informatics Centre, Ministry of Comm. and Information Tech. [Consulta: 8 agost 2007]. «Name and territory of the Union- India, that is Bharat, shall be a Union of States.»
↑«Hindustan». Encyclopædia Britannica, Inc., 2007. [Consulta: 18 juny 2007].
↑Dutt, Sagarika «Identities and the Indian state: An overview». Third World Quarterly, 19, 3, 1998, pàg. 411–434.DOI:10.1080/01436599814325.ISSN:0143-6597. en la p. 421
↑Gledhill, Alan.The Republic of India: The Development of Its Laws and Constitution. 2a ed.. Stevens and Sons, 1964, p. 112.
.svg%26amp%3blang%3dca)
.jpg)
