Elssioux ([si'u] en francès i català; [ˈsuː] en anglès) oočhéthi šakówiŋ (endònim pronunciat [o'tʃʰeːtʰi ʃa'koːwĩ]) són un grup de tribusamerindis dels Estats Units iPrimeres Nacions del Canadà. El terme, encara que potser originalment un terme pejoratiu que significa "serps petites" (vegeu més avall), pot referir-se a qualsevol grup ètnic dins laGran Nació Sioux o a qualsevol dels molts dialectes de l'idioma de la nació. Els sioux comprenen tres divisions importants basades en dialectes i subcultures de lesllengües siouan: elsSantee Sioux, elsyankton-yanktonai, i elslakota. Els santee (Isáŋyathi; "ganivet"), també anomenatsdakota oriental, resideixen a l'extrem oriental de Dakota,Minnesota i nord d'Iowa. Els yankton i yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋ iIháŋktȟuŋwaŋna; "vila al final" i "petita vila al final"), col·lectivament anomenats tambédakota occidental o pel seuendònimWičhíyena, residien a l'àrea delriu Minnesota. Són considerats com a sioux del mig, i en el passat han estat anomenats erròniament com anakota.[2] Elslakota, també anomenatsteton (Thítȟuŋwaŋ; possiblement "habitants de les prades"), eren els sioux més orientals, coneguts per la seva cultura caçadora i guerrera. Avui, els sioux mantenen molts governs tribals separats dispersats en diverses reserves i comunitats aDakota del Nord,Dakota del Sud,Nebraska,Minnesota iMontana als Estats Units; iManitoba i el sud deSaskatchewan al Canadà.
Territori originari dels siouxLocalització tradicional de les tribus sioux abans de 1770 (verd fosc) i llurs actuals reserves (taronja)Gran Reserva Sioux, 1888; est. pelTractat de Fort Laramie (1868)
El nom "sioux" és una forma abreviada denadouessiouxmanlleu delfrancès del Canadà denadoüessioüak de l'anticexònimodawa:naadowesiwag "Sioux".[3]Jean Nicolet registrà el seu ús en 1640.[4] La forma delproto-algonquí*na·towe·wa, que vol dir "iroquès del nord", té reflexos en diverses llengües filles que fan referència a una serp de cascavell petita (massasauga,Sistrurus).[5] Aquesta informació va ser interpretada per alguns que la formaodawa era un insult. Tanmateix, aquest termeprotoalgonquí es deriva molt probablement en última instància d'una forma*-a·towe·, que vol dir simplement "parlar una llengua estrangera",[3] la qual cosa en faria una etimologia semblant a la de la paraula grega "bàrbar". Més tard es va ampliar en el significat en algunes idiomesalgonquins per a referir-se a lamassasauga. Així, contràriament a molts reculls, l'antiga paraula odawanaadowesiwag no equiparava els sioux amb les serps. Això no es confirma, però, ja que l'ús durant les dècades anteriors ha portat aquest terme a tenir connotacions negatives per a les tribus a què es refereix. Això explicaria per què moltes tribus han rebutjat aquest terme com unexònim. Una font afirma que el nom de "sioux" prové de la paraula chippewanadowisih que significa "serp petita";[6] El chippewa o ojibwa és una variant dialèctica delsottawes.
Algunes de les tribus han adoptat de manera formal o informal noms tradicionals: la Tribu Sioux de Rosebud també és coneguda com aSičháŋǧu Oyáte, i els Oglala sovint usen el nomOglála Lakȟóta Oyáte, més que no pas l'anglès "Oglala Sioux Tribe" o OST. La pronunciació alternativa anglesaOgallala és considerada impròpia.[4] Per la seva banda, anomenaven els blancswasichu.
Els sioux històrics es refereixen a laGran Nació Sioux com aOčhéthi Šakówiŋ (pronunciatoˈtʃʰetʰi ʃaˈkowĩ), que vol dir "Consell dels Set Focs". Cada foc era un símbol d'unoyate (poble o nació). Les set nacions que comprenien els sioux eren: Bdewákaŋthuŋwaŋ (Mdewakanton), Waȟpéthuŋwaŋ (Wahpeton), Waȟpékhute (Wahpekute), Sisíthuŋwaŋ (Sisseton), els Iháŋkthuŋwaŋ (Yankton), Iháŋkthuŋwaŋna (Yanktonai), i els Thítȟuŋwaŋ (Teton oLakota).[4] El Consell dels Set Focs es reunia cada estiu per celebrar consell, renovar parentius, decidir sobre assumptes tribals i participar en ladansa del sol.[7] Les set divisions podien seleccionar quatre líders coneguts com a Wičháša Yatápika d'entre els líders de cada divisió.[7] Ser un dels quatre líders era considerat l'honor més alt per a un líder; tanmateix la trobada anual significava que la majoria de l'administració tribal era atesa pels líders habituals de cada divisió. L'última reunió del Consell dels Set Focs va ser en 1850.[7]
Avui els teton, els santee (barreja de les quatre tribus dakota) i els dakota de Minnesota, i yankton/yanktonai eren coneguts habitualment, respectivament, com a lakota, dakota oriental, o dakota occidental.[4] En qualsevol dels tres principals dialectes, "lakota" o "dakota" es tradueix com a "amic," o més apropiadament "aliat." L'ús de dakota o lakota podria a referir-se a l'antiga aliança que fou la Gran Nació Sioux.
Es dividien en tres grups principals lingüístics i en set grups tribals:[8]
1. Els de parladakota oriental osantee (d'isáŋathi oisáŋyathi «ganivet», per viure als marges del llac Knife), que es dividien en quatre grups o llars:
Mdewakanton (Bdewákhathuŋwaŋ - «Llar del llac de l'esperit»)
Wahpekute (Waȟpékhute - «Llançadors de fulles»)
Sisseton (Sisíthuŋwaŋ - «Llar del pantà»)
Wahpeton (Waȟpéthuŋwaŋ - «Llar a les fulles»)
2. Els de parladakota occidental owičhíyena[9] (sovint anomenada erròniament nakota[10]), que comprèn dues llars o grups:
Yankton (Iháŋktȟuŋwaŋ - «Llar del firal»)
Yanktonai (Iháŋktȟuŋwaŋna - «Petita llar del firal»)
3. Els de parlalakota, el grup més nombrós, era format per la llar-grupthítȟuŋwaŋ («Llar de la planura») oteton, que es dividia en set tribus (oyáte):
Culturalment, els tres grups lingüístics es distingien força entre ells, ja que pertanyien a tres realitats socioeconòmiques diferents:
Elsdakota-santee vivien als boscos del sud de Minnesota i àrees adjacents de Wisconsin, Iowa i Dakota del Sud; llur cultura era semblant a la delswinnebago,anishinaabemowin,fox i sauk, vivien en cases llargues d'escorça, conreaven moresc i arròs a la vora dels llacs, pescaven i recollien fruites dels boscos. Els grups més a l'oest (Sisseton i Wahpeton) compartiven la cultura del cavall i del búfal dels lakota-teton.[11]
Elsdakota-wiciyena vivien a l'est del riu Missouri, i culturalment eren similars alsarikara,mandans ihidatsa. Vivien en cases de terra, grans i amb forma de cúpula, conreaven moresc, pescaven i caçaven el búfal a l'oest del riu Missouri. Feien boniques decoracions florals.[12]
Elslakota-teton eren els típics indis de les planúries i vivien a l'oest del riu Missouri, a Dakota del Sud, amb centre a Paha Sapa (Black Hills), considerades com a indret sagrat per a ells. Vivien en teepees de pells decorades amb pintures de cacera i decoracions geomètriques. Caçaven el búfal i eren guerrers força temuts, que aviat adoptaren el cavall i armes de foc i arrancaven la cabellera als enemics.[13]
Socialment, es dividien enthiyóšpaye (bandes) que s'agrupaven enoyáte (tribus) que formaven untonwan (-thuŋwaŋ[14] grup). Als mestissos els anomenaveniyéska ("interpretador")[15] i als blancs, despectivament,wašíču.[16] Tots ells, però majoritàriament els teton i els wiciyena, celebraven la Dansa del Sol i hi unien cerimònies d'iniciació guerrera que incloïen l'autotortura: es clavaven dues fustetes a la pell del pit mentre eren penjats per elles davant del sol per demostrar llur valor.
Més tard al segle XIX els ferrocarrils contractaren caçadors per exterminar els ramats de búfals, el subministrament d'aliments primaris dels indis. Els santee i lakota es van veure obligats a acceptar reserves definides pels blancs a canvi que la resta de les seves terres,i bestiar domèstic i blat de moro a canvi del búfal. Es van convertir en dependents dels pagaments federals anuals garantits per tractat.
A Minnesota els tractats deTraverse des Sioux iMendota en 1851 va deixar els sioux amb una reserva de 32 kilòmetres d'ample a cada costat delriu Minnesota. Avui dia, la meitat de tots els sioux registrats als Estats Units viuen fora de lesreserves. Els membres registrats en qualsevol de les tribus sioux dels Estats Units estan obligats a tenir ascendència d'almenysun quart grau sioux (l'equivalent a un avi)[17]
Al Canadà, el govern canadenc reconeix la comunitat tribal com aPrimeres Nacions. Les tinences de la terra d'aquestes Primeres Nacions es diuenreserves índies.
Hunkpapa,Upper Yanktonai (Pabaksa), sisseton, wahpeton, i els hudesabina (Red Bottom), wadopabina (Canoe Paddler), wadopahnatonwan (Canoe Paddlerrs Who Live on the Prairie), sahiyaiyeskabi (parlants decree), Inyantonwanbina (Stone People) i Banda Fat Horse d'assiniboines
↑7,07,17,2Hassrick, Royal B.; Dorothy Maxwell; Cile M. BachThe Sioux: Life and Customs of a Warrior Society. University of Oklahoma Press, 1964.ISBN 0-8061-0607-7.
Albers, Patricia C. (2001). Santee. In R. J. DeMallie (Ed.),Handbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 761-776). W. C. Sturtevant (Gen. Ed.). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.ISBN 0-16-050400-7.
Christafferson, Dennis M. (2001). Sioux, 1930-2000. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 821-839). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
DeMallie, Raymond J. (2001a). Sioux until 1850. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 718-760). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
DeMallie, Raymond J. (2001b). Teton. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 794-820). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
DeMallie, Raymond J. (2001c). Yankton and Yanktonai. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 2, pp. 777-793). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
DeMallie, Raymond J.; & Miller, David R. (2001). Assiniboine. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 572-595). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
Getty, Ian A. L.; & Gooding, Erik D. (2001). Stoney. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 596-603). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
Parks, Douglas R.; & Rankin, Robert L. (2001). The Siouan languages. InHandbook of North American Indians: Plains (Vol. 13, Part 1, pp. 94-114). Washington, D.C.: Smithsonian Institution.
Ullrich, Jan,New Lakota Dictionary : Lakhótiyapi-English / English-Lakhótiyapi & Incorporating the Dakota Dialects of Santee-Sisseton and Yankton-Yanktonai, Bloomington,Lakota Language Consortium, 2008ISBN 0-9761082-9-1
