Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Â

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaÂ

Modifica el valor a Wikidata
Caràcter (majúscula)
Unicode:00C2
etiqueta HTML: Â

â (minúscula)
Unicode:00E2
etiqueta HTML: â
Modifica el valor a Wikidata
Tipuslletra amb accent cirumflex illetra de l'alfabet llatíModifica el valor a Wikidata
Part dealfabet romanès,alfabet vietnamita ialfabet llatíModifica el valor a Wikidata
Basat enAModifica el valor a Wikidata

Â,â (a -circumflex) és una lletra de l'alfabet els idiomesinari sami,skolt sami,romanès[1] ivietnamita. Aquesta lletra també apareix en els idiomesfrancès,friül,frisó,portuguès,turc,való igal·lès com a variant de la lletra “a”. Fonèticament, â es pronuncia tradicionalment com a ɑ.

Llengües berbers

[modifica]

"â" es pot utilitzar enl'alfabet llatí berber per representar[ʕ].

Emiliano-Romagnol

[modifica]

 s'utilitza per representar [aː] en els dialectes emilians, com en la bolonyesacana [kaːna] "canya".

Feroès

[modifica]

Johan Henrik Schrøter, que va traduir l'Evangeli de Mateu alferoès el 1823, va utilitzar â per indicar una a no sil·làbica, com en l'exemple següent:

Schrøter 1817Feroès modern
Brinhlid situr uj gjiltan Stouli,

Teâ hit veâna Vujv,

Drevur hoon Sjúra eâv Nordlondun

Uj Hildarhaj tiil sujn.
Brynhild situr í gyltum stóli,

tað hitt væna vív,

dregur hon Sjúrða av Norðlondum

í Hildarheið til sín.

 no s'utilitza en feroès modern, però.

Francès

[modifica]

⟨â⟩, en llenguafrancesa, s'utilitza com a lletra ⟨a⟩ amb un accent circumflex. És una resta delfrancès antic, on la vocal va ser seguida, amb algunes excepcions, de la consonant ⟨s⟩. Per exemple, la forma moderna bâton (anglès: stick) prové del francès antic baston. Fonèticament, ⟨â⟩ es pronuncia tradicionalment com /ɑ/, però avui dia rarament es distingeix de /a/ en molts dialectes com elfrancès parisenc. Tanmateix, el tradicional ⟨â⟩ encara es pronuncia d'aquesta manera enfrancès quebequès ofrancès canadenc, que se sap que s'assembla a la fonètica de l'accent francès antic, i és àmpliament parlat pels francesos canadencs, la majoria dels quals viuen a la província deQuebec.

Enfrancès del Magrib,â s'utilitza per transcriure la consonant àrabع/ʕ/, la pronunciació de la qual és propera a una[ɑ̯] no sil·làbica.

Friül

[modifica]

 s'utilitza per representar el so/ɑː/

Inari Sami

[modifica]

 s'utilitza per representar el so/ɐ/

Italià

[modifica]

 ocasionalment s'utilitza per representar el so// en paraules com amârono (els estimaven).

Persa

[modifica]

 s'utilitza en laromanització del persa per representar el so/ɒ/.

Portuguès

[modifica]

En portuguès, â s'utilitza per marcar un accent/ɐ/ en paraules la síl·laba tònica de les quals és nasal i en una ubicació imprevisible dins de la paraula, com en "lâmina" (fulla) i "âmbar" (ambre). Quan la ubicació de la síl·laba tònica és predictible, com en "ando" (camino), no s'utilitza l'accent circumflex. Â/ɐ/ contrasta amb á, pronunciat/a/.

Romanès

[modifica]

 és la tercera lletra de l'alfabet romanès i representa/ɨ/, que també es representa en romanès com a lletra î. La diferència entre tots dos és que â s'utilitza al mig de la paraula, com a "România", mentre que î s'utilitza al principi i als finals: "înțelegere" (enteniment), "a urî" (odiar). Una paraula composta que comenci per la lletra î la conservarà, encara que vagi al mig de la paraula: "neînțelegere" (malentès). Tanmateix, si s'afegeix un sufix, la î es transforma en â, com en l'exemple: "a urî" (odiar), "urât" (odiat).[2]

Rus

[modifica]

 s'utilitza en el sistemaISO 9:1995 detransliteració russa com a lletraЯ.

Serbocroata

[modifica]

En totes les varietats estàndard deserbocroat, "â" no és una lletra sinó simplement una "a" amb el circumflex que denota lalongitud de la vocal. S'utilitza només ocasionalment i després desambigua elshomògrafs, que només es diferencien per la longitud de la síl·laba. Això és més comú en elcas del genitiu plural i per això també s'anomena "signe genitiu": "Ja sam sâm" (anglès:I am alone).

Turc

[modifica]

 s'utilitza per indicar la consonant abans de palatalitzar "a", com en "kâr" (profit). També s'utilitza per indicar/aː/ en paraules de les quals la vocal llarga canvia el significat, com en "adet" (peces) i "âdet" (tradició) / "hala" (tia) i "hâlâ" (encara).

Lletra llatina A amb circumflex

Vietnamita

[modifica]

 és la tercera lletra de l'alfabet vietnamita i representa/ɜ/.â/ɜ/ és una vocal superior a la simplea/ɑ/. Enla fonologia vietnamita, es poden afegir signes diacrítics per formar cinc formes per representar cinc tons de â:

  • Ầ ầ
  • Ẩ ẩ
  • Ẫ ẫ
  • Ấ ấ
  • Ậ ậ

Ucraïnès

[modifica]

Igual que en rus, Â s'utilitza en el sistemaISO 9:1995 detransliteració ucraïnesa com la lletraЯ.

Gal·lès

[modifica]

EnGal·les,A s'utilitza per representar a llargestressat1 [aː] quan, sense el circumflex, la vocal es pronunciaria com a curta [a], p. ex.,âr [aːr] "arable", en oposició aar [ar] "on", ogwâr [ɡwaːr] "civilitzat, humà", en lloc degwar [ɡwar] "clau del coll". Sovint es troba en síl·labes finals en què les lletres apareixen dues vegadesa i es combinen per produir una vocal tònica llarga. Això succeeix comunament quan unaarrel verbal que es combina amb lanominalització amb elsufix-ad, com encaniata- +-ad donantcaniatâd [kanjaˈtaːd] "permís", i també quan un substantiu singular acabat ena rep el sufixplural-au, com endrama +-au esdevédramâu [draˈmaɨ, draˈmai] "drames, obres de teatre". També és útil per escriure paraules prestades amb l'accent final, per exemple,brigâd [brɪˈɡaːd] "brigada".

Un circumflex també s'utilitza a la paraulaâ, que és alhora una preposició, que significa "amb, per mitjà de, com", i la tercera persona no passat del singular del substantiu verbalmynd "anar". Això el distingeix per escrit de la pronunciada de manera semblanta, que significa "i; si; qui, qui, allò".

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Marinella Lörinczi Angioni, "Coscienza nazionale romanza e ortografia: il romeno tra alfabeto cirillico e alfabeto latino ",La Ricerca Folklorica, No. 5, La scrittura: funzioni e ideologie. (Apr., 1982), pp. 75–85.
  2. Popescu, Ștefania.Gramatica practică a limbii române, cu o culegere de exerciții. Ed. a 9-a. București: Editura Tedit Fzh, 2001.ISBN 973-8007-00-3. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Â&oldid=34607505»
Categories:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp