Els orígens de l'Àustria germanòfona es remunten al segle ix, quan els territoris de l'Alta iBaixa Àustria foren cada cop més poblats. El nom alemanyOstarrichi és documentat per primer cop en un document oficial del996 i té les seves arrels al primer mil·lenni aC. De llavors ençà la paraula ha evolucionat fins aÖsterreich.[2]
Primer escrit amb el motOstarrichi (encerclat en roig). A l'Àustria moderna s'honora aquest document, datat l'any 996, com a document fundacional de la nació
El nomalemanyÖsterreich deriva de l'alemany anticOstarrîchi, el qual apareix escrit per primera vegada en eldocument Ostarrichi de 996.[5] Aquesta paraula és probablement una traducció del llatí medievalorientalis Marchia en un dialecte local (Baviera). El nom significa 'frontera oriental'. Àustria va ser una prefectura de Baviera creada l'any 976. La paraulaÀustria és una llatinització del nom alemany i va ser registrada per primera vegada al segle xii.
Friedrich Heer, un dels historiadors més importants d'Àustria al segle xx, va afirmar en el seu llibreDer Kampf um die österreichische Identität ('La lluita sobre la identitat d'Àustria'),[6] que la forma germànicaOstarrichi no era una traducció de la paraula llatina, sinó que ambdós mots són el resultat de la derivació d'un terme molt més antic originari de les llengües cèltiques de l'antiga Àustria: fa més de 2.500 anys, la major part del país actual era anomenatNorig per la població celta (cultura de Hallstatt); d'acord amb Heer, "no-" o "nor-" signifiquen 'est' o 'oest', mentre que "-rig" està relacionat amb el modernReich alemany, que significa 'regne'. En conseqüència, Norig essencialment significaria Ostarrichi i Österreich, per tant Àustria. El nom celta va ser llatinitzat eventualment com aNoricum després que els romans van conquistar la zona que envolta la major part de l'actual Àustria, aproximadament l'any 15 aC. Noricum més tard es va convertir en província romana a mitjans del segle primer.[7]Regio australis i la forma llatinaAustria són neologismes de l'edat mitjana.
La designació oficial és laRepública d'Àustria (Republik Österreich). Després de la caiguda de l'Imperi Austrohongarès del 1918 s'anomenàEstat alemany d'Àustria[8] però després deltractat de Saint-Germain-en-Laye va haver de canviar el nom aRepublik Österreich, 'República d'Àustria'. El nomRepublik Deutsch-Österreich es pot trobar en segells i diners de principis delsanys 20.
El nom es va tornar a canviar durant el règim feixista (des del 1934 fins al 1938) aEstat Federal d'Àustria (Bundesstaat Österreich), però va tornar a ser el mateix amb la independència i la Segona República Austríaca (1955 – actualitat). Però, Àustria també té altres idiomes, com per exemple elserbocroat, l'eslovè o l'hongarès.
En català actual se'n diuÀustria, però en català medieval apareix escritOstalrich (amb variants), com el poble de la comarca de laSelva.
Àustria és un país petit, predominantment muntanyós, localitzat a l'Europa central, aproximadament entreAlemanya,Itàlia iHongria, amb una superfície del doble deSuïssa. No té cap costa marítima; limita amb Suïssa iLiechtenstein a l'oest, Alemanya,Txèquia iEslovàquia al nord, Hongria a l'est, iEslovènia iItàlia al sud. La regió més occidental del país és una franja estreta entre Alemanya i Itàlia, entre trenta-dos i seixanta quilòmetres de longitud. La resta d'Àustria, a l'orient, té una longitud, de nord a sud, de 280 km.
Àustria és unpaís alpí: la major part del territori d'Àustria es troba dins de la secció oriental delsAlps que arriben a altures de més de 3.000 metres. Les serralades d'Àustria s'estenen d'est a oest i són separades una de l'altra per valls amples. Les serralades del nord inclouen els Alps de Tirol del Nord i els Alps de Salzburg. Al centre, les serralades inclouen elHohe Tauern, que conté elGrossglockner, el pic més alt del país, amb 3.797 m.[9] Les serralades del sud inclouen elsAlps de l'Ötztal, elsAlps de Zillertaler, elsAlps Càrnics, i les muntanyes deKarawanken. A més d'aquestes serralades, n'hi ha d'altres que s'estenen en direcció nord-sud del país.[9]
La població es concentra en les valls dels rius, entre els quals destaca elDanubi, que entra a Àustria perPassau, a la frontera ambAlemanya; passant perLinz iViena, fins aBratislava, a la frontera ambEslovàquia. Per la frontera amb Alemanya arriba l'Inn, que passa perInnsbruck, i té com a afluent principal elSalzach, que passa perSalzburg. Elllac Constança és el més gran del país i forma la frontera occidental amb Alemanya iSuïssa.
La població estimada d'Àustria el 2008 era de 8.205.533 habitants.[10] La capital,Viena, té una població superior als 1,6 milions d'habitants, un quart de la població total del país. Llevat de la capital, cap altra ciutat supera el milió d'habitants; de fet, la segona ciutat més gran,Graz, només té una població de 244 mil habitants.[11] Graz és la capital deSteiermark i una comunitat industrial, comercial i educativa important del país.[11]Linz és la tercera ciutat més gran, amb 188 mil habitants, un port fluvial important del Danubi i capital de l'estat d'Oberösterreich.
L'alemany, llengua oficial en tota la federació, és parlat pel 88,6% de la població austríaca.[10] S'estima que l'1,6%[10] parlaeslovè, població localitzada principalment aCaríntia—on és llengua oficial— i aEstíria. El 2,2% parlacroat, oficial aBurgenland. El 2,3% parlaturc.[10] El 5,3% parla una altra llengua, entre les quals, l'hongarès, oficial a Burgenland. S'estima que hi ha entre 13.000 i 40.000 eslovens a l'estat de Caríntia, així com 30.000 croats.[12] Tots dos grups, a més dels hongaresos, són reconeguts com a minoria i gaudeixen de drets especials després del tractat de l'Estat d'Àustria de 1955.
El terreny muntanyós d'Àustria va propiciar el desenvolupament de diversos dialectes de l'alemany, la majoria dels quals pertanyen als grups austriacobavaresos, llevat del dialecte parlat a la regió més occidental de Bundesland,Vorarlberg, que pertany al grup de dialectes alamànics. Hi ha un estàndard especial per a l'alemany austríac amb poques diferències, tanmateix, de l'alemany d'Alemanya.
El catolicisme, amb un 73,6% d'adherents, segons el cens de 2001, és la religió predominant d'Àustria, tot i que el nombre de catòlics practicants, que assisteixen a missa els diumenges, és de l'11,5% de la població total. El protestantisme, principalment el luteranisme, té el 4,7% d'adherents. El 4,2% practica l'islam.
Entre les religions a Àustria, el cristianisme catòlic n'és la predominant. Segons el cens del 2001, el 73,6% de la població s'adherí a aquesta denominació. El nombre de luterans era el 2006 del 4,7% (la majoria residents a la província de Caríntia). Els cristians ortodoxos són el 2% (la majoria immigrants de l'Europa de l'Est). I el nombre de musulmans és del 4,2%.
Elcap d'estat és el president federal, electe per vot popular directe per un període de sis anys. El cap de govern és el canceller federal, que encapçala el Consell de Ministres, tots ells responsables davant el Parlament d'Àustria. El poder legislatiu l'exerceix el parlament i està dividit en dues cambres:
La cambra alta (consell federal oBundesrat) integrada per 62 membres. Els seus membres són escollits pels consells dels estats per un període equivalent al dels mandats regionals, per la qual cosa el pes intern dels partits representats es modifica a intervals irregulars segons les eleccions que se celebrin a les entitats federatives.
La cambra baixa (consell nacional oNationalrat) amb 183 membres escollits cada quatre anys. És el veritable òrgan de decisió legislativa.
El Parlament d'Àustria està integrat per dues cambres. Els 183 membres delNationalrat s'elegeixen cada cinc anys en eleccions generals en què tots els ciutadans majors de 16 anys (des de 2007) poden votar. (L'extensió de quatre a cinc anys entre les eleccions serà efectiva a partir de les següents eleccions.) Tot i que hi ha un llindar del 4% perquè els partits siguin representants alNationalrat, hi ha la possibilitat de guanyar un escó directe, en un dels 43 districtes electorals regionals. ElNationalrat és la cambra dominant en l'elaboració de lleis. Tanmateix, lacambra alta del parlament, el Consell Federal d'Àustria oBundesrat, té un poder limitat per vetar la legislació aprovada per la cambra baixa, però, en la majoria dels casos, ha d'aprovar-la si es presenta per segona ocasió, en allò que es coneix com aBeharrungsbeschluss o 'vot de persistència'.
Eltractat de l'Estat Austríac de 1955 va donar fi a l'ocupació d'Àustria durant laSegona Guerra Mundial i la va reconèixer com a estat independent i sobirà. L'octubre de 1955, l'Assemblea Federal va aprovar un article constitucional que declarava que Àustria "per la seva lliure voluntat pròpia declara la seva neutralitat perpètua". La segona secció de la llei estableix que "en temps futurs, Àustria no s'unirà a cap aliança militar i no permetrà l'establiment de cap base militar dins el seu territori". Des d'aleshores, Àustria ha conformat la seva política exterior basant-se en aquesta neutralitat. Tot i així, Àustria va començar a revaluar la seva definició de neutralitat després de la caiguda de laUnió Soviètica, en permetre el pas de vols per a les sancions de lesNacions Unides contra Iraq el 1991, i des de 1995, ha considerat la seva participació en l'estructura de seguretat de laUnió Europea, a la qual pertany. També, des de 1995, es va unir a la Societat per a la Pau i després va participar en les missions de pau aBòsnia.
La retirada de les autoritats d'ocupació el 1955, i la declaració de neutralitat austríaca n'ha determinat la seva política de defensa.
Segons la Llei de Defensa de 2001 (Wehrgesetz)[14] les principals tasques de les Forces Armades són:
La defensa nacional
La protecció de la població i d'infraestructures
Assistència en catàstrofes naturals o accidents
Assistència a l'estranger
La primera és la missió més típica d'unes forces de defensa; la segona, segons la llei esmentada, es tracta de contribuir en tasques de seguretat ciutadana, a requeriment del Ministeri de l'Interior, posant èmfasi en assegurar els drets democràtics de la ciutadania; la tercera va lligada amb l'anterior i s'activaria en casos d'inundacions, grans incendis forestals, grans nevades, allaus o accidents catastòfrics, pels quals les autoritats civils requereixin assistència; la darrera són les operacions internacionals, que a Àustria s'entenen com a cooperació a l'estranger.
Per tal de dur a terme aquestes tasques, consta de 47.000 efectius, dels quals 14.000 són tropes (soldats a temps complet, en els quals s'hi inclouen els reclutes que fan el servei obligatori), 25.000 soldats de milícia (reservistes a temps parcial) i 8.000 funcionaris civils.[15]
Paracaigudistes austríacs
Tots els homes d'entre 17 i 51 anys estan subjectes al servei militar obligatori. Tots els homes, abans dels 35 anys han de dur a terme un servei militar bàsic de 6 mesos de durada. El servei és voluntari per a les dones, tot i que des del Ministeri de Defensa i Esports es duu una política que encoratja activament a les dones a allistar-se.
Arran del resultat del referèndum celebrat el 2013, amb un 59,7% dels vots a favor de mantenir el servei militar obligatori, es va reformar el servei militar bàsic, de manera que s'adaptés millor a les preferències i a les expectatives dels reclutes i a les necessitats de les Forces de Defensa. Així, es va establir un sistema modular en el qual, després de la instrucció bàsica, els reclutes poden triar entre 4 “mòduls”: protecció i assistència, enfocat a les operacions domèstiques d'assistència a les autoritats civils pel que fa a seguretat ciutadana, protecció d'infraestructures i institucions, i catàstrofes naturals; ciber-seguretat, a la branca de defensa cibernètica; pràctiques professionals militars, en el qual els reclutes que han estudiat formació professional, duen a terme les pràctiques en les branques de manteniment, serveis o logística de les forces de defensa; i finalment un mòdul d'especialització militar, el qual serveix de porta d'entrada a les forces professionals, que són les que duen a terme operacions internacionals, més compromeses. Per dur-ho a terme es fa una “revisió dels talents” personalitzada dels reclutes per orientar-lo a tasques en les quals es puguin sentir més realitzats, essent alhora més productius per a les forces armades.
E dia 1 d'octubre de 2016 entra en vigor una reestructuració de la component terrestre restant l'estructura com segueix:
Sota un estat major conjunt (amb les forces especials Jagdkommando dimensió batalló adscrites) hi ha el comandament de la força terrestre, el comandament de la força aèria, el comandament logístic i el comandament de suport i ciber-defensa.
La component terrestre s'estructura en 4 brigades de tropes professionals i 9 comandaments territorials (professionals i milícia):
Brigada pesant: infanteria mecanitzada i armes combinades
Brigada lleugera: infanteria mecanitzada i aerotransportada
Comandament de reacció ràpida: s'especialitza en combat urbà (hi són inclosos la policia militar i un batalló de defensa NBQ)
Comandament de muntanya: els famosos Gebirgsjäger, tropes alpines
Comandaments territorials: amb 2 batallons de fusellers, un professional (inclou reclutes) i un de reservistes, i un batalló de sapadors reservistes, a excepció del comandament territorial de Viena que inclou, a més, un batalló de la Guàrdia, amb funcions cerimonials
La força aèria està formada per un comandament de vigilància aèria, on s'inclouen els avions de caça, un batalló de radars i un de defensa antiaèria; i pel comandament de suport aeri on s'inclouen totes les unitats d'helicòpters multi-rol i una ala de transport amb avions Hercules. El comandament logístic inclou unitats de proveïments, mèdiques, de munició. El comandament de defensa cibernètica inclou 2 centres, de dimensió batalló. Arran de la reestructuració, es preveu un increment del nombre d'efectius de manera que fins a 2020 s'oferiran 9.800 llocs a les forces de defensa. Així mateix, es preveu incrementar la milícia (reservistes a temps parcial) ―que ja va augmentar en 690 efectius de 2015 a 2016― dels 25.700 efectius actuals a 27.700 el 2018, 29.600 el 2022 i fins a 31.200 el 2026.[16][17] Això es farà, per exemple, augmentant els incentius econòmics per participar en exercicis d'instrucció. Es posa un èmfasi especial en el fet que els soldats austríacs són «ciutadans d'uniforme» i que la seva missió principal és vetllar pels drets democràtics dels seus conciutadants.[18]
Àustria té unaeconomia de mercat molt desenvolupada amb estàndards de vida elevats.[19] És membre de laUnió Europea i de lazona euro. La seva economia està molt enllaçada amb la del seu veí,Alemanya, i està integrat per un sector dels serveis significatiu, un sector industrial fort, i un petit però altament desenvolupat sector agrícola.[19]
Després de laSegona Guerra Mundial, el govern va nacionalitzar totes les indústries bàsiques, el 1946, per tal d'evitar que els soviètics les prenguessin en les reparacions després de la guerra, incloent-hi la indústria petroliera, elsistema bancari, i moltes indústries de manufactura.[20] El govern ha privatitzat parcialment la majoria d'aquestes indústries des de finals de la dècada de 1980.[20] Després de la fi de l'ocupació d'Àustria, el 1955, l'economia es va recuperar ràpidament convertint el país en un dels més desenvolupats d'Europa. Des del col·lapse del comunisme, Àustria s'ha convertit en un centre d'operacions de les companyies occidentals per a gestionar les seves operacions aEuropa oriental.[20] Larecessió mundial del 2008 també va afectar Àustria, la qual també va entrar en recessió i possiblement continuï durant el 2009.[19] El govern austríac ha planejat polítiques d'estabilització que causaran un dèficit del 0,6% delproducte interior brut el 2008, 2,8% el 2009 i 3% el 2010.[19] Elproducte interior brut (PIB)per capita d'Àustria el 2008 va ser estimat en US$39.200, un dels més elevats d'Europa.[19]
Viena ha estat especialment important com a centre d'innovació musical. Els compositors dels segles xviii ixix eren atrets a la ciutat gràcies al patronatge dels Habsburg, la qual cosa convertí la ciutat en la capital europea de lamúsica clàssica, de manera que es coneix com aescola de Viena els músics més destacats delclassicisme musical. Durant el període barroc, les formes folklòriques eslaves i hongareses van influir en la música austríaca.
La cuina d'Àustria és derivada de la cuina de l'Imperi Austrohongarès. Està influïda per les gastronomies hongaresa, txeca, italiana i bavaresa, i és per tant una de les més multiculturals d'Europa.
Alguns plats típics austríacs són elWiener Schnitzel, elSchweinsbraten, elKaiserschmarrn, elsKnödel, laSachertorte i elTafelspitz. També són populars elsKärntner Nudeln, un plat de pasta amb formatge fresc Pinzgauer i pebre, i els Eierschwammerl (rossinyols).
Els caramelsPEZ foren inventats a Àustria, que és també famosa pelspastissos de poma, elsApfelstrudel.
Els vins Austríacs van tigrar en sortir de les fronteres del país, tot i que presenta una llarga història en l'elaboració de vins. Al segle XI s'estima que al voltant de 150.000 hectàrees de vinyes al país. Un dels vins tradicionals més destacats és l'Sturm,[21] que té la seva denominació d'origen (DO).[22]
Àustria fou el bressol de nombrosos científics amb fama internacional, la qual cosa ha fet que 20 austríacs hagin rebut elPremi Nobel en alguna de les branques científiques. Entre ells hi haLudwig Boltzmann,Ernst Mach,Victor Franz Hess iChristian Doppler, científics destacats del segle xix. Al segle xx les contribucions deLise Meitner,Erwin Schrödinger,Wolfgang Pauli en investigació nuclear i en mecànica quàntica són fonamentals per a aquestes àrees de desenvolupament durant els anys 1920 i 1930.
Habitada des de temps antics,[3] el territori de l'Europa central que en l'actualitat és Àustria era ocupat des de temps preromans per diverses tribus celtes. El regne celta deNòric fou després vindicat per l'Imperi Romà i convertit en província. Després de la caiguda de l'imperi, l'àrea fou envaïda pelsbàvars,eslaus i elsàvars.[3]Carlemany conquerí l'àrea el 788, promogué la colonització i hi introduí elcristianisme.[3] Com a part deFrància Oriental, les àrees centrals del territori actual d'Àustria foren heretats de la casa deBabenberg. Aquest territori fou conegut com lamarca d'Àustria o lesMarchia Orientalis i atorgat aLeopold I d'Àustria.[3]
Escut d'armes de l'emperador d'Habsburg
El primer registre del nom d'Àustria data del 996, escrit com aOstarrîchi i en referència a la marca de Babenberg.[3] El 1156 elPrivilegium Minus elevà Àustria a l'estatus de ducat. El 1192, la casa de Babenberg també adquirí el ducat d'Estíria. Amb la mort deFrederic I d'Àustria el 1246, la línia de la casa de Babenberg s'extingí. Com a resultat d'això,Otakar II de Bohèmia prengué el control efectiu dels ducats d'Àustria, Estíria i Caríntia. El seu regnat acabà amb la seva derrota aDürnkrut a mans deRodolf I d'Alemanya el 1278. A partir de llavors, i fins a la Primera Guerra mundial, la història d'Àustria fou dominada per la casa d'Habsburg.
Durant els seglesXIV iXVI la dinastia dels Habsburg començà a acumular altres províncies del veïnat del ducat d'Àustria. El 1438, el ducAlbert V d'Àustria fou escollit com el successor del seu sogre, l'emperador Segimon. Tot i que Albert només regnà per un any, des d'aleshores, cada emperador delSacre Imperi Romanogermànic fou un Habsburg, amb una sola excepció.
La dinastia d'Habsburg també començà a heretar terres d'altres regions. El 1477,Maximilià I, fill únic de Frederic III, es casà amb l'hereva Maria de Borgonya, adquirí així la major part de lesDisset Províncies (≈ els països de l'actualBenelux) per a la seva família. El seu fillFelip es casà amb l'hereva deCastella iAragó, i així adquirí Espanya i les seves possessions a Europa. El 1526 després de laBatalla de Mohács,Bohèmia i la secció d'Hongria no ocupada pels otomans també passaren a casa dels Habsburg. L'expansió otomana a Hongria dugué a diversos conflictes entre els dos imperis, evidenciat en lesGuerres Llargues de 1593 a 1606.
Durant el llarg regnat de l'emperador Leopold (1657 a 1705) i després de la defensa reeixida en elsetge de Viena el 1683 (sota el comandament del reiJoan III Sobieski de Polònia), mitjançant una sèrie de campanyes militars Hongria tornà a control austríac amb la signatura deltractat de Carlowitz el 1699. L'emperadorCarles VI renuncià a la majoria dels guanys de l'imperi dels anys anteriors, en part a causa de la por de l'extinció de la casa dels Habsgurg. Carles estava disposat a oferir avantatges concrets a canvi del reconeixement de laSanció Pragmàtica que feu de la seva filla,Maria Teresa I d'Àustria, l'hereva. Àustria participà, amb Prússia i Rússia en la primera i la tercera partició de Polònia el 1772 i 1795.
Àustria s'involucrà en una guerra amb la França revolucionària amb derrotes successives contraNapoleó, que dugueren a la fi de l'anticSacre Imperi Romanogermànic el 1806. Dos anys després, el 1804, es fundà l'Imperi Austríac. El 1814, Àustria formà part de les forces aliades que envaïren França i que acabaren amb lesguerres napoleòniques. Així doncs, emergí, delcongrés de Viena el 1815, com una de les quatre potències més grans del continent. El mateix any, laConfederació Alemanya (Deutscher Bund) es fundà sota la presidència d'Àustria. Atesos els conflictes socials, polítics i nacionals irresolts, les terres alemanyes foren sacsejades per laRevolució de 1848, que volien crear una Alemanya unificada.[3] Una Alemanya unificada podia haver estat possible com a Gran Alemanya o només com a Confederació Alemanya sense Àustria. Ja que Àustria no estava disposada a cedir els seus territoris de parla alemanya a allò que es convertiria en l'Imperi alemany de 1848, la corona de l'imperi fou oferta al rei prussiàFrederic Guillem V. El 1864 Àustria i Prússia combateren juntes contraDinamarca i assoliren alliberar els ducats independents deSchleswig iHolstein. Tot i així, ja que no pogueren posar-se d'acord quant a la solució de l'administració dels dos ducats, lluitaren en laGuerra austroprussiana de 1866. Derrotada per Prússia en labatalla de Königgrätz, Àustria hagué de deixar la Confederació Alemanya i no participà més en la política alemanya.
Elcompromís austrohongarès de 1867, l'Ausgleich creà una sobirania dual, l'Imperi Austríac i elRegne d'Hongria, sotaFrancesc Josep. El govern austrohongarès d'aquest imperi divers incloïa diversos grups eslaus, eslovacs, eslovens, serbis i croates, així com comunitats italianes i romaneses. Com a resultat, governar Àustria-Hongria es tornà cada vegada més difícil en una època en què emergien els moviments nacionalistes. Tot i així, el govern central provà de cedir en diversos aspectes; les minories podien escollir les escoles en llurs llengües pròpies, per exemple. L'assassinat de l'arxiducFrancesc Ferran d'Àustria aSarajevo el 1914 perGavrilo Princip (un membre d'un grup nacionalista serbi, laMà Negra)[3] fou la causa immediata de laPrimera Guerra Mundial que dugué a la dissolució de l'Imperi austrohongarès, segons eltractat de Saint-Germain-en-Laye, i els territoris subordinats es convertiren en estats independents. Tanmateix, més de tres milions d'austríacs alemanys quedaren fora de la nova República Austríaca als nou estats deTxecoslovàquia,Iugoslàvia,Hongria, així com aItàlia. Entre 1918 i 1919, Àustria era oficialment coneguda com laRepública de l'Àustria Alemanya (Republik Deutschösterreich). Elsaliats de la Primera Guerra mundial prohibiren que Àustria s'unís a Alemanya, i també prohibiren aquest nom, el qual fou canviat aRepública d'Àustria. La monarquia es dissolgué el 1919 i s'establí una democràcia parlamentària segons la constitució del10 de novembre de1920.
L'arxiduc Francesc Ferran
A la tardor de 1922, Àustria rebé un préstec internacional supervisada per laLliga de Nacions.[2] El propòsit del préstec era evitar la bancarrota, estabilitzar la moneda i millorar la condició econòmica general. Amb l'atorgament del préstec, Àustria passà al control de la Lliga de Nacions. LaPrimera República Austríaca que durà fins al 1933 quan el cancellerEngelbert Dollfuss dissolgué el parlament i instaurà un règim autocràtic de caràcter feixista.[2][3] Els dos grans partits aleshores, els socialdemòcrates i els conservadors, tenien exèrcits paramilitars, que s'enfrontaren entre si, i esclatà laGuerra Civil austríaca.
El febrer de 1934, diversos membres delSchutzbund foren executats, el Partit Socialdemòcrata fou il·legalitzat i molts dels seus membres foren empresonats o emigraren. En maig de 1934 els feixistes introduïren una nova constitució (Maiverfassung), la qual consolidà el poder de Dollfuss, però el 25 de juliol fou assassinat en un cop d'estatnazi. El seu successor,Kurt Schuschnigg, assajà de mantenir la independència d'Àustria, però el 12 de març de 1938, les tropes alemanyes ocuparen el país i feren un plebiscit que confirmà la unió amb Alemanya.Adolf Hitler, nadiu d'Àustria, proclamà l'annexió (Anschluss) d'Àustria, incorporant-la alTercer Reich. Els nazis anomenaren ÀustriaOstmark fins al 1942, quan es reanomenàAlpen-Donau-Reichsgaue. Viena caigué el 13 d'abril de 1945 durant l'ofensiva soviètica de Viena, just abans del col·lapse total del Tercer Reich.Karl Renner ràpidament establí un govern provisional a Viena amb l'aprovació tàcit de les forces soviètiques victorioses, i declarà la secessió austríaca del Tercer Reich.
Tal com Alemanya, Àustria també fou dividida en una zona britànica, francesa, soviètica i estatunidenca, governada per laComissió Aliada per Àustria. El govern austríac fou reconegut i tolerat per les quatre potències. Àustria, en general, fou tractada com si hagués estat originàriament envaïda per Alemanya i alliberada pels aliats. El 15 de maig de 1955, Àustria tornà a guanyar la seva independència amb la signatura deltractat de l'Estat Austríac. El 26 d'octubre de 1955 Àustria fou declarada "permanentment neutral", declaració que perdura fins a l'actualitat.
El sistema polític de la Segona República es caracteritzà per un sistema deProporz, la qual cosa volia dir que la majoria dels càrrecs d'importància política foren dividits entre els membres del socialdemòcrates i el Partit Popular.
El país fou admès a laUnió Europea el 1995 i mantingué la seva neutralitat constitucional, com altres estats membres, com araSuècia. Els principals partits d'Àustria tenen posicions diverses quant a l'estatus futur de la neutralitat de l'exèrcit austríac, des de la posició neutral a l'entrada a l'OTAN. Ja que la neutralitat permanent forma part de la constitució austríaca, es necessita una majoria de dos terços al parlament per canviar-la.
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals 3.Estat reconegut parcialment 4. Estats no reconeguts per cap Estat europeu però sobiransde facto gràcies al suport militar no explícit de Rússia pel cas transnistrià i explícit de Turquia pel cas xipriota
.jpg)
_-_AUT_-_UNOCHA.svg)
