Elsàpids (Apidae) són unafamília d'insecteshimenòpters delsubordre delsapòcrits.[1] Inclou insectes tan conegut com lesabelles i elsborinots.
Molts àpids sónabelles socials, especialment les de lasubfamíliaApinae, però d'altres són abelles solitàries i algunes sónparàsites, és a dir, ponen els ous als nius d'altres abelles. El comportament social sembla haver evolucionat independentment en més d'un grup. A les societats d'abelles hi ha diferents castes, amb una reina (o reines) que s'ocupa de la reproducció i nombroses obreres no reproductives que fan totes les tasques de manteniment de niu. A més, hi ha els mascles, coneguts com aabellots.
Hi ha exemples de diferents graus de socialitat a diferents espècies. L'abella de la mel (Apis mellifera) és un exemple d'eusocialitat, és a dir, del grau més avançat de socialitat, amb colònies permanents. Altres, com els borinots (Bombus), presenten un grau de socialitat menys complex, amb una reina que inicia una colònia nova cada any.
Totes les espècies no paràsites, en especial les eusocials, són excel·lents pol·linitzadors, atès que visiten nombrosesflors per tal de recol·lectarnèctar ipol·len.
Lafamília dels àpids inclou 5.749espècies[2] repartides en tressubfamílies:[1][3]
La subfamília dels apins (Apinae) és la més àmplia, amb uns 130gèneres, entre els quals destaquenApis (abelles amb agulló productores de mel),Melipona (abelles sense agulló productores de mel) oBombus (borinots típics). Es caracteritzen per la possessió d'unacorbícula, una adaptació de la tíbia posterior dissenyada per a l'emmagatzematge i transport de pol·len.
La subfamília del nomadins (Nomadinae) inclou uns 30 gèneres que parasiten nius de moltes espècies diferents d'abelles. No recol·lecten pol·len i, per tant, no tenen corbícula, cosa que els dona un aspecte més similar a les vespes que a les abelles.
La subfamília dels xilocopins (Xylocopinae) inclou uns 30 gèneres i 500 espècies. La gran majoria fan nius a la fusta o a tiges herbàcies que perforen amb les seves fortes mandíbules. Són solitàries, però algunes fan nius comunals, altres presenten rudiments de socialitat i fins i tot d'eusocialitat, como és el cas d'alguns gèneres de latribuAllodapini.
- ↑1,01,1«BioLib - Apidae» (en anglès). [Consulta: 12 agost 2023].
- ↑Aguiar, A.P.; Deans, A.R.; Engel, M.S.; Forshage, M.; Huber, J.T.; Jennings, J.T.; Johnson, N.F.; Lelej, A.S.; Longino, J.T. «Order Hymenoptera Linnaeus, 1758. In: Zhang, Z.-Q. (Ed.) Animal Biodiversity: An Outline of Higher-level Classification and Survey of Taxonomic Richness (Addenda 2013)». Zootaxa, 3703, 2013, pàg. 1–82.
- ↑«ITIS - Apidae» (en anglès). [Consulta: 13 agost 2023].
| Bases de dades taxonòmiques | |
|---|
.svg){kind=icon}
.jpg)
