Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Vés al contingut
Viquipèdial'Enciclopèdia Lliure
Cerca

Àlef

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de grafemaÀlef
Caràcter𓃾 (Jeroglífic egipci)
𐤀 (alfabet fenici)
𐡀 (alfabet arameu)
ܐ (alfabet siríac)
ﺍ (alfabet àrab)
א (alfabet hebreu)
𐩱 (alfabet sud-aràbic)
አ (alfabet amhàric)
𐎀 (alfabet ugarític)
ࠀ (alfabet samarità)Modifica el valor a Wikidata
Part desistema d'escripturaModifica el valor a Wikidata
  betModifica el valor a Wikidata

Laʾālp és la primera lletra de moltsabjads (alfabets)semítics, incloent-hiʾalp𐤀 enfenici,ʔālapܐ ensiríac,àlifا enàrab,àlefא enhebreu iʔälf enamhàric.

L'àlef està present enUnicode com a U+05D0 א letter alef.

Enfonèticaàlef originàriament representava el so /ʔ/. En hebreu israelià modern aquest so no es pronuncia, tot i que de vegades la lletraayn (ע) és pronunciada com a /ʔ/, per exemple en el nom de la cançóמָעוֹז צוּר,Māʕōz Sˤūr, que es pronunciaMaʔoz Tsur.

Originalment en lallengua fenícia aquest so /ʔ/ estava present, però en idiomaneopúnic aquest fonema deixà de pronunciar-se i aquesta lletra s'utilitzà com amater lectionis per indicar qualsevol vocal, especialment [o] i [a].[1]

No veieu bé alguns caràcters?

Origen

[modifica]

El nomàlef deriva de la paraulasemítica occidental per dir ‘bou’. La lletra fenícia𐤀 (ʾalp) deriva d'un delsjeroglífics egipcis que representa el cap d'un bou.[2]

La lletra fenícia ʾalp𐤀 va donar lloc a l'alfagrega (Α),Allatina iАciríl·lica.

egipciprotosinaíticfenici
𓃾𐤀

Alfabet àrab

[modifica]

Enalfabet àrab, la lletra fenícia𐤀 va esdevenir la lletra àlif (àrab:ألف,alif['ʔalif]). És la primera lletra de l'alfabet àrab (també primera i amb valor d'1 en l'ordre abjadí). És una lletra lunar. Prové, per via dels alfabetsnabateu iarameu,[3] de la lletrafenícia ʾalp.

feniciarameusiríacnabateuàrab
𐤀𐡀ܐ

Representava el sovocàlic/aː/ o bé la parada glotal/ʔ/. Això va suposar molts errors ortogràfics, cosa que va fer que aquest segon ús s'assignés a una nova lletra: l'hamza (ء), passant a fer l'àlif les funcions de suport d'aquesta última i d'altres signes.

En la notaciómatemàtica moderna, té la mateixa utilitat que laa{\displaystyle a} a Occident.

Hi ha paraules en àrab que es pronuncien amb/a/ llarga, però a les que no s'escriu l'àlif. En aquestes paraules es pot usar com ajuda a la lectura una àlif petita posada com a diacrític.

AïlladaFinalMedialInicial
اـاـاـاـ

L'àlif, a diferència de la majoria de lletres de l'alfabet àrab, no es lliga a la següent lletra de la paraula, d'aquí que la forma inicial coincideixi amb l'aïllada. De la mateixa manera, les formes medial i final coincideixen per ser una lletra que permet la lligadura amb la lletra precedent (sempre que aquesta no siguidal,dhal,ra,zay owaw, que són les altres lletres que igual que l'àlif, mai no es lliguen a la lletra posterior).

Quan l'àlif es lliga amb unalam precedent, forma l'únic dígraf obligatori de l'alfabet àrab:لا,lām-alif:

AïlladaFinalMedialInicial
لاـلاـلاـلاـ

Observeu que, com l'àlif, el dígraf no es lliga amb la lletra següent.

Representació, transcripció i transliteració

[modifica]

A la Viquipèdia existeix unaproposta de directriu, vegeu-la per a les diferents maneres de transcriure i transliterar àlif.

A l'alfabet de xat àrab i alSATTS, àlif es transcriu com a A.

A la representacióUnicode, àlif ocupa el punt U+0627 amb el nom ARABIC LETTER ALEF.[4]

A la codificacióISO 8859-6, el punt 0xc7.[5]

Com a entitatHTML, es codifica com a ا

Alfabet hebreu

[modifica]

En hebreu s'escriu com aא, nom complet en hebreu ésאָלֶף i transcrit com Aleph o Àlef.

Variants
QuadradaManuscritaRaixí
אManuscritaRaixí

La lletraא oàlef és la primera lletra de l'alfabet hebreu. També pren el valor numèric d'un. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia ʾalp.

En la tradició jueva

[modifica]

Com a una de les tres lletres "mares" l'àlef simbolitza l'aire. En relació amb el seu valor numèric, l'àlef també és un símbol de Déu en referència al monoteisme (Déu és únic com l'àlef és l'u). A més a més, hi ha diversos noms per a designar Déu que tenen l'àlef com a lletra inicial (Adonai אדוניי, Elohim אלוהים, ...). El nom del primer home (Adam אדם) i el del primer patriarca (Abraham אברהם) també s'escriuen amb una àlef inicial. L'àlef simbolitza doncs el principi, el naixement de tota cosa. És en escriure la paraula אמת ("veritat", paraula amb àlef inicial) al front delgòlem que se'l va portar a la vida. Quan se li va esborrar l'àlef, només quedaren les dues últimes lletres que formen la paraula מת, que significa "mort", llavors, el gòlem va morir-se.

En matemàtiques

[modifica]

En matemàtiques{\displaystyle \aleph } representa els diferents tipus d'infinits;0{\displaystyle \aleph _{0}} (àlef zero) representa el cardinal del conjunt delsnombres naturals||N||{\displaystyle ||\mathbb {N} ||},1{\displaystyle \aleph _{1}} representa el cardinal immediatament superior a0{\displaystyle \aleph _{0}} que, si es dona lahipòtesi del continu, coincideix amb lacardinalitat del conjunt delsnombres reals||R||{\displaystyle ||\mathbb {R} ||}.

En literatura

[modifica]

A causa del caràcter místic de l'alefbet, la seva primera lletra va donar nom a l'àlef, el mític punt en què convergeixen tots els punts de l'univers, en l'obra deJorge Luis Borges.

Alfabet siríac

[modifica]
MadnḫayaSerṭoEsṭrangelaUnicode
ܐ
AlapOlafAlapʔĀlap

Enalfabet siríac, la primera lletra és ܐ (en siríac clàssic: ܐܵܠܲܦ - ʔālap). El valor numèric de la ʔālap és 1. Prové, per via de l'alfabet arameu de la lletrafenícia ʾalp.

Fonètica

[modifica]

El so principal d'aquesta lletra és /ʔ/, tot i que actualment no representa cap so. De vegades aquesta lletra també es fa servir per representar el so /a/. Si la ʔālap no té capsuport vocàlic al mig o al final del mot, no es pronuncia. Algunes paraules que comencen ambi oo no necessiten la seva ajuda.[6]

Alfabet amhàric

[modifica]

Enalfabet amhàric aquesta lletra es diu አልፍ (ʔälf). És la tretzena lletra de l'alfabet amhàric. Té el valor numèric d'1 enguematria, tot i que, per escriure el nombre 1 es fa servir el símbolcopte ፩, que no té correspondència en amhàric. Prové, per via de l'alfabet sud-aràbic deljeroglífic egipci F1.

F1ʔAlefʔÄlf
𓃾𐩱

Representa el so /ʔ/ o bé la parada glotal.

Ús

[modifica]

L'alfabet amhàric és unaabugida on cada símbol correspon a una combinació vocal + consonant, és a dir, hi ha un símbol bàsic al qual s'afegeixen símbols per marcar la vocal. Les modificacions de la lletra አ (ʔälf) són les següents:

ʔä
[ʔə]
ʔuʔiʔaʔeʔə
[ʔɨ], ∅
ʔoʔʷa

Jeroglífic egipci

[modifica]
"Àlef"
enjeroglífic
A
Valor fonètic:
ȝ

Eljeroglífic egipci de "voltor" (Gardiner G1), de vegades és pronunciat com a [a] també es coneix com a àlef, per raons que tradicionalment s'ha pres per representar una parada glotal, encara que alguns suggeriments[7] recents tendeixen cap al soɹ. Aquest fonema comunament és transcrit per un símbol compost per dos mitjans anells Ꜣ i ꜣ. Una representació alternativa per aquest fonema és el nombre 3 o el caràcter ȝ.

En altres alfabets

[modifica]
ArameuSiríacSamaritàUgaríticFenici
𐡀ܐ𐎀𐤀
Sud-aràbicAmhàricÀrabHebreu
𐩱اא

Vegeu també

[modifica]

Fonts Unicode

[modifica]
  • Per poder veure els caràcters sud-aràbics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters amhàrics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters ugarítics pot ser necessari instal·lar lesfonts unicodeArxivat 2016-03-03 aWayback Machine..
  • Per poder veure els caràcters fenicis pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
  • Per poder veure els caràcters arameus pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode.
  • Per poder veure els jeroglífics egipcis pot ser necessari instal·lar lesfonts unicode

Referències

[modifica]
AWikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:Àlef
  1. Krahmalkov, Charles R. «2. The alphabet, orthography and phonology». A:A Phoenician-Punic Grammar. Leiden; Boston; Köln: Brill, 2001, p. 20. 
  2. Oldest alphabet found in Egypt
  3. (castellà) Genealogia dels alfabets al web de laPromotora Española de Lingüística
  4. (anglès) PDFTaula Unicode de l'àrab.
  5. (anglès) PDFL'estàndard en PDF o paper (de pagament)
  6. Акопян, Арман.Классический сирийский язык. Moscou: АСТ-Пресс, 2010, p. 14-15. 
  7. Schneider, Thomas. 2003. "Etymologische Methode, die Historizität der Phoneme und das ägyptologische Transkriptionsalphabet." Lingua aegyptia: Journal of Egyptian Language Studies 11:187–199.
  • Vegeu aquesta plantilla
Alfabets afroasiàtics
General
ʔ ·b ·g ·d ·h ·w ·z · · ·y ·k ·l ·m ·n ·s ·ʕ ·p · ·q ·r ·ʃ ·t
Alfabet fenici
de dreta a esquerra
Alfabet àrab
de dreta a esquerra
Alfabet hebreu
de dreta a esquerra

Alfabet arameu
de dreta a esquerra
Alfabet siríac
de dreta a esquerra
Alfabet amhàric
d'esquerra a dreta
Alfabet sud-aràbic
bustrofedon
Bases d'informació
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àlef&oldid=36660899»
Categories:
Categories ocultes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp