ElMagrib (també anomenatÀfrica Nord-occidental oTamazgha) és la part de l'Àfrica del Nord que inclou el Marroc, el Sàhara Occidental, Algèria, Tunísia, Líbia i Mauritània (és a dir, en queda exclosa la vall delNil). En l'ús més habitual –i sobretot en l'ús que se'n fa enfrancès– aquest terme sovint es veu restringit als tres primers països. Enàrab, aquest mot es pot referir només al Marroc.
Alguns estats del nord d'Àfrica, en particular Egipte i Líbia, sovint s'inclouen en el que s'anomena l'Orient Mitjà, ja que en alguns aspectes tenen més lligams amb l'Àsia occidental que amb el Magrib. A més a més, lapenínsula del Sinaí, pertanyent a Egipte, geogràficament forma part de l'Àsia, cosa que fa de l'estat egipci un país transcontinental, comRússia iTurquia, per exemple.
La població de l'Àfrica del Nord s'acostuma a diferenciar habitualment en tres grans grups: elsamazics del Magrib, elstuaregs i altres ètnies associades, originàriament amazics negres, i els poblesnilòtics, o negres de la vall del Nil. Aquests grups de població s'associen a tres grans regions culturals: elMagrib (o Àfrica Nord-occidental), elSàhara i la vall delNil.
La cultura del Magrib i el Sàhara combina elements autòctons amazics amb elements àrabs. La major part de magribins i saharians tenen avantpassats d'arrel amaziga i àrab i, de vegades, de l'Àfrica negra i tot. Parlenàrab oamazic, i practiquen l'islam; de tota manera, els dialectes àrabs i amazics del Sàhara són, en general, més conservadors que els de la costa. Aquestes dues llengües estan relacionades, ja que totes dues pertanyen a lafamília lingüística afroasiàtica. El Magrib es creu que va ser habitat pelsamazics des del començament dels temps històrics. Tanmateix, aquest poble s'ha anat veient influenciat per les altres cultures amb què ha entrat en contacte:nubians,grecs,fenicis,egipcis,romans,vàndals,àrabs i, finalment,europeus. Al desert del Sàhara, hi ha una distinció molt evident entre els habitants sedentaris delsoasis i elsbeduïns ituaregs nòmades.
La vall del Nil, amb un patrimoni cultural que es remunta al temps delsfaraons, més tard va ser habitada per pobles dellengua àrab, la majoria dels qualsmusulmans, si bé alguns –elscoptes– sóncristians. ANúbia, país a cavall entre Egipte i el Sudan, un percentatge significatiu de la població parlallengües nubianes. Endinsant-nos més avall pel Nil, al Sudan meridional, comença el món cultural totalment diferent dels poblesnilòtics inubes, majoritàriament no musulmans.
L'Àfrica del Nord temps enrere tenia una important poblaciójueva, una gran part de la qual va emigrar aFrança o aIsrael quan els països de la regió van obtenir la independència. Abans de l'establiment modern de l'estat d'Israel, a la regió nord-africana hi havia entre 600.000 i 700.000 jueus, tantsefardites (immigrants de Sefarad, expulsats de lapenínsula Ibèrica alsegle xv) com autòctons, anomenatsmizrāḥîm.
Originàriament, la major part del Sàhara era habitada per negres africans autòctons de la regió, igual que Egipte, tal com ho demostra l'art rupestre que es troba arreu del desert saharià. A la regió hi dominaven lesllengües afroasiàtiques. A l'edat antiga destaquen les civilitzacions de l'antic Egipte iCartago. Posteriorment la zona va passar a domini musulmà amb l'expansió de l'islam.
Després de l'època medieval, la regió va passar sota control de l'Imperi Otomà, excepte el Marroc. Cap al final del segle xix, va començar a ser colonitzada perFrança, laGran Bretanya,Espanya iItàlia. Durant les dècades de1950 i1960, tots els territoris nord-africans es van convertir en estats independents, excepte les antigues ciutats colonials espanyoles deCeuta iMelilla, a la costa nord del Marroc, i elSàhara Occidental, que un cop abandonat per l'administració espanyola va passar sota el control efectiu del Marroc, en un contenciós que encara dura i que està sota l'arbitratge de lesNacions Unides.
Nota:Aquestes grans regions africanes són merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transició, poden incloure's en una regió o en una altra atenent criteris diferents. VegeuLlista d'estats independents i territoris dependents
