Pronunciación y silabación:[ ˈe.ʎa ]
Etimoloxía: Del llatínilla.
singularfemenínella,masculínél ~elli,neutruello;pluralfemenínelles,masculínellos
- Pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
Términos rellacionaos[editar]
- lu,la,lo,los,les; -y, -yos ~ -ys;se,sí,sigo,consigo;so,suyu
- yo,tu,vusté,nós ~nosotros/nosotres,vós ~vosotros/vosotres
Traducciones y equivalencies
[editar]«ella»: pronome tónicu de tercer persona singular femenina
- Diccionariu de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2000, Uviéu; ISBN: 84-8168-208-X.Versión on-line.
- Gramática de la Llingua Asturiana; Academia de la Llingua Asturiana, 2001, Uviéu, 3ª edición; ISBN: 84-8168-210-8.Consulta PDF on-line.
Pronunciación y silabación:catalán oriental [ ˈe.ʎə ];catalán occidental [ ˈe.ʎa ]
singularfemenínella,masculínell;pluralfemenínelles,masculínells
- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
- Diccionari de la llengua catalana; Institut d'Estudis Catalans, 2ª edición, 2007. ISBN: 978-84-297-5977-8.Versión on-line.
- Diccionari normatiu valencià; Acadèmia Valenciana de la Llengua.Consulta on-line.
Pronunciación y silabación:non yeísta [ ˈe.ʎa ],yeísta [ ˈe.ʝa ]
- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
- Diccionario de la Real Academia Española; Real Academia Española, 2014, 23ª edición ISBN: 9788467041897.Versión on-line.
Pronunciación y silabación:[ ˈel.la ]
- Ella, pronome tónicu pa la tercer persona femenina singular.
Sinónimos