| Xeografía d'Indonesia | ||
|---|---|---|
| [editar datos en Wikidata] |

Una estensión d'agua relativamente abierto (formada pelos mares deXava,Flores yBanda) estrema la mayor parte de les islles deIndonesia en dos hilera desiguales d'islles: al sur, les islles (comparativamente llargues y estreches) deSumatra,Xava yTimor ente otres, y al norte,Borneo,islles Célebes, l'archipiélagu de les Moluques yNueva Guinea.
Una cadena de montes volcánicos, qu'algama altitúes cimeres a los 3.700 m, estender d'oeste a este, al traviés de les islles meridionales dende Sumatra hasta Timor. Los puntos más elevaos d'esta cadena son el Kerinci (3.800 m) en Sumatra, y el Semeru (3.676 m), en Xava. Caúna de les islles septentrionales principales tien una masa montascoso central y llanures en redol a la mariña. Puncak Jaya (5.030 m), na cadena montascosa Surdiman de Irian Jaya, ye'l visu más eleváu del país. Les zones con mayor estensión de tierres baxes son Sumatra, Xava, Borneo y Irian Jaya. Mientres sieglos les periódiques erupciones volcániques de los numberososvolcanes activos depositaron ricos suelos nes tierres baxes, sobremanera en Xava. Munchosvolcanes d'Indonesia siguen activos y tamién se producenterremotos na zona. Unu de los más destructivos foi'lterremotu del océanu Índicu de 2004, con epicentru cerca deSumatra, qu'afectó a tolacuenca delocéanu Índicu y provocó la muerte de más de 200.000 persones.
El ricusuelu volcánicu d'Indonesia ye ideal pal desenvolvimientu de los cultivos; losmontes estiéndense pela so superficie y cubren aproximao dos tercios del territoriu.
Los principales recursos del país son l'estañu, labauxita, elpetroleu, elgas natural, elcobre, elníquel y elcarbón; tamién cunta con pequeñes cantidaes deplata,diamantes y [[[rubín|rubinos]]. Lapesca ye abondosa y del mar llógrense tamiénperlles, conches (carey) yagar, una sustancia que s'estrayi de lesalgues.
Les templaes agües alredor d'Indonesia apurren un clima nidiu ytropical mientres tol añu. Les temperatures permediu son de 28 ° C a lo llargo de les llanures costeres y de 23 a 26 °C nos montes del centru de les islles. Lamugor relativa bazcuya ente'l 70 y el 90%. Los vientos son moderaos, elmonzón, polo xeneral, sopla del sureste ente xunu y setiembre, y del noroeste ente avientu y marzu. Lostifones y les nubes escasamente son un peligru, les corrientes ente les islles son el mayor riesgu pa la navegación, especialmente nelestrechu de Lombok.
Les principales islles recoyer na Tabla que sigue:
| Nome | Grupu | Superficie (km²) | Notes | |
|---|---|---|---|---|
| 1 | Nueva Guinea | Moluques | 829 200 | La islla ye compartida conPapúa Nueva Guinea. La parte indonesa tien 421.981 km² |
| 2 | Borneo | Islles mayores de la Sonda | 725 500 | La islla ta compartida conMalasia yBrunéi. ElKalimantan, la parte indonesia, tien 539 460 km² |
| 3 | Sumatra | Islles mayores de la Sonda | 425 000 | |
| 4 | Célebes | Islles mayores de la Sonda | 174 600 | |
| 5 | Xava | Islles mayores de la Sonda | 126 700 | |
| 6 | Timor | Islles menores de la Sonda | 30 777 | La islla ta compartida conTimor Oriental. La parte indonesia abarca 15 770 km² |
| 7 | Halmahera | Moluques | 17 780 | |
| 8 | Seram | Moluques | 17 148 | |
| 9 | Sumbawa | Islles menores de la Sonda | 15 448 | |
| 10 | Islla de Flores | Islles menores de la Sonda | 14 300 | |
| 11 | Islla de Yos Sudarso | Moluques | 11 600 | |
| 12 | Islla de Bangka | Islles mayores de la Sonda | 11 330 | |
| 13 | Sumba | Islles menores de la Sonda | 11 153 | |
| 14 | Buru | Moluques | 9505 | |
| 15 | Bali | Islles menores de la Sonda | 5561 | |
| 16 | Lombok | Islles menores de la Sonda | 5435 | |
| 17 | Islla de Madura | Islles mayores de la Sonda | 5290 | |
| 18 | Islla de Belitung | Islles mayores de la Sonda | 4800 | |
| 19 | Buton | Islles mayores de la Sonda | 4200 | |
| 20 | Nías | Islles mayores de la Sonda | 4064 | |
| 21 | Siberut | Islles mayores de la Sonda | 3810 | |
| 22 | Wetar | Moluques | 3600 | |
| 23 | Yamdena | Moluques | 3100 | |
| 24 | Waigeo | Moluques | 3060 |
Hai amás, munches otres islles de menor importancia, que per área xeográfica son: