Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Vindemiatrix

Coordenaes:Mapa del cielu13h 2m 10.597s, 10° 57 32.935
Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Vindemiatrix
Datos d'observación
(DóminaJ2000.0)
ConstelaciónVirgu
Ascensión reuta (α)13h 02min 10,60s
Declinación (δ)+10º 57’ 32,9’’
Mag. aparente(V)+2,83
Carauterístiques físiques
Clasificación estelarG8III
Masa solar2,6 M
Radiu(11,4 R)
Magnitú absoluta+0,22
Lluminosidá83 L
Temperatura superficial5040K
Metalicidá[Fe/H] = +0,13
Astrometría
Velocidá radial-14,22km/s
Distancia110 ± 1años lluz (33,6pc)
Paralax29,76 ± 0,14mas
Referencies
SIMBADenllaz
Otres designaciones
ε Virginis / 47 Virginis /HD 113226 /HR 4932 /HIP 63608 /SAO 100384 /BD+11 2529 /FK 488 /GC 17687 /AG+11 1470
[editar datos en Wikidata]

Vindemiatrix Virginis / ε Vir / 47 Virginis)[1] ye'l nome d'unaestrella demagnitú aparente +2,83, la tercera más brillosa de laconstelación deVirgu, dempués d'Espiga (α Virginis) yPorrima (γ Virginis) —considerando conxuntamente los dos componentes d'esta postrera—.Ocupa'l llugar 145 ente les estrelles más brilloses del cielu nocherniegu.[2]

Ta asitiada a 110años lluz delSistema Solar y el so máximu acercamientu va tener llugar dientro de 220.000 años, cuando va tar a 104 años lluz. Nesi momentu'l so rellumu va algamar magnitú +2,74.[3]

Nome

[editar |editar la fonte]

Vindemiatrix, traducción alllatín delgrieguProtrugeter,Protrugetes oTrugeter, significa «la vendimiadora». Con esti nome figura nesTables Alfonsíes, prevaleciendo hasta los nuesos díes. Enantes, mientres l'Imperiu romanu, foi conocida comoVindemiator,Vindemitor yProvindemiator; la so salida matutina a primer hora a finales d'agostu marcaba'l momentu d'empezar la collecha de la uva. Otru nome que recibe esta estrella yeProtrigetrix, utilizáu pol astrónomu italianuGiovanni Battista Riccioli nelsieglu XVII.[4]

Almuredín yAlaraph son nomes d'orixeárabe que tamién s'utilicen pa designar a esta estrella. EnChina yera conocida comoTsze Tseang, «el segundu xeneral».[4]

Xunto conMinelava (δ Virginis),Zaniah (η Virginis) yPorrima (γ Virginis) formaba un grupu d'estrelles conocíu na antiguaArabia comoAl 'Awwa', que paez que representaba una caseta pa perros o un perru llatiendo.

Carauterístiques físiques

[editar |editar la fonte]

Vindemiatrix ye unaxigante mariella detipu espectral G8III[1] con unatemperatura superficial de 5040K.[5] Tien unalluminosidá 83 vegaes mayor que la delSol y el so radiu ye 11,4 vegaes más grande que'lradiu solar.[6]Les sos carauterístiques son asemeyaes a les deCapella A, la componente más brillosa de α Aurigae.Xira sobre sigo mesma con unavelocidá de rotación proyeutada de 1,69km/s.[7]Ye una fonte importante derayos X, lo qu'implica una gran actividá magnética na so superficie. La radiación X emitida ye 300 vegaes mayor que la qu'emite'l Sol, y namáiCapella (α Aurigae),Deneb Kaitos (β Ceti) y24 Ursae Majoris superar.[8] Con una masa de 2,6mases solares,[6] la so edá envalórase en 560 millones d'años,[6] cuando empezó la so vida nasecuencia principal como una estrella blancu-azulada de tipu B.

Vindemiatrix amuesa unametalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'lheliu— aproximao un 30% mayor que la solar ([Fe/H] = +0,13).[5]Otros elementos evaluaos comomanganesu,cobre ycinc son menos abondosos que na nuesa estrella, ente que nel otru estremu destaca'l so eleváu conteníu denitróxenu yplomu ([Pb/Fe] = +0,50).[9]

Esiste evidencia de que Vindemiatrix forma parte del grupu de lesHíades, acomuñáu colcúmulu del mesmu nome na constelación deTauru.[10]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. 12Vindemiatrix (SIMBAD)
  2. «The 500 Brightest Stars in the Sky (Ashland Astronomy Studio)».Archiváu dende l'orixinal, el 2012-12-30.
  3. Vindemiatrix. Extended Hipparcos Compilation (XHIP) (Anderson+, 2012)
  4. 12Vindemiatrix (The Fixed Stars)
  5. 12Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V.(2008).«Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants».Astronomy and Astrophysics480(1).páxs. 91-101.http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2008A%26A...480...91S&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  6. 123da Silva, L.; Girardi, L.; Pasquini, L.; Setiawan, J.; von der Lühe, O.; de Medeiros, J. R.; Hatzes, A.; Döllinger, M. P.; Weiss, A.(2006).«Basic physical parameters of a selected sample of evolved stars».Astronomy and Astrophysics458(2).páxs. 609-623.http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2006A%26A...458..609D&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  7. Hekker, S.; Meléndez, J.(2007).«Precise radial velocities of giant stars. III. Spectroscopic stellar parameters».Astronomy and Astrophysics475(3).páxs. 1003-1009.http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2007A%26A...475.1003H&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  8. Vindemiatrix (Stars, Jim Kaler)
  9. Allen, D. M.; Porto de Mello, G. F.(2011).«Mn, Cu, and Zn abundances in barium stars and their correlations with neutron prinde elements».Astronomy and Astrophysics525.A63.http://cdsads.u-strasbg.fr/cgi-bin/nph-bib_query?2011A%26A...525A..63A&db_key=AST&nosetcookie=1. 
  10. VindemiatrixArchiváu 2016-03-04 enWayback Machine (The Bright Star Catalogue)

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Vindemiatrix&oldid=4336358»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp