| Datos d'observación (DóminaJ2000.0) | ||
|---|---|---|
| Constelación | Virgu | |
| Ascensión reuta (α) | 13h 02min 10,60s | |
| Declinación (δ) | +10º 57’ 32,9’’ | |
| Mag. aparente(V) | +2,83 | |
| Carauterístiques físiques | ||
| Clasificación estelar | G8III | |
| Masa solar | 2,6 M☉ | |
| Radiu | (11,4 R☉) | |
| Magnitú absoluta | +0,22 | |
| Lluminosidá | 83 L☉ | |
| Temperatura superficial | 5040K | |
| Metalicidá | [Fe/H] = +0,13 | |
| Astrometría | ||
| Velocidá radial | -14,22km/s | |
| Distancia | 110 ± 1años lluz (33,6pc) | |
| Paralax | 29,76 ± 0,14mas | |
| Referencies | ||
| SIMBAD | enllaz | |
| Otres designaciones | ||
| ε Virginis / 47 Virginis /HD 113226 /HR 4932 /HIP 63608 /SAO 100384 /BD+11 2529 /FK 488 /GC 17687 /AG+11 1470 | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Vindemiatrix (ε Virginis / ε Vir / 47 Virginis)[1] ye'l nome d'unaestrella demagnitú aparente +2,83, la tercera más brillosa de laconstelación deVirgu, dempués d'Espiga (α Virginis) yPorrima (γ Virginis) —considerando conxuntamente los dos componentes d'esta postrera—.Ocupa'l llugar 145 ente les estrelles más brilloses del cielu nocherniegu.[2]
Ta asitiada a 110años lluz delSistema Solar y el so máximu acercamientu va tener llugar dientro de 220.000 años, cuando va tar a 104 años lluz. Nesi momentu'l so rellumu va algamar magnitú +2,74.[3]
Vindemiatrix, traducción alllatín delgrieguProtrugeter,Protrugetes oTrugeter, significa «la vendimiadora». Con esti nome figura nesTables Alfonsíes, prevaleciendo hasta los nuesos díes. Enantes, mientres l'Imperiu romanu, foi conocida comoVindemiator,Vindemitor yProvindemiator; la so salida matutina a primer hora a finales d'agostu marcaba'l momentu d'empezar la collecha de la uva. Otru nome que recibe esta estrella yeProtrigetrix, utilizáu pol astrónomu italianuGiovanni Battista Riccioli nelsieglu XVII.[4]
Almuredín yAlaraph son nomes d'orixeárabe que tamién s'utilicen pa designar a esta estrella. EnChina yera conocida comoTsze Tseang, «el segundu xeneral».[4]
Xunto conMinelava (δ Virginis),Zaniah (η Virginis) yPorrima (γ Virginis) formaba un grupu d'estrelles conocíu na antiguaArabia comoAl 'Awwa', que paez que representaba una caseta pa perros o un perru llatiendo.
Vindemiatrix ye unaxigante mariella detipu espectral G8III[1] con unatemperatura superficial de 5040K.[5] Tien unalluminosidá 83 vegaes mayor que la delSol y el so radiu ye 11,4 vegaes más grande que'lradiu solar.[6]Les sos carauterístiques son asemeyaes a les deCapella A, la componente más brillosa de α Aurigae.Xira sobre sigo mesma con unavelocidá de rotación proyeutada de 1,69km/s.[7]Ye una fonte importante derayos X, lo qu'implica una gran actividá magnética na so superficie. La radiación X emitida ye 300 vegaes mayor que la qu'emite'l Sol, y namáiCapella (α Aurigae),Deneb Kaitos (β Ceti) y24 Ursae Majoris superar.[8] Con una masa de 2,6mases solares,[6] la so edá envalórase en 560 millones d'años,[6] cuando empezó la so vida nasecuencia principal como una estrella blancu-azulada de tipu B.
Vindemiatrix amuesa unametalicidá —bayura relativa d'elementos más pesaos que'lheliu— aproximao un 30% mayor que la solar ([Fe/H] = +0,13).[5]Otros elementos evaluaos comomanganesu,cobre ycinc son menos abondosos que na nuesa estrella, ente que nel otru estremu destaca'l so eleváu conteníu denitróxenu yplomu ([Pb/Fe] = +0,50).[9]
Esiste evidencia de que Vindemiatrix forma parte del grupu de lesHíades, acomuñáu colcúmulu del mesmu nome na constelación deTauru.[10]