Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Territoriu de Papúa

Coordenaes:9°28′44″S147°08′58″E /9.478889°S 147.149444°E /-9.478889; 147.149444
Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Territoriu de Papúa
territory(en)Traducir
Alministración
CapitalPuertu Moresby
Forma de gobiernucolonia alministrativa
Xeografía
Coordenaes9°28′44″S147°08′58″E /9.478889°S 147.149444°E /-9.478889; 147.149444
Economía
MonedaAustralian pound(en)Traducir yllibra esterlina
Cambiar los datos en Wikidata

ElTerritoriu de Papúa entendía'l cuartu sudoriental de la islla deNueva Guinea dende 1883 a 1949. Convertir en protectoráu británicu nel añu 1884, y cuatro años más tarde foi formalmente anexáu al Imperiu británicu como Nueva Guinea Británica. Foi devuelta a la xurisdicción australiana nel añu 1906, y en 1949 xunir col territoriu de l'antiguaNueva Guinea Alemana que fuera alministrada per Australia dempués de laI Guerra Mundial por mandatu de laLliga de Naciones. El territoriu combináu foi denomináu'lTerritoriu de Papúa y Nueva Guinea, y adquirió plena independencia respeuto d'Australia nel añu 1975 sol nome dePapúa Nueva Guinea. ElTerritoriu de Papúa representaba a les traces la metá d'esi país y contenía la capital,Port Moresby.

Historia

[editar |editar la fonte]
La bandera británica ye izada en 1883 cuando Queensland amestó la parte sur de Nueva Guinea.

Antecedentes

[editar |editar la fonte]

Evidencies arqueolóxiques suxeren que los humanos llegaron a Nueva Guinea a lo menos fai 60 000 años. Esti pueblumelanesiu desenvolvió ferramientes y l'agricultura. Navegantes portugueses y españoles en rutes pel Pacíficu Sur entraron n'agües de Nueva Guinea a principios del sieglu XVI y en 1526-27, DonJorge de Menezes llegó a la islla principal, "Papúa". En 1545, ye españolÍñigo Ortiz de Retez dio a la isla'l nome de "Nueva Guinea" debíu a la paecencia qu'atopó ente los habitantes de la islla y aquéllos de la mariña africana de Guinea. La conocencia del interior de la islla permaneció escasu mientres dellos sieglos dempués de la llegada de los primeros descubridores europeos.[1]

En 1883 SirThomas McIlwraith, el primer ministru deQueensland, ordenó a Henry Chester (1832-1914), el maxistráu de la policía naisla Thursday dar enPort Moresby y formalmente amestar Nueva Guinea y les islles axacentes nel nome del gobiernu británicu. Chester fixo la proclamación el 4 d'abril de 1883, pero'l gobiernu británicu refugó estos fechos.

El 6 de payares de 1884, dempués de que les colonies australianes prometieren sofitu financieru, el territoriu convertir enprotectoráu británicu.

El 4 de setiembre de 1888 foi anexáu, conjuntamente con delles islles axacentes, polReinu Xuníu como Nueva Guinea Británica.

La parte norte de la moderna Papúa Nueva Guinea, entós conocida comoKaiser-Wilhelmsland y parte de lacolonia de laNueva Guinea Alemana, taben baxu control comercial alemán dende 1884 y pasó a tar direutamente gobernada pol gobiernu alemán en 1899.

En 1902, Papúa foi efeutivamente tresferida a l'autoridá del nuevu dominiu británicu d'Australia. Por aciu la llei de Papúa de 1905 (Papua Act), l'área foi oficialmente renombrada como Territoriu de Papúa, y l'alministración australiana constituyóse formalmente en 1906.

II Guerra Mundial

[editar |editar la fonte]

Poco dempués de qu'empezara laGuerra del Pacíficu, la islla de Nueva Guinea foi invadida polosxaponeses. Papúa foi la rexón menos afeutada. La mayor parte dePapúa Occidental, nesi tiempu conocida comoNueva Guinea Holandesa, foi ocupada, como lo fueron grandes partes delTerritoriu de Nueva Guinea (l'antiguaNueva Guinea Alemana, que tamién ta baxu mandatu australianu dende laI Guerra Mundial). Sicasí, Papúa taba protexida en gran midida pol so llocalización al sur y pola casi infranquiablecordal Owen Stanley al norte.

Tropes australianes na badea de Milne, Papúa. L'exércitu australianu foi'l primeru en infligir una derrota alExércitu Imperial Xaponés mientres laII Guerra Mundial nabatalla de la badea de Milne n'agostu-setiembre de 1942.

Lacampaña de Nueva Guinea abrir coles batalles porNueva Bretaña y Nueva Irlanda nelTerritoriu de Nueva Guinea en 1942.Rabaul, la capital del Territoriu foirecuperada polos xaponeses en 22-23 de xineru y establecióse una importante base militar dende onde los xaponeses podíen enfusase al interior de Nueva Guinea, y avanzar escontra Port Moresby y Australia.[2] Tres los sos esfuercios iniciales pa prindar Port Moresby per vía marítima, interceptaos polaU.S. Navy nabatalla del Mar del Coral, los xaponeses intentaron una invasión terrestre dende'l norte vía'lcamín de Kokoda. Dende xunetu de 1942, una pequeña reserva de batallones australianos, munchos d'ellos nuevos y pocu entrenaos, enfrentar nuna aición de retaguardia contra un obstinado meyora de los xaponeses a lo llargo delcamín de Kokoda, en direición a Port Moresby, nel serrapatosu cordal de Owen Stanley.[3] Les milicies, escoses y gravemente amenorgaes poles baxes, fueron relevaes a finales d'agostu poles tropes regulares de la Segunda Fuercia Imperial Australiana, de regresu de l'aición nelteatru Mediterraneu.

A principios de setiembre de 1942 la marina xaponesa atacó la estratéxica base de la Real Fuercia Aérea Australiana na badea de Milne, cerca de la punta oriental de Papúa. Fueron repelidos pol exércitu australianu, y labatalla de la badea de Milne recuérdase como la primer derrota del exércitu terrestre xaponés mientres la II Guerra Mundial.[4] Les ofensives en Papúa y Nueva Guinea en 1943-44 fueron la serie d'operaciones enxamás montaes poles fuercies armaes australianes.[5] El Comandante Supremu de les operaciones foi'l xeneral estauxunidenseDouglas MacArthur, siendo les operaciones planiar y realizar conjuntamente col xeneral australianuThomas Blamey dende'l cuartel xeneral de les Fuercies en Nueva Guinea en Port Moresby.[5] L'amargosa llucha sigo en Nueva Guinea ente les fuercies mayoritariamente australianes y el 18º Exércitu xaponés con base en Nueva Guinea hasta larindición de Xapón en 1945.

L'alministración civil foi suspendida mientres la guerra y dambos territorios (Papúa y Nueva Guinea) fueron puestos so lallei marcial mientres esti periodu.

Unificación alministrativa con Nueva Guinea

[editar |editar la fonte]

Dempués de la guerra, la llei de Papúa y Nueva Guinea de 1949 unificó'l Territoriu de Papúa y el Territoriu de Nueva Guinea comoTerritoriu de Papúa y Nueva Guinea. Sicasí, a cuenta de la llei de nacionalidá australiana, la distinción foi caltenida ente los dos territorios. La llei apurrió un Conceyu Llexislativu (establecíu en 1951), una organización xudicial, un serviciu públicu, y un sistema de gobiernu llocal.[1]

Sol Ministru Australianu pa Territorios EsterioresAndrew Peacock, el territoriu adoptó un autogobiernu en 1972 y el 15 de setiembre de 1975, mientres el términu del gobiernu Whitlam n'Australia, el Territoriu convertir nel estáu independiente dePapúa Nueva Guinea.[6][7]

Ver tamién

[editar |editar la fonte]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. 12http://www.state.gov/r/pa/ei/bgn/2797.htm
  2. http://ajrp.awm.gov.au/ajrp/remember.nsf/Web-Printer/C6FD73CC5C579789CA256AC000135979?OpenDocument
  3. http://www.awm.gov.au/units/event_291.asp
  4. http://www.awm.gov.au/units/event_345.asp
  5. 12http://www.awm.gov.au/wartime/23/new-guinea-offensive/
  6. «Archived copy».Archiváu dende l'orixinal, el 2012-03-02.
  7. http://primeministers.naa.gov.au/primeministers/whitlam/in-office.aspx


Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Territoriu_de_Papúa&oldid=4270670»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp