Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

República parllamentaria

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Esistenduldes o desalcuerdos tocante a la exactitú de la información nesti artículu o seición.
Napáxina d'alderique pues consultar el debate al respeutu.
Usu d'esta plantía:{{Aldericáu|t={{sust:CURRENTTIMESTAMP}}}}
Pues collaborar con Wikipediafusionando esti artículu conParllamentarismu.
República parllamentaria
forma de gobiernu
parllamentarismu y República
Cambiar los datos en Wikidata
     Estaos con república parllamentaria.     Estaos con sistema presidencial con gobiernu venceyáu al parllamentu.

Unarepública parllamentaria orepública constitucional parllamentaria ye un tipu derepública qu'opera so unsistema parllamentariu.

N'oposición a larepública presidencialista y larepública semipresidencialista, el xefe del estáu, de normal, nun tien poderes executivos reales como unpresidente executivu, una y bones la mayoría d'estos poderes fuéron-y concedíu alxefe de gobiernu, de normal llamáuprimer ministru. Sicasí, el xefe d'estáu y el xefe de gobiernu tienen de formar una sola oficina nuna república parllamentaria (comoSudáfrica oBotsuana), pero'l presidente sigue escoyéndose de la mesma manera que'l primer ministru nos estaos tipuSistema de Westminster. En ciertes ocasiones el Presidente hai de tener poder executivu llegal, pa llevar a cabu'l día ente día de les instituciones (como en Finlandia o Irlanda) pero nun faen usu d'estos poderes. Delles repúbliques parllamentaries podríen, poro, ser vistes como repúbliques con un sistema semipresidencialista, pero funcionando d'una forma parllamentaria.

Desenvolvimientu históricu

[editar |editar la fonte]

Les repúbliques parllamentaries prototípiques son aquelles que provienen d'estaos que primeramente yerenmonarquíes, con un monarca, o un representante del mesmu (sobremanera nes repúbliques de laCommonwealth).

Llista de les actuales repúbliques parllamentaries

[editar |editar la fonte]
PaísEnantesRepública parllamentaria adoptada enXefe d'Estáu escoyíu
Bandera d'AlbaniaAlbaniaEstáu unipartidista1991pol parllamentu, por mayoría de trés quintos
Bandera d'AlemañaAlemañaEstáu multipartidista (colSEI como partíu hexemónicu naRepública Democrática Alemana)1949pola Asamblea federal (Parllamentu y delegaos estatales), por mayoría de dos tercios
Bandera de AustriaAustriaEstáu unipartidista1955direutamente, en segunda ronda
Bandera de BangladexBangladex[1]República Presidencialista (Parte dePaquistán)1971pol parllamentu
Bandera de MyanmarBirmaniaSistemapresidencial2011pol parllamentu
Bandera de Bosnia y HerzegovinaBosnia y HerzegovinaEstáu unipartidista (parte deYugoslavia)1991direutamente, en segunda ronda
Bandera de BotsuanaBotsuanaMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1967pol parllamentu
Bandera de BulgariaBulgariaEstáu unipartidista1947pol parllamentu
Bandera de Cabu VerdeCabu VerdeEstáu unipartidista1990direutamente
Bandera de CroaciaCroaciaEstáu unipartidista (parte deYugoslavia)1991direutamente, en segunda ronda
Bandera de ChequiaRepública ChecaEstáu unipartidista (parte deChecoslovaquia)1993pol parllamentu, por mayoría
Bandera de DominicaDominicaTerritoriu Británicu d'Ultramar1978pol parllamentu, por mayoría
EslovaquiaEstáu unipartidista (parte deChecoslovaquia)1993pol parllamentu
Bandera d'EsloveniaEsloveniaEstáu unipartidista (parte deYugoslavia)1991direutamente, en segunda ronda
Bandera d'EstoniaEstoniaEstáu unipartidista (parte de laXunión Soviética)1992pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
Bandera d'EtiopíaEtiopíaEstáu unipartidista1991pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
Bandera de FinlandiaFinlandiaSistemasemipresidencial2000direutamente, en segunda ronda
Bandera d'Islles Fixi Islles FixiMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1987pol parllamentu
GreciaDireutoriu militar1974pol parllamentu, por mayoría
Bandera d'HungríaHungríaEstáu unipartidista1990pol parllamentu, por mayoría absoluta
Bandera d'IslandiaIslandiaMonarquía Constitucional (parte deDinamarca)1944direutamente
Bandera de India IndiaMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1950pol parllamentu y los llexisladores estatales
IraqEstáu unipartidista2005pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
 IrlandaMonarquía constitucional (Reinu de la Commonwealth)1949direutamente
Bandera de IsraelIsraelProtectoráu (parte delMandatu Británicu de Palestina)1949pol parllamentu, por mayoría de dos tercios
Bandera d'ItaliaItaliaMonarquía constitucional1948pol parllamentu, por mayoría
Bandera de KiribatiKiribatialign="center"|1979direutamente
Bandera de KirguistánKirguistánSistemapresidencial2010direutamente, en segunda ronda
Bandera de LetoniaLetoniaEstáu unipartidista (parte de laXunión Soviética hasta'l 21 d'agostu de 1991)1991pol parllamentu
Bandera d'El LíbanuEl LíbanuProtectoráu (parte delMandatu francés d'El Líbanu)1941pol parllamentu
Bandera de LibiaLibiaGobiernu Provisional (dempués de 2011)
Yamahiriya (antes de 2011)
2012pol parllamentu
Bandera de LituaniaLituaniaEstáu unipartidista (parte de laXunión Soviética)1990direutamente, en segunda ronda
 Macedonia del NorteEstáu unipartidista (parte deYugoslavia)1991direutamente, en segunda ronda
Bandera de MaltaMaltaMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1974direutamente, en segunda ronda
Bandera de les Islles MárxalIslles MárxalTerritoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu1979pol parllamentu
 MauriciuMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1992pol parllamentu, por mayoría
Bandera de los Estaos Federaos de MicronesiaEstaos Federaos de MicronesiaTerritoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu1986pol parllamentu
Bandera de MoldaviaMoldaviaEstáu unipartidista1994pol parllamentu
Bandera de MongoliaMongoliaEstáu unipartidista1949pol parllamentu
Bandera de MontenegruMontenegruRepública Federal (n'unión conSerbia)2006direutamente, en segunda ronda
Bandera de NauruNauruTerritoriu en Fideicomiso d'Australia1968pol parllamentu
Bandera de NepalNepalMonarquía Constitucional2008pol parllamentu
Bandera de PaquistánPaquistánSistemapresidencial ysemipresidencial2010[2][3]pol parllamentu y llexisladores del Estáu, por votu simple tresferible
Bandera de PoloniaPoloniaEstáu unipartidista1990direutamente, en segunda ronda
Bandera de SamoaSamoaMonarquía Constitucional2007pol parllamentu
Bandera de San MarínSan MarínParte delImperiu Romanu301pol parllamentu
Bandera de SerbiaSerbiaRepública Federal (n'unión conMontenegru)2006direutamente, por segunda ronda
Bandera de SingapurSingapurMonarquía Constitucional (Parte deMalasia)1965direutamente, por segunda ronda
Bandera de SomaliaSomaliaGobiernu Transicional (dempués de 1991)
Estáu unipartidista (antes de 1991)
2012pol parllamentu
Bandera de SudáfricaSudáfricaMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1961pol parllamentu, por mayoría
SuizaDireutoriu militar (ocupáu per Francia)1802Pol parllamentu[4]
Timor OrientalDireutoriu militar (ocupáu porIndonesia)1999direutamente, en segunda ronda
Bandera de Trinidá y Tobagu Trinidá y TobaguMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1976pol parllamentu
Bandera de TuniciaTuniciaSistema semipresidencial2014pol parllamentu, por mayoría
Bandera de TurquíaTurquíaMonarquía constitucional (parte delImperiu otomanu)1923pol parllamentu
Bandera de VanuatuVanuatuMonarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth)1947pol parllamentu y el conseyu rexonal de presidentes, por mayoría

Antigües Repúbliques parllamentaries

[editar |editar la fonte]
PaísAñu d'empiezu de la república parllamentaria !Añu del

cambéu de estatus

Camudáu a !Estatus

camudáu por

 Chile18911924Sistema presidencialGolpe d'estáu y promulgación de laConstitución de 1925
Bandera de Brasil Brasil19611963Sistema presidencialReferendu
Bandera de FranciaTercer República Francesa18701940División del país nunazona ocupada militarmente y nunestáu títere y autoritariuInvasiónalemana (II Guerra Mundial)
Bandera de FranciaCuarta República Francesa19461958Sistema semipresidencial
(Quinta República Francesa)
Inestabilidá política
Segunda República Española19311939Dictadura militarGuerra Civil española
 Guyana19701980Sistema semipresidencialReforma constitucional
 Paquistán1956Sistema presidencialReforma constitucional
 Nixeria19631979Sistema presidencialReforma constitucional
 Sri Lanka19721978Sistema presidencialReforma constitucional
 Uganda19631966Sistema presidencialSuspensión de la Constitución

En Chile, el periodu históricu ente 1891 y 1925 correspuende a un réxime parllamentariude facto. Esto por cuenta de que mientres esti periodu dio continuidá a laConstitución de 1833 (de fuerte calter presidencialista). Sicasí l'usu de la Rotativa Ministerial, que significaba'l poder constitucional delCongresu Nacional de Chile d'eslleir la totalidá del gabinete ministerial, provocó qu'a partir de la presidencia deJorge Montt el gabinete tuviera conformáu pola mayoría parllamentaria. Manteniedose elPresidente de la República de Chile comoXefe d'Estáu.

Magar mientres esti réxime nunca esistió'l cargu dePrimer Ministru,Premier oConseyu de Ministros Presidente del Conseyu de Ministros, foi'lMinistru del Interior de Chile el que se convirtió nel "Primer Ministrude facto, el Xefe natural del Gabinete".[5]Nel casu de que'l Gabinete lideráu pol Ministru del Interior perdiera la mayoría delLlexislativu, esti lo podía faer arrenunciar por aciu el refugu a lesLleis Periódiques(Presupuestu, Financiamiento de les Fuercies Armaes, etc.) les que yeren ocupaes como un símil a lesMociones de Censura, onde usualmente el parllamentu destitúi a un primer ministru. Por cuenta de que nun esistía llimitación tocantes a la perda d'enfotu del parllamentu alXefe de Gobiernu xefe de gobiernu, (como sí les hai en dellos rexímenes parllamentariosde iure comoAlemaña) lo avezáu yera que la duración de los Gobiernos Parllamentarios en Chile nun duraren más allá de 8 meses, esto sumáu a la volatilidá de lesCoaliciones de gobiernu, les que constantemente se modificar.

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. En Bangladex, un gobiernu provisional toma'l poder mientres los trés meses en que se realicen les campañes previes a les eleiciones parllamentaries. El gobiernu provisional ye presidíu por un conseyeru en xefe (el postreru Xefe de Xusticia a retirase) y un grupu de conseyeros neutrales apartidistas escoyíos pola sociedá civil. Mientres esti periodu'l presidente tien xurisdicción sobre'l Ministeriu de Defensa y del d'Asuntos Esteriores.
  2. By Kiran Khalid, CNN(9 d'abril de 2010).Pakistan lawmakers approve weakening of presidential powers. CNN.com.https://www.cnn.com/2010/WORLD/asiapcf/04/09/pakistan.constitution/.Consultáu'l 14 d'abril de 2010. 
  3. '18th Amendment to restore Constitution'| Pakistan| News| Newspaper| Daily| English| Online. Nation.com.pk.http://www.nation.com.pk/pakistan-news-newspaper-daily-english-online/Regional/Lahore/11-Apr-2010/18th-Amendment-to-restore-Constitution.Consultáu'l 14 d'abril de 2010. 
  4. Nun hai nin primer ministru, nin presidente de Suiza. El Presidente de la Confederación Helvética ye un pixínprimus inter pares nelConseyu Federal Suizu, los siete miembros executivos del conseyu que formen el gobiernu, formen coles mesmes la xefatura del estáu helvéticu.
  5. "La Construcción d'una República, polítiques ya idees", Simon Collier, Ediciones Universidad Católica de Chile. 2005.

Ver tamién

[editar |editar la fonte]




Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=República_parllamentaria&oldid=4344032»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp