| País | Enantes | República parllamentaria adoptada en | Xefe d'Estáu escoyíu |
|---|
Albania | Estáu unipartidista | 1991 | pol parllamentu, por mayoría de trés quintos |
Alemaña | Estáu multipartidista (colSEI como partíu hexemónicu naRepública Democrática Alemana) | 1949 | pola Asamblea federal (Parllamentu y delegaos estatales), por mayoría de dos tercios |
Austria | Estáu unipartidista | 1955 | direutamente, en segunda ronda |
Bangladex[1] | República Presidencialista (Parte dePaquistán) | 1971 | pol parllamentu |
Birmania | Sistemapresidencial | 2011 | pol parllamentu |
Bosnia y Herzegovina | Estáu unipartidista (parte deYugoslavia) | 1991 | direutamente, en segunda ronda |
Botsuana | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1967 | pol parllamentu |
Bulgaria | Estáu unipartidista | 1947 | pol parllamentu |
Cabu Verde | Estáu unipartidista | 1990 | direutamente |
Croacia | Estáu unipartidista (parte deYugoslavia) | 1991 | direutamente, en segunda ronda |
República Checa | Estáu unipartidista (parte deChecoslovaquia) | 1993 | pol parllamentu, por mayoría |
Dominica | Territoriu Británicu d'Ultramar | 1978 | pol parllamentu, por mayoría |
Eslovaquia | Estáu unipartidista (parte deChecoslovaquia) | 1993 | pol parllamentu |
Eslovenia | Estáu unipartidista (parte deYugoslavia) | 1991 | direutamente, en segunda ronda |
Estonia | Estáu unipartidista (parte de laXunión Soviética) | 1992 | pol parllamentu, por mayoría de dos tercios |
Etiopía | Estáu unipartidista | 1991 | pol parllamentu, por mayoría de dos tercios |
Finlandia | Sistemasemipresidencial | 2000 | direutamente, en segunda ronda |
Islles Fixi | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1987 | pol parllamentu |
Grecia | Direutoriu militar | 1974 | pol parllamentu, por mayoría |
Hungría | Estáu unipartidista | 1990 | pol parllamentu, por mayoría absoluta |
Islandia | Monarquía Constitucional (parte deDinamarca) | 1944 | direutamente |
India | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1950 | pol parllamentu y los llexisladores estatales |
Iraq | Estáu unipartidista | 2005 | pol parllamentu, por mayoría de dos tercios |
Irlanda | Monarquía constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1949 | direutamente |
Israel | Protectoráu (parte delMandatu Británicu de Palestina) | 1949 | pol parllamentu, por mayoría de dos tercios |
Italia | Monarquía constitucional | 1948 | pol parllamentu, por mayoría |
Kiribati | align="center"|1979 | direutamente |
Kirguistán | Sistemapresidencial | 2010 | direutamente, en segunda ronda |
Letonia | Estáu unipartidista (parte de laXunión Soviética hasta'l 21 d'agostu de 1991) | 1991 | pol parllamentu |
El Líbanu | Protectoráu (parte delMandatu francés d'El Líbanu) | 1941 | pol parllamentu |
Libia | Gobiernu Provisional (dempués de 2011) Yamahiriya (antes de 2011) | 2012 | pol parllamentu |
Lituania | Estáu unipartidista (parte de laXunión Soviética) | 1990 | direutamente, en segunda ronda |
Macedonia del Norte | Estáu unipartidista (parte deYugoslavia) | 1991 | direutamente, en segunda ronda |
Malta | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1974 | direutamente, en segunda ronda |
Islles Márxal | Territoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu | 1979 | pol parllamentu |
Mauriciu | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1992 | pol parllamentu, por mayoría |
Estaos Federaos de Micronesia | Territoriu en Fideicomiso de les Islles del Pacíficu | 1986 | pol parllamentu |
Moldavia | Estáu unipartidista | 1994 | pol parllamentu |
Mongolia | Estáu unipartidista | 1949 | pol parllamentu |
Montenegru | República Federal (n'unión conSerbia) | 2006 | direutamente, en segunda ronda |
Nauru | Territoriu en Fideicomiso d'Australia | 1968 | pol parllamentu |
Nepal | Monarquía Constitucional | 2008 | pol parllamentu |
Paquistán | Sistemapresidencial ysemipresidencial | 2010[2][3] | pol parllamentu y llexisladores del Estáu, por votu simple tresferible |
Polonia | Estáu unipartidista | 1990 | direutamente, en segunda ronda |
Samoa | Monarquía Constitucional | 2007 | pol parllamentu |
San Marín | Parte delImperiu Romanu | 301 | pol parllamentu |
Serbia | República Federal (n'unión conMontenegru) | 2006 | direutamente, por segunda ronda |
Singapur | Monarquía Constitucional (Parte deMalasia) | 1965 | direutamente, por segunda ronda |
Somalia | Gobiernu Transicional (dempués de 1991) Estáu unipartidista (antes de 1991) | 2012 | pol parllamentu |
Sudáfrica | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1961 | pol parllamentu, por mayoría |
Suiza | Direutoriu militar (ocupáu per Francia) | 1802 | Pol parllamentu[4] |
Timor Oriental | Direutoriu militar (ocupáu porIndonesia) | 1999 | direutamente, en segunda ronda |
Trinidá y Tobagu | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1976 | pol parllamentu |
Tunicia | Sistema semipresidencial | 2014 | pol parllamentu, por mayoría |
Turquía | Monarquía constitucional (parte delImperiu otomanu) | 1923 | pol parllamentu |
Vanuatu | Monarquía Constitucional (Reinu de la Commonwealth) | 1947 | pol parllamentu y el conseyu rexonal de presidentes, por mayoría |
|