Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Rainieru III de Mónacu

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Rainieru III de Mónacu
Príncipe de Mónacu

9 mayu 1949 - 6 abril 2005
Louis II, Prince of Monaco(en)Traducir -Alberto II de Mónacu
Vida
NacimientuMónacu, 31 de mayu de 1923[1]
NacionalidáBandera de MónacuMónacu
ResidenciaPalaciu del Príncipe de Mónacu
Llingua maternafrancés
MuerteMónacu, 6 d'abril de 2005[2] (81 años)
SepulturaCathedral of Our Lady Immaculate(en)Traducir
Causa de la muerteinsuficiencia renal
Familia
PadrePrince Pierre de Polignac
MadrePrincess Charlotte, Duchess of Valentinois
Casáu conGrace Kelly(1956 –m. 1982)[3]
Fíos/es
Hermanos/es
PuebluCasa de Grimaldi
Estudios
EstudiosInstitutu d'Estudios Políticos de París
Stowe School(en)Traducir
Cours Hattemer(en)Traducir
Llingües falaesfrancés
inglés
Oficiu
Oficiumonarca,políticu, aristócrata
Premios
Miembru deComité Olímpicu Internacional
Serviciu militar
GraduaciónCoronel
Lluchó enSegunda Guerra Mundial
Creencies
RelixónIlesia Católica
Cambiar los datos en Wikidata

Rainieru[7] Luis Enrique Majencio Beltrán Grimaldi,(31 de mayu de 1923, Mónacu  6 d'abril de 2005, Mónacu) foi un monarca y noble perteneciente a laDinastía Grimaldi, qu'exerció comoPríncipe de Mónacu dende'l12 d'abril de1950 hasta la so muerte'l6 d'abril de2005.

Ocupó'l tronu yá comorexente mientres el reináu del so güelu, el príncipeLluis II y tres el so ascensu al tronu deMónacu, encargar de materializar l'ascensu delprincipáu, convirtiéndolo nun centru turístico y empresarial de primer orde y nun ente reconocíu internacionalmente, al llograr la integración del mesmu a laONX,OSCE,COE.

Famosu foi'l so matrimoniu cola actriz d'Estaos XuníosGrace Kelly, con quien tuvo casáu hasta'l tráxicu fallecimientu de la mesma en1982.

Biografía

[editar |editar la fonte]

Rainieru nació'l31 de mayu de1923 nelPalaciu del Príncipe de Mónacu, siendo'l primer fíu de la princesaCarlota de Mónacu y el príncipePedro, conde de Polignac.

Nació siendo'l segundu na llinia de socesión al tronu de Mónacu, por detrás de la so madre.

La so infancia foi infeliz y aveseda, al puntu de que Raniero llegó a comentar nuna ocasión:

La mio hermana y yo fuimos educaos por una neñera. A los nuesos padres namái los víamos a les cinco de la tarde y namái mientres una hora. El restu del tiempu tábamos confinaos nuna habitación de xuegos.[8]

Educación

[editar |editar la fonte]

La educación temprana de Raniero llevar a cabu n'Inglaterra, nos prestixosos colexos públicos deSummerfields enSt. Leonards-on-Sea (Sussex) y más tarde en Stowe (Buckinghamshire).

Dempués d'Inglaterra, Raniero asistió a alInstitutu de -y Rosey enGstaad (Suiza) dende l'añu1939 hasta siguir los sos estudios naUniversidá de Montpellier enFrancia onde llogró'l grau na llicenciatura d'Artes en1943. Finalmente estudió nelInstitutu d'Estudios Políticos de París.

Príncipe herederu de Mónacu

[editar |editar la fonte]

En1944, al cumplir los 21 años, la so madre la princesaCarlota, arrenunció al so derechu al tronu de Mónacu y Raniero convertir nel príncipe herederu direutu del príncipeLluis II.[9]

Segunda Guerra Mundial

[editar |editar la fonte]

Mientres laSegunda Guerra Mundial, Raniero xunir al Exércitu de la Francia Llibre, en setiembre de 1944, y sirvió a les órdenes del xeneralJoseph Jean de Goislard de Monsabert como subteniente, viviendo l'acción mientres la contraofensiva enAlsacia.

Recibió la condecoración francesa Cruz de Guerra cola estrella de bronce (que representa una citación nivel de brigada) y dióse-y el rangu deChevalier de los franceses na lexón d'honor en 1947.

Mientres los años 1940 y 1950, Raniero caltuvo una rellación sentimental cola actriz francesaGisèle Pacal, a quien conoció cuando yera estudiante naUniversidá de Montpellier. La hermana de Raniero, la princesa Antonieta, deseyando que'l so fíu xubiera al tronu de Mónacu, estendió rumores de que Gisèle yera maneru. Los rumores xunto col refugu alrodiu de los oríxenes de la familia Pascal punxeron fin a la rellación.

Reináu

[editar |editar la fonte]

El 9 de mayu de 1949 el so güelu, Lluis II, muerre y Raniero convertir nel Príncipe soberanu de Mónacu. Foi coronáu'l12 d'abril de1950, a los 26 años.

Dempués de xubir al tronu Raniero trabayó en recuperar el llustre de Mónacu. Según diverses noticies el príncipe xubió al tronu con una ayalga práuticamente inesistente.

Nos sos primeros años de reináu cuntó cola collaboración del magnate navieru grieguAristotle Onassis que tomó'l control de laSociété des Bains de Mer (SBM) y convirtió a Mónaco como únicu llugar de xuegu. En 1964 Raniero consiguió'l control de la SBM garantizando de forma efectiva que la so visión de Mónacu llevar a cabu.

Como príncipe de Mónacu tamién foi responsable de la nueva Constitución de 1962 qu'amenorgó significativamente el poder del soberanu. Los cambeos terminaron col réxime autocráticu, dexando'l poder del príncipe a un Conseyu Nacional de dieciocho miembros escoyíos.

Nel momentu de la so muerte foi'l segundu xefe d'Estáu con mayor antigüedá.

Matrimoniu y descendencia

[editar |editar la fonte]

Aprovechando la estancia d'una compañía cinematográfica en Mónaco, el príncipe Raniero conoció a quien sería la so esposa,Grace Kelly, en1955, quien rodaba una película (To Catch a Thief) neses feches. Quedó prindáu d'ella y siguir inclusive hastaEE.XX. hasta establecer un romance dempués de llograr el consentimientu de los sos padres.

El18 d'abril de1956 casóse civilmente nel Salón del Tronu delPalaciu de Mónacu con Grace Kelly, a partir d'entósS.A.S. la princesa Grace Patricia Grimaldi (nacida enPennsylvania,Estaos Xuníos el12 de payares de1929) de la qu'enviuda el14 de setiembre de1982. El19 d'abril de1956 casaron naCatedral de Mónacu.[10]

Los años que siguieron al casoriu fueron de continua felicidá pal príncipe Raniero, el principáu amás desapegó económicamente al establecerfranquicies d'impuestos amagnates, navieros y inversionistas enturismu, onde la figura de la princesa Gracia yera'l aliciente pa visitar Mónaco. El principáu entós empezó a ser visitáu por financistas y los negocios fixeron floriar al pequeñu principáu.

Les sos fíes fueron na so adolescencia un quebraderu de cabeza pa los príncipes, por cuenta del so fuerte ya independiente calter y temperamentu, y fueron l'alimentu pa lospaparazzi yprensa mariella; non asina'l príncipe Alberto, quien se caltenía en segundu planu de la prensa amarillista.

Tuvo coles mesmes once nietos: cuatro fíos de Carolina:Andrea Casiraghi (1984),Charlotte Casiraghi (1986),Pierre Casiraghi (1987) y la princesaAlejandra de Hannover (1999); cuatro fíos d'Alberto:Jazmin Grimaldi (1992),Alexandre Grimaldi (2003), el príncipe herederuJaime de Mónacu (2014) y la princesaGabriela de Mónacu (2014); y trés fíos d'Estefanía:Luis Ducruet Ducruet (1992),Paulina Ducruet (1994) yCamila Gottlieb (1998).

Dempués del so fallecimientu tuvo cuatro bisnietos: dos fíos d'Andrea Casiraghi: Sacha Casiraghi (2013) ya India Casiraghi (2015); un fíu deCharlotte Casiraghi: Raphaël Elmaleh (2013) y un fíu dePierre Casiraghi: Stefano Casiraghi (2017).

El13 de setiembre de1982, la princesa Grace y la so fía Estefanía sufren un accidente nuna de les curves d'una carretera de Mónacu, que comunica la residencia privadaRoc Agel colPalaciu de Mónacu, la princesa Grace sufre daños severos y fina 24 hores dempués, la princesa Estefanía resulta ilesa. Este foi un duru golpe pa Raniero quien nunca se recupería d'esta sentida perda y diría alloñar gradualmente de la sociedá pa vivir aislláu en palaciu venciendo gradualmente les funciones rexentes al so fíu Alberto y les de representatividá a la princesa Carolina.

Muerte

[editar |editar la fonte]

Morrió cuando taba a puntu de cumplir 82 años y foi asocedíu pol so fíu, el príncipeAlberto II de Mónacu. La so muerte coincidió, en diferencia de díes, cola del papaXuan Pablo II, que morrió 4 díes antes.

El príncipe ta soterráu naCatedral de San Nicolás xunto cola so esposaGrace.

Na ficción

[editar |editar la fonte]

Distinciones honorífiques

[editar |editar la fonte]

Distinciones honorífiques monegasques

[editar |editar la fonte]

Ancestros

[editar |editar la fonte]
Tabla xenealóxica de Rainieru III de Mónacu
16. CondeCamille Melchior de Polignac
8. CondeCharles Marie de Polignac
17. Charlotte Calixte -y Vassor de la Touche
4. CondeMaxence Melchior de Polignac
18. Joseph -y Normand de Morando
9. Caroline Joséphine -y Normand de Morando
19. Anne Marie Papin de Thevigné
2.Conde Pedro de Polignac, Príncipe consorte de Mónacu
20.Isidoro Francisco de la Torre
10.Isidoro Fernando de la Torre y Carsí
21. Teresa Carsí
5.Susana Mariana de la Torre y Mier y Teran
22.Gregorio de Mier y Terán
11. María Luisa de Mier y Teran y Celis
23. Mariana de Celis y Dosal
1.Raniero III, Príncipe Soberanu de Mónacu
24.Príncipe Carlos III de Mónacu
12.Príncipe Alberto I de Mónacu
25.Condesa Antoinette Ghislaine de Mérode-Westerloo
6.Príncipe Lluis II de Mónacu
26.William Douglas-Hamilton, XI Duque de Hamilton
13.Lady Mary Victoria Douglas-Hamilton
27.Princesa María Amelia de Baden
3.Princesa Carlota, Duquesa de Valentinois
28. Jacques Antoine Louvet
14. Jacques Henri Louvet
29. Marie Catherine Jouanne
7. Marie Juliette Louvet
30. Pierre Michel Piedefer
15. Joséphine Elmire Piedefer
31. Marie Anne Brunel

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Afirmao en:Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 27 abril 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. Afirmao en:Encyclopædia Britannica Online. Identificador Encyclopædia Britannica Online:biography/Rainier-III-prince-de-Monaco. Apaez como: Rainier III prince de Monaco. Data de consulta: 9 ochobre 2017. Llingua de la obra o nome: inglés.
  3. The Peerage person ID:p10129.htm#i101281. Data de consulta: 7 agostu 2020.
  4. 123Afirmao en:The Peerage. Llingua de la obra o nome: inglés. Autor: Darryl Lundy.
  5. Afirmao en:Journal de Monaco. Númberu d'exemplar: 5017. Llingua de la obra o nome: francés. ISSN: 1010-8742.
  6. Afirmao en:Olympedia. Olympedia people ID:899293. Data de consulta: 17 agostu 2024. Llingua de la obra o nome: inglés. Data d'espublización: 2006.
  7. «Diccionariu: Lletra R»Manual d'estilu del diariuEl País. (2002)El País. Madrid: Grupo Prisa. p. 320.
  8. golpista-de-monaco.html Infancia
  9. Biografia de Raniero de Monaco en «Hola»
  10. Les imáxenes inédites de la boda de Grace Kelly y Raniero de Monaco

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Predecesor:
Lluis II
Príncipe de Mónacu
1949 -2005
Socesor:
Alberto II
Predecesora:
Carlota de Mónacu
Príncipe Herederu de Mónacu
1944 -1949
Socesora:
Carolina de Mónacu
Predecesora:
Carlota de Mónacu
Duque de Valentinois
1977 -2005
Socesor:
Alberto II
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Rainieru_III_de_Mónacu&oldid=4421723»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp