Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Llingües ye

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües ye
Distribución xeográficaAmazonia,Ecorrexón del Cerrado
PaísesBandera de Brasil Brasil
Falantes~41 mil (1999)
Filiación xenética

Yê-tupí-caribe (?)
  Macro-yê

    llingües yê
SubdivisionesYê nororiental (†)
Yê noroccidental
Yê central
Yê meridional
Códigu Glottologjeee1236


Lengua yê puramente diches (mariellu claro) y otres llingües macro-yê (mariellu escuro) na actualidá. L'área avisiega indica aproximdamente la probable área d'estensión nel pasáu.

Ver tamién
Idioma -Families -Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Lesllingües yê (o tamién y) son una decena de llingües amazóniques que formenfamilia de llingües identificada por W. Schimidt. Estes llingües xunto con otros 11 subfamilies más formaríen unafamilia hipotética más amplia llamada provisionalmenteMacro-Gê oMacro-Ye, que la so confirmación como familia entá nun foi satisfactoriamente demostrada, pa la que se propunxeron una poques decenes decognaos tan solo.

Clasificación

[editar |editar la fonte]

W. Schmidt (1926) emplegó primeramente'l términuGues-Tapuya pa designar colectivamente a un conxuntu de llingües de la familia Ye puramente dicha. Loukotka (1942) usó'l términuTapuya-žé esencialmente de la mesma manera.

FoiJ. Alden Mason (1950) quien propunxo la hipótesis Macro-Gê, llargamente aceptada anguaño y que engloba a otres pequeñes families de llingües amazóniques amás de les llingües Gê, puramente diches. Nimuendajú (1946), Métraux (1946) y Lowie yá allugaren el Kaingang na familia Gê. Polos demás los detalles y el númberu de grupos aceptaos qu'integraríen la macrofamilia Macro-Gê foi variando a midida que disponíase de meyores datos. Loukotka consideró 8 cañes, Mason 10 cañes, más tarde Davis (1966-68) amosó que les llingües Kaigang nun yeren una caña independiente sinón llingües Gê puramente diches;[1] y amosó evidencies de correspondencies fonétiques regulares ente les llingües Gê y dos grupos más. A. D. Rodrigues (1999) considera un total de 12 grupos independientes, unu de los cualos seríen les llingües Gê-Kaingang.

Llingües de la familia

[editar |editar la fonte]

Les llingües yê puramente diches, enantes llamaes llingües Gê-Kaingnáng, tán formaes por unes 13 llingües (el númberu de llingües varia según delles variedaes considérense dialeutos de la mesma llingua o llingües independientes). La clasificación presentada por Aryon D. Rodrigues clasificar de la siguiente manera (les cifres ente paréntesis represetan el númberu averáu de falantes, † =llingua estinguida):[2]

  • Yê Nororiental
    1. Jaikó o Jeikó (Piauí) (†)
  • Yê Noroccidental
    1. Apinayé (~720)
    2. Kayapó (~5000) qu'inclúi como variantes: A'ukré, Gorotire, Kararão, Kikretun, Kokraimôro, Kubenkrakén, Menkragnotí, Mentukíre, Xikrin, Pará meridional).
    3. Panará o Kren-Akarôre (~160)
    4. Suyá (~200)
    5. Grupu Timbíra (~2800) qu'inclúi como variantes: Gavião Piokobjé y Gavião Paraketejé, Canela Ramkokamekrã y Canela Canela Apanyekrã, Krikatí, Krahô, Krenjé o Krenyé, Maranhão o Marañón, Pará, Tocantins.
  • Yê Central
    1. Acroa (†)
    2. Xavánte (~9000 falantes)
    3. Xakriaba (†)
    4. Xerénte (~1550)
  • Yê meridional oFamilia Kaingáng
    1. Kaingáng (~20000) qu'inclúi como variantes: Kaingáng de São Paulo (†), K. del Paraná, K. central, K. suroccidental, K. suroriental, Santa Catarian, Rio Grande do Sul)
    2. Xokléng (~1650)
    3. Ingaín (†)

Descripción llingüística

[editar |editar la fonte]

Fonoloxía

[editar |editar la fonte]

Elsistema vocálicu d'estes llingües, como'l de munches otres llingües autóctones de la rexón, caltién una oposición ente vocales orales y vocales nasales, siendo en munchos casos la presencia de la vocal nasal la que condiciona les variaciones de les consonantes axacentes, en llugar d'al aviesu como asocede n'otres llingües con vocales nasales. Polo xeneral el númberu de vocales nasales ye inferior al de consonantes nasales. Por casu, nel dialeutu del Paraná de la llingua Kaingáng (Yê meridional) hai nuevu vocales orales y namái cinco vocales nasales:[3]

oralesnasales
anteriorcentralposterioranteriorcentralposterior
zarraesiɨoĩũ
mediesyəoə̃
abiertesɛaɔɛ̃ã

Nel Apinayé (Yê septentrional) esisten diez vocales orales y siete vocales nasales:[4]

oralesnasales
anteriorcentralposterioranteriorcentralposterior
zarraesiɨoĩɨ̃ũ
semicerradasyəoõ
semiabiertasɛʌɔɛ̃ʌ̃
abiertesaã

Davis (1966) reconstrúi pal proto-yê un sistema formáu por nueve vocales orales y seis vocales nasales. Tocantes a les consonantes, los inventarios de les llingües yê inclúi una serie de cuatrooclusives (llabial, dental, alveo-palatal y velar), otra serie de cuatronasales y otra serie de trésaproximantes. Delles llingües presenten desdoblamientos d'estos fonemes por casu en Kayapó les velares dieron llugar en ciertos contestos a glotales, y les nasales biforcáronse en nasales y oclusives sonores. De siguío amuésase l'inventariu fonolóxicu delKayapó (Gê septentrional) qu'exhibe estos desdoblamientos:[5]

llabialdentalal.-pal.velarglotal

style="text-align:center; font-size:larger;" |p

tʧkʔ

style="text-align:center; font-size:larger;" |b

dʤg
nasalmnɲŋ
aproximantewɾj

EnXavante (Gê central) les consonantes nasales sumieron dando llugar a oclusives sonores. Tamién les consonantes velares sumieron dexando en dellos casos unaconsonante glotal como testimoniu de la so presencia nun periodu anterior:[6]

llabialdentalal.-pal.velarglotal

style="text-align:center; font-size:larger;" |p

tʧʔ

style="text-align:center; font-size:larger;" |b

dʤ
aproximantewɾh

A diferencia d'otresllingües amazóniques, les llingües bien estudiaes de la familia Gê nun tenertonu distintivu, suxirióse que'l Krahô (Timbíra) podría ser una llingua tonal. Sía que non pal proto-gê nun se reconstruyeron tonos.

Morfoloxía

[editar |editar la fonte]

Les llingües gê sonaglutinantes y llixeramentesintétiques. En delles partes de la gramática usenmarcaje del nucleu y n'otros marcaje del modificador. Nun tener una morfoloxíaflexonal bien amplia, polo que lescategoría gramaticales se disntinguen más per medios sintácticos que morfolóxicos.

Una carauterística peculiar d'estes llingües ye que nel marcaje de nucleu de sintagmes compuestos estremar ente la referencia contextual (CNT) y non contextual (NCNT). Los exemplos (1)-(3) proceden del Panará:

(1)sɔtij-akoa
animalCNT-boca :'la boca del

animal'

(2)sɔtij-õtɔ
animalCNT-llingua :'la llingua del

animal'

(3)s-õtɔs-akoa amã
NCNT-llinguaNCNT-boca en
'la so llingua na so boca'

En (1) y (2) la marca del nucleu yej- una y bones el posesor ta axacente (contextualmente allegante) ente qu'en (3) la marca yes- una y bones el poseerdor nun ye contextualmente allegante. El mesmu fenómenos puede reparase nos exemplos (4)-(5) del Timbíra:

(4)i tɛ pĩ.co j-ũʔkʰər
SGERG.PAS árbol.frutuNCNT-mercar
Yo merqué fruta :(5)

i tɛ h-ũʔkʰər

SGERG.PAS NCNT-mercar
Yo mercar

Esti recursu nun ye privativu de les llingües yê, tamién apaez dientro d'otres llingües de la familia macro-yê ya inclusive en llingües ensin rellacionar como lesllingües tupíes o lesllingües caribe.

Les llingües yê formalmente nun estremen les formes desingular y deplural, anque delles llingües de la familia macro-yê si tienen marques de plural. Delles llingües sicasí a pesar de nun tener marques de plurales pa nomes, tienen marques de plural pa los pronomes personales. El Kaingáng inclusive estrema na tercer persona non yá formes de plural sinón tamién de xéneru:ʔaŋ 'ellos' /ɸaŋ 'elles'. Amás el Kaingáng tien formes específiques de plural pa les marques verbales qu'espresen concordanza con oxetu y suxetu.

Nin les llingües yê, nin de fechu la familia macro-yê, paez faer distinciones de xéneru nel nome o l'axetivu. Anque se señaló que les llingües Karirí desenvolvieron distinciones de xéneru, esi fechu paez una innovación recién. En kipeá por casu esisten hasta doce prefijo añadíos a cuantificadores y axetivos calificativos que se refieren a la forma, el color y la forma de los referentes, naturalmente estes marques pueden interpretase como amestaes a clases nominales o marques dexéneru gramatical. Por otra, parte delles llingües yê meridionales estremen xéneru nos pronomes de tercer persona.

Les llingües yê son llingües denucleu final. Eso significa que dientro d'un sintagma'l nucleu tiende a tar a la fin. Asina nes oraciones el verbu o nucleu oracional atopar en posición final, nun esisten preposiciones sinónpostposiciones (nucleu de los sintagmes adposicionals) y losdeterminantes, nucleu de lossintagmes determinantes, siguen al nome al que determinen. Los exemplos (6) y (7), tomaos del dialeutu Canela del Timbíra, amuesen la posición final del verbu, nel casu intransitivo y transitivo:

(6)Kapijʌpiɾ
[[Kapi] xubir]
'Kapi xubió'
(7)i kʰɾa tɛ ɾɔptipupun
[[1ªsg fíuERG.PAS] [xaguar ver]]
'El mio fíu vio un xaguar'

El siguiente exemplu procedente del kayapó amuesa postposiciones:

(8)[puɾkãm] ba [amʌ̃] [pixu ɾy]
[xardín en] 1ªsg [[2ªel to para] [fruta recoyer]]
'Recoyí frutes pa ti nel xardín'

Concordanza

[editar |editar la fonte]

Nes llingües yê nun esiste concordanza ente'l suxetu y el verbu, polo que'l verbu nun camuda de forma según lapersona gramatical. Por esa razón la persona marcar con un pronome independiente asitiáu escontra l'entamu de la frase (d'una manera similar a como se marca davezu la persona n'inglés). Los siguientes exemplos tomaos delkaingáng amuesen dos exemplos d'oración en que'l verbu nun tien nenguna marca de persona y amenórgase a un raigañu verbal desnuda:

(9)ʔɨɲ ɾɛŋɾy wɨ̃jɛ̃
[1ªsg hermanuSUJ] esperar
'El mio hermanu ta esperando'
(10)mĩɲ wɨ̃ Kaŋɾɛ̃ɲtãɲ tĩ
[[xaguarSUJ] [Kanren matar]]ASP
'Un xaguar mató a Karen'

Alliniadura morfosintáctica

[editar |editar la fonte]

En cuanto alalliniadura morfosintáctica les llingües yê son llingües detipu ergativo, na que'l suxetu de los verbos intransitivos recibe'l mesmu tratamientu morfosintácticu que l'oxetu de los verbos transitivos.

Comparanza léxica

[editar |editar la fonte]

Losnumberales en distintes llingües ye son:[7]

GLOSANorccidentalCentralMeridionalPROTO-
YE
ApinayéKayapoSuyáCanelaXavanteXerenteKainángXokléng
'1'pyxi
pɨʧi
pydjiwɨtɨpyxit
pɨʧit
misismĩsipirpil*pɨti(t)
'2'axkrut
aʧikhrut
amanhkrutaj'kɾutipijakrut
ipijakhrut
maparaneponkwanẽrégreréglẽ*-krat
'3'(2 + 1)(2 + 1)(2 + 1)incrê [iŋkre]siʔubdatõmrẽpränẽtãgtũgtãgtũg(2 + 1)
'4'(2 + 2)(2 + 2)(te quat)
tɛ qhuat
sikwaĩpse(tỹ quatro)(2 + 2)
'5'many(te cinco)
tɛ sĩku
siptatõ(tỹ cinco)(?)

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Davis, 1967.
  2. Rodrigues, Aryon D., 1999, páxs. 167-168.
  3. Wiesemann, 1972.
  4. Ham, 1967.
  5. Thomson, 1974
  6. McLeod, 1974
  7. Macro-Gue Numerals (Eugene Chan)

Bibliografía

[editar |editar la fonte]
  • Davis, Irvine (1966) "Comparative Jê phonology",Estudos Llingüísticos: Revista Brasileira de Llingüística Teórica y Aplicada, 1:2.10-24. São Paulo.
  • Davis, Irvine (1967) "Proto-Jê phonology;Estudos Llingüísticos 1/2: 10-24. São Paulo.
  • Fabre, Alain (2005)(enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y laúltima versión).Diccionariu etnolingüístico y guía bibliográfica de los pueblos indíxenes suramericanos.
  • Lowie, Robert H. (1946) "The Northwestern and Central Gue".Handbook of South American Indians 1: 477-517.
  • Mason, J. Alden 1950 "The languages of South American Indians"; Steward, Julian H. (ed.)Handbook of South American Indians 6: 157-319. Washington.
  • Métraux, Alfred (1946) "The Kaingang";Handbook of South American Indians 1: 445-475.
  • Nimuendajú, Curt (1929) "Im Gebiet der Gé-Völker".Anthropos 24.
(1948) "Kaingang - yakwa (n) dagtèye (vocabulariu)";Revista do Museu Paulista 2: 221-223.
  • Ribeiro, Eduardo Rivail (2006) "A reconstruction of Proto-Jê" // Ponencia al52º Congresu Internacional d'Americanistes, Sevilla, xunu de 2006.
  • Rodrigues, Aryon D. (1999) "Macro-Jê"; Dixon, R.M.W. & Alexandra Y. Aikhenvald (eds.)The languages of Amazonia: 165-206.Cambridge University Press.
  • Silva Noelli, Francisco (2005) "Rethinking Stereotypes and the History of Research on Jê Populations in South Brazil";Global Archaeological Theory: 167-190.
  • Veiga Juracilda (2004) Vos Kaingáng y Xokléng non panorama dos povos Jê;LIAMES' 4.
  • Wiesemann Ursula (1986) "The pronoun systems of some Jê and Macro-Jê languages";Pronominal systems: 359-380. Tübingen: Gunter Narr.
  • Wilbert, Johannes (1962)Material llingüístico Ye. Caracas: Editorial Sucre.

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]


Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Llingües_ye&oldid=4430921»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp