| Llingües nubies | ||
|---|---|---|
| Distribución xeográfica | África oriental | |
| Países | ||
| Filiación xenética | Nilo-saḥarianu | |
| Subdivisiones | Nubiu sept. (Nobiin) Nubiu central Nubiu occ. (Midob) | |
| ISO 639-2 | nub | |
| Códigu Glottolog | nubi1251 | |
| Ver tamién Idioma -Families -Clasificación de llingües | ||
| [editar datos en Wikidata] | ||
Lesllingües nubies constitúin un grupu filoxenéticu compautu dientro de lesllingües sudániques orientales que de la mesma formen parte de lesllingües nilo-saḥarianes.
Les llingües nubies clasifíquense usualmente dientro de lesllingües sudániques orientales coles que comparten unos cuantos cognados anque la posición exacta dientro del grupu ye aldericada. Un analís del so léxicu amuesa que debíu al contautu llingüísticu tienen similaridad léxica seique más cercanes colesllingües cordofanas que coles llingües sudániques orientales.[1]
Acordies con M. Bechhaus-Gerst pueden estremase cinco llingües nubies:
Delantiguu nubiu caltiénense centenares de páxines de documentos, la mayoría son testos relixosos cristianos, escritos nuna varianteuncial d'alfabetu griegu, ampliáu con tres signo delalfabetu coptu y otros trés signos propios del antiguu nubiu, aparentemente derivaos de laescritura meroítica. Estos documentos escritos ente los sieglos VIII y XV reflexen una llingua que paez ser l'antecesora del modernu nobiin.
La investigación sincrónica de les llingües nubies empezó nes últimes décades del sieglu XIX, y centróse orginalmente nes llingües nubies del Nilo, el nobiin y el dongolawi/kenzi. Munchos africanistes notables dedicaron estudios al grupu nubiusobremaneraLepsius (1880),Reinisch (1879) yMeinhof (1918); otros africanistes qu'estudiaron el nubiu sonAlmkvist ySchäfer. Amás, esiste un importante trabayu comparativu sobre les llingües nubies lleváu a cabu por Robin Thelwall y Marianne Bechhaus-Gerst na segunda metá del sieglu XX.
Anguaño esisten trés propuestes usaes pa escribir les llingües nubies: una basada nelalfabetu árabe, otra basada nelalfabetu llatín y una tercera basada nel alfabetu delantiguu nubiu. Dende los años 1950, l'alfabetu llatín foi usáu por cuatro autores, l'arábigu por otros 2, y l'antiguu nubiu por otru más, pa publicaciones qu'inclúin dellos llibros de probervios, diccionarios y llibros de testu. Pa la propuesta basada nel alfabetu árabe, usóse'l sistema estendíuISESCO pa indicar les vocales y les consonantes non presentes nel alfabetu árabe orixinal.
Losnumberales en distintes llingües nubies son:[2]
| GLOSA | Septentrional | Central | Occidental | PROTO- NUBIU | |||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Antiguu nubiu | Nobiin | Dilling | Ghulfan | Dongolawi | Midob | ||
| '1' | *wer- | wèer wéer | bee | bɛr | weer | pàrci | *weer |
| '2' | *owo- | úwwó | oree | óra | owwi | ə̀ddí | *ori(?) |
| '3' | *tusko- | túskú tískó | tujjun | tóǰuk | toski | táasí | *toski |
| '4' | kemso- | kémsó | kimmiɲi | kɪ́ɲo | kemis | èejí | *kems- |
| '5' | dij- | dìj dìjì | ticci | ʈiʃú | dij | téccí | *dicci |
| '6' | godeô- | górjó | kʷarcu | kwúrʃo | gorij | kórcí | *gorci |
| '7' | kolot- | kòlòd | kʷalad | kwalát | kolod | òlòttì | *kolod |
| '8' | *idwei- | ídwó | ɪddɪ | ɪ́ddu | idiw | ídíyí | *idiw |
| '9' | askotta- | òskòd òskòdi | wit | wìít | iskood | úkúdí úfúdí | *iskodi~ *oskodi |
| '10' | dimed | dímé | bure | buɽé | dimin | tímmíjí | *dimi- |