Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Llingües nubies

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües nubies
Distribución xeográficaÁfrica oriental
PaísesBandera de Sudán Sudán
Bandera de Exiptu Exiptu
Filiación xenética

Nilo-saḥarianu
  Sudánicu oriental
    Sud. Or. sept.

      Nubiu
SubdivisionesNubiu sept. (Nobiin)
Nubiu central
Nubiu occ. (Midob)
ISO 639-2nub
Códigu Glottolognubi1251
Ver tamién
Idioma -Families -Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Lesllingües nubies constitúin un grupu filoxenéticu compautu dientro de lesllingües sudániques orientales que de la mesma formen parte de lesllingües nilo-saḥarianes.

Clasificación

[editar |editar la fonte]

Les llingües nubies clasifíquense usualmente dientro de lesllingües sudániques orientales coles que comparten unos cuantos cognados anque la posición exacta dientro del grupu ye aldericada. Un analís del so léxicu amuesa que debíu al contautu llingüísticu tienen similaridad léxica seique más cercanes colesllingües cordofanas que coles llingües sudániques orientales.[1]

Llingües de la familia

[editar |editar la fonte]

Acordies con M. Bechhaus-Gerst pueden estremase cinco llingües nubies:

  1. Nobiin (primeramente conocíu por aciu los términos xeográficos mahas o fadicca/fiadicca).
  2. Kenzi-dongolawi, la llingua nubia demográficamente más importante, con cerca d'un millón de falantes.
  3. Midob (Meidob) faláu pela redolada del cráter volcánicu de Malha nel norte deDarfur.
  4. Birgid, orixinalmente faláu al norte de Nyala pela redolada de Menawashei hasta los años 1970. Los úlitmos falantes sobrevivientes fueron entrevistaos por Robin Thelwall nesos años. Dellos falantes, tamién vieyos, deGezira Aba xusto al norte de sobre'lNilu al sur deḤartum fueron entrevistaos por Thelwall en 1980.
  5. idioma nubiu de los montes Nubiu de los montes un grupu de variedaes estrechamente rellacionaes y falaes en delles aldegues nel norte de losmontes Nuba polos dilling, los debri y los kadaru.

Delantiguu nubiu caltiénense centenares de páxines de documentos, la mayoría son testos relixosos cristianos, escritos nuna varianteuncial d'alfabetu griegu, ampliáu con tres signo delalfabetu coptu y otros trés signos propios del antiguu nubiu, aparentemente derivaos de laescritura meroítica. Estos documentos escritos ente los sieglos VIII y XV reflexen una llingua que paez ser l'antecesora del modernu nobiin.

Descripción llingüística

[editar |editar la fonte]

La investigación sincrónica de les llingües nubies empezó nes últimes décades del sieglu XIX, y centróse orginalmente nes llingües nubies del Nilo, el nobiin y el dongolawi/kenzi. Munchos africanistes notables dedicaron estudios al grupu nubiusobremaneraLepsius (1880),Reinisch (1879) yMeinhof (1918); otros africanistes qu'estudiaron el nubiu sonAlmkvist ySchäfer. Amás, esiste un importante trabayu comparativu sobre les llingües nubies lleváu a cabu por Robin Thelwall y Marianne Bechhaus-Gerst na segunda metá del sieglu XX.

Ortografía

[editar |editar la fonte]

Anguaño esisten trés propuestes usaes pa escribir les llingües nubies: una basada nelalfabetu árabe, otra basada nelalfabetu llatín y una tercera basada nel alfabetu delantiguu nubiu. Dende los años 1950, l'alfabetu llatín foi usáu por cuatro autores, l'arábigu por otros 2, y l'antiguu nubiu por otru más, pa publicaciones qu'inclúin dellos llibros de probervios, diccionarios y llibros de testu. Pa la propuesta basada nel alfabetu árabe, usóse'l sistema estendíuISESCO pa indicar les vocales y les consonantes non presentes nel alfabetu árabe orixinal.

Comparanza léxica

[editar |editar la fonte]

Losnumberales en distintes llingües nubies son:[2]

GLOSASeptentrionalCentralOccidentalPROTO-
NUBIU
Antiguu
nubiu
NobiinDillingGhulfanDongolawiMidob
'1'*wer-wèer
wéer
beebɛrweerpàrci*weer
'2'*owo-úwwóoreeóraowwiə̀ddí*ori(?)
'3'*tusko-túskú
tískó
tujjuntóǰuktoskitáasí*toski
'4'kemso-kémsókimmiɲikɪ́ɲokemisèejí*kems-
'5'dij-dìj
dìjì
ticciʈiʃúdijtéccí*dicci
'6'godeô-górjókʷarcukwúrʃogorijkórcí*gorci
'7'kolot-kòlòdkʷaladkwalátkolodòlòttì*kolod
'8'*idwei-ídwóɪddɪɪ́dduidiwídíyí*idiw
'9'askotta-òskòd
òskòdi
witwìítiskoodúkúdí
úfúdí
*iskodi~
*oskodi
'10'dimeddíméburebuɽédimintímmíjí*dimi-

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Elárbol cladístico basáu na similaridad léxica delAutomated Similarity Judgment Program (ASJP) atopa notables coincidencies ente llingües cordofanas y nubies.
  2. Nilo-Saharan Numerals

Bibliografía

[editar |editar la fonte]
  • Adams, W. Y. (1982), 'The coming of Nubian speakers to the Nile Valley', in Ehret, C., & Posnansky, M. (eds.Plantía:What),The Archeological and Linguistic Reconstruction of African History. Berkeley / Los Angeles, 1138.
  • Armbruster, Charles Hubert (1965)Dongolese Nubian.Cambridge University Press.
  • Asmaa M. I. Ahmed, "Suggestions for Writing Modern Nubian Languages", and Muhammad J. A. Hashim, "Competing Orthographies for Writing Nobiin Nubian", inOccasional Papers in the Study of Sudanese Languages Non. 9,SIL/Sudan, Entebbe, 2004.
  • Bechhaus-Gerst, Marianne (1989) 'Nile-Nubian Reconsidered', in M. Lionel Bender (ed.),Topics in Nilo-Saharan Linguistics, Hamburg: Heinrich Buske.
  • Bechhaus-Gerst, Marianne (1996)Sprachwandel durch Sprachkontakt am Beispiel des Nubischen im Niltal. Möglichkeiten und Grenzen einer diachronen Soziolinguistik. Köln: Rüdiger Köppe Verlag.
  • Jakobi, Angelika & Tanja Kümmerle (1993)The Nubian Languages. An Annotated Bibliography. Köln: Rüdiger Köppe Verlag.
  • Thelwall, Robin (1982), 'Linguistic Aspects of Greater Nubian History', in Ehret, C., & Posnansky, M. (eds.Plantía:What),The Archeological and Linguistic Reconstruction of African History. Berkeley/Los Angeles, 3956.Online version.

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Control d'autoridaes

Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Llingües_nubies&oldid=4452472»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2026 Movatter.jp