Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Llingües anglofrisies

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Llingües anglofrisies
Distribución xeográficaEscontra'l sieglu V, islles Britániques, mariña delMar del Norte dendeFrisia aXutlandia
Falantes~ 500 millones
Filiación xenética

Indoeuropéu
  Xermánicu
    Germ. Occidental

      L. anglofrisies
SubdivisionesÁnglico
Frisónfrisón yLlingües ángliques
Códigu Glottologangl1264

Distribución actual de les llingües anglofrisies n'Europa
Ánglico

     Inglés     Scots

Frisón

     Frisón occidental     Frisón septentrional     Frisón del Saterland

Ver tamién
Idioma -Families -Clasificación de llingües
[editar datos en Wikidata]

Lesllingües anglofrisies formen un grupu filoxenéticu dientro de lesllingües xermániques occidentales formaes polinglés antiguu, elfrisón antiguu y los sos modernos descendientes.

Clasificación

[editar |editar la fonte]

El grupu anglofrisio ta formáu por:

Clasificación anternativa

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Llingües ingaevóniques

L'ingaevónico, tamién llamáu xermánicu del Mar del Norte, ye un grupu postuláu dientro de lesllingües xermániques occidentales qu'entendería tantu l'antiguu frisio, como l'antiguu inglés, y l'antiguu saxón.[1] Dicha agrupación nun se concibe necesariamente como una unidá filoxenética descendiente d'una protollingua homoxénea, sinón más bien como un grupu de variedaes estrechamente rellacionaes qu'exercieron influencia mutua desenvolviéndose traces d'área llingüística.[2]

Esta agrupación foi propesta per primer vegada enNordgermanen und Alamanen (1942) pol llingüista y filólogu alemánFriedrich Maurer (1898–1984), como una alternativa al árbol filoxenéticu estrictu que se fixera popular a partir del trabayu del llingüista alemán del sieglu XIXAugust Schleicher.[3]

Descripción llingüística

[editar |editar la fonte]

Les llingua anglofrisies estremar del restu de les llingües xermániques occidentales parcialmente por dellos cambeos fonéticos:

  • Llei de espirantización nasal ingvaeónica
  • ElAnglu-Frisian brightening
  • Palatalización del soníu *k del protoxermánicu nuna consonante coronal africada ente vocales, por casu:
ingléscheese 'quesu' y frisón oc.tsiis frente aneerlandéskaas,baxu alemánKees,alemánKäse; o :inglés

church y frisón oc.tsjerke frente a neerlandéskerk, so alemánKerk,Kark, alemánKirche.

Orixinalmente, les comunidaes anglofrisies y les comunidaesbaxosajonas ocupaben árees abondo cercana como por que se formara unárea llingüística d'evolución converxente, razón pola cual comparten delles traces adicionales.[4] Sicasí, a pesar de los oríxenes comunes el ánglico y el frisio diverxeron notablemente, especialmente pola importante influencia del nórdicu y el normandu nel inglés y similarmente delneerlandés y elbaxu alemán nel frisio. La resultancia ye que'l frisio converxó escontra'l neerlandés y los dialeutos baxoxermánicos axacentes, ente que el ánglico estructuralmente convirtióse nun grupu estreme con gran parte del so léxicu tomáu del francés o'l llatín.

Evolución fonétiques del anglofrisio

[editar |editar la fonte]

El siguiente ye un resume de los principales cambeos fonéticos qu'afectaron a les vocales n'orde cronolóxicu:[5]

  1. Posteriorización y nasalización de laā̆ del xermánicu occidental antes de consonante nasal;
  2. Perda den ante fricativo, con allargamientu compensatoriu ynasalización de la vocal precedente;
  3. Los plurales del presente y el pretéritu amenorgar a una única forma;
  4. zarru d'A: WGmcā̆ǣ, inclusive nos diptongosai yau;
  5. Palatalización (ensin fonemización de les palatales, esto ye, les palatales sonalófonos, non fonemes contrastivos);
  6. restitución d'A:ǣā en contautu con consonantes axacentes;
  7. segundu zarru: dar en tolos dialeutos del anglosaxón (sacante enWest Saxon) y frisioǣē;
  8. restitución d'A:a restitúyese cuando van siguíes d'una sílabes que contién una vocal posterior (más tardía nos diaectos de Southumbria); Frisioæoau → Antiguu frisioā/a;
  9. Diptongación (OE breaking); in West Saxon palatal diphthongization follows;
  10. mutación-i (i-umlaut) siguíes desíncope; Old Frisian breaking follows;
  11. Fonemización de palatales y asibilización, segunda una segunda palatalización en partes deWest Mercia;
  12. Smoothing and back mutation.

Comparanza léxica

[editar |editar la fonte]

Les siguiente tabla compara los numberales del unu al diez en diverses llingües anglofrisies:

LLINGUA12345678910
ÁnglicoAnglosaxónántwáþriféowerfífsix~syxseofon
~syofn
eahtanigontien~týn
Inglésonetwothreefourfivesixseveneightnineten
Scotsane
ae*
twathreefowerfivesaxseivenaichtnineten
Yolaoantwyedhreevourveevezeesezevenayghtneendhen
FrisónFrisón occidentalʔiən
ien
twɑ
twa
trɛjjə
trije
fjɔwwər
fjouwer
fiːf
fiif
sɑjs~sɛjs
seis
sɔːn
sân
ʔɑxt
acht
njoɣən
njoggen
ʦiən
tsien
Frisón del Sateraantwäi
twäin
twoo
träifjauwerfieuwsäkssoogenoachtenjugentjoon
Frisón septentrional
(dial. de Mooring)
iinj
ån
tou
tuu
trii
tra
fjouerfiiwseekssoowenoochtnüügentiin
PROTO-ANGLOFRISIO*ān*twā~*twai*þrī*fiower*fīf*sēks*seoven*ōht*ninɣun*tjen~tēn
  • Ae/yː/,/jeː/ ye la forma axetival usada ante nomes.[6]

Anglofrisio frente a holandés y alemán

[editar |editar la fonte]

Les siguiente tabla amuesa les innovaciones compartíes pol frisio y l'inglés frente a les traces calteníes n'otres llingües xermániques occidentales:

GLOSAAnglofrisioXermánicu del interior
FrisioInglésHolandésAlto Alemán
'día'deidaydagTag
'agua'reinrainregenRegen
'camín'weiwaywegWeg
'uña'neilnailnagelNagel
'quesu'tsiischeesekaasKäse
'ilesia'tsjerkechurchkerkKirche
'xuntos'tegearretogethersamenzusammen
'hermanu/a'sibbesiblingverwanteVerwandte
'llave'kaaikeysleutelSchlüssel
'foi'hai westhave beenben geweestbin gewesen
'dos oveja'twa skieptwo sheeptwee schapenzwei Schafe
'tener'hawwehavehebbenhaben
'nos'úsusonsuns
'caballu'hynderhorsepaardPferd
'pan'breabreadbroodBrot
'pelo'hierhairhaarHaar
'oreya'earearoorOhr
'puerta'doardoordeurTür
'verde'griengreengroenGrün
'dulce'swietsweetzoetsüβ
'al traviés'trochthroughdoordurch

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Dalgunos incluyeron el flamencu occidental. Cf. Bremmer (2009:22).
  2. Pa un discutiniu completu de los cambeos d'área arreyaos y les sos cronologias relatives, vease Voyles (1992).
  3. Friedrich Maurer (Lehrstuhl für Germanische Philologie - Linguistik)
  4. The German linguist Friedrich Maurer rejected Anglu-Frisian as a historical subdivision of the Germanic languages. Instead, he proposedNorth Sea Germanic or Ingvaeonic, a common ancestor ofOld Frisian,Old English andOld Saxon.
  5. Robert D. Fulk, “The Chronology of Anglu-Frisian Sound Changes”,Approaches to Old Frisian Philology, eds., Rolf H. Bremmer Jr., Thomas S.B. Johnston, and Oebele Vries (Amsterdam: Rodopoi, 1998), 185.
  6. Grant, William; Dixon, James Main (1921)Manual of Modern Scots. Cambridge, University Press. p.105











Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Llingües_anglofrisies&oldid=4442970»
Categoríes:
Categoría anubrida:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp