Les llingua anglofrisies estremar del restu de les llingües xermániques occidentales parcialmente por dellos cambeos fonéticos:
- Llei de espirantización nasal ingvaeónica
- ElAnglu-Frisian brightening
- Palatalización del soníu *k del protoxermánicu nuna consonante coronal africada ente vocales, por casu:
- ingléscheese 'quesu' y frisón oc.tsiis frente aneerlandéskaas,baxu alemánKees,alemánKäse; o :inglés
church y frisón oc.tsjerke frente a neerlandéskerk, so alemánKerk,Kark, alemánKirche.
Orixinalmente, les comunidaes anglofrisies y les comunidaesbaxosajonas ocupaben árees abondo cercana como por que se formara unárea llingüística d'evolución converxente, razón pola cual comparten delles traces adicionales.[4] Sicasí, a pesar de los oríxenes comunes el ánglico y el frisio diverxeron notablemente, especialmente pola importante influencia del nórdicu y el normandu nel inglés y similarmente delneerlandés y elbaxu alemán nel frisio. La resultancia ye que'l frisio converxó escontra'l neerlandés y los dialeutos baxoxermánicos axacentes, ente que el ánglico estructuralmente convirtióse nun grupu estreme con gran parte del so léxicu tomáu del francés o'l llatín.
El siguiente ye un resume de los principales cambeos fonéticos qu'afectaron a les vocales n'orde cronolóxicu:[5]
- Posteriorización y nasalización de laā̆ del xermánicu occidental antes de consonante nasal;
- Perda den ante fricativo, con allargamientu compensatoriu ynasalización de la vocal precedente;
- Los plurales del presente y el pretéritu amenorgar a una única forma;
- zarru d'A: WGmcā̆ →ǣ, inclusive nos diptongosai yau;
- Palatalización (ensin fonemización de les palatales, esto ye, les palatales sonalófonos, non fonemes contrastivos);
- restitución d'A:ǣ →ā en contautu con consonantes axacentes;
- segundu zarru: dar en tolos dialeutos del anglosaxón (sacante enWest Saxon) y frisioǣ →ē;
- restitución d'A:a restitúyese cuando van siguíes d'una sílabes que contién una vocal posterior (más tardía nos diaectos de Southumbria); Frisioæo →au → Antiguu frisioā/a;
- Diptongación (OE breaking); in West Saxon palatal diphthongization follows;
- mutación-i (i-umlaut) siguíes desíncope; Old Frisian breaking follows;
- Fonemización de palatales y asibilización, segunda una segunda palatalización en partes deWest Mercia;
- Smoothing and back mutation.
Les siguiente tabla compara los numberales del unu al diez en diverses llingües anglofrisies:
| LLINGUA | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
|---|
| Ánglico | Anglosaxón | án | twá | þri | féower | fíf | six~syx | seofon ~syofn | eahta | nigon | tien~týn |
|---|
| Inglés | one | two | three | four | five | six | seven | eight | nine | ten |
|---|
| Scots | ane ae* | twa | three | fower | five | sax | seiven | aicht | nine | ten |
|---|
| Yola | oan | twye | dhree | vour | veeve | zeese | zeven | ayght | neen | dhen |
|---|
| Frisón | Frisón occidental | ʔiən ien | twɑ twa | trɛjjə trije | fjɔwwər fjouwer | fiːf fiif | sɑjs~sɛjs seis | sɔːn sân | ʔɑxt acht | njoɣən njoggen | ʦiən tsien |
|---|
| Frisón del Sater | aan | twäi twäin twoo | träi | fjauwer | fieuw | säks | soogen | oachte | njugen | tjoon |
|---|
Frisón septentrional (dial. de Mooring) | iinj ån | tou tuu | trii tra | fjouer | fiiw | seeks | soowen | oocht | nüügen | tiin |
|---|
| PROTO-ANGLOFRISIO | *ān | *twā~*twai | *þrī | *fiower | *fīf | *sēks | *seoven | *ōht | *ninɣun | *tjen~tēn |
|---|
- Ae/yː/,/jeː/ ye la forma axetival usada ante nomes.[6]
Les siguiente tabla amuesa les innovaciones compartíes pol frisio y l'inglés frente a les traces calteníes n'otres llingües xermániques occidentales:
| GLOSA | Anglofrisio | Xermánicu del interior |
|---|
| Frisio | Inglés | Holandés | Alto Alemán |
|---|
| 'día' | dei | day | dag | Tag |
| 'agua' | rein | rain | regen | Regen |
| 'camín' | wei | way | weg | Weg |
| 'uña' | neil | nail | nagel | Nagel |
| 'quesu' | tsiis | cheese | kaas | Käse |
| 'ilesia' | tsjerke | church | kerk | Kirche |
| 'xuntos' | tegearre | together | samen | zusammen |
| 'hermanu/a' | sibbe | sibling | verwante | Verwandte |
| 'llave' | kaai | key | sleutel | Schlüssel |
| 'foi' | hai west | have been | ben geweest | bin gewesen |
| 'dos oveja' | twa skiep | two sheep | twee schapen | zwei Schafe |
| 'tener' | hawwe | have | hebben | haben |
| 'nos' | ús | us | ons | uns |
| 'caballu' | hynder | horse | paard | Pferd |
| 'pan' | brea | bread | brood | Brot |
| 'pelo' | hier | hair | haar | Haar |
| 'oreya' | ear | ear | oor | Ohr |
| 'puerta' | doar | door | deur | Tür |
| 'verde' | grien | green | groen | Grün |
| 'dulce' | swiet | sweet | zoet | süβ |
| 'al traviés' | troch | through | door | durch |