Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Joseph L. Mankiewicz

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Joseph L. Mankiewicz
Vida
NacimientuWilkes-Barre[1]11 de febreru de 1909[2]
NacionalidáBandera de Estaos Xuníos d'AméricaEstaos Xuníos[3]
Llingua maternainglés
MuerteBedford5 de febreru de 1993[2] (83 años)
SepulturaSt. Matthew's Episcopal Churchyard(en)Traducir
Causa de la muerteinfartu de miocardiu
Familia
Casáu conElizabeth Young(1934 – 1937)[4]
Rose Stradner(1939 – 1958)
Fíos/esTom Mankiewicz
Hermanos/esHerman J. Mankiewicz
Estudios
EstudiosUniversidá de Columbia1928)
Stuyvesant High School(es)Traducir1924)
Llingües falaesalemán
inglés[2]
Oficiu
Oficiuproductor de cine,direutor de cine,guionista,actor,traductor,sindicalistarealizador
Premios
Nominaciones
IMDbnm0000581
Cambiar los datos en Wikidata

Joseph Leo Mankiewicz (11 de febreru de 1909Wilkes-Barre – 5 de febreru de 1993Bedford) foi un aclamáu guionista y direutor de cine d'Estaos Xuníos, unu de los meyores exemplos del clasicismu norteamericanu del denomináu «Hollywood doráu».

Biografía

[editar |editar la fonte]

El so padre, Franz Mankiewicz, xudíu berlinés qu'emigró a los 17 años d'Alemaña en 1885, aportó a nosEstaos Xuníos un famosu profesor nelNew York City College. Enseñó llingua, teoloxíahebrea y educación; amás frecuentó la élite cultural de Nueva York. Tuvo tres fíos con una muyer xudía proveniente deCurlandia. El mayor,Herman Mankiewicz (n. 1897), sería un importante guionista y productor de cine, autor del guión de la películaCitizen Kane. Tres la so hermana Erna, nació'l redrueyu, Joseph Leo; Franz quixo que toos ellos tuvieren una esmerada formación.

El mozu Joseph empezó la carrera demedicina, na caña de lapsiquiatría, pero la baxa puntuación nuna asignatura torgó-y terminar esos estudios, anque lleería depués enforma psicoanálisis. Por contraste, en1928 estudió la caña d'Arte de laUniversidá de Columbia. A los 19 años, una vegada terminaos los estudios, viaxó aBerlín pa estudiar, unviáu pol so padre, pero empezó a aficionase pol teatru —entusiasmáron-yMax Reinhardt, Piscator y Brecht—, y el cine —naquellos momentos taba en plenu apoxéu la corrienteespresionista del cine alemán—. Trabayó como corresponsal delChicago Tribune y foi traductor de intertítulos pa la productoraUFA. Foi la so única aportación al cine alemán. En1929, el so hermanu Herman llamar dendeHollywood, onde trabayaba como guionista, asina que Joseph, abellugáu en París con escasos medios, decidió aceptar la invitación del so hermanu y dir a Hollywood.[5]

Los primeros pasos nel cine d'Estaos Xuníos dar nos estudiosParamount onde'l so llabor foi secundaria y apenes ensin relevancia profesional. Poco dempués, y yá so contratu de laMetro-Goldwyn-Mayer, llogró'l so primer ésitu profesional al collaborar nel guión del melodrama negruManhattan Melodrama (1934) dirixida porW. S. Van Dyke, película que consiguió'lÓscar al meyor guión, anque'l premiu foi concedíu aArthur Caesar, yá que foi quien robló finalmente'l guión. Pero aquel primer pasu dio resultancies positives, que se consolidaron con otros dos guiones pal mesmu direutor pensaos como vehículos pal llucimientu de l'actrizJoan Crawford:Forsaking All Others (1934) yVivu la mio vida (1935).

Afaláu pol so ésitu inicial, intentó queLouis B. Mayer dexar dirixir los sos propios guiones, pero ésti sopesaba bien la valía de cada unu de los sos emplegaos enantes d'embarcalos nun proyeutu distintu al que davezu desempeñaben. A pesar de que nun venció a los sos intentos, Mayer aportó sicasí a nomalo productor y desempeñó bien notablemente esti cargu ente 1935 y1942, periodu mientres el cual produció 19 filme pa MGM, ente los que destaquen dos títulos:Fury (1936), dirixida porFritz Lang, alegatu contra la intolerancia y el racismu nuna llectura claramente política, yThe Philadelphia Story (1940), una comedia sobre la llucha de sexos dirixida porGeorge Cukor.

Decepcionáu por Nun poder dirixir les sos propies películes, Mankiewicz dexó la MGM y púnxose al serviciu de la20th Century Fox. Nesti estudiu realizó la so ópera prima como direutor,El castiellu de Dragonwyck (1944), dirixendo a la fascinanteGene Tierney con secundarios del calibre deJessica Tandy oVincent Price. En 1947 llogró otra obra maestra cola poéticaLa pantasma y la señora Muir, conGene Tierney,Rex Harrison y unaNatalie Wood d'ocho años, más una escelente fotografía deCharles Lang y una impagable música deBernard Herrmann. Aprendió de Ernst Lubitsch, el so maestru, que lu enseñó lo que nun hai que faer»[6]

En1949 estrenóA Letter to Three Wives, película onde se pon de manifiestu'l so interés pola psicoloxía femenina y cola que llogró dosPremiu Óscar, el d'meyor guión adautáu y el d'meyor direición; cuenta coles interpretaciones deKirk Douglas yLinda Darnell nuna historia tan innovadora comoSunset Boulevard tocantes a narrativa fílmica.

L'ésitu que llogró foi refrendáu cola so siguiente película, unu de los consideraos clásicos del séptimu arte,All About Eve (1950), sobre les ambiciones ensin piedá nel mundu teatral. Con esti filme, Mankiewicz llogró seis Óscar, ente ellos el d'meyor película, meyor direición y meyor guión adautáu; l'ésitu de la película fizo que se creara'l premiu «Sarah Siddons» qu'él inventara pal rellatu.[7]

Depués asocediéronse otres películes destacaes y de bien distintu tipu (ello ye que foi denomináu un direutor inclasificable»), como5 Fingers (1951), conJames Mason yDannielle Darrieux, d'espíes; un clásicu,Julius Caesar (1952), con dalgunos de los meyores actores de la dómina nel repartu (Marlon Brando, James Mason,Deborah Kerr,Greer Carson yLouis Calhern);The Barefoot Contessa (1954), sobre'l mundu devorador del cine, cola meyor actuación d'Ava Gardner hasta esi momentu;Ellos y elles (1955), l'únicu musical que dirixó, yDe sópitu, l'últimu branu (1959), adautación a la pantalla d'una historia deTennessee Williams.

Pero llegó lo que Mankiewicz llamaría la so «velea»:Cleopatra.Tres un desastrosu prólogu enLondres, pos tuvo que refugar tol material filmado, en setiembre de1961 reiniciar enRoma el rodaxe de la epopeya histórica basada na vida de la reina exipcia, y que'l so rodaxe enllargar hasta 1963. Foi la primer vegada qu'una actriz (Elizabeth Taylor) cobraba un millón de dólares pol so trabayu, lo qu'encareció'l proyeutu. Amás, desastres de toa índole qu'arrodiaron la preparación y el rodaxe del filme frayaron la salú de Mankiewicz, quien precisó dos años pa recuperase, anque en mediu dirixó una película pa la TV. Magar la espectacularidá deCleopatra, decepcionó a crítica y públicu nel so estrenu, convirtiéndose n'unu de los mayores desastres de taquilla de la historia.

En1967 dirixóThe Honey Pot, película que foi recibida fríamente pola crítica y el públicu; en1970 realizó'l so únicu western,There Was a Crooked Man.... Y en1972 punxo fin a la so carrera cinematográfica al filmar l'adautación de la obra teatral d'Anthony ShafferSleuth.

"Los nuevos direutores cometieron un grave error al aprender a faer cine n'escueles y universidaes. Que se cultiven, que llean, qu'apriendan deShakespeare, deMolière o deCervantes, que fueron terribles guionistes."
Joseph Mankiewicz (años 70)

Mankiewicz pasó los sos últimos años de vida retiráu na so granxa deWillow Pond, arrodiáu de les alcordances que guardaba de toles sos películes, y finó'l5 de febreru de1993 enBedford (Nueva York) cuando taba a puntu de cumplir 84 años, por causa de un ataque al corazón.

Llicenciáu enHistoria del Arte y críticu teatral palNew York Times enBerlín, lleó hasta la so muerte innumberables llibros de psiquiatría, pero Mankiewicz ye consideráu sobremanera como un gran y cultu guionista, espertu n'adautaciones lliteraries (Graham Greene enL'americanu impasible,William Shakespeare enJulius Caesar,Tennessee Williams enDe sópitu, l'últimu branu (1959) yAnthony Shaffer enSleuth). Curiaba la estructura de les sos histories y la carauterización de los sos personaxes y yera un gran direutor d'actores, que llegaba al virtuosismu nos diálogos de los sos filmes.

"Creo que bonalmente se puede dicir que tuvi nel empiezu, l'ascensu, el visu, la cayida y el fin del cine sonoru."
Joseph Mankiewicz

Filmografía

[editar |editar la fonte]

Como direutor

[editar |editar la fonte]
AñuFilmNominaciones al ÓscarÓscars recibíos
1946Dragonwyck
Backfire
Somewhere in the Night
1947The Late George Apley
The Ghost and Mrs. Muir1
1948Escape
1949A Letter to Three Wives32
House of Strangers
1950No Way Out1
All About Eve146
1951People Will Talk
19525 Fingers2
1953Julius Caesar51
1954The Barefoot Contessa21
1955Guys and Dolls4
1958The Quiet American
1959Suddenly, Last Summer3
1963Cleopatra94
1964Carol for Another Christmas
1967The Honey Pot
1970King: a Filmed Record...Montgomery To Memphis1
There Was a Crooked Man...
1972Sleuth (Sleuth)4

Como guionista

[editar |editar la fonte]

Premios y candidatures

[editar |editar la fonte]
AñuPelículaCategoríaResultáu
Premiu Óscar
1931SkippyMeyor guión adautáuCandidatu
1941The Philadelphia StoryMeyor películaCandidatu
1950A Letter to Three WivesMeyor direutorGanador
Meyor guión orixinalGanador
1951All About EveMeyor direutorGanador
Meyor guión orixinalGanador
No Way OutMeyor guión orixinalCandidatu
19535 FingersMeyor direutorCandidatu
1955The Barefoot ContessaMeyor guión orixinalCandidatu
1973SleuthMeyor direutorCandidatu
Sindicatu de direutores d'Estaos Xuníos
1949A Letter to Three WivesPremiu al llogru escepcional como DireutorGanador
1951All About EvePremiu al llogru escepcional como DireutorGanador
19535 FingersPremiu al llogru escepcional como DireutorCandidatu
1954Julius CaesarPremiu al llogru escepcional como DireutorCandidatu
1981Premiu honoríficu como miembru vitaliciuGanador
1986

Ganador

Writers Guild of America
1950A Letter to Three WivesComedia americana meyor escritaGanador
1951All About EveComedia americana meyor escritaGanador
Drama americanu meyor escrituCandidatu
No Way OutPremiu Robert MeltzerCandidatu
1952People Will TalkComedia americana meyor escritaCandidatu
1955The Barefoot ContessaDrama americanu meyor escrituCandidatu
1956Guys and DollsMusical americanu meyor escrituCandidatu
1963Premiu Lloréu al llogru como guionistaGanador

Premios Óscar a interpretaciones empobinaes

[editar |editar la fonte]
AñuIntérpretePelículaResultáu
Meyor actor
1953Marlon BrandoJulius CaesarCandidatu
1963Rex HarrisonCleopatraCandidatu
1972Michael CaineSleuthCandidatu
1972Laurence OlivierSleuthCandidatu
Meyor actriz
1950Anne BaxterAll About EveCandidatu
1950Bette DavisAll About EveCandidatu
1959Katharine HepburnSuddenly, Last SummerCandidatu
1959Elizabeth TaylorSuddenly, Last SummerCandidatu
Meyor actor de repartu
1950George SandersAll About EveGanador
1954Edmond O'BrienThe Barefoot ContessaGanador
Meyor actriz de repartu
1950Celeste HolmAll About EveCandidatu
1950Thelma RitterAll About EveCandidatu

.

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Afirmao en:Gemeinsame Normdatei. Data de consulta: 10 avientu 2014. Llingua de la obra o nome: alemán. Autor: Biblioteca Nacional d'Alemaña.
  2. 2,02,12,2Afirmao en:autoridaes BNF. Identificador BnF:12046920t. Data de consulta: 10 ochobre 2015. Autor: Biblioteca Nacional de Francia. Llingua de la obra o nome: francés.
  3. Afirmao en:coleición en llinia del Muséu d'Arte Modernu de Nueva York. Identificador MoMA de artista:32321. Data de consulta: 4 avientu 2019. Llingua de la obra o nome: inglés.
  4. URL de la referencia:https://www.newspapers.com/article/lancaster-eagle-gazette-famed-movie-dire/86176030/.
  5. M. Clement,Billy & Joe, páxs. 87-89
  6. M. Clement,Billy & Joe, páxs. 100
  7. M. Clement,Billy & Joe, páxs. 122

Bibliografía

[editar |editar la fonte]
  • N. T. Binh,Joseph L. Mankiewicz, Cátedra, 1994
  • M. Clement,Billy & Joe. Conversaciones con B. Wilder y J. L. Mankiewicz, Plot, 1988.

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]
Control d'autoridaes


Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Joseph_L._Mankiewicz&oldid=4320855»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp