Movatterモバイル変換


[0]ホーム

URL:


Saltar al conteníu
WikipediaLa Enciclopedia Llibre
Buscar

Institutu Cervantes

Esti artículu foi traducíu automáticamente y precisa revisase manualmente
De Wikipedia
Institutu Cervantes
institución cultural, institución educativa y entidá territorial de la xeografía humana
Llocalización
PaísEspaña
AutonomíaBandera de la Comunidá de MadridComunidá de Madrid
ConceyuBandera de la Ciudá de MadridMadrid
SedeMadrid
DireiciónEspaña
Historia
Fundación1991
Orixe del nomeMiguel de Cervantes
Organigrama
PresidenteLuis García Montero
Participación empresarial
Organización matrizSecretaría de Estado de Cooperación Internacional(es)Traducir
Filiales
Forma parte de
Formáu porInstituto Cervantes, Berlin(en)Traducir
Varios
Premios
Web oficial
Cambiar los datos en Wikidata

L'Institutu Cervantes (IC) ye un organismu públicu español, que se creó'l21 de marzu de1991 pol Gobiernu d'España, col altu patrociniu delos reis d'España,[1] sol mandatu del presidenteFelipe González y dependiente del soMinisteriu d'Asuntos Esteriores.[2]

Los sos dos oxetivos principales son la promoción y enseñanza de lallingua española, y l'espardimientu de la cultura d'España yHispanoamérica. L'Institutu Cervantes toma'l so nome del escritorMiguel de Cervantes.

Cuenta con dos sedes centrales que s'atopen naComunidá de Madrid: la sede central operativa ta nacai de Alcalá, 49, deMadrid, nel edificiu «Cervantes», enantes conocíu como l'edificiu «de les Cariátides» y antigua sede delBancu Central, diseñada en1918 polos arquiteutosAntonio Palacios yJoaquín Otamendi palBancu Español del Ríu de la Plata; y la segunda sede, que s'utiliza como centru de formación de profesores, ta nel Colexu del Rei, na cai Llibreros, 23, d'Alcalá de Henares, llugar de nacencia de Cervantes.[3][4][5] Anguaño cunta con 87 centros en 44 países de los cinco continentes.

Dende'l 27 de xineru de 2017, el direutor del Institutu Cervantes yeJuan Manuel Bonet, y el so secretariu xeneral ye, dende'l 16 d'abril de 2012,Rafael Rodríguez-Ponga Salamanca.

Oxetivos y funciones

[editar |editar la fonte]
Miguel de Cervantes Saavedra (non fidedignu). Pintura atribuyida aJuan de Jáuregui.

Los oxetivos del Institutu Cervantes según l'artículu constituyente númberu 3 de Llei 7/1991, de 21 de marzu, son los siguientes:[6]

  1. Promover universalmente la enseñanza, l'estudiu y l'usu del español y fomentar cuantes midíes y aiciones contribuyan al espardimientu y la meyora de la calidá d'estes actividaes.
  2. Contribuyir al espardimientu de la cultura nel esterior en coordinación colos demás órganos competentes de l'Alministración del Estáu.

Pa ello encárgase de:

Actividá académica

[editar |editar la fonte]
Logo del Institutu.

Ye una de les funciones principales del Institutu, que foi creáu pa estender la cultura y la enseñanza del español nel mundu. Pa ello cunta con 58 centros nel mundu, 1240 profesores y más de 1600 hores de clase al día.

Diploma d'Español como Llingua Estranxera

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Diplomes d'Español como Llingua Estranxera

LosDiplomes d'Español como Llingua Estranxera (DELE), creaos en1988, son títulos que certifiquen el grau de competencia y dominiu delespañol comollingua estranxera. L'Institutu Cervantes da estos títulos en nome delMinisteriu d'Educación y Ciencia d'España cola participación de laUniversidá de Salamanca na ellaboración de los conteníos y la so evaluación. Entienden seis niveles d'aprendizaxe:A1,A2,B1,B2,C1,C2.

Aula Virtual d'Español

[editar |editar la fonte]

L'Institutu Cervantes cuenta colAula Virtual d'Español, nel que s'entamen cursos per Internet. N'España concentróse na enseñanza d'español pa inmigrantes, llabor realizáu en collaboración coles Escueles Oficiales d'Idiomes.[7] En2009 llegar a un alcuerdu por que la AVE apaeciera naintranet deStarbucks y dar asina enseñanza d'español a los sos emplegaos n'Estaos Xuníos.[8]

Centru de Formación de Profesores

[editar |editar la fonte]

El Centru de Formación de Profesores (CFP), establecíu na sede d'Alcalá de Henares (Madrid), nelColexu del Rei, cai Llibreros, 23, constituyóse en centru de referencia na formación de profesores, tanto inicial como siguida. El meyor exemplu d'esti llabor ye'l máster n'Enseñanza del Español como Llingua Estranxera en collaboración colaUniversidá Internacional Menéndez Pelayo.

Congresu Internacional de la Llingua Española

[editar |editar la fonte]

Otra de les funciones del Institutu Cervantes ye la organización, xunto colaReal Academia Española y l'Asociación d'Academies de la Llingua Española, de losCongresos Internacionales de la Llingua Española, foros de reflexón sobre l'idioma español que se celebren cada trés años en dalguna ciudá d'España oHispanoamérica, cola collaboración del país anfitrión. Dende la so creación celebráronse enZacatecas (Méxicu,1997),Valladolid (España,2001),Rosario (Arxentina,2004),Cartagena de Indias (Colombia,2007) yValparaíso (Chile),2010 —entamáu finalmente de forma virtual, yá que se produció un terremotu nel país el día previu a la inauguración—,Ciudá de Panamá (Panamá),2013 ySan Xuan (Puertu Ricu),2016.

Lingu@net Europa

[editar |editar la fonte]

Proyeutu de laComisión Europea pa facilitar l'accesu a recursos calidable «en llinia» pal aprendizaxe de les llingües europees.

Archivu Gramatical de la Llingua Española

[editar |editar la fonte]

L'Archivu Gramatical de la Llingua Española (AGLE) ye un proyeutu de informatizar los miles de fiches manuscrites del gramáticu Salvador Fernández Ramírez,rematáu y publicáu en 2010 nel Centru Virtual Cervantes.

Oficina del Español na Sociedá de la Información

[editar |editar la fonte]

La Oficina del Español na Sociedá de la Información (OESI) ta dedicáu a promocionar la presencia del español nel ámbitu de les teunoloxíes de la información.

Portal del hispanismo

[editar |editar la fonte]

Centru de referencia del hispanismo n'internet. Empecipióse como una triple base de datos (departamentos d'español, hispanistes y asociaciones) d'accesu gratuitu. Agora puede atopase información sobre:

  • Departamentos y centros d'investigación universitarios con departamentu d'español.
  • Asociaciones d'hispanistes y de profesores d'español.
  • Información sobre congresos, seminarios, xornaes o conferencies.
  • Últimes noticies.
  • Ufiertes públiques de beques, cursos especializaos y ufiertes d'empléu.
  • Recursos n'Internet pa investigadores.
  • Enllaces rellacionaos.

Rede de Centros Acomuñaos

[editar |editar la fonte]

Rede de centros d'enseñanza d'español que los sos programes d'enseñanza, instalaciones y organización fueron reconocíos pol Institutu Cervantes. Los centros de la rede que s'atopen n'España reciben la denominación de Centros Acreditaos. En Brasil esiste una rede de Centros de significada importancia como son: Recife, São Paulo, Rio de Janeiro, Porto Alegre, Salvador de Bahia, Belo Horizonte, Brasilia y Curitiba. Toos desenvuelven una intensa actividá cultural, especialmente Salvador de Bahia, del que dependen 14 Centros partíos ente Guatemala y Colombia.

Second Life

[editar |editar la fonte]

Dende2007 l'Institutu Cervantes construyó una islla virtual nel mundu tridimensionalSecond Life, onde recreó la sede d'Alcalá de Henares. Nel mesmu ufiértense esposiciones, conferencies y proyeiciones sobre actos que se tean realizando nel mundu real».[9]

Actividá cultural

[editar |editar la fonte]
Carles Santos Ventura nel centru deBerlín.

Ye la intensa actividá cultural la que da al Institutu Cervantes la so personalidá y el so sellu de prestíu nel mundu.Alcuentros con escritores, dramaturgos, científicos, ciclos de cine, conciertos musicales, esposiciones, formen parte de la programación del Institutu en decenes de ciudaes.

Al traviés de los sos centros, l'Institutu Cervantes pon a disposición d'artistes españoles y de creadores d'orixe llatinoamericanu, sales d'esposiciones onde exhibir les sos obres. Tamién collabora na organización de conciertos, proyeiciones, obres de teatru, etc. rellacionaos cola cultura hispanoamericana. Dalgunes de les últimes muestres son:

  • Testigos del olvidu: esposiciónfotográfica de Juan Carlos Tomasi que rescata ocho de les mayores catástrofes humanes del nuesu tiempu, y cuenta con testos de Mario Vargas Llosa y Juan José Millás, ente otros.
  • Festival de los Dos Orielles: festival de danza, teatru y música con artistesmarroquines yespañoles que se celebra enCasablanca,Marrakech,Rabat,Tánxer yTetuán.
  • Cinco miraes europees: exhibición de les fotografíes de cinco artistes hispanoamericanos y españoles.
  • Orgánicu na obra de Calatrava: esposición fotográfica de Luz Martín sobre la obra deSantiago Calatrava nel centru deBelgráu.[10]
  • Dende 2009, celebra añalmenteEl Día E,[11] una xornada de puertes abiertes que tien llugar el sábadu más próximu al solsticiu de branu.

Publicaciones

[editar |editar la fonte]

Revista Institutu Cervantes

[editar |editar la fonte]

Revista gratuita de periodicidad bimestral, onde se publicar los actos que l'Institutu Cervantes va realizar, tantu n'España como en cualquier centru del estranxeru, col enfotu de informar del progresu del centru y de les llingües españoles.

  1. Ochobre - avientu de 2004.[12]
  2. Xineru - febreru de 2005.[13]
  3. Marzu - abril de 2005.[14]
  4. Mayu - xunu de 2005.[15]
  5. Xunetu - agostu de 2005.[16]
  6. Setiembre - ochobre de 2005.[17]
  7. Payares - avientu de 2005.[18]
  8. Xineru - febreru de 2006.[19]
  9. Marzu - abril de 2006.[20]
  10. Mayu - xunu de 2006.[21]
  11. Setiembre - ochobre de 2006.[22]
  12. Payares - avientu de 2006.[23]
  13. Xineru - febreru de 2007.[24]
  14. Marzu - abril de 2007.[25]
  15. Mayu - xunu de 2007.[26]
  16. Setiembre - ochobre de 2007.[27]
  17. Payares - avientu de 2007.[28]
  18. Xineru - marzu de 2008.[29]

Anuariu del español

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Anuariu del español

Sol títulu xenéricu deL'español nel mundu analiza la situación y novedaes de la llingua española nos sos distintos ámbitos d'usu. Les socesives ediciones, que se publicar dende1998, formen una coleición d'imáxenes sobre la situación del español.

  1. 1998[30]
  2. 1999[31]
  3. 2000[32]
  4. 2001[33]
  5. 2002[34]
  6. 2003[35]
  7. 2004[36]
  8. 2005[37]
  9. 2006 -2007[38] (Enciclopedia del español nel mundu).
  10. 2008[39](Enciclopedia del español n'Estaos Xuníos).
  11. 2009[40]
  12. 2010 -2011[41]
  13. 2012[42]
  14. 2013[43]
  15. 2014[44]
  16. 2015[45]

Memoria del Institutu Cervantes

[editar |editar la fonte]

Publicación añal na que s'espón la evolución del Institutu Cervantes a lo llargo del últimu añu. Centrar na actividá cultural y académica de cada centru y biblioteca, según les inauguraciones que tuvieren llugar. Inclúyese información sobre l'Aula Cervantes, entidaes collaboradores y patrocinadores.

  1. 2009/10.[46]
  2. 2008/09.[47]
  3. 2007/08.[48]
  4. 2006/07.[49]
  5. 2005/06.[50]
  6. 2004/05.[51]
  7. 2003/04.[52]

Televisión dixital

[editar |editar la fonte]

El12 de febreru de2008 a les 19:30 hora española, el Cervantes convertir nel primer institutu llingüísticu européu en tener el so propiucanal televisivu: CervantesTV.es. Una canal de televisión n'internet con programación 24 hores al día. La so programación consiste básicamente na promoción ya información sobre l'español, con boletinos culturales y tamién entevistes, conxustes, reportaxes, música y documentales d'actualidá culturalhispana.[53]

Otres publicaciones

[editar |editar la fonte]
  • Plan curricular del Institutu Cervantes. Niveles de referencia pal español: plan esquematizado d'estudiu del español en seis niveles, d'alcuerdu a les directrices delConseyu d'Europa.
  • Enciclopedia del español nel mundu: informe sobre la situación de lallingua española por tol planeta.
  • Guíes práutiques del Institutu Cervantes: "Gramática práutica del español" (2007) ; " Ortografía práutica del español" (2009) ; " Guía práutica del español correutu" (2009) ; "Guía práutica d'escritura y redaición" (2011) ; "El llibru del español correutu . Claves pa escribir y falar bien n'español" (2012) . "Les 500 duldes más frecuentes del español" (2013) .

Centru Virtual Cervantes

[editar |editar la fonte]

El Centru Virtual Cervantes ye un sitiu web creáu y calteníu pol Institutu Cervantes d'España en1997[54] pa contribuyir al espardimientu de la llingua española y les cultures hispániques.

Como complementu al llabor de los centros abiertos pol Institutu Cervantes en ciudaes concretes, el Centru Virtual Cervantes apueste pola capacidá de llegar a tol mundu al traviés d'Internet. Ufierta materiales y servicios pa los profesores d'español, los estudiantes, el traductores, periodistes y otros profesionales que trabayen cola llingua, según pa los hispanistes que se dediquen a estudiar la cultura española en tol mundu, y pa cualquier persona comenenciuda na llingua y cultures hispániques y na situación del español na rede.[55]

Caxa de les Lletres

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Caxa de les Lletres

L'Institutu Cervantes, aprovechando la presencia de la cámara acorazada nel suétanu del edificiu Cervantes de la so sede de lacai Alcalá, 49, deMadrid, utiliza les caxes de seguridá por que grandes personaxes de la cultura hispánica depositen un legáu que nun s'abrir hasta la fecha qu'ellos decidan.

El so primer depositariu foi l'escritorFrancisco Ayala el 15 de febreru de2007.[56]

El motivu de que tenga una cámara acorazada ye por haber sío d'antiguo sede delBancu Central.

Centros nel mundu

[editar |editar la fonte]

España

[editar |editar la fonte]
Centros del Institutu Cervantes n'España
PaísCiudáFunciónInauguraciónBiblioteca
 EspañaMadridSede central11 d'ochobre de 2006
 EspañaAlcalá de Henares (Madrid)Centru de Formación de Profesores (y antigua sede central)1991Rafael Lapesa

África

[editar |editar la fonte]
Centros del Institutu Cervantes n'África
PaísCiudáDireutorInauguraciónBiblioteca !Páxina Web
Bandera d'Arxelia ArxeliaArxelAntonio Gil de Carrasco1 d'abril de 1993Max AubIC d'Arxel
Bandera d'Arxelia ArxeliaOránInmaculada Jiménez Caballero1 de xineru de 2008Biblioteca d'OránIC d'Orán
 ExiptuAlexandríaLuis Javier Ruiz Sierra28 de setiembre de 1993
 ExiptuEl Cairu[2]Luis Javier Ruiz Sierra[57]18 de febreru de 1997Adolfo Bioy Casares
 MarruecosCasablanca[3]Mª Dolores López Enamorado1993Calderón de la Barca
 MarruecosFez[4]xineru de 1993Manuel Altolaguirre[58]
 MarruecosMarrakech[5]30 d'ochobre de 2007José Ángel Valente
 MarruecosRabat[6]Javier Galván Guijoxineru de 1993Benito Pérez Galdós
 MarruecosTánxer[7]xineru de 1993Juan Goytisolo
 MarruecosTetuán[8]xineru de 1993Vicente Aleixandre
Bandera de Senegal SenegalDakar[9]23 d'abril de 2010
Bandera de Tunicia TuniciaTunicia[10]payares de 2004

América

[editar |editar la fonte]
Centros del Institutu Cervantes n'América
PaísCiudáDireutorInauguraciónBiblioteca !Páxina web
Bandera de Brasil BrasilBelo HorizonteIgnacio Martínez Castignani2008
Bandera de Brasil BrasilBrasiliaPedro Jesús Eusebio Cuesta17 de xunetu de 2007[59]Ángel CrespoIC de Brasilia
Bandera de Brasil BrasilCuritiba17 de xunetu de 2007[59]IC de Curitiba
Bandera de Brasil BrasilPorto AlegreÒscar Pujol Riembau17 de xunetu de 2007[59]IC de Porto Alegre
Bandera de Brasil BrasilRecifeIgnacio Ortega Campos11 de xunu de 2008IC de Recife
Bandera de Brasil BrasilRio de JaneiroAntonio Martínez Luciano2001José García NietoIC de Rio de Janeiro
Bandera de Brasil BrasilSalvador de BahiaAnastasio Sánchez Zamorano2007Nélida PiñónIC de Salvador de Bahia
Bandera de Brasil BrasilSão PauloPedro Benítez Pérez1998[60]Francisco UmbralIC de São Paulo
 CanadáCalgaryCarlos Soler Montes22 de xineru de 2007IC de Calgary(enllaz rotu disponible n'Internet Archive; ver l'historial y laúltima versión).
 Estaos Xuníos d'AméricaAlbuquerqueVicente Luis Mora Suárez-Varelamarzu de 2009IC de Albuquerque
 Estaos Xuníos d'AméricaChicagoIgnacio Olmos Serranoochobre de 1996Severo OchoaIC de Chicago
 Estaos Xuníos d'AméricaNueva YorkEduardo Lago Martínez[61]1992Jorge Luis BorgesIC de Nueva York
 Estaos Xuníos d'AméricaSeattleEduardo Lago Martínez8 de marzu de 2007
 Estaos Xuníos d'AméricaBostonIC de Boston

Oriente Próximu

[editar |editar la fonte]
Centros del Institutu Cervantes n'Oriente Próximu
PaísCiudáDireutorInauguraciónBibliotecaPáxina web
Bandera de Israel ISRTel AvivJulio Martínez1998Camilo José CelaIC de Tel Aviv
Bandera de Xordania XordaniaAmánAntonio Lázaropayares de 1994IC de Amán
Bandera d'El Líbanu LIBBeirutEduardo Calvo García1991IC de Beirut
Cerráu Temporalmente2000Álvaro CunqueiroIC de Damascu

Asia yOceanía

[editar |editar la fonte]
Centros del Institutu Cervantes n'Asia
PaísCiudáDireutorInauguraciónBibliotecaPáxina web
 VietnamḤanóiJavier Díaz Gervassini29 de mayu de 2014[62]IC de Ḥanói
 Corea del SurSeúlRubén Cabello1 d'abril de 2011Biblioteca SeúlIC de Seúl
Bandera de Malasia MalasiaKuala Lumpur1

de mayu de 2003

IC de Kuala LumpurArchiváu 2018-12-20 enWayback Machine
 FilipinesManilaCarlos Madrid Álvarez-Piñer6 de mayu de 1994[63]Miguel HernándezIC de Manila
Bandera de Australia AustraliaSidneyRaquel Romero Guillemas25 de xunu de 2009[63]Gabriela MistralIC de Sidney
Bandera de India INDNueva DelhiCarlos Varona11 de payares de 2009[64]Zenobia-Juan Ramón JiménezIC de Nueva Delhi
 XapónTokiuVictor Ugarte Farrerons1 de setiembre de 2007[65]Federico García LorcaIC de Tokiu
 ChinaBeixínInma González Puy14 de xunetu de 2006[66]Antonio MachadoIC de Beixín
 IndonesiaXakarta4

de marzu de 2004[67]

IC de Yakarta

Europa

[editar |editar la fonte]
Institutu Cervantes enVarsovia (Polonia); el mayor centru del Institutu Cervantes del mundu.
Centru Cervantes deMúnich (Alemaña).
Centru Cervantes enManchester (Reinu Xuníu).
Centru del Institutu n'Utrecht (Países Baxos).
Centru Cervantes enBerlín (Alemaña).
Centru Cervantes enNueva York (Estaos Xuníos).
Centru Cervantes enParís (Francia).
Centros del Institutu Cervantes n'Europa
PaísCiudáDireutorInauguraciónBiblioteca
AlemañaBerlín[11]Cristina Conde de Beroldingen18 de marzu de 2003[68]Mario Vargas Llosa[68]
AlemañaBremen[12]Helena Cortés Gabaudan22 de setiembre de 1995Gonzalo Rojas
AlemañaFrankfurt[13]22 d'ochobre de 2008Antonio Gamoneda
AlemañaHamburgu[14]Helena Cortés Gabaudanochobre de 2006
AlemañaMúnich[15]Ferran Ferrando Melià1994Augusto Roa Bastos
Bandera de Austria AustriaViena[16]Carlos Ortega Bayón24 de marzu de 1994Juan Gelman
 BélxicaBruxeles[17]Felipe Santos1998 (nueva sede 2016)Gerardo Diego
 BulgariaSofia[18]Luisa Fernanda Garrido10 de febreru de 2006[69]Sergio Pitol[69]
CroaciaZagreb[19]Consuelo Elías Gutiérrez8 d'abril de 2002
 XipreNicosia[20]16 de febreru de 2011
 EslovaquiaBratislavaCarlos Ortega Bayón1 de setiembre de 2004
 EsloveniaLiubliana[21]Ferran Ferrando Melià21 d'abril de 2005
 FranciaBurdeos[22]Teresa Imízcoz Beunza[57]1992Antonio Buero Vallejo
 FranciaLyon[23]Domingo García Cañedo12 de payares de 2003Gabriel Aresti
 FranciaParís[24]Juan Manuel Bonet[70]14 de febreru de 1992Octavio Paz
 FranciaToulouse[25]María Jesús García González3 de xunu de 1996Manuel Azaña
GreciaAtenes[26]Víctor Andresco[70]payares de 1992Juan Carlos Onetti
Bandera d'Hungría HungríaBudapest[27]Javier Pérez Bazo8 de setiembre de 2004[71]Ernesto Sabato[71]
 IrlandaDublín[28]Julia Piera Abáxineru de 2008Dámaso Alonso
 ItaliaMilán[29]Arturo Lorenzo26 d'ochobre de 1994Jorge Guillén
 ItaliaNápoles[30]Luisa Castroochobre de 1994Rafael Alberti
 ItaliaPalermo[31]Francisco Corrolada5 de xunu de 2006Salvador Espriu
 ItaliaRoma[32]Sergi Rodríguez López-Ros26 d'ochobre de 1994María Zambrano
 IslandiaReikiavikFerran Ferrando Melià3 de marzu de 2007
 Países BaxosUtrecht[33]18 de febreru de 1997José Jiménez Lozano
 PoloniaCracovia[34]Abel Murcia Soriano11 de xunu de 2012
 PoloniaVarsovia[35]Yolanda Soler Onispayares de 1994Guillermo Cabrera Infante
 PortugalLisboa[36]José María Martín Valenzuelamarzu de 1993Gonzalo Torrente Ballester
Bandera del Reinu Xuníu Reinu XuníuLeeds[37]Iñaki Abá28 de setiembre de 1992
Bandera del Reinu Xuníu Reinu XuníuLondres[38]Julio Crespo MacLennan28 de setiembre de 1993 (nueva sede 2016)
Bandera del Reinu Xuníu Reinu XuníuMánchester[39]Iñaki Abá20 de xunu de 1997[72]Jorge Edwards
Bandera del Reinu Xuníu Reinu XuníuXibraltarFrancisco Oda
 ChequiaPraga[40]Ramiro Villapadiernasetiembre de 2005Carlos Fuentes[73]
Bandera de Rumanía RumaníaBucarest[41]Joaquín Garrigós Bonu25 de xineru de 1995Luis Rosales
Bandera de Rusia RusiaMoscú[42]Josep Maria de Sagarra6 de febreru de 2002[74]Miguel Delibes
 SerbiaBelgráu[43]Enrique Camacho20 d'avientu de 2004José Hierro
 SueciaEstocolmu[44]Joan M. Álvarez Valencia19 d'abril de 2005[75]Francisco Ayala[75]
 TurquíaIstambul[45]Pablo Martín Asuero1 de setiembre 2012[76]Álvaro Mutis

Aules Cervantes

[editar |editar la fonte]
Aules Cervantes
PaísCiudá
Bandera d'Arxelia ArxeliaAnnaba
Bandera d'Arxelia ArxeliaBugía
Bandera d'Arxelia ArxeliaBlida
Bandera d'Arxelia ArxeliaMostaganem
Bandera d'Arxelia ArxeliaSidi Bel Abbès
Bandera d'Arxelia ArxeliaSétif
Bandera d'Arxelia ArxeliaTlemcen
Bandera de la República Popular China ChinaChongqing[77]
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos XuníosBoston
Bandera de Estaos Xuníos d'América Estaos XuníosMiami
Bandera de Filipines FilipinesZamboanga (ensin inaugurar)[77]
Bandera de Filipines FilipinesMakati (ensin inaugurar)[77]
Bandera de Filipines FilipinesCebú (ensin inaugurar)[77]
Bandera de Indonesia IndonesiaXakarta
 MarruecosAlhucemas
 MarruecosChauen
 MarruecosLarache
 MarruecosNador
 Guinea EcuatorialCentru Cultural d'España en Malabo
 Guinea EcuatorialBata

L'Institutu Cervantes tamién estudia la próxima apertura d'unidaes n'otres ciudaes del mundu.

EnVarsovia, el7 de mayu de2008 abrióse'l mayor centru del Institutu Cervantes.[78] Atopar nun edificiu de 5 plantes con una superficie de 4.000.

Inda nun hai nengún centru n'El Sáḥara Occidental, únicu territoriu de población árabe onde se falaespañol.[79] Anguaño estúdiase un proyeutu pa establecer aules enL'Aaiún al traviés d'AECI.

Premios

[editar |editar la fonte]

El1 de xunu de2005, l'Institutu Cervantes recibió'lPremiu Príncipe d'Asturies de Comunicación y Humanidaes de dichu añu, compartíu colaAlianza Francesa, laSociedá Dante Alighieri, elBritish Council, l'Institutu Camões y elGoethe-Institut.[80]

Discutinios

[editar |editar la fonte]

Los profesores de los centros de Brasil declararon un calendariu de fuelgues en reivindicación d'una xubida salarial. Los sos argumentos, la inflación acumulada cimera al 67 % nel país dende 2009 y el fechu de ser el coleutivu de profesores con menor salariu de la rede de centros Cervantes.[81]

Organización

[editar |editar la fonte]

Patronatu

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Patronatu del Institutu Cervantes

La so función ye dirixir les orientaciones xenerales de les actividaes delInstitutu y conocer añalmente les sos actividaes. Ta integráu polrei d'España (Felipe VI) como presidente d'honor. La Presidencia Executiva exercer elPresidente del Gobiernu, los ministros d'Asuntos Esteriores, d'Educación y Ciencia,Cultura, el presidente y vicepresidente del Conseyu d'Alministración, el direutor del Institutu, 25 vocales electos por instituciones culturales y de la llingua (Real Academia Española, lesacademies de la llingua deHispanoamérica yFilipines, universidaes, academies españoles y otres organizaciones) y vocales por derechu propiu (natos) como lo son los ganadores delPremiu Cervantes.

Conseyu d'alministración

[editar |editar la fonte]
Artículu principal:Conseyu d'alministración del Institutu Cervantes

El Conseyu ta encargáu d'ellaborar los planes xenerales d'actividaes, vixilar la execución del presupuestu y aprobar les tresferencies a terceros. Ta presidíu pol secretariu d'Estáu de Cooperación Internacional, dos vicepresidentes (Subsecretariu delMinisteriu d'Educación y Ciencia y el subsecretariu delMinisteriu de Cultura), dos conseyeros del patronatu, cuatro conseyeros de losMinistros d'Asuntos Esteriores, d'Educación y Ciencia, deCultura y d'Economía y Facienda y el Direutor del Institutu.

Direutor

[editar |editar la fonte]
Víctor García de la Concha, direutor dende 2012 hasta 2017.
Artículu principal:Equipu directivu del Institutu Cervantes

Ye l'encargáu de llevar direición y demás llabores executivu y alministrativu pertinentes del Institutu Cervantes. Ye nomáu pol Gobiernu español.

Hasta la fecha fueron direutores:

pa promocionar el valencianu al traviés de los centros del Institutu.[82]

Ver tamién

[editar |editar la fonte]

Referencies

[editar |editar la fonte]
  1. Naturaleza y funciones del institutu
  2. Creación del Institutu en elpais.com
  3. Anque a la fin acabar vendiendo Emilio Botín como parte de los activos del Banco Santander, l'edificiu foi sede del Bancu Central, creáu en 1909 a partir de 8 bancos pequeños, y que aportó a el mayor bancu d'España nos años 80
  4. Edificio Les Cariátides
  5. Ver mapa
  6. Información sobre oxetivos y funciones Institutu Cervantes. Consultáu'l 27 de setiembre de 2014
  7. Aula Virtual d'Español
  8. «El Cervantes enseña español a la plantía de Starbucks». Cinco Días (27 de mayu de 2009). Consultáu'l 27 de mayu de 2009.
  9. L'Institutu Cervantes en Second Life
  10. Esposición sobre Calatrava
  11. El Día del Español
  12. Revista Institutu Cervantes ochobre/avientu de 2004
  13. Revista Institutu Cervantes xineru/febreru de 2005
  14. Revista Institutu Cervantes marzu/abril de 2005
  15. Revista Institutu Cervantes mayu/xunu de 2005
  16. Revista Institutu Cervantes xunetu/agostu de 2005
  17. Revista Institutu Cervantes setiembre/ochobre de 2005
  18. Revista Institutu Cervantes payares/avientu de 2005
  19. Revista Institutu Cervantes xineru/febreru de 2006
  20. Revista Institutu Cervantes marzu/abril de 2006
  21. Revista Institutu Cervantes mayu/xunu de 2006
  22. Revista Institutu Cervantes setiembre/ochobre de 2006
  23. Revista Institutu Cervantes payares/avientu de 2006
  24. Revista Institutu Cervantes xineru/febreru de 2007
  25. Revista Institutu Cervantes marzu/abril de 2007
  26. Revista Institutu Cervantes mayu/xunu de 2007
  27. Revista Institutu Cervantes setiembre/ochobre de 2007
  28. Revista Institutu Cervantes payares/avientu de 2008
  29. Revista Institutu Cervantes xineru/marzu de 2008
  30. Anuariu del español 1998
  31. Anuariu del español 1999
  32. Anuariu del español 2000
  33. Anuariu del español 2001
  34. Anuariu del español 2002
  35. Anuariu del español 2003
  36. Anuariu del español 2004
  37. Anuariu del español 2005
  38. / Anuariu del español 2006 - 2007
  39. Anuariu del español 2008
  40. Anuariu del español 2009
  41. Anuariu del español 2010 - 2011
  42. Anuariu del español 2012
  43. Anuariu del español 2013
  44. Anuariu del español 2014
  45. Anuariu del español 2015
  46. Memoria del Institutu 2009/10
  47. Memoria del Institutu 2008/09
  48. Memoria del Institutu 2007/08
  49. Memoria del Institutu 2006/07
  50. Memoria del Institutu 2005/06
  51. Memoria del Institutu 2004/05
  52. Memoria del Institutu 2003/04
  53. Institutu Cervantes (12 de febreru de 2008). «Cervantes TV empieza a emitir esta tarde».
  54. Creación del Centru Virtual Cervantes
  55. Descripción del Centru Virtual Cervantes
  56. Francisco Ayala inauguró laLa Caxa de les Lletres del Institutu Cervantes
  57. 57,057,1Nombramiento de dellos direutores
  58. Manuel Altolaguirre ye'l nome que va llevar la biblioteca del Institutu Cervantes de Fez
  59. 59,059,159,2Inauguración de cuatro centros en Brasil
  60. Inauguración del centru de São Paulo
  61. Eduardo Llagu ponse al frente del centru de Nueva York
  62. Cervantes, Institutu. «L'Institutu Cervantes refuerza la so actividá en Vietnam» (castellanu). Consultáu'l 2018-02-17.
  63. 63,063,1Cervantes, Institutu. «Cronología del Institutu Cervantes 1991-2011. Notes de prensa 2011. Sala de prensa. Institutu Cervantes» (castellanu). Consultáu'l 2018-02-17.
  64. País, Ediciones El títulu=L'Institutu Cervantes inaugura en Nueva Delhi (11 de payares de 2009). EL PAÍS.https://cultura.elpais.com/cultura/2009/11/11/actualidad/1257894011_850215.html. Consultáu'l 26 d'abril de 2017. 
  65. Cervantes, Institutu. «L'Institutu Cervantes de Tokiu.» (castellanu). Consultáu'l 15 de setiembre de 2017.
  66. «Los Príncipes inauguren el primer Institutu Cervantes de China». Consultáu'l 2018-02-17.
  67. Cervantes, Institutu. «L'Institutu Cervantes de Yakarta.» (castellanu). Consultáu'l 15 de setiembre de 2017.
  68. 68,068,1Inauguración del centru de Berlín
  69. 69,069,1Centro de Sofía
  70. 70,070,1Nombramiento de direutores
  71. 71,071,1Inauguración del centru de Budapest
  72. Inauguración del centru de Manchester
  73. Inauguración de la biblioteca de Praga
  74. Inauguración del centru de Moscú
  75. 75,075,1Inauguración del centru d'Estocolmu
  76. Inauguración del centru d'Istambul
  77. 77,077,177,277,3L'Institutu Cervantes va ampliar nos próximos meses la presencia en China, Filipines y Estaos Xuníos
  78. «Mamy największy Instytut Cervantesa na świecie». Consultáu'l 2009.
  79. Españoles reclamen la preservación del español n'El Sáḥara Occidental (conferencia de Tifariti)Sahara Press Service. Consultáu'l 01-03-2009.
  80. Los institutos culturales europeos, premiu Príncipe d'Asturies de Comunicación y Humanidaes. Uviéu: El País. 1 de xunu de 2005.http://sociedad.elpais.com/sociedad/2005/06/01/actualidad/1117576801_850215.html. Consultáu'l 26 d'abril de 2017. 
  81. [1]
  82. Alcuerdo ente l'Institutu y la Acadèmia Valenciana de la Llengua
  83. Alcuerdo col Conceyu de Sevilla
  84. «Sistema de acreditación de centro ELE, Institutu Cervantes». Institutu Cervantes. Consultáu'l 27 de setiembre de 2014.
  85. mundu/elpepueco/20060102elpepueco_10/Tes Alcuerdo ente Inditex y l'Institutu
  86. Alcuerdo col IVAM
  87. Alcuerdo cola Academia de la Llingua Vasca
  88. Baragaño, Teresa. «Maestru Alonso Quijano». El País. Consultáu'l 27 de setiembre de 2014.

Enllaces esternos

[editar |editar la fonte]


Control d'autoridaes
Sacáu de «https://ast.wikipedia.org/w/index.php?title=Institutu_Cervantes&oldid=4349788»
Categoríes:
Categoríes anubríes:

[8]ページ先頭

©2009-2025 Movatter.jp